L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell incrementa la seva capacitat amb dos nous dipòsits


A finals de 2021 s’instal·laren armaris compactes en dos dels dipòsits de l’Arxiu, en un dels quals s’ha iniciat la incorporació de nova documentació

2.472 metres lineals o, expressat en capses, 22.872 unitats és la capacitat útil habilitada a partir de la instal·lació d’armaris compactes en dos dels dipòsits diàfans dels quatre que en el moment de la inauguració restaren oberts a futures ampliacions de capacitat d’emmagatzematge. Els armaris compactes varen ser instal·lats per l’empresa EYPAR, especialitzada en aquest tipus d’infraestructures destinades a arxius, biblioteques i museus, entre altres institucions tant del sector públic com privat. 

Les obres d’habilitació es portaren a terme a finals del 2021 i a començaments del mes de maig d’enguany s’ha iniciat la instal·lació de les primeres capses. 

Amb aquest increment en metres lineals, la capacitat de custòdia útil de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell és de prop de 5.500 metres, dels quals, 1.800 ja es troben ocupats restant com a espai disponible per a futures ampliacions uns 3.600 metre lineals més. 

Aquesta ampliació s’ha dut a terme 11 anys després de la inauguració de l’equipament, el juny de 2010 i té com a finalitat possibilitar l’ingrés d’un gran volum de documentació procedent, principalment, de l’administració pública la qual es troba immersa en un accelerat programa d’evolució cap a l’administració electrònica motiu pel qual es preveu un increment exponencial de les transferències en suport paper a l’Arxiu Comarcal en els propers 5 anys. 

Vídeo de la instal·lació dels armaris

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Perdem els papers. El cas de la Vilanoveta


Cada cop que un edifici es derrueix desenes de papers es barregen amb les runes que les amples culleres de ferro carreguen en un camió que les portarà lluny allà on la ciutat o el poble tingui assignat per al seu possible tractament. La quantitat de “papers” és proporcional a l’antiguitat de la construcció, així si som una mica curioses podem trobar parts de fotografies, certificats mèdics, contractes, factures, cartes personals o d’empreses. Retalls bruts i arrugats de vides que van transcórrer en els espais delimitats per envans i sostres que ja no hi són.

Moltes hem estat testimoni d’aquestes eliminacions definitives de records i de memòries, fins i tot hem rescatat, d’amagat, algun d’aquells “papers” sense saber ben bé què és o per què ho fem.

Això és més greu quan l’edifici ha estat seu d’una empresa o d’una entitat pública o privada. La gravetat és proporcional a la seva importància, el temps que ha estat en actiu i la seva implantació social al territori i tanmateix, succeeix molt sovint que després d’uns anys del cessament d’activitat, la seu es buida per persones diferents als que van ser els responsables que en el seu dia van desaparèixer abandonant mobles i sobretot arxius.

Sí, els arxius solen patir aquesta situació perquè tant si es clausura l’activitat com si la seu es trasllada, els “papers vells” no tenen lloc en la planificació de les tasques de finalització o trasllat. És una situació que es repeteix per part d’organitzacions privades, però també públiques contravenint la legislació en matèria de patrimoni documental i l’obligació de custòdia que els imposa.

Aquest és el cas de la destrucció sobtada dels edificis de l’estació de la Vilanoveta a Lleida -la nova i la vella- on, ara hem descobert, encara hi havia documentació d’empresa datada des del seu origen a principis del segle XX. Si era greu la destrucció dels edificis, elements patrimonials ferroviaris de la ciutat i del país, més greu és la deixadesa del deure legal de conservar i preservar la documentació que pel seu contingut i la seva cronologia forma part del conjunt patrimonial del nostre país i de la memòria històrica de les nostres contrades.

Ens preguntem com és possible que davant d’aquestes accions que contravenen de forma flagrant la legislació que no hi hagi mai reaccions contundents de les administracions encarregades de protegir allò que és de totes i els culpables, que n’hi ha, ni tan sols temin cap conseqüència.

De què serveix una Llei d’Arxius o de Patrimoni Històric que ningú ni coneix ni compleix i per a què serveixen uns arxius que només poden conservar allò que se salva de la incompetència de gestores i administradores i que han de bregar amb la dimissió de responsabilitats que fan governs i representants polítiques?

Servirà el futur Pla d’Arxius -d’elaboració lenta i pausada- i la futura Llei d’Arxius per preveure aquestes situacions? No ho creiem.

Recordem totes que no parlem de “papers vells” sinó de la nostra memòria documentada que serveix per protegir drets i reclamar deures.

Curs virtual a l’ACUR de llatí clàssic 5


Curs gratuït amb places limitades

En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

Objectius: Avançar en l’aprenentatge de la morfologia (nominal i verbal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins de dificultat mitjana-baixa.

La inscripció es fa mitjançant la butlleta d’inscripció complimentada que podeu fer arribar  a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Docent :Doctor en Filologia Clàssica. Investigador postdoctoral Margarita Salas de la Universitat de Barcelona.

Inscripcions: fins el 27 de maig

Lloc:  Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Formulari d’inscripció

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’


El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

Josèp Sandaran Bacaria. 1920

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Acte de lliurament de 7 rotlles de pel·lícula enregistrats per Agustí Mestre Barri entre l’any 1972 i 1973, de mà de la família Mestre


El passat dissabte 14 de maig de 2020, a les 11 hores, va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal de Lleida, de set rotlles de pel·lícula  enregistrats per Agustí Mestre Barri entre els anys 1972 i 1973. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo París, la Cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes i de Jordi Mestre com a representant de la família.

Foto: Mario Gascón

L’empresari Agustí Mestre Barri, fou un cineasta amateur que es dedicà a filmar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. Alhora, que enregistrà també el procés de construcció del centre comercial Agustí Mestre SA a la partida Copa d’Or que de retruc copsà l’evolució urbanística d’aquesta zona de la ciutat, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

Els 7 rotlles de pel·lícula en format super 8, que ingressen a l’Arxiu el dia 14 de maig de 2022, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i ens permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida de l’any 1972 i de l’any 1973, així com els processos de canvis urbanístics viscuts per la ciutat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, engrandint així el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics, fruit sobretot la de campanya de recuperació de patrimoni cinematogràfic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en aquest suport, en mans privades.