Tretze publicacions editades a l’Alt Urgell ja són accessibles des d’Internet


Des de l’any 2011 l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell identifica, recull i cataloga els recursos bibliogràfics i hemerogràfics relatius a l’Alt Urgell en el marc de la gestió de la seva biblioteca auxiliar on la premsa històrica rep un especial tractament. A l’actualitat, el 90% de les publicacions editades a l’Alt Urgell es troben ingressades i catalogades gràcies a les aportacions d’institucions, empreses i particulars i, d’aquestes, un 80% es troben totalment digitalitzades a través de diferents programes de digitalització desenvolupats per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell entre els anys 2012 fins l’actualitat. Al llarg del 2022, les previsions del centre estimen que la totalitat de la premsa digitalitzada serà accessible en línia; a data d’avui, ja són 14 les capçaleres disponibles, de les quals, 13 s’han obert recentment.

Més enllà de la revista Cadí (1930-1932), degana de les publicacions ingressades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell disponible en línia des de l’any 2012, d’entre les 13 capçaleres recentment obertes, la més antiga és La Salle (1953-1957), Butlletí d’antics alumnes de l’històric col·legi. També dins de l’àmbit docent, es troba accessible el mitjà d’expressió escrita d’una altra institució educativa, L’Aixada (1980-1985), diari de l’antiga Escola de Capacitació Agrària ara Escola Agrària del Pirineu ubicada a Ballestar. Des del punt de vista associatiu i de la recerca i la difusió cultural, en particular, Papers del Centre (1993-1999) era l’eina de comunicació del Centre d’Estudis de l’Alt Urgell creat l’any 1992. Amb voluntat divulgativa de les diferents activitats dutes a terme a la comarca trobem 1313 Setmanari de l’Alt Urgell (1986) que només va tenir tres números, l’editor del qual publicarà, l’any següent, L’informatiu de l’Alt Urgell (1987-1988). D’abast intercomarcal cal destacar el setmanari El Carrer (1993-1994) portaveu a les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès. D’informació i actualitat pròpia de la ciutat de la Seu d’Urgell es troba La Seu (1981-1982); el setmanari Portal (1982-2015), la més longeva i prolífica de les publicacions a la comarca amb els seus trenta-tres anys d’existència; i Seu Ciutat (2001-2007) butlletí trimestral d’informació municipal editat per l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.


D’Oliana es troben disponibles les revistes Camí Ral (1981 i 1983), de periodicitat trimestral, amb una nodrida representació temàtica relativa a la història, la literatura, la llengua, l’educació, els esports, etc. i L’Esporret (1986-1991) Butlletí del Grup Excursionista d’Oliana, amb una àmplia informació sobre el patrimoni natural i cultural.


D’Organyà consta la publicació Ganxo (1980-1981), bimensual, on es recull informació local i es publiquen escrits tant d’alumnes de l’escola com de particulars. Una dècada més tard i amb la voluntat de continuar amb aquesta tasca de difusió, es publica Els Ganxos (1989-1992), Butlletí de l’Associació patronat de carrossaires d’Organyà. D’aquestes revistes, com de les d’Oliana, destaquen unes molt acurades il·lustracions.

Els originals de les esmentades publicacions es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, que des de l’inici ha treballat per recuperar-les i difondre-les pel seu alt valor informatiu i patrimonial. La seva accessibilitat de forma ubiqua, des de qualsevol part del món, les 24 hores del dia, a través del XAC Premsa, incrementa exponencialment l’accés i el coneixement de la dimensió històrica, social i econòmica de l’Alt Urgell per part d’un públic i uns usuaris universals. En aquest sentit, en breu es trobaran també disponibles, altres publicacions destacades de la premsa comarcal com ara Pirineu Actual, El Passeig, Viure als Pirineus, les Mesures o la Flor del Vent. 

Finalment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell agraeix l’interès i generositat de persones i institucions que han aportat, entre els seus fons i col·leccions, aquest extraordinari material: Pere Riu, Bernabé Mora, Joan Serrano, Marcel Ribera, Enric Esteve, Joan Obiols, Jesús Babià, Teresa García, Centre d’Estudis de l’Alt Urgell, Escola Agrària del Pirineu, Ajuntament de la Seu d’Urgell i Consell Comarcal de l’Alt Urgell. 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Ponències de les jornades “Fem Esport, fem Arxiu”


El juny de 2021 es va celebrar una nova jornada “Fem Esport, fem Arxiu”, aquest cop va ser a Lleida, a l’Arxiu Històric de Lleida. Mitjançant els enllaços que us pose a conctinuació, podeu recuperar les ponències que es van presentar i la taula rodona que va cloure la jornada amb interessants aportacions per part de tots els seus participantss:

Ponèncieshttps://youtu.be/Miz2saxYlmM

Taula rodonahttps://youtu.be/3dt__SeUVJo

Informació extreta de les xarxes socials de l’AHL

Congrés sobre la tàpia a les terres de Lleida


El Congrés de la Tàpia, que havia de celebrar-se l’any 2020, ja té programa confirmat. L’esdeveniment serà el proper mes de març, els dies 25 i 26, a la mateixa ubicació, a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa.
Les inscripcions ja s’han obert i les places són limitades per les mesures de seguretat vigents. Per això us demanem que, si esteu interessats, us inscriviu amb celeritat.
En l’enllaç que us compartim tot seguit hi trobareu el programa complet* (adjunt també en pdf), el link de les inscripcions i la ubicació de l’espai on es realitzarà el Congrés.
Per a més informació podeu contactar amb comunicacio@leaderponent.cat

Informació extreta de la pàgina web del congrés de la tàpia.

Taller de cal·ligrafia inicial


Taller de cal·ligrafia de lletra insular a partir del llibre de Lindisfarne, del segle VII d.C., que es troba a la British Library de Londres, una de les obres més espectaculars conservades del llibre miniat europeu La lletra insular és una escriptura semiuncial que es va desenvolupar a les illes britàniques i Irlanda, perfeccionada pels escribes celtes. Treballarem la cal·ligrafia i les versals decorades, així com la construcció de nusos celtes.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Laia Soler. Cal·lígrafa

Dates: 5, 12, 19 i 26 de març

Inscripcions fins el 24 de febrer

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Cantates, fugues i colls de la baralla


A continuació reproduïm el text que, la nostra companya Teresa Ibars, ha escrit i publicat a la revista “Territoris”, sobre els arxius i l’ofici d’arxiver:

“Les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana, totes i cadascuna de les setmanes del mes i tots els mesos de l’any, les persones no parem de fer coses que en la majoria d’ocasions es materialitzen en rastres palpables.

Aquests rastres poden ser efímers i caducs com ara preparar un bon àpat amb tot l’amor del mon o, contràriament, poden ser sòlidament duradors i perdurables en el temps i en l’espai. Estic parlant, entre aquests segons, de fotografies, de manuscrits, de documents de tota mena i condició que, de vegades, guardats en caixes i calaixeres, es converteixen en un tresor. Són arxius personals que per a mi esdevenen estelles d’una vida que si be no ens retransmeten amb total precisió què pensava o quines coses feia la persona que els va generar si que, sovint, ens donen informació tant íntima com pública d’aquesta persona mentre ens apropen al contorn, a la silueta, a la part més materialment palpable d’ella. És una sort immensa trobar-se amb arxius d’individus independentment de la consciència de transcendència que poguessin tenir-ne quan, dia a dia, anaven apilant els seus papers. Es una sort topar amb el conjunt de rastres, de vegades dipositats en arxivadors i en els racons potser més amagats de casa seua, que parlen d’una persona, d’una família, d’una època…


Jo sóc arxivera. Em guanyo la vida amb un ofici que, fetitxismes a banda, vetlla per la memòria. Vetlla pels drets que les persones tenim i que podem demostrar documentalment. Vetlla per rescatar qualsevol indici de l’oblit que comporta el pas del temps que, de no ser per aquests rastres, tot ho acaba esborrant. Sóc arxivera diria que perquè m’interessa el passat com font inesgotable d’aprenentatge i quina millor cosa per accedir al passat que conservar els indicis i les proves que al principi d’aquest escrit deia que tots i cadascun de nosaltres –de manera individual o col·lectiva- generem.

En els darrers anys he tingut la sort de treballar intensament alguns arxius personals i allò que més m’ha motivat es que això m’ha permès aprendre de les persones que nascudes en altres moments històrics han deixat empremta. Actualment encara estic acabant d’endreçar l’arxiu personal de Guillem Viladot i a través de la seua documentació he pogut accedir a un Viladot nen que corria pels camps de rostolls de l’Urgell, que era el fill de l’apotecari d’Agramunt i que se sentia petit davant son pare i son padrí; a un jove que va créixer buscant-se en la poesia, en la descomposició del llenguatge i en la composició de nous models un camí per avançar.


M’he pogut apropar a aquell nen-noi-home que va crear un món, un univers, que, prolífic i personalíssim, mai no es va enquadrar en cap tendència de la metròpoli o almenys no ho va fer d’una manera definitiva ni tampoc adulatòriament calculada. A través del seu arxiu he pogut apropar-me una mica al fill, net, besnet i rebesnet d’apotecaris i de terratinents d’aquella Catalunya nova que no és, ni ho pretén, el rovell de l’ou, però que sí que és un territori al que se li gira sistemàticament l’esquena i del qual el Guillem se’n sentia part i fruit i que per aquest motiu va fer-ne trinxera.


A través dels seus papers, fotografies, gravacions en antigues cassetes, etc., m’he apropat a un ésser lliure com els oronells que va fer provatures artístiques de tota mena i que no eren altra cosa que un treball profund en la recerca del jo més íntim. I és més, a través dels documents de tota mena que he endreçat m’he apropat a l’obra d’un creador pioner, avantguardista, contestatari i crític, mordaç, imaginatiu, lliure i sobretot i, hi insisteixo, volgudament perifèric.


I mercès també aquest arxiu i a la importància d’inventariar-lo i classificar-lo ha nascut un projecte editorial tan preciós com delicat. Es tracta d’una maqueta de poesia visual de Viladot que en el seu dia l’editorial Lo Pardal –creada per ell per publicar llibres de poesia experimental-, no va poder materialitzar. Aquesta maqueta dormia en una de les caixes que el mateix Viladot i la seua dona, la Montserrat Felip, tenien apilades en algun racó de la seua casa. Es tracta de ‘Cantates, Fugues i colls de la baralla’ que podríem considerar com una de les peces més políticament reivindicatives de Guillem Viladot i que originalment s’havia pensat com a nadala per felicitar a les seus amistats, però que en aquell mostrar críticament la tecnocràcia, l’oligarquia, la dictadura, les fugues de cervells, les fugues d’homes, de pobles, de capitals…, de lletres i amb les cantates que obren el llibre, totes elles igual de crítiques amb la dura realitat del 1972, va fer que es quedés en això, en una maqueta inèdita que avui ha vist la llum mercès a un treball d’arxiu que novament l’ha posat damunt la taula, mercès a la necessitat de reivindicació de valors literaris que pertanyen al patrimoni cultural català i mercès a una editorial, Pagès editors, que ha entomat acabar el treball que en el seu dia va començar el mateix Guillem Viladot.


Llarga vida als arxius i a la literatura.

Publicat el 2 de febrer de 2022 a la revista “Territoris”