Entrades de gruparxiverslleida

Grup d’Arxivers/eres de Lleida (GALL) El Grup d’arxivers/eres de Lleida, sorgeix l’any 1998 a partir d’unes necessitats compartides de formació i informació. Mancava, sens dubte un element cohesionador dels diferents arxivers/eres i dels nostres respectius treballs en un àmbit geogràfic com era el lleidatà que alhora ens vinculés d’una manera més generalitzada a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Calia aconseguir unes pautes de complicitat que fossin un motor de treball en comú. El protocol de relació que vam establir va ser: ■Trobar-nos ■Conèixer els nostres arxius ■Intercanviar experiències endegades ■Discutir conceptes i metodologies ■Planificar actuacions concretes de treball comú En definitiva aglutinar un conjunt de persones amb unes necessitats i uns objectius similars, per no dir exactament iguals.

Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

Anuncis

RWD. Una performance art d’Angeliki Avgitidou a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Quan diem que els arxius no són Cultura per se, sinó que són dipositaris de documents i informacions que després l’usuari extraurà per diferents raons (defensar drets, demanar rendició de comptes, recuperar memòria, fer història…) i els utilitzarà o no com element base d’un relat o producte nou que potser o no cultural, ens referim a experiències com aquesta que es desenvoluparà a l’Arxiu comarcal de l’Urgell el dissabte 14 de juliol

L’artista i performer grega Angeliki Avgitidou s’ha inspirat en els arxius fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per tal de produir una performance art.  ‘RWD’ mostra la memòria com una facultat imperfecta que el nostre esforç per mantenir-la com una obligació falla indefectiblement. Amb la participació de Marta Ricart. 

Dissabte 14 de juliol a les 20h 

Activitat oberta

(Informació extreta de la web de la XAC)

Exposició: “Lo bestiar. Evolució dels costums ramaders a la Terreta”


Del 2 al 31 de juliol es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

LO BESTIAR ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels interessos de L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, a saber, la recuperació –per tal que en quedi constància documental per a les generacions futures- d’alguns estils de vida definitivament periclitats. És aquest l’imperatiu que els mou a aprofundir en la recuperació del nostre llegat etnològic en uns moments en què la vertiginosa transformació dels usos i costums associats al món de la ramaderia fan que segons quines practiques que havien estat tradicionals tinguin cada cop un caire més exòtic.

Aquesta exposició s’entreté en alguns aspectes de l’activitat ramadera del darrer mig segle.

Centrat en l’àmbit de la Terreta, s’inicia amb un cop d’ull al fenomen de la transhumància i aporta una descripció de les principals cabaneres que la travessen, alhora que presenta un recull bastant exhaustiu de les marques de pega i d’orella dels diferents senyals de bestiar, la majoria dels quals, degut a l’èxode massiu que va patir la nostra comarca –sobretot durant els anys seixanta- fa temps que ja han passat avall.

 

Segueix amb un repàs a les diferents feines que cal anar escometent durant l’anyada: xollar, marcar, conllocar…. Aquest repàs serveix per constatar d’una manera evident la profunda evolució que ha tingut lloc durant aquests darrers anys en les maneres de treballar amb el bestiar. Aquest canvi radical també es pot observar en les tècniques i els productes que s’utilitzaven tradicionalment per a fer front a les diferents malures i que han estat substituïts per un seguit de productes farmacèutics específics completament desconeguts fa una quarantena d’anys. Dediquem també un apartat a mostrar els elements més sumptuaris de la ramaderia: el món dels crabons/crestons i la seva esquelleria.

Aquesta liquidació d’unes maneres de fer és també constatable en l’àmbit de la llengua: el fet que una bona part dels pastors actuals provinguin de fora de les nostres contrades posa en perill tot el patrimoni lingüístic associat al món del bestiar.

Tríptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria


La família Sandaran Fontfreda ha depositat una part de la biblioteca personal del poeta a l’Archiu Generau d’Aran

La família Sandaran Frontfreda ha dipositat a l’Archiu Generau d’Aran una part de la biblioteca personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria. Els volums ingressats són obres d’autors com Josep Carner, Albert Albert Torrellas, Salvador Borrut i Soler, Joaquim Cases-Carbó, Joan Malagarriga, Ramon Suriñach Sentíes, Plàcid Vidal, datats entre els anys 1904-1935. Tots els llibres porten una dedicatòria personal que el propi autor fa a Sandaran. També ha ingressat una còpia de la traducció de l’obra de William Shakespeare “Enric IV” al català que Sandaran veu publicada en 1907.

0001

Libret dedicat a Sandaran per Josep Carner

L’any 2005, les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda, Clara Sandaran Fontfreda i el senyor Francesc Sandaran Fontfreda signen el contracte de dipòsit del fons personal del seu avi, Jusèp Sandaran Bacaria. Aquell mateix any la documentació ingressa a l’Archiu Generau d’Aran. El fons es format per manuscrits del propi Sandaran (estudis sobre la llengua aranesa, poemes, conferències, obres de teatre, costums…), correspondència amb altres autors contemporanis i fotografies familiars.

191010130000006,0001

Jusèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Jusèp Sandaran Bacaria, de casa Ferret de Canejan, neix el 31 de gener de 1875. Jusèp es casa amb Felipa Sambeat Romeva també de Canejan. El matrimoni va a viure a Barcelona, a on Sandaran mort l’any 1942. Entre 1906 i 1913 inicia una època de producció lingüística en defensa de la llengua aranesa. Escriu poemes que presenta en diversos jocs florals i que veu publicats en diverses publicacions occitanes com la “Bouts dera Montanho”; recull costums araneses, sobretot de Canejan, inicia un projecte de gramàtica aranesa i aplega, en més de 600 fitxes, paraules, refranys i dites araneses. Tot aquest treball culmina en la conferència, que pronuncia el 23 d’octubre de 1913 a l’Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona i que titula “La Val d’Aran i els Catalans”. És en aquest període quan coincideix amb importants personatges contemporanis que també treballen en llengua aranesa o occitana com Mossèn Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu i Josep Aladern, entre altres. L’1 de maig de 1912 finalitza un llibre manuscrit de poemes dedicats a la seva dona. En ell escriu 19 poemes en català i 6 en aranès. Entre 1918 i 1940 escriu poemes en català que també veurà publicats.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

190010120000023,0001

Uns dels poemes de Jusèp Sandaran Bacaria escrit en aranès

“La nació a l’Edat Mitjana”, tema de la XXIII Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgell


Aquest any se celebra la 23a Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgell, que tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de juliol a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera.

La temàtica d’aquesta edició és “La nació a l’Edat Mitjana” que aplegarà, com sempre, un tema de plena actualitat a fi d’estudiar-lo des d’una perspectiva històrica.

Com cada any, hi participaran prestigiosos historiadors provinents de diferents universitats com París-Sorbonne, Wroclaw, Debrecen, Lorraine, Gieben, l’Acadèmia de Ciències de Rússia i el Consell Nacional de Recerca italià.

La sortida tindrà lloc el dia 13 de juliol a l’ermita de la Pertusa, la col·legiata de Sant Pere d’Àger, i el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on es farà el dinar de curs.

A més de les ponències i els debats, s’ha incorporat al programa una activitat gratuïta i oberta a tothom que consistirà en un concert del grup vocal Mezzos que anirà acompanyat d’un tast de vins el dia 12 de juliol a les 19.30h.

El Consell Comarcal de la Noguera, l’Ajuntament de Balaguer, l’Arxiu Comarcal de la Noguera i la Universitat de Lleida, ja fa més de dues dècades que participen en el curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgell amb la voluntat d’estudiar i difondre la història medieval de la Noguera. És, per tant, un espai consolidat de recerca, divulgació i ensenyament històric obert a tots aquells que volen aprofundir en el coneixement del passat medieval  des d’una perspectiva actual.

També cal destacar que és el 4t any que la Càtedra d’Estudis Medievals està inclosa a l’oferta de cursos d’estiu de la Universitat de Lleida.

El curs d’estiu tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de juliol a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera.

Programa

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

VIIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera


El proper dimarts 3 de juliol es celebrarà a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Ager les VIIIes Jornades d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera. Aquest any posant èmfasi amb el segle XVI.

Tot seguit trobareu el programa:

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 El segle XVI a les terres de Lleida: paisatge i arquitectura. A càrrec de la Dra. Maria Garganté, Universitat Pompeu Fabra.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Els tapissos de la catedral de Lleida: una col·lecció excepcional del segle XVI. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

12:00 L’escultura a les terres de Lleida en el segle XVI. A càrrec del Dr. Joan Yegüas, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

12:30 De Tremp a Madrid, passant per Barcelona: les col·leccions artístiques de Miquel Mai (c.1480-1546). A càrrec del Dr. Joan Bellsolell i Martínez, Universitat de Girona (UdG).

13:00 Bandolers, des d’Arsèguel fins a les Avellanes. Nyerros i Cadells al segle XVI. A càrrec de Lluís Obiols, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

13:30 La figura de Llorenç Peris i el seu mecenatge. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (Universitat de Lleida).

Sessió tarda: Col·legiata de Sant Pere d’Àger

17:00 La sala capitular renaixentista de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (President de la Fundació Arnau Mir de Tost).

“Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”,


El proper dijous 28 de juny, a les 19:30 h. a la Biblioteca Nacional d’Andorra, hi haurà una conferència titulada “Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”, a càrrec de Jordi Buyreu Juan, Raimon Masdéu Térmens i Valentí Gual Vilà.

 

Dita conferència s’engloba dins de les activitats commemoratives de l’any europeu del patrimoni documental.

Per a més informació podeu accedir a aquest enllaç