Convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra


En el marc del projecte Fem Esport, Fem Arxiu, la Jornada serà un punt de trobada, debat i aprenentatge sobre la gestió dels arxius de l’esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra. Una excel·lent oportunitat en el procés d’identificació, recuperació, tractament dels arxius de l’esport.

Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904. Arxiu General d'Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.
Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904.
Arxiu General d’Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.

En relació amb la presentació de projectes i experiències, la jornada té l’abast territorial específic de Lleida, Pirineus, Aran i Andorra, però, atès que es realitzarà en forma virtual o semi virtual, l’assistència està oberta a tothom (si les circumstàncies sanitàries ho permeten, la taula rodona es realitzarà a Arxiu Històric de Lleida i serà retransmesa a través del canal Youtube).

T’animem a presentar propostes fins al dia 14 d’abril de 2021. Una vegada rebudes les propostes el comitè científic de la jornada farà la corresponent valoració i la notificació definitiva de les propostes seleccionades es comunicarà el 30 d’abril.

Consulta la convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra

Si necessites suport per formalitzar la proposta o aclarir dubtes, pots contactar amb nosaltres a xac.cultura@gencat.cat

Extret del web de la Xarxa d’Arxius de Catalunya

Comencen les obres de construcció de l’arxiu comarcal de les Garrigues


Després de molts anys de reivindicació el mapa d’arxius comarcals de Catalunya es va completant amb la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, tot i que encara falta el de l’Alta Ribagorça.

La publicació Territoris.cat es fa ressò de l’inici de les obres d’aquest equipament llargament reclamat.

L’11 de març de 2021 quedarà gravat a la memòria arxivística com el dia en que es van iniciar les obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, que s’ubicarà al solar que ocupava l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de les Borges Blanques.

Aquesta setmana, el Govern va aprovar sengles aportacions al finançament per a la construcció i equipament d’ambdues instal·lacions, dels arxius comarcals de les Garrigues i de l’Alt Urgell. En el cas de les Garrigues, el cost del projecte és de 2.416.968 euros i la previsió és que l’arxiu comarcal sigui una realitat durant el 2022.

Pla sencer de l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, i representants de Cultura, durant l’inici d’obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, l’11 de març del 2021. (Horitzontal)

Representants de l’equip de govern de l‘Ajuntament de les Borges i tècnics municipals s’han reunit aquest dijous amb responsables del Departament de Cultura i de l’empresa adjudicatària de la construcció de l’arxiu comarcal. En la trobada, s’ha acordat modificar el conveni que Cultura, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i l’Ajuntament de les Borges van signar l’any 2019.

La raó d’aquesta modificació respon al fet que la pandèmia va endarrerir els tràmits, per la qual cosa s’ha hagut de reajustar el calendari de les obres i, per tant, també el termini del conveni d’execució de la inversió. Posteriorment, han signat l’acta de replanteig i han pogut començar les obres, que es preveu que s’enllesteixin durant l’any vinent.


L’alcalde Enric Mir ha destacat que es tracta d’una obra molt important, tant per la seva dotació pressupostària, com per tot el que representa per a la ciutat de les Borges i la comarca de les Garrigues, així com per a la cultura i la preservació del patrimoni documental. Mir ha recordat que l’arxiu comarcal ha estat una de les llargues reivindicacions del territori.

Article extret de la publicació “Territoris.cat”

L’Arxiu Llàtzer ingressa a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


El Departament de Cultura de la Generalitat compra aquest important Arxiu de més de 600.000 fotografies que passen a formar part dels fons de l’Arxiu Comarcal del Solsonès

L’Arxiu Llàtzer format per més de 600.000 unitats fotogràfiques i alguns documents en paper ha ingressat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès després de la seva compra per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara s’obrirà una nova etapa en el seu tractament i s’aplicaran els estàndards arxivístics per a la seva classificació i ordenació, tot i que ja es parteix de la meritòria tasca que, en aquest aspecte, ha portat per a terme Josep Albets.

Es tracta d’un arxiu estratègic per seguir la vida de la ciutat i comarca des de la segona meitat del segle XX fins a inicis de l’actual centúria. La crònica ciutadana d’aquests anys es veurà molt enriquida tant en l’àmbit més públic com en l’àmbit més privat. Així, són molts els solsonins que hi apareixeran, ja sigui en el seu bateig, comunió o casament; generacions i generacions de solsonins hi són presents.

L’Arxiu Comarcal del Solsonès multiplicarà per tres el nombre de fotografies i s’aproparà al milió d’unitats fotogràfiques. L’Arxiu Llàtzer enllaça i, en cert sentit, és continuador de l’Arxiu Vicens; com a nota curiosa volem assenyalar la coneixença entre Llàtzer Albets i Josep Maria Vicens i algunes trobades que havien tingut en què la fotografia hi havia estat ben present.  

Llàtzer Albets

L’establiment fotogràfic Llàtzer de la ciutat de Solsona ha estat un referent pels solsonins al llarg de la segona meitat del segle XX. Està format per les fotografies de Llàtzer Albets –el fundador de la nissaga-, els seus fills Josep i Antònia i Conxita Moreno, esposa de Josep Albets.

Llàtzer Albets Vila, l’iniciador de la nissaga de fotògrafs, va néixer a Castellar de la Ribera i, més tard, es va traslladar a Solsona, a la partida de Sant Pere Màrtir. La seva mare havia quedat vídua ja feia anys i va haver de fer-se càrrec de la família. Llàtzer Albets havia treballat a la farinera Moles i al Jutjat però, sempre, havia destacat per la seva habilitat en les qüestions tècniques: podia arreglar tant un rellotge com un motor. El trasllat al carrer Sant Miquel Petit, núm. 6 va tenir lloc amb motiu del seu casament i, en aquesta adreça, va néixer el negoci familiar i la seva afició per la fotografia va acabant sent el seu ofici. Tot i ser autodidàctica va tenir dos suports importants: un a l’establiment ca l’Arpí de Barcelona i, l’altre, a cal Masana de Manresa, al carrer del Born, número 13. També va ser corresponsal per l’Agència Europa Press i les seves fotografies es van publicar en diferents mitjans de comunicació.

La fotografia sempre va ser ben present en la seva vida familiar. Els actes públics, les bodes o altres esdeveniments tenien l’horari que tenien i això va fer que la fotografia fos viscuda pels seus fills ja de ben petits, i va tenir continuïtat amb l’Antònia i el Josep. Aquest darrer va ampliar els seus coneixements a la casa de fotografia Sardà del carrer Guimerà, 15, de Manresa.

La documentació fotogràfica que ha ingressat abraça des de l’any 1949 fins a l’any 2012. L’inici de l’activitat professional, tanmateix, cal situar-lo l’any 1952. El fons està format majoritàriament, per fotografies en negatiu de pas universal i algunes, molt poques, en positiu. En alguns casos, els menys, també tenim plaques de vidre (6×9) i plaques de cel·luloide (6×9) o (9×12). En els darrers anys ens apareixen fotografies digitals.

La seva actual estructuració segueix diversos grups i, en cadascun d’aquests, un ordre cronològic. Els apartats són: Reportatges varis, Actes socials, Temes monogràfics i altres Col·lecció de fotografies i formats especials. La vida social de Solsona, però també la de la comarca, queda reflectida a través de milers i milers d’imatges que recullen aspectes tan variats com les caramelles de Sant Climenç, la inauguració i benedicció de ca la Sensades, el nomenament de Josefina Ribera Bonaplata com a filla predilecta de Solsona, la festa de la Clavallineta, concerts i actes de l’Orfeó Nova Solsona, el Carnaval o bé la Fira de Sant Isidre, però, també molts i molts altres, com la Coronació de la Mare de Déu del Claustre o la construcció de la indústria TRADEMA. Sense tenir un títol o una acreditació podem afirmar que va ser el fotògraf oficial de Solsona durant anys.

En definitiva, el fet que aquest arxiu ingressi a l’Arxiu Comarcal del Solsonès és una aportació molt significativa i rellevant per a la història gràfica de Solsona i el Solsonès a la segona meitat del segle XX.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC- Arxiu Comarcal del Solsonès

Taula rodona: Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón


Taula rodona virtual Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón, amb la historiadora de l’art a la Universitat Paul-Valéry Montpeller 3 (França), especialista en escultura monumental medieval i obres d’art i museus, Géraldine Mallet; el director de la càtedra Fiter Rossell de Ciències Jurídiques i Polítiques de la Universitat Europea del Principat d’Andorra, Marc Escolà; el catedràtic d’Història de l’Art i Arqueologia jubilat de la Universitat de Rennes (França), membre de l’Institut d’Estudis catalans i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Xavier Barral; i la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé, autora de la tesi doctoral Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic. La taula redona virtual, que podrà seguir tothom que ho desitgi, estarà moderada pels professors i historiadors de la UdL, Flocel Sabaté i Francesc Fité. L’acte estarà presidit pel vicerector de Cultura i extensió universitària de la UdL, Joan Busqueta.

Museu de Lleida. FOTO: Norto Méndez/Generalitat de Catalunya (CC BY-NC 2.0)

Informació de l’esdeveniment:

Lloc: En remot

Web: Accedir a la sessió

Inici:18 de març de 2021  |  19:00

Informació extreta de la pàgina web de la Universitat de Lleida

Una donació fa possible el retorn a casa del reportatge final de la presa de Talarn


Enmig de la pandèmia de la Covid-19, al mes de juny de 2020, l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà rebia el lliurament d’un llibre molt interessant per a la història de la nostra comarca de les mans de la Sra. Marilyn D. Elmore. Es tractava del “Reportatge final de la construcció de la presa de Talarn, la instal·lació de potència de Tremp, el sistema d’irrigació de Tremp i altres treballs subsidiaris pertanyents a la concessió de la presa de Talarn”.

I com arriba un llibre com a aquest al nostre arxiu comarcal?

L’any 2013, la Sra. Marilyn D. Elmore, acompanyada del seu marit William, van visitar per primera vegada Catalunya, a la recerca de conèixer els llocs on havien viscut els seus avis materns: Hugh Donahue i la seva esposa Ann, cent anys abans, durant els treballs de la construcció de la presa, on treballava el seu avi. I van vindre a l’arxiu comarcal a la recerca de més informació. Durant la conversa,
Marilyn D. Elmore, va ensenyar alguna fotografia i alguna carta de la seva mare Ann Mildred amb amics pallaresos de la infantesa, com la Sra. Teresa de Vidal. I especialment ens preguntava si l’arxiu podria tenir informació dels seus avis.

D’aquell conjunt de fotografies, va mostrar una fotografia de la portada d’un llibre. Era un llibre que conservava de la seva mare i que contenia plànols i fotografies de la construcció de la presa de Talarn que podien interessar a l’arxiu. Després dels molts contactes amb la Sra. Elmore i especialment després de superar anímicament la mort del seu marit, anys després de la seva visita a l’arxiu, va decidir enviar-nos el llibre en avió des de Tampa (Florida) fins a Tremp ( Pallars Jussà).

Es devien fer molt pocs exemplars d’aquest reportatge. El llibre és una còpia signada que li feia J. A. Sargent, enginyer en cap, a. A. W. K. Billings, vicepresident de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro S.A., que tenia la seva seu espanyola, a la plaça de Catalunya, 2 de Barcelona. El reportatge final està redactat en plena Primera Guerra Mundial, finalitzat l’1 d’octubre de 1916 i localitzat a Tremp, comarca del Pallars Jussà.

Portada del reportatge final de la presa de Talarn de 1916

El text és de caràcter tècnic. Està escrit íntegrament en llegua anglesa i es caracteritza per l’enorme quantitat de dades tècniques i gràfiques que descriuen fidelment i pas a pas, els treballs de la construcció de la presa de Talarn, entre els anys 1913 i 1916. Està escrit amb màquina d’escriure sobre paper còpia molt prim i sensible, i enquadernat amb ajuda de tres caragols metàl·lics, força oxidats pels pas del temps.

El reportatge es considera excepcional, per l’aportació de 22 plànols tècnics de la construcció de la presa, alguns de més d’un metre de llarg. Seguit d’un reportatge fotogràfic de 168 fotografies, en suport paper i en blanc i negre. En aquest reportatge gràfic es pot observar les vicissituds climàtiques amb les quals els obrers s’enfrontaven, amb constants nevades, molt de fred, vivint en barracons i treballant durament en jornades infinites, amb pics i pales, però disposant també de tota la tecnologia punta d’aquells temps com si es tractés d’una obra colossal.

Crida l’atenció una de les poques fotografies que ens ajuden a conèixer on estava situada l’antiga església romànica de Susterris, que va quedar submergida per a sempre sota les aigües de la presa. A partir de la pàgina 217 i fins al final del llibre a la pàgina 241, les fotografies són un reportatge exclusiu dels treballs en la realització del Canal de Seròs.
Amb aquest reportatge podrem reconèixer als obrers que hi van treballar, el contractista de carreteres espanyol, el Sr. Piquè, i també als enginyers utòpics, pensadors i executors d’aquesta obra faraònica d’enginyeria hidroelèctrica com: Mr. Abbot, Mr. Sargent , Mr. Diem, Mr. Billings i el gran ideòleg de l’obra, el Dr. F.S. Pearson. També podem reconèixer a un joveníssim Charles Reginald Norman Smith treballant a la central de Seròs, un personatge molt important en la vida trempolina durant més de tres dècades.

El pas del temps i els més de cent anys d’antiguitat, han castigat durament aquest reportatge. D’aquí que hagi perdut 43 pàgines de les 241 del que constava i ha conservat 168 fotografies de les més de 200 que devia tenir.

Observant el llibre al detall, podem veure altres secrets que conté. Té dues dedicatòries escrites en èpoques i personatges ben diferents i que generen curiositat.

La primera, en el que l’enginyer en cap de Riegos y Fuerza del Ebro S.A, J. A. Sargent, dedicava el llibre, per la seva assistència i col·laboració al reconegut enginyer Walter Diem, enginyer que havia treballat prèviament en la construcció de les grans preses hidroelèctriques a NECAXA (Mèxic).

A la segona dedicatòria, l’enginyer en cap de la presa de Talarn el britànic Mr. Charles Reginald Norman Smith li dedicava el llibre a Ann Dupond, filla de l’enginyer Dupond, i mare de la nostra protagonista.

Aquesta ha estat una mostra de generositat per part de la Sra. Marilyn Dupond Elmore, a la que agraïm públicament que diposités aquest informe final a l’arxiu comarcal. Aviat, es podrà consultar digitalment al cercador de documents existent a la web de l’arxiu. D’aquesta manera es podran consultar els informes, les dades tècniques, els plànols i les fotografies poc conegudes dels treballs de la construcció d’aquesta importantíssima obra d’enginyeria hidroelèctrica digna de valorar i admirar, i que forma part del gran patrimoni industrial, documental i de la història de la comarca del Pallars Jussà.