Presentació del número 35 de la revista URTX


El proper dimecres 5 de maig a les 19h a la nau 18 de Cal Trepat es farà la presentació del número 35 de la revista URTX 35 amb aportacions molt interessants.

Cal reservar l’entrada gratuïta al següent enllaç

Informació extreta de les xarxes socials de l’ACUR

Publicació del treball “El cementiri de Tremp durant la Guerra Civil”


Nova publicació del treball guanyador de la 9a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra de l’any 2019, en la que la historiadora Noemí Riudor ens explica el resultat del seu any de recerca.

L’1 d’abril de 1940, un decret del govern de Franco posava les bases per a la construcció d’un monumental mausoleu que havia de perpetuar la memòria d’aquells que havien mort a conseqüència de la violència revolucionària i

en acció de guerra defensant el bàndol rebel.

Tot i que inicialment només havia d’acollir els “mártires” i “héroes” de la “Cruzada”, finalment també hi foren traslladades les restes de combatents republicans. De fet, en els anuncis que es publicaren a la premsa el 1958, per tal

de rebre demandes de trasllat, s’hi pot llegir:

“Uno de los principales fines que determinaron la construcción del

Monumento Nacional de los Caídos en el Valle de Cuelgamuros

(Guadarrama) fue el de dar en él sepultura a quienes fueron sacrificados

por Dios y por España y a cuantos cayeron en nuestra Cruzada, sin

distinción del campo en que combatieron, según exige el espíritu cristiano

que inspiro aquella magna obra, con tal que fueran de nacionalidad

española y de religión católica”1.

Amb la intenció de saber el nombre de restes que s’haurien de traslladar al mausoleu, el Consejo de Obras del Monumento a los Caídos va establir, el 30 de desembre de 1957, que la guàrdia civil havia de fer-se càrrec de tenir els

llistats dels morts i assassinats a tots els pobles, així com conèixer la voluntat de les famílies amb relació als trasllats.

Per tal de procedir als trasllats es va indicar com haurien de ser les caixes que contindrien les restes. Les caixes individuals havien de fer 60x30x30 cm i les que contindrien més d’un individu havien de fer 120x60x60 cm.

El procés des de l’exhumació a la reinhumació passava doncs per conèixer quants i qui eren, demanar autorització a les famílies i disposar les restes en caixes individuals o col·lectives per tal d’efectuar el trasllat. Un cop arribades les restes

a Cuelgamuros calia documentar els noms dels individus que hi arribaven, des d’on venien i on es dipositaven.

Tot plegat un procediment que sembla ben organitzat i endreçat però que quan ens hi apropem per buscar detalls veiem que estava ple d’irregularitats.

Objectius

En l’estudi dels trasllats al Valle de los Caídos des del Cementiri Militar de Tremp, es plantegen els següents objectius:

  • Elaborar un llistat exhaustiu dels combatents inhumats al Cementiri Militar.
  • Saber qui eren i quants eren
  • Conèixer la distribució de les inhumacions al Cementiri Militar
  • Estudiar com es van realitzar els trasllats al Valle de los Caídos
  • Resseguir el procés de trasllat de les restes
  • Elaborar un llistat dels qui es van inscriure al registre del Valle amb nom i cognoms
  • Elaborar un llistat dels qui, tot i haver estat traslladats i se’n coneixia la identitat, no consten inscrits al Valle.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Un Sant Jordi ple d’història


Aquest Sant Jordi tenim molts títols per escollir. Nosaltres hem fet la nostra tria, prenent com a criteri la utilització de documents històrics per a poder bastir el relat que ens presenten.

Tremp desaparegut de Xavier Tarraubell i Laureà Pagarolas

La presentació es va fer a Tremp, el divendres 16 d’abril

Editat per EFADOS i amb el suport del Departament de Cultura

Aquest llibre és un viatge en el temps i un passeig pel Tremp desaparegut, amb una acurada selecció de fotografies des de final del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Unes imatges que permeten redescobrir espais perduts o modificats del paisatge urbà, des del seu cor fins als afores, però també vivències i emocions d’una vila pallaresa, esdevinguda ciutat i capital de comarca amb un creixement pausat i sense sotracs. Una invitació a conèixer el Tremp pretèrit, a mantenir-ne la memòria i a refermar-ne la identitat.

Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta de Ferran Dalmau. Editat per Pagès Editors

Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat, és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d’un home lligat al fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d’Octubre, a la Guerra Civil, els camps de concentració i l’exili, passant pel retorn a l’interior i la resistència més compromesa a la dictadura. I, tot plegat, per acabar assistint, incrèdul però al peu del canó, davant la lampedussiana mutació del règim com a obra pòstuma del franquisme.

Un llibre que és també el recorregut vital d’un independentista de primeríssima hora: de quan ser-ho era jugar-se la pell i on es remava a contracorrent de propis i estranys. Joan Culleré representa, encara avui, el compromís polític més noble i longeu, el prestat sense albirar horitzons de contrapartides o gratificacions personals, i sempre marcat per les privacions materials d’aquell qui res espera per a ell i tot ho vol per als seus. En definitiva, es tracta d’un llibre que ens apropa al menut viatjant lleidatà que, traginant amunt i avall la pell desgastada d’una vella maleta carregada de somnis i il·lusions incomplerts, va deixar una profunda petjada a la seva ciutat i al conjunt del país.

(ressenya de l’autor Ferran Dalmau)

Modernitat i progrés. Evolució atenística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) de Montse Baiges i Gerard Pamplona. Editorial Afers

Aquest llibre ens trasllada el treball que va guanyar la 6a beca de recerca històrica Terra d’Ateneus, convocada l’any 2019 per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l’evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l’objectiu d’entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI.

Galera, 5 d’Antonieta Jarne. Editat per Pagès Editors

Aquest últim és una història novel·lada o una novel·la històrica feta de quotidianitats i de personatges familiars, escrita des de l’estima a la memòria i el coneixement de la Història.

Des de les Garrigues fins al Segrià s’arrosseguen històries ocultes que mai no han format part de l’imaginari col·lectiu. Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu entorn per un succés extraordinari. A partir d’aquí, des del Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d’una mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que transita com pot per les vores del progrés i la modernitat. La vida quotidiana, mirall de l’eternitat més veritable, amaga bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa, obrera, social i popular s’aniran embastant mentre fixen o esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai el que semblen. Com a molt, són com s’expliquen.

La casa dels avis, de Vicenç Villatoro. Editorial Proa

L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d’un segle

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

Exposició “Candor i Coratge. Testimonis documentals de les relacions Catalunya-Japó al segle XX conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya


Del 12 d’abril al 31 de maig us convidem a visitar l’exposició itinerant organitzada conjuntament per l’Arxiu Nacional i el Consolat del Japó a Barcelona, que recull l’evidència documental de les relacions teixides durant tot el segle XX entre Catalunya i Japó, unes relacions de tipus cultural, institucional i comercials.

La mostra explora les relacions existents entre Catalunya i el Japó, unes relacions travades a poc a poc, d’aquí les paraules “Candor i coratge” (extretes d’un vers manllevat al poeta Carles Riba) perquè, d’una banda s’han basat sempre en l’admiració mútua de les dues cultures, molt diferents, però sempre evocadores per a ambdós pobles. De l’altra, per l’empenta i la iniciativa necessàries que calen per a mantenir contactes, relacions i intercanvis entre comunitats tan allunyades físicament. 

L’exposició vol ser un tast suggeridor d’aquest intens intercanvi cultural, institucional i econòmic que, des de l’època de les exposicions internacionals de Barcelona (1888 i 1929) i, en el decurs del segle XX, han mantingut i intensificat tant Catalunya com el Japó. 

2019_Cartell expo Japó

La mostra s’articula en tres àmbits: el primer, fa un repàs gairebé cronològic de les relacions i visites institucionals i de caire comercial japoneses a Catalunya o a l’inrevés. Hi ha els testimonis de les visites oficials a Barcelona de delegacions nipones en ocasió de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de l’any 1921; la visita dels vaixells escola japonesos els anys 1926 i 1934; o bé les visites dels prínceps Takamatsu l’any 1930 i les de l’emperador Akihito i de l’emperadriu Michiko els anys 1985 i 1994. També mostra la presència destacada del Japó a les grans exposicions internacionals celebrades a Barcelona (1888 i 1929), i en diferents edicions de la Fira internacional de Mostres durant la segona meitat del segle XX. La presència comercial catalana al Japó es centra en el paper desenvolupat a partir de l’any 1985 pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) o des del 1987 pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); organismes fusionats l’any 2008 en l’agència ACCIÖ, que actualment segueix operant a Tòquio a través de la seva oficina de promoció.

El segon àmbit de l’exposició presenta la fascinació que, des de la dècada del 1870, tenen els barcelonins i els catalans en conjunt, tant pels espectacles com pels objectes artístics que arriben des del país nipó. Molts artistes i burgesos de l’època es van convertir en bons col-leccionistes i aviat van aparèixer “museus privats” on es podien admirar valuoses peces d’art japonès. Les noves influències artístiques del Japó van arribar de la mà de la ceràmica, la laca i, principalment, dels ukiyo-e (les xilografies) japoneses. En aquest bloc expositiu es podrà veure el pas per Barcelona del lluitador i teòric del jujutsu, el japonès Sadakazu Uenishi “Rakú”; els equilibristes o “jongleurs japonesos” Mikasa-Chokichi; una lluita de Sumo o la presència a Barcelona de Yoshitaro Tae, el pescador de perles japonès que va introduir la pesca submarina a Catalunya. Pel que fa a la presència cultural catalana al Japó, cal destacar l’impacte i la repercussió del viatge que el mestre Pau Casals hi va fer l’any 1961.

El tercer àmbit recull la influència de la poesia japonesa en la catalana, posant en relleu una selecció de poemes tanka creats pel poeta, escriptor, filòleg i humanista Carles Riba.

Des de l’Arxiu Històric també hem volgut fer la nostra petita aportació, amb la reproducció de l’expedient d’autorització per a celebrar un acte hispano-japonès, que es va dur a terme a Artesa de Segre l’any 1942. La fascinació pel Japó també va arribar a les nostres terres.

SCAN2431

Dates: del 12 d’abril al 31 de maig de 2021

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida. Entrada lliure

Horari:

  • Matins: de dilluns a divendres, de 9 a 14h
  • Tardes: dimarts i dijous, de 15.30 a 17.30h

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Restauració de documents d’arxius comarcals de les terres de Ponent i Pirineu dins el Pla Bruniquer 2020


El Departament de Cultura de la Generalitat per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya ja fa molts anys que treballa en el Pla Bruniquer des d’una doble vessant: la restauració i la digitalització documental. Diversos arxius comarcals de les terres de Ponent i el Pirineu s’han afegit a aquest plà i, han pogut restaurar, diversos volums dels seus fons.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra va fer restaurar dos volums. El primer fou un volum del protocol notarial de Josep Pomés i Mestre de l’any 1866. La restauració feta per Núria Vila, del Taller grafia, conservació i restauració, ha consistit en la desinfecció, neteja del paper, tractament de la coberta i posterior enquadernació. El problema principal, i motiu de la restauració, era la infecció per microorganismes que presentava a causa d’una mullena en el passat.

Llibre restaurat per Núria Vila de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ASG)

L’altre document restaurat és el llibre de Consells de Cervera de l’any 1430-1431. Des del juliol passat el llibre ha estat objecte d’un procés de restauració consistent en la neteja, desinfecció dels microorganismes, consolidació dels fulls, relligat, tractament de la coberta i enquadernació a càrrec de la restauradora Rita Udina.

Aquesta mateixa conservadora també se’n va ocupar de la restauració d‘un protocol del districte de la Seu d’Urgell i un altre del de Lleida, de 1677-1678 i 1756-1757 respectivament, tot en el marc del Pla Bruniquer, en aquest cas pertanyents als fons notarials custodiats per l’Arxiu històric de Lleida

Protocols del districte de la Seu d’Urgell i del de Lleida

Per la seva banda l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va seleccionar per a la seva restauració un document singular i d’important valor històric del fons de l’ajuntament de Guimerà, es tracta del “Llibre de la Cort del Batlle”, 1581-1586. El document reflecteix la gestió del batlle com a administrador de justícia en nom del senyor de la baronia de Guimerà en aquests anys i constitueix un document molt singular a nivell local.

Llibre de la Cort del Batlle de Guimerà (ACUR)

L’Archiu Generau d’Aran es va inclinar per restaurar un Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Aquest volum es va veure afectat per una inundació que hi va haver la nit del 24 d’octubre de 1937, amb la pujada del riu Nere que amenaçà els carrers principals de la vila de Vielha. L’edifici de la Notaria de Vielha que es trobava al cap del Passeig de Vielha, es va inundar i la major part dels protocols que custodiava es van perdre. El senyor Josep Soler Arnes va rescatar una part i els va conservar fins a l’any 1945. L’any 1946, el notari Aurelio Moreno Prádanos es fa càrrec de la Notaria de Vielha.

Manual de protocols després de la seva restauració realitzada per Rita Udina (AGA)

Un dels volums rescatat de les aigües del Nere pel senyor Soler Arnes és el Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Entre els mesos de juliol i desembre de 2020, la restauradora Rita Udina i el seu equip han fet treballs de desinfecció, neteja, consolidació i aplanat en el manuscrit. Per les característiques del document, l’arxiu ha demanat que es retorni desmuntat per tal de poder digitalitzar-lo sense perjudici per a la conservació dels fulls. És per això, que el document retorna encapsulat en dues capses de conservació. Una vegada digitalitzar es valorarà la seva relligadura i enquadernació.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC