Riuada 1982: Un tsunami inesperat


A l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs romanen els llegats de dues nissagues de fotògrafs que durant dècades van documentar la vida dels lleidatans en totes les seves vessants. Es tracta de Josep Porta Mesalles i el seu fill Josep Porta Ballespí i d’en Josep Gómez Vidal i el seu fill Jordi Gómez Payá. En ambdós casos van fer donació dels seus fons documentals a la institució i, a partir les seves fotografíes, creiem interessant recordar un esdeveniment, que fa avui quaranta anys,  canvià el paisatge, no sols de la ciutat de Lleida, sino de gran part de les comarques ponentines: la riuada de novembre de 1982.

Ningú, ni a la plana ni a la muntanya, s’esperava la gran quantitat d’aigua ni les dificultats de controlar-ne els efectes posteriors. El diumenge 7 de novembre estaba plovent molt a les capçaleres dels rius Segre i els Pallaresos, el que es va anomenar la famosa “gota freda”, però al pla no havia caigut massa aigua; malgrat que per la ràdio el temps s’anunciava molta pluja al Pirineu ningú va imaginar el que podía pasar. La mateixa nit del dia 7 al Pont de Bar les aigües van sortir de la llera i van destruir el pont i la major part de les cases, per sort els veïns es van refugiar a la part alta on hi hava la caserna de la Guàrdia Civil; al Pont de Bar i no va haver víctimes, però sí més avall on van haver vint morts i les pèrdues econòmiques van ser quantioses (GV-SD-11139-17).

El dimecres 10 Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya va visitar el poble del Pont de Bar; les aigües del Segre s’emportaren el pont i la major part del de les cases; a la foto el conseller mirant les destrosses acompanyat amb alcaldes de la comarca, agenollat sobre el pedrís Ramon Noguera, alcalde del Pont de Bar (GV-SD-11139-15).

El dilluns 8 les aigües arribaren a Balaguer, ciutat que estaba de ple en les festes del Sant Crist; a la vora del riu s’havia instal·lat una carpa de l’Ajuntament i les firetes i el Segre es va endur tot però per sort no va haver víctimes. L’aigua va arribar a l’entrada de la plaça del Mercadal; l’Exèrcit es va plantjar  volar el Pont Nou davant el perill de crear una presa però afortunadament va resistir l’embranzida  (GV-1982-365-06)

El Segre passava entre els termes de Tèrmens i Menàrguens i es desbordar completament de la llera; la zona de la Sucrera i la major part de l’horta de Menàrguens va quedar anegada. Riu avall el Segre augmentaria el cabal per l’aportació de les aigües del Noguera Ribagorçana. (GV-1982-382-35)

A Lleida, la gent va continuar amb la seva vida quotidiana. La matinada de dilluns l’aigua va superar la presa del Canal de Seròs començà a entrar l’aigua a partir de la Mitjana  i Pardinyes on va inundar l’ avinguda de Tortosa i la zona de l’antiga Llotja i Mercolleida i van quedar aïllats nombrosos veïns (GV-1982-361-27) (GV-1982-382-30) (GV-1982-361-24)

A les a les 8 del matí a les avingudes de Blondel i Madrid nombrosos curiosos es van amuntegar la barana del riu, l’espectacle era fascinant però no semblava  que hi haguès perill (GV-1982-361-02).

Aleshores, jo era professor al col·legi Montserrat dels Germans Maristes on vàrem començar normalment les classes, però cap a les deu la Guàrdia Urbana va ordenar desallotjar l’edifici perquè el pati s’estava inundant.  Recordo que em van avisar que l’aigua  estaba pujant per l’avinguda del Segre i m’hi vaig arribar per intentar treure el cotxe del parking, situat al carrer Alcalde Fuster. Al voltant de les 10 hores vàrem veure entrar l’aigua pels carrers del Nord, General Brito, Vila Antònia i sobre tot el carrer Alcalde Fuster, on havíem entrat a buscar el cotxe i en un moment vàrem veure con venia l’aigua cap a nosaltres, en pocs minuts hi havia més d’un metre i el nivel va arribar a la Baixada de l’Audiència i la Baixada de la Trinitat; entre la Guàrdia Urbana i voluntaris intentaven salvar diversos cotxes a la plaça Agelet i Garriga; cap a migdia arribaren els militars amb llanxes pneumàtiques i començaren a rescatar els veïns; a la Rambla Francesc Macià hi havia més d’un metre; totes les sucursals bancàries de les rambles de Francesc Macià i Ferran va quedat inundades, sobre tot els soterranis on hi havia les caixes fortes; l’aigua va inundar el Museu del Palau de la Paeria. El màxim nivel assolit per la riuada el va marcar el Pont Vell on les aigües van arribar a tocar la part alta dels els arcs però no els van superar (FP-PF-06669-14). (FP-PF-09587-12) (GV-1982-361-09) (FP-PF-09587-03) (FP-PF-09587-05) (FP-PF-09587-01) (FP-PF-09587-04) (GV-1982-376-05)

L’avinguda del Segre va anegar la major part d’horta del Baix Segre i a l’aiguabarreig amb el Cinca les seves aigües van inundar la major part del terme fins a arribar les primeres cases de la Granja d’Escarp (GV-1982-382-16).

Al vespre havia baixat el nivell i l’aigua va marxar de la Rambla i el dimarts 9 a ser el moment de netejar i avaluar els danys; els bombers i  l’exércit  es van dedicar a treure l’aigua dels soterranis i col·laboraren nombrosos veïns i treballadors de les empreses afectades. (GV-1982-376-15) (FP-PF-06549-10)

La matinada del dia 9 es va restablir parcialment l’electricitat però les línies telefòniques van trigar a funcionar, precisament per la manca de comunicacions segures el mateix dia 9 va còrrer la notícia, falsa, que havia rebentat la presa d’Oliana i arribava a Lleida per això alguns negocis a l’ avinguda de Blondel van tapiar les entrades) davant una nova crescuda que mai no va arribar. (GV-1982-376-03

Els diez següents va començar la tasca de netejar i fer les avaluacions de les destrosses. El dia 15 de novembre visità Lleida Alfonso Guerra vicesecretario general del P.S.O.E., acompanyat per membres de l’executiva del P.S.C., Joan Raventós i Raimon Obiols i Antoni Siurana, alcalde; cal recordar que Alfonso Guerra era càrrec electe en les recients eleccions generals del 28 d’octubre. En la imatge cal destacar la marca de la l’alçada de l’aigua en la paret de l’escola dels Camp Elisis inundada com la major part del barri de Cap Pont. (FP-PF-06688-24)

Josep Ignasi Rodríguez Duque

Conseller de l’IEI