Publicació facsímil de la revista escolar “Narieda” (1935-1936)


La publicació, que es presentà amb motiu de la festa de Sant Jordi el proper 23 d’abril a la localitat de Fígols, és un exemple extraordinari de l’aplicació de la pedagogia Freinet durant la Segona República Espanyola.

Coberta del llibre

“Narieda, la veu dels nens i nenes amb lletra d’impremta” és el títol de la publicació que l’Associació Lo Caliu Figolà i Edicions Salòria editen per Sant Jordi amb la coordinació científica de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i la col·laboració de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. L’acte de presentació del llibre tindrà lloc el proper 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, a les 16 hores, a la localitat de Fígols (Fígols i Alinyà, Alt Urgell).

El llibre reprodueix al complet la revista escolar “Narieda”, uns quaderns elaborats seguint la metodologia Freinet, un dels sistemes pedagògics més innovadors desplegats durant la Segona República Espanyola. En total són 7 els exemplars reproduïts elaborats al llarg d’un curs escolar, octubre de 1935 – juliol de 1936, per part 38 escolars, 21 nenes i 17 nens d’entre 6 i 14 anys que són els protagonistes de 77 històries escrites majoritàriament en català, amb 63 aportacions, però també en castellà, amb 14 textos.

Coberta del número 1, octubre de 1935

La història d’una troballa

La col·lecció de la revista Narieda és l’única de la qual es té notícia i procedeix del fons Joan Sarradell, l’alumne més brillant i actiu que hi va participar en la seva impressió, i responsable del nom de la publicació, un homònim de la muntanya que domina la localitat de Fígols. Originari de Voloriu, el nen recorria a peu i a diari els 8 quilòmetres (4 d’anada i 4 de tornada) que el separaven de l’escola on destinava el temps del dinar al treball amb la impremta del col·legi. Aquesta col·lecció va ser cedida generosament per la seva filla, Rosa Sarradell, el mes de maig de 2021 a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per a la seva digitalització i difusió. La seva conservació constitueix un cas extraordinari tenint en compte que gran part de les publicacions escolars impreses que seguien el mètode Freinet a Espanya, han arribat als nostres dies de forma fragmentada. Un fet excepcional que troba la seva explicació en una preciosa història d’amor per part d’un nen a un sistema educatiu, a un mestre i a la seva pròpia família; en Joan Sarradell, un infant de 12 anys que al poc d’imprimir les darreres paraules amb la impremta de l’escola, es veurà obligat a deixar els estudis i el seu somni d’esdevenir mestre per la mort dels seus germans grans a la Guerra Civil i que, anys des- prés, llegarà com un tresor els seus quaderns a la seva neta, Noemí Tugues Sarradell, en assabentar-se, orgullós, que ella prendria el relleu del magisteri.

La troballa va venir precedida per l’aparició, dos mesos abans, d’un parell de quaderns de la revista, corresponents, en concret, als números 3 (gener-febrer de 1936) i 6 (maig de 1936). Aquests exemplars es trobaven a l’interior d’unes maletes que dormien a les golfes d’una de les cases de Fígols, cal Borges, i van ser localitzades gràcies a la curiositat i interès de Mar Garcia així com a la gentilesa del seu titular, Tomàs Samper.

Molt més que un facsímil

L’edició en facsímil de Narieda s’estructura en tres blocs clarament diferenciats: un apartat de textos introductoris, la reproducció dels originals i una secció d’annexos amb estadístiques extretes de l’estudi del seu contingut. L’objectiu és facilitar la contextualització, lectura i anàlisi dels exemplars des d’una perspectiva integral que no exclou, d’altra banda, la consulta o lectura individualitzada de cada secció.

El primer bloc, el dels textos preliminars, està integrat per sis aportacions distribuïdes uniformement en tres àmbits temàtics que permeten entendre l’origen, abast i significació de Narieda com ara el del context històric, la impremta i la pedagogia, redactats per professionals pro- cedents de l’àmbit de la recerca històrica, el sector editorial i el món educatiu.

Des de la perspectiva històrica, s’inclouen els textos de Fernando Jiménez i Sergi Bernal. El primer, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México, esdevé un dels més destacats investigadors al voltant de la propagació de la metodologia Freinet a Espanya i, molt especialment a la província de Lleida i, posteriorment, a Barcelona. A través de les seves pàgines descriu la seva evolució, des de la constitució del grup Batec per part d’uns mestres entusiastes fins a la creació de la Cooperativa Española de la Técnica Freinet, l’òrgan oficial del moviment i del que formaren part el matrimoni de mestres que impulsaren Narieda, José Bonet i Teresa Bonjoch a la que, com a primícia, Fernando Jiménez, reivindica i rescata del silenci historiogràfic. De forma complementària i també com a novetat, Sergi Bernal recupera de l’oblit a la mestra de Canelles, Josefa Pont. Bernal és, en l’actualitat, el màxim divulgador del moviment freinetià a Espanya a través de la recerca que, des de fa dotze anys, duu a terme sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, on des d’una perspectiva vivencial i amb l’ús de les noves tecnologies recrea les seves aportacions a través de tallers d’impremta, assessorament d’obres teatrals i eines de geolocalització d’escoles freinetianes durant la República arreu de l’Estat, on ara ja es troba accessible la de Fígols.

Dins de l’apartat destinat a la impremta a l’escola, la present edició compta amb la col·laboració d’Albert Royo, investigador de la premsa històrica a la província de Lleida, objecte de la seva tesi doctoral, el qual recrea el context històric i social de l’origen de la premsa escolar en tant que una nova forma d’experiència editorial on posa de relleu el fet que Narieda és l’única revista escolar apareguda a la vessant occidental del Pirineu català des d’inicis del segle passat fins a la Guerra Civil Espanyola. Completa aquesta secció el text d’Isidre Domenjó, tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i el principal i més important editor de premsa local a la Seu d’Urgell al llarg dels anys 80 i 90 del segle xx.

Tanquen les introduccions, els treballs de Montserrat Camps i Carme Llimós amb una aproximació a la metodologia Freinet des de l’àmbit de la reforma pedagògica. Tot i que el seu contingut se situa cronològicament fora del període d’activitat de Narieda, el seu interès rau en posar de manifest la vigència i importància d’una metodologia que formà part de l’essència de moviments reformadors de l’ensenyament al llarg del tardo franquisme i dels primers anys de la democràcia, tant en entorns urbans com rurals, en un clar paral·lelisme amb el desig reformador de la Segona República després de la dictadura de Primo de Rivera. Camps, ho fa des de la seva experiència com a pionera en la reintroducció de Freinet a l’Escola Lavínia al barri de les Corts de Barcelona i Llimós, a la mateixa escola de Fígols, quaranta anys després, amb alumnes que, en alguns casos, eren nets dels escolars impressors. En tots dos casos, l’esperit dels integrants de Batec trobà el seu mirall en els pedagogs Alexandre Galí i Isabel Arqué, respectivament.

Text explicatiu sobre l’orígen del nom de la revista

La publicació, fonament d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria

La publicació facsímil constitueix l’eix vertebral d’un projecte més ampli de difusió del moviment Freinet a través de diferents perspectives, des de la pedagogia fins a la història passant per l’element més vivencial. En aquest sentit, des de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Associació Lo Caliu Figolà i l’Ajuntament de Fígols i Alinyà s’ha iniciat un programa orientat a l’elaboració d’unitats didàctiques, conferències i jornades així com tallers que es duran a terme en els propers cinc anys. Dins d’aquest darrer aspecte, més vivencial, amb motiu de la presentació del llibre, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha coordinat l’elaboració d’un reportatge sobre la reimpressió d’un text i un clixé de la revista Narieda utilitzant una impremta Freinet autèntica que permet contextualitzar el dia a dia d’uns nens i nenes que editaren les seves històries, somnis i fantasies amb lletra d’impremta.

Vídeo de presentació del llibre (booktrailer):

Reportatge: reimprimint Naireda:

Informació extreta de la pàgina web de la XAC