Una exposició virtual recorda amb imatges d’aquell dia històric
Aquest 17 de juny de 2021, se celebren els trenta anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran. A l’Archiu Generau d’Aran es conserva l’àlbum de fotos d’aquell dia històric i l’exposició virtual vol reviure’l.
El 3 d’agost de 1990, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1326 la Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, coneguda com a Llei d’Aran. Aquesta llei restablia el sistema institucional tradicional aranès, el Conselh Generau d’Aran i la figura del Síndic d’Aran, encarnat en els històrics terçons com a principals institucions de l’organització administrativa pròpia de la Val d’Aran. En restablir aquestes institucions es va fer un acte de reparació històrica. Cal recordar que el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser suspès en 1834.
El 17 de juny de 1991, va ser el dia elegit. A l’església de Santa Maria de Mijaran, lloc simbòlic vinculat a les antigues institucions araneses, es va constituir la Mesa d’edat present a l’acte, donant compliment a l’article 14 de la Llei 16/1990. La Mesa era formada per Miquèu Almansa Calzado, conselhèr de més edat, i Rafael Sanmartí Alvarez, conselhèr de menys edat. Actuava com a secretari el conselhèr Francesc Medan Joanmartí. Una vegada comprovades les credencials presentades per tots els conselhèrs generaus, aquests van presentar jurament o prometença i van prendre possessió del seu càrrec.
L’elecció del Síndic d’Aran, òrgan del Conselh Generau d’Aran, es va celebrar a la seu de l’aleshores Conselh Comarcau dera Val d’Aran, situat a l’edifici Çò de Saforcada de Vielha. En el seu interior es va procedir a la votació per part dels conselhèrs generaus: Victor León Plana i Jaime Geli Noguero en representació del terçon de Pujòlo; Jesús Rodríguez Martínez i Rafael Sanmartí Alvarez en representació del terçon d’Arties e Garòs; José Calbetò Gimenez, Amparo Serrano Iglesias, Albert Solà Castel i Pepita Caubet Delseny en representació del terçon de Castièro; Santiago Vidal Ordóñez en representació del terçon de Marcatosa; Francisco Medan Juanmartí en representació del terçon de Lairissa i Pilar Busquets Medan, Emilio Medan Ané i Miquèu Almansa Calzado en representació del terçon de Quate Lòcs. Havent obtingut, Pilar Busquets Medan 7 vots, a la primera votació, que representen la majoria absoluta, la Mesa d’edat la proclama Síndic del Conselh Generau d’Aran.
Pilar Busquets Medan, ja com a Sindica d’Aran va pronunciar aquestes paraules: “Voi arregraïr era fidança qu’auetz depausat ena mia persona, en tot encoratjar-vos a prebotjar es condicions entà qu’era libertat e era egalitat der individu e des grops enes quaus aguesti s’intègren, siguen reaus e efectiues ena Val d’Aran, e entà qu’eth Conselh Generau pogue assumir es competències que li a de delegar o assignar era Generalitat de Catalonha cossent damb çò que prevé era Lei que restablís e actualise era organizacion administratiua pròpia d’Aran, en tot hèr un acte de reparacion istorica”.
El Conselh Generau d’Aran és la principal institució de govern de la Val d’Aran. El formen el Síndic, el Ple i la Comissió d’Auditors de Comptes. El 13 de febrer de 2015, la cambra legislativa catalana aprova una nova Lei d’Aran, la Lei 1/2015, del 5 de febrer, deth regim especiau d’Aran. Amb aquesta aprovació s’articulava el legítim dret i la justa aspiració d’un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d’assolir un major nivell d’autogovern, adoptants la composició, les competències i el funcionament del Conselh Generau d’Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinen la llei reguladora del règim especial i la resta de lleis aprovades pel Parlament i facultats que la llei li atribuís.
Coneix l’exposició “17 junh 1991. 30 ans deth restabliment deth Conselh Generau d’Aran”
Grup d'Arxivers de Lleida 