Donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida


El divendres 22 de setembre al Centre Cívic de Balàfia va tenir lloc l’acte de donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida, amb l’assistència de la tinent d’alcalde Jordina Freixenet, el donant Ramon Torralba, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, i Antoni Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia.

Ramon Torralba Sans feu donació a l’Arxiu de 17 rotlles de pel·lícula en format Súper-8 i 1039 negatius, de diversos reportatges fotogràfics amb imatges del barri de Balàfia de les dècades de 1970 i 1980, i també programes i cartells d’activitats culturals que s’hi van celebrar. Aquest fons pren especial importància perquè és el primer fons particular que ingressa a l’Arxiu Municipal dedicat específicament a un barri de la ciutat, i ens permetrà descobrir la història de la ciutat des de la perspectiva veïnal. Destacar també, que entre la documentació entregada hi consta un cartell de la Festa Major de Lleida de 1980, del qual l’Arxiu no comptava amb cap exemplar i que passarà a formar part de la col·lecció de cartells municipals.

Actualment, l’Arxiu està inventariant i catalogant tota la documentació aportada per poder-ne fer difusió pròximament.

En Ramon Torralba és un lleidatà que ha viscut gran part de la seva vida al barri de Balàfia. Es podria definir com una persona amb inquietuds i fotògraf de professió, que al llarg de la seva vida ha estat estretament vinculat amb les entitats del barri, la parròquia, el grup de joves, i l’Associació de Veïns des de la seva creació. Destacar també el seu activisme a principis dels anys vuitanta, amb el moviment veïnal que realitzà diverses accions demanant el soterrament de les vies del tren que provocaven constants accidents i aïllaven Balàfia de la resta de la ciutat.

Fou en aquella època en què es forma com a fotògraf a l’Escola de Belles Arts de Lleida, on descobreix la seva vocació, i es graduà en la primera promoció de Fotografia i Imatge de l’Escola. A poc a poc, s’introduí en aquest món creatiu realitzant petites col·laboracions i un dels seus primers enregistraments fou un reportatge sobre la riuada del riu Segre de novembre de 1982. A finals dels anys vuitanta es professionalitza, i el 1990 crea la productora de vídeo i televisió Videograma que està activa fins a 2015.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Ingrés del fons de l’Associació Cultural Alorenil de Linyola


El fons de l’Associació Cultural Alorenil de Linyola està compost per la revista Barret Picat, més una gran quantitat de fotografies, dibuixos originals i esborranys d’articles i d’entrevistes.

Barret Picat (1979-2022), és una publicació local de caràcter bimensual amb 250 números i 43 anys d’antiguitat que ha esdevingut un referent a la comarca. No envà, es tracta d’una de les publicacions en actiu més longeves que serveix i ha servit de referent per altres publicacions del Pla d’Urgell.

Per la revista -al llarg d’aquests 43 anys- hi han fet els primers passos, escriptors com Francesc Foguet Boreu; contistes com Jaume Balcells; periodistes com Teresa Pinyol; historiadors com Esteve Mestre, Jordi Soldevila, Josep Pinyol Vidal; metges com Quintí Foguet; fotògrafs com Juan Ramon Tarragó, Valeri Bonjorn, Jaume Balcells, Montse Giné, Eva Llauet, Carme Arenas, però també dibuixants, il·lustradors, poetes, folkloristes, entre d’altres.

L’Associació Alorenil ha cedit en comodat el seu fons documental a l’Arxiu

Informació extreta de la pàgina web de la XAC/ Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Arriba a l’Arxiu l’exposició itinerant “Pallaresos deportats als camps de concentració i extermini nazis” produïda per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


Del 6 al 30 de setembre podeu visitar aquesta exposició que naix de la recerca realitzada per l’historiador Josep Calvet en relació als ciutadans deportats als camps de concentració nazi, un dels episodis menys coneguts de la història de la Guerra Civil i la postguerra.

La recerca d’en Josep Calvet, premiada amb la X Beca Mossèn Jesús Castells promoguda per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, va permetre identificar a 17 persones, setze homes i una dona, nascudes o residents al Pallars Jussà que van patir l’horror dels camps nazis. De totes elles, 10 van morir i només 7 van sobreviure a la deportació. Aquesta exposició és un homenatge a totes elles i a totes les persones que ho van patir.

D’alguns d’ells l’historiador va trobar referències al nostre Arxiu, als fons del Centre Penitenciari de Ponent, el Govern Civil i el Tribunal de Responsabilitats Polítiques. 

Del 6 al 30 de setembre. Laborables, de 9 a 14h

Informació extreta de la pàgina web de la XAC/ Arxiu Històric de Lleida