Entrades de gruparxiverslleida

Grup d’Arxivers/eres de Lleida (GALL) El Grup d’arxivers/eres de Lleida, sorgeix l’any 1998 a partir d’unes necessitats compartides de formació i informació. Mancava, sens dubte un element cohesionador dels diferents arxivers/eres i dels nostres respectius treballs en un àmbit geogràfic com era el lleidatà que alhora ens vinculés d’una manera més generalitzada a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Calia aconseguir unes pautes de complicitat que fossin un motor de treball en comú. El protocol de relació que vam establir va ser: ■Trobar-nos ■Conèixer els nostres arxius ■Intercanviar experiències endegades ■Discutir conceptes i metodologies ■Planificar actuacions concretes de treball comú En definitiva aglutinar un conjunt de persones amb unes necessitats i uns objectius similars, per no dir exactament iguals.

Les persones assistents al Recercat 2019 visiten l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Cervera, com a Capital de la Cultura Catalana 2019 va acollir, del 3 al 5 de maig, la 15a edició del Recercat, la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana.

Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la Paeria de Cervera, el Centre d’Estudis Segarrencs i la Diputació de Lleida, la jornada pretenia ser un aparador on mostrar a la ciutadania la feina d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn, així com un punt de trobada i d’intercanvi d’aquestes entitats vingudes d’arreu dels Països Catalans.

La Jornada va oferir activitats diverses i ja consolidades. D’entre les quals destaca el lliurament dels Premis Recercat per reconèixer la tasca realitzada en el món dels centres d’estudis. Enguany el guanyador en la categoria d’entitat va ser el Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo. L’acte de lliurament va tenir lloc dissabte al Paranimf de la Universitat, amb la presència de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El recercat també va oferir activitats complementàries, de les quals destacar la visita que van realitzar les persones assistents a la jornada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Un total de 60 persones van poder conèixer les característiques i la trajectòria de l’arxiu, van visitar els dipòsits i van contemplar diferents joies documentals que s’hi conserven.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Anuncis

Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Programa de les fires i festes de maig de Lleida, de 1919


El mes de maig a Lleida és ple d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques que fan que durant unes setmanes els lleidatans i lleidatanes visquem en un estat de joia i alegria.

Ara fa cent anys, les coses no eren gaire diferents. Mostra d’aquestes ganes de sortir al carrer i gaudir de la recentment estrenada primavera, és el programa de les fires i festes de maig de 1919, que conservem a l’Arxiu de la Ciutat.

El programa oficial dels actes organitzats en honor del patró Sant Anastasi, presenta a la seva portada una fotografia realitzada des de la base del pont de ferro que travessava el riu Segre. Aquest pont fou inaugurat l’any 1911, obra de l’enginyer Josep Bores i Romero, i destruït l’any 1938, durant la Guerra Civil. En un segon terme, la imatge ens ofereix una vista dels edificis de la que aleshores era l’av. Cabrinetty, i que avui coneixem com l’av. Francesc Macià. I, coronant la imatge, la sempre imponent presència de la Seu Vella.

El document escrit en un català previ a la normalització d’en Pompeu Fabra, està signat per l’alcalde republicà Humbert Torres, pare del polític Víctor Torres i Pereña i del poeta Màrius Torres i Pereña, i pel secretari Enric Corbella. I, fou imprès, a dues tintes, per la impremta lleidatana Sol i Benet.

Entre els actes que presenta el programa de l’any 1919 hi podem trobar misses, conferències culturals, focs artificials, sardanes, concerts, globus aerostàtics, fires de bestiar… que no divergeixen gaire dels què gaudim en l’actualitat.

Destaquem la celebració d’actes de beneficència com el que tingué lloc immediatament després de l’encesa de l’enllumenat decoratiu de les festes quan “els Alcaldes de Barri i els Rectors de les Parroquies repartiran bonos-raccións de pà a les families necessitades”.

Però, entre tot el programat criden l’atenció dos esdeveniments, per una banda la inauguració del monument a l’alcalde Fuster i d’altra la col·locació de la primera pedra del grup escolar dels Camps Elisis, obra de l’arquitecte Adolf Florensa.

I per acabar aquests dies de diversió, s’oferí als lleidatans un concert de cloenda al “Teatre dels Camps” a la memòria de diversos músics eminents, entre ells en Manel Giró, el llegat documental del qual es conserva a l’Arxiu Municipal.

La contraportada està presidida per l’escut de la ciutat de Lleida, amb les quatre barres i la flor de lis, vigent en aquells anys, en el qual es pot llegir la llegenda en llatí “Sigillum Magnum Civitatis Illerdae”.

 

Descarrega’t i descobreix el programa complet!

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Mascançà presenta el seu Decàleg de propostes per la Cultura i el Patrimoni


El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà fa públics dos documents amb un seguit de propostes de millora per la gestió cultural a la comarca del Pla d’Urgell. La voluntat de l’entitat és, en tot moment, col·laborar i parar la mà als nous gestors de la comarca escollits en les pròximes eleccions municipals, influir en un canvi de paradigma respecte a la cultura i aportar millores a la mateixa per al conjunt de la ciutadania del territori.

Per aquest motiu fa públic els documents Decàleg de propostes per la cultura i el patrimoni i Per la cultura i el patrimoni al Pla d’Urgell. El Decàleg pretén ser un document de compromís amb deu punts clau agrupats en cinc eixos. En primer lloc, els que tenen com a objecte el patrimoni. En el segon, els que tenen com a eix la creació artística. En tercer, aquells que se centren en les institucions culturals i educatives de la comarca, amb un paper important de l’Arxiu Comarcal. El quart, es remarca la necessitat de visibilitzar el paper de la dona a la comarca. I el darrer, un pla general per proposar i afavorir l’evolució del paradigma actual respecte al patrimoni, la cultura i la seva explotació.

 

En el document Per la Cultura i el Patrimoni al Pla d’Urgell es desenvolupen tot un seguit de propostes de segon nivell de concreció estructurades en tres apartats clarament diferenciats: patrimoni, creació artística i institucions de dinamització cultural. Pel que fa al patrimoni s’aporten suggeriments per protegir, mantenir, estudiar, difondre’l i valorar-lo, tan en el cas del patrimoni natural com del cultural. Respecte a la creació artística, es planteja la necessitat de promoure la creació i la seva difusió comarcal en què cada cop més apareixen nous i noves creadores de renom dins els diferents àmbits artístics. Evidentment, els documents que es presenten quedaran oberts a noves incorporacions, esmenes i millores futures.

Decàleg

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç oficial de Tremp


Presentació del 7è volum de la col·lecció beca Mossèn Jesús Castells i Serra, amb el títol “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp”, a càrrec de Joan Florensa Parés i Aniol Noguera Clofent, autors i guanyadors de la 7a beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra a l’any 2017.

La beca està organitzada per l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i col·labora IDAPA, Garsineu Edicions i l’Escola Pia de Catalunya.

L’activitat s’emmarca dintre dels actes commemoratius del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (2009-2019)

 

Informació extreta de la página web de la XAC

 

L’Arxiu Comarcal de la Noguera edita el llibre “Entre la Revolució i la Guerra”


Amb motiu de la commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, l’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Consell Comarcal de la Noguera publiquen el llibre Entre la Revolució i la Guerra: Memòria Gràfica de la Guerra Civil a la Noguera, de l’historiador Gerard Costa.

 

En aquest llibre, l’autor fa un recorregut gràfic través de les prop de 140 imatges, totes elles de la comarca de la Noguera, que il·lustren el període de la Guerra, prenent com a punt de partida la II República i acabant a la immediata postguerra.

Aquest treball ens explica, a través del document fotogràfic, un període de la història que va ser especialment cruent a la Noguera, on el front del Segre s’hi va establir durant 8 mesos en l’anomenat Cap de Pont de Balaguer, que comprenia un bast territori, des de la zona de Vallfogona de Balaguer fins al Montsec.

 

 

Informació extreta de la página web de la XAC

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.