El fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre el Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez i el Conselh Generau d’Aran

El 25 de novembre, a la sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran, s’ha formalitzat la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha. A l’acte han assistit la Sindica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez.

La Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez, signen el contracte de dipòsit en comodat a la Sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran. 25 de novembre de 2021

Les primeres notícies del sobrenom de Casa Matèria de Vielha les trobem vinculades a Thomas Martí, aliàs Matèria, l’any 1724. Martí, originari de França, ja es troba a la vall l’any 1693, a on es casarà amb l’aranesa Joana Sabí. Ells iniciaran aquesta nissaga familiar vinculada a la casa.

Dins aquest fons patrimonial, es troben diversos documents d’una altra casa situada al poble de Vila. El seu sobrenom és Casa Piere de Naut. Les primeres referències documentals s’inicien l’any 1649, quan Pere Castet des de Piere de Vila ven una terra. Sembla que per motius d’herència la casa es divideix entre els de Piere de Naut i els de Piere de Baish. A finals del segle XIX, els hereus d’aquesta família marxaran a treballar a Bordeus, França.

Els propietaris del fons van trobar fa uns anys, amagats sota la teulada de la casa, una col·lecció de vint-i-dos pergamins dels segles XV i XVII. Els documents, en molt mal estat de conservació, han estat restaurats aquests darrers mesos en taller Estudi B2 de Barcelona. Les alteracions més generals que presentaven tots els pergamins eren brutícia, pèrdues de suport (algunes molt importants), estrips, erosions i taques. Uns havien perdut humitat i estaven molt ressecs, i altres havien patit un excés d’humitat. Aquests darrers presentaven microorganismes que havien ocasionat grans taques i alhora una pèrdua de consistència en el suport. El procés de restauració ha consistit en neteja en sec, neteja semi humida, estabilització higroscòpica, aplanat i assecat, consolidació-reintegració i protecció final.

Actualment s’estan fent treballs de descripció i digitalització d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.