Entrades de gruparxiverslleida

Grup d’Arxivers/eres de Lleida (GALL) El Grup d’arxivers/eres de Lleida, sorgeix l’any 1998 a partir d’unes necessitats compartides de formació i informació. Mancava, sens dubte un element cohesionador dels diferents arxivers/eres i dels nostres respectius treballs en un àmbit geogràfic com era el lleidatà que alhora ens vinculés d’una manera més generalitzada a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Calia aconseguir unes pautes de complicitat que fossin un motor de treball en comú. El protocol de relació que vam establir va ser: ■Trobar-nos ■Conèixer els nostres arxius ■Intercanviar experiències endegades ■Discutir conceptes i metodologies ■Planificar actuacions concretes de treball comú En definitiva aglutinar un conjunt de persones amb unes necessitats i uns objectius similars, per no dir exactament iguals.

Exposició ‘Descobrint alguns pobles de la Segarra’


Mostra documental “Descobrint alguns pobles de la Segarra”. ( Del 8 de novembre al 17 de gener)

Aquest any Cervera és la capital de la cultura catalana. A l’Arxiu Comarcal s’ha organitzat un conjunt de mostres documentals per donar a conèixer l’espai i apropar a la ciutadania al patrimoni documental, amb el nom “Apropa’t a l’Arxiu. La història al teu abast!”.

Per a finalitzar aquest conjunt de mostres documentals es farà una mostra dedicada als municipis de la comarca que tenen dipositats els seus fons a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Així doncs, es podran veure documents tan diversos com: padrons d’habitants, llibres d’amillarament, llibres d’actes i altra documentació municipal; així com col·leccions de goigs, fotografies, cartells o llibres de fons parroquials i d’entitats.

Animem a tots els segarrencs i segarrenques a fer un cop d’ull del que es pot trobar a l’Arxiu.

Informació extreta de la web de la XAC

Llibres d’aquesta setmana: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció i Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)


El dimecres 20 a la Universitat de Lleida, Sala Victor Siurana, i el dijous 21 a la llibreria Caselles es presenten dos llibres que no haurien estat possible sense una feina de recerca als arxius i una voluntat de divulgació de la Universitat i de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Per això creiem que el nostre bloc és un bon lloc per fer difusió de la seva publicació i la seva presentació

Presentació del llibre de Carles Rizos Jiménez: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida

Data dimecres 20 de novembre de 2019 a la Sala Victor Siurana de la Universitat de Lleida, a les 19h

Participaran el Dr. Matías López, catedràtic de Llatí de la Universitat de Lleida, Maria Ángeles Calero, directora del Departament de Filologia Clàsica, Francesa i Hispànica i l’autor

Sinopsis:

Obra centrada tant en la biografia com en la producció poètica d’un jesuïta lleidatà que va patir l’exili imposat pel rei Carles III. Una primera versió d’aquesta recerca va guanyar el premi Eduard Valentí d’Estudis Clàssics (4a edició, any 2015) que atorga la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Amb aquesta publicació es commemora el 2n centenari del traspàs d’aquest jesuïta lleidatà oblidat.

Presentació del llibre de Quintí Casals Bergés: Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.
Data dijous 21 de novembre de 2019 a la Llibreria Caselles, a les 19h

Conduirà l’acte Anna Sáez i presentaran el llibre Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB i l’autor.

Sinòpsis:
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).

Jornades d’Estudi del Segrià i de l’Alt Urgell


Aquest dissabte 16 de novembre se celebren les VII Jornades d’Estudi del Segrià, a Puigvert de Lleida, i la V Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, a Organyà.

Aquestes jornades són una trobada on investigadors i estudiosos esposen els seus treballs sobre les seves comarques, en aquest cas el Segrià i l’Alt Urgell, on es pot aprofundir coneixements sobre la realitat del nostre país des de diversos punts de vista.  Conèixer la història de la comarca, la seua parla, els seus escriptors, les seues festes i costums, la composició de la seua societat, la vegetació que li és pròpia, la fauna, el seu territori, la geologia o la geografia són temes interessants i imprescindibles per aprofundir en el coneixement de casa nostra.

 

En el cas de les VII Jornades d’Estudi del Segrià, organitzades pel Centre d’Estudis Comarcal del Segrià, no és necessària la inscripció, però sí cal que digueu abans del 11 de novembre si us quedareu a dinar, quants sou i si teniu algun requeriment alimentari especial.

Pel que fa a la V Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, organitzades per l’Institut d’Estudis de l’Alt Urgell, el termini d’inscripció per al dinar és el dimecres 13 de novembre (que corre a càrrec de cada assistent). Us hi podeu inscriure enviant un correu electrònic a  a l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (iecalturgell@gmail.com)

Els programes de les jornades els podeu trobar en els següents enllaços:

CECS- Puigvert de Lleida

Tríptic_V_Jornada_IECAU

 

 

Informació facilitada pel CECS i l’IECAU

Conferència: ‘La cimentera de Xerallo: els fonaments hidroelèctrics d’Enher al Pallars Jussà’


Divendres 15 de novembre de 2019, a les 18 hores a la sala de conferències de l’Epicentre, Passeig del Vall, 13 de Tremp

L’any 1947 el Pallars Jussà rep una notícia que sacseja la comarca i canvia, durant dècades, la vida a la tranquil·la i idíl·lica vall de Manyanet: la creació per part de l’Instituto Nacional de Industria (INI) de l’empresa ENHER per aprofitar mitjançant l’energia hidroelèctrica amb les aigües del riu Noguera Ribagorçana. Les obres dels aprofitaments hidroelèctrics fan que hi hagi necessitat de grans quantitats de ciment per poder executar-les. L’empresa troba en el poble de Xerallo el racó idoni per emplaçar una fàbrica de ciment que abastirà les necessitats per fer les preses, les cases dels treballadors i altres obres. S’executa una opció de compra que tenia una altra empresa de l’INI, MIPSA, d’una cimentera situada a Ràvels, Bèlgica. Després d’un espectacular transport mitjançant vaixell fins a Tarragona i amb camions fins a l’emplaçament, el muntatge es construeix a velocitat de vertigen, entrant ja en funcionament l’any 1950 i treballant a ple rendiment a partir de 1951.

Des d’aquest any se succeiran fenòmens que canviaran la vida al Pallars gràcies a aquesta joia industrial: arribada de gent d’altres províncies espanyoles, el pas de trens i camions amb ciment, l’inici de nous negocis vinculats amb la cimentera, els moviments socials que es generen a la comarca, la presència d’un tros de Xerallo en molts embassaments de Catalunya i Aragó, etc.

Tota aquesta vida que es genera a la comarca caurà estrepitosament l’any 1973, quan l’INI ven la cimentera a un trust format per altres cimenteres catalanes, que adquireixen la fàbrica per tal d’enfonsar un competidor molt fort, tant en preu com en qualitat del ciment. La pèrdua d’aquesta indústria va ser molt notada en aquesta comarca, que va perdre un dels seus actius industrials més importants. Des de llavors, la vida a la vall de Manyanet ha tornat al seu curs anterior a la cimentera, ja que s’ha recuperat la tranquil·litat i l’oblit en què està sumida aquella zona, no sense recuperar part d’aquella essència de vida durant els estius i festius, en què gent amb orígens a la cimentera, amb relació amb ENHER i altres que han vingut més endavant, tornen al poble.

En aquest treball s’ha intentat recopilar molta de la informació sobre Xerallo, la qual està molt escampada, amagada, oblidada o fins i tot perduda. Amb la construcció del relat de Xerallo es fa justícia amb un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català, un fenomen poc investigat i amb una importància vital per al Pallars Jussà.

Dia i hora: divendres, 15 de novembre de 2019

Lloc: Sala de Conferències de l’Epicentre. Passeig de la Vall, 13. Tremp

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza el seminari de Lectura de Documents Antics i Moderns


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs de lectura i interpretació de documents medievals i moderns.

Estructurat en tres sessions, el seminari té la voluntat d’introduir en el coneixement de diferents tipus documentals, lletres i sistemes d’abreviació. Aquestes sessions seran impartides per Joan J. Busqueta, Núria Preixens i Guillem Roca, i es realitzaran a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs els propers dies 24 d’octubre, 7 i 20 de novembre, de les cinc a les vuit del vespre.

LLEIDA (E.8) 1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

Com a inici d’aquest seminari, i durant el matí del dijous 24 d’octubre, s’ha planificat una jornada de presentació del que ha estat el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del Servei i la seva posterior pujada al repositori d’objectes digitals institucional.

El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs té digitalitzada i accessible, des de finals del 2018, la seva col·lecció de pergamins. Documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles… poden ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals institucional. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic.

Amb el seminari que s’inicia aquest mes d’octubre, el Servei vol contribuir a fomentar la recerca sobre aquest ric patrimoni. La jornada comptarà amb les intervencions de dues de les persones que han fet possible el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins. En primer lloc, Joan J Busqueta (conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) farà una explicació acurada de la col·lecció de pergamins de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  Seguidament i per finalitzar la jornada, intervindrà el senyor Manuel Joaquín Salamanca López (professor titular de la Universidad Complutense de Madrid) amb la ponència “Archivos y usuarios en la era digital: acciones para su interrelación

Tot i que els seminaris són gratuïts, les persones que hi estiguin interessades en participar-hi només han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça difuint@diputaciolleida.cat.