Author Archives: gruparxiverslleida

About gruparxiverslleida

Grup d’Arxivers/eres de Lleida (GALL) El Grup d’arxivers/eres de Lleida, sorgeix l’any 1998 a partir d’unes necessitats compartides de formació i informació. Mancava, sens dubte un element cohesionador dels diferents arxivers/eres i dels nostres respectius treballs en un àmbit geogràfic com era el lleidatà que alhora ens vinculés d’una manera més generalitzada a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Calia aconseguir unes pautes de complicitat que fossin un motor de treball en comú. El protocol de relació que vam establir va ser: ■Trobar-nos ■Conèixer els nostres arxius ■Intercanviar experiències endegades ■Discutir conceptes i metodologies ■Planificar actuacions concretes de treball comú En definitiva aglutinar un conjunt de persones amb unes necessitats i uns objectius similars, per no dir exactament iguals.

I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”


I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”

Conferències i congressos – Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Descripció:

El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016 de protecció de dades personals inclou importants novetats i entrarà en vigor abans de l’estiu de 2018. En aquesta jornada es vol oferir una informació general sobre els canvis que el nou Reglament implica per a les universitats en general i per a les dades de la recerca en particular. En aquest sentit es compta amb la participació de representats de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i investigadors/es i especialistes en seguretat de dades de la mateixa UAB.

Formulari d’inscripció

Ubicació: Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Data: Dilluns 29, Gener de 2018 – 09:30h

Data fi: Dilluns 29, Gener de 2018 – 11:00h

Organitzador: Universitat Autònoma de Barcelona

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Cursos, Formació, Jornades i Congressos, Legislació, Protecció de dades, Publicacions, Recerca, Seminaris

Què hi fem al Dipòsit d’Arxius de Cervera?


D’entrada, és imprescindible saber que quan ens referim al Dipòsit d’Arxius de Cervera, no estem parlant d’un arxiu convencional, sinó d’un dipòsit d’arxius, no és ni provincial, ni comarcal ni tan sols municipal, sinó regional i es tracta d’un centre ubicat dins la província de Lleida, però en canvi, el fons documental que integra, prové territorialment de la província de Barcelona i administrativament de diverses delegacions de l’administració estatal.

Només comptem amb quatre fons, però, l’extensió total de documentació és de 7688,5 metres. Gran part de les unitats documentals que conserva el Dipòsit, ja estan identificades gràcies al treball realitzat per la seva responsable Marina Cuñé, que des de l’arribada de la documentació a Cervera l’any 1970, ha dut a terme aquesta tasca realment molt rellevant.

Les principals consultes que ens arriben, provenen del Cadastre de Barcelona, interessats fonamentalment en padrons de població i expedients d’implantació. Tot aquest Fons, el tenim descrit, però els membres de l’equip del Dipòsit, ens proposem altres reptes per fer difusió del màxim nombre de documentació de la qual disposem.  

Ja fa dos anys que s’ha iniciat el procés de descripció per unitats d’instal·lació de tot el Fons de l’Obra Sindical Espanyola que es va incorporant progressivament a l’aplicació “Arxius en línia” integrada a la web del Departament de Cultura de la Generalitat; http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/, per facilitar la cerca de documentació als usuaris i donar a conèixer tot allò que els podem oferir des del Dipòsit. Ben aviat, a finals del 2018, podreu consultar la totalitat d’aquest Fons a través de la nostra web http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/segarra/diposit_arxius_cervera/ i també mitjançant l’aplicació abans esmentada “Arxius en línia”, ja que oferir un bon accés als Fons que custodiem als ciutadans és el nostre objectiu principal.  

Des del novembre, entre l’equip s’ha plantejat la idea de continuar amb una altra tasca també de descripció que ha estat parada durant un temps degut a diversos motius, i aquesta és la de descriure llibres de matriculacions. La recuperació d’aquest compromís és deu sobretot al fet que considerem d’una rellevant importància el fet de tenir descrita i classificada aquesta documentació que ens permetrà conèixer, amb profunditat els antics gremis que hi havia a la Barcelona del segle XIX, no només a nosaltres sinó també a tots els usuaris que ho desitgin.  

Anna Moli
Dipòsit d’Arxius de Cervera

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Dipòsit d’Arxius de Cervera, Gestió documental

Fons d’Història local de Catalunya


Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya

El  Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. Durant 25 anys ha estat produït pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC) de la UAB, sota la direcció del Dr. Borja de Riquer Des de l’any 2012, el FONSHL depèn de la secció de història del SIBHIL·LA.

Conté 167.690 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya. Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes i les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC.

Què conté?

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

o Monografies i manuscrits inèdits
o Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
o Articles de revistes
o Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
o Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

                                   

Tipologia documental que recull la base de dades

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

o Estudis científics i historiogràfics
o Tesis i tesines
o Materials, guies i itineraris didàctics
o Actes de congressos
o Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
o Biografies i memòries de personatges catalans

Àmbit temàtic i geogràfic

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit territorial es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)

Informació bibliogràfica

 La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

– El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)

– El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

o  Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)

o  Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.

o  Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel mateix SDHLC.

o  Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)

Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

– Resum (en els casos en què els descriptors no siguin suficients per explicar satisfactòriament el contingut del document es fa un resum indicatiu seguint la norma ISO 214-1976

– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat

– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document

Usuaris

Donat el seu caire pluridisciplinari, el FONSHL està obert a un ampli ventall d’usuaris: professors, investigadors, estudiants de tercer cicle o erudits locals (estudis científics), el professorat i alumnat de primària i secundària (material didàctic), institucions i organismes locals (memòries, estadístiques…), les associacions o entitats culturals (tradicions populars, exposicions artístiques, esports…), com en general, a qualsevol ciutadà que tingui inquietud pel coneixement de la seva comarca o municipi.

Col·laborar

 

Article extret del web SIBHIL·LA: Història, Llengua, Literatura i Art

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Biblioteques, Consultes, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Publicacions

‘Pro virginitate tua’: Família i societat en els documents medievals i moderns dels arxius.


A partir d’avui, dimarts 2 de gener, es poden realitzar les inscripcions a la 7a edició del Curs pràctic de paleografia i diplomàtica, organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR). Enguany sota el títol ‘Pro virginitate tua‘: Família i societat en els documents medievals i moderns dels arxius.

El curs s’iniciarà el dia 13 de gener i, durant 5 sessions, els mesos de gener i febrer, ens aproparà a la lectura i interpretació de documents diversos d’arxiu d’èpoques medieval i moderna. En aquesta edició ens centrem en els textos que ens acosten a la història familiar: capítols matrimonials, heretaments, testaments, documents d’emancipació, inventaris de béns, entre d’altres.

Es tracta d’un curs per aprendre  a llegir i interpretar la documentació d’arxiu d’època medieval i moderna,  i per al coneixement dels tipus de lletres, abreviatures, cronologia, tipologies documentals, estructura dels documents.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Joan Busqueta. Professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida (UdL)

Inscripcions del 2 al 10 de gener de 2018

Més informació

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Cursos, Paleografia

Bones Festes! Bones hèstes!


Deixa un comentari

by | 22 Desembre 2017 · 09:09

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric de Lleida, Arxius, Bibliografia, Cultura, Difusió, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Patrimoni, Patrimoni documental català, Restauració

Das, la fe contra la cultura. Gènesi i erecció de l’església de sant Llorenç de Das (1901-1903)


Demà divendres 15 de desembre es tanca el III Cicle “Explica’m una història” parlant de la construcció de l’església de sant Llorenç de Das enmig d’una pugna ideològica i simbòlica entre famílies

Els dos campanars: església de sant Llorenç i casa del comú de Das

Sandra Adam, historiadora de l’art, ens presentarà el resultat de les seves recerques entorn de la construcció de l’església parroquial de sant Llorenç de Das a principis del segle XX.  L’estudi sobre el temple s’ha realitzat a partir de la consulta de material documental inèdit, fonts orals, anècdotes i el creuament de diversos fons arxivístics. Sandra Adam ens parlarà,  en primer lloc, dels comitents de l’obra i dels els seus orígens, punt essencial per comprendre els orígens de l’encàrrec arquitectònic i els vincles del propi projecte en el seu context social. Després, aprofundirà en la figura de l’arquitecte responsable de dissenyar i materialitzar la nova església parroquial per comprendre el tipus de creador i les seves relacions amb les famílies adinerades de la Cerdanya però també de Barcelona. Un aspecte cabdal per entendre els vincles socials i artístics existents a finals del segle XIX i principis del XX entre la regió pirinenca i la capital del país.

Aquesta és la tercera xerrada del Cicle “Explica’m una història” que organitza conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Arxiu Comarcal. L’acte tindrà lloc divendres 17 de novembre, a les 20 h. a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Extret de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Difusió