Entrades de gruparxiverslleida

Grup d’Arxivers/eres de Lleida (GALL) El Grup d’arxivers/eres de Lleida, sorgeix l’any 1998 a partir d’unes necessitats compartides de formació i informació. Mancava, sens dubte un element cohesionador dels diferents arxivers/eres i dels nostres respectius treballs en un àmbit geogràfic com era el lleidatà que alhora ens vinculés d’una manera més generalitzada a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Calia aconseguir unes pautes de complicitat que fossin un motor de treball en comú. El protocol de relació que vam establir va ser: ■Trobar-nos ■Conèixer els nostres arxius ■Intercanviar experiències endegades ■Discutir conceptes i metodologies ■Planificar actuacions concretes de treball comú En definitiva aglutinar un conjunt de persones amb unes necessitats i uns objectius similars, per no dir exactament iguals.

Tornant a la quotidianitat


Després del període vacacional tornem a la quotidianitat i, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) ofereix més formació per a tot aquell que vulgui obtenir nous coneixements.

Per a aquest setembre- octubre (21 de setembre al 8 d’octubre) es realitzarà el curs de Cal·ligrafia i decoració visigòtica. 

Ja al novembre hi haurà un curs virtual titulat Com organitzar les fotografies familiars a l’ordinador

 

Per a més informació contacteu amb l’ACUR

Anuncis

Presentació del llibre: “Imatges d’una vida. Josep Durany”


La presentació del llibre “Imatges d’una vida. Josep Durany”, serà a càrrec de Jordi Durany Burgos i Albert Prats Soler.

El 6 de maig de 2011 els germans Durany ingresaven 7.000 negatius en polièster 35 mm i blanc i negre a l’arxiu comarcal. Fotografies fetes pel seu pare Josep Durany i que ara es poden visualitzar a l’arxiu comarcal.

Aquesta publicació és el resultat d’un llarg treball de recerca que ha de situar a Josep Durany com a un dels grans fotògrafs amateurs de la nostra comarca.

La presentació es farà a Sala d’Actes del Cafè Modern d’Isona, el divendres 23 d’agost 2019, a les 19h.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Seixanta anys de la construcció de les piscines del Parc de les Basses


L’onada de calor que hem viscut aquestes darreres setmanes ha fet que sobrevisquéssim passant les hores en remull en les piscines que en l’actualitat hi ha distribuïdes pels diferents barris de la ciutat.
Fins fa unes dècades, els lleidatans s’havien de desplaçar fins al parc de les Basses d’Alpicat per poder gaudir de l’aigua i d’activitats a l’aire lliure, comptava amb una àmplia zona d’esbarjo amb taules de pícnic i barbacoes que permetia que es gaudís de l’espai durant tot l’any.
L’origen del dit parc es remunta a l’any 1901, quan l’alcalde Costa decidí construir un sistema de basses d’aigua per recollir l’aigua del canal de Pinyana i millorar l’abastiment de la ciutat. Posteriorment, s’hi van plantar un seguit d’arbres amb la intenció de protegir de forma natural l’aigua. Durant el franquisme es construí una escola, un local social i una piscina.
A finals de la dècada dels anys 50 es deixà d’utilitzar les basses com a reserva d’aigua, i l’alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes grans piscines municipals, juntament amb la zona d’esbarjo, els quals foren inaugurats per les autoritats el dia 18 de juliol de 1961. Durant anys es va conèixer com el Parc Alcalde Pons, en honor a qui va promoure la seva construcció.


Com ja hem dit, el Parc de les Basses d’Alpicat esdevingué un dels principals indrets d’esbarjo per a diverses generacions de lleidatans, fins al punt de ser conegut com “la platja de Lleida”. Als anys 80 s’amplià i s’hi construí una pista d’atletisme, una escola de jardineria i un càmping.

No obstant això, a mitjans de la dècada del 90, amb la construcció de les piscines als barris, la popularitat del parc minvà gradualment, forçant el tancament de les piscines públiques i causant la degradació general de les instal·lacions i serveis.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Podeu veure, en aquesta publicació  de l’any 2014, més imatges del parc de les basses d’Alpicat que es troben al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal


L’any 1570, el doctor en dret Jeroni Grau va elaborar un tractat per al govern municipal de la Ciutat d’Urgell. Grau fou un erudit amb una gran formació intel·lectual que va ser cònsol en cap de la Seu d’Urgell i va exercir com a jutge de la mateixa ciutat, de les valls d’Andorra, del marquesat de Pallars, del ducat de Cardona i de la vegueria de Cervera. Fou un dels grans juristes del seu temps, i prova d’això n’és el text que és objecte de publicació, escrit de pròpia mà, en què enumera i descriu els oficis i els impostos i presenta, alhora, un manual sobre la teoria i la pràctica de la guerra. El tractat en qüestió es pot considerar el primer manual d’economia política escrit en català, que s’avançaria gairebé dos segles a d’altres textos considerats fins ara pioners com el cèlebre Manual Digest andorrà.

L’edició del text i l’estudi introductori que contextualitzen el tractat i el seu autor han estat a càrrec de l’arxiver municipal urgellenc Lluís Obiols Perearnau (Adrall, 1985), president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i especialista en l’edat moderna al Pirineu, temàtica sobre la qual ha publicat nombrosos articles, entre els quals destaquen els estudis centrats en les elits i les lluites de bàndols al segle XVI en aquest territori. Obiols ha estat també un dels coordinadors de la Història de Cerdanya de la Diputació de Girona (obra en curs de publicació), i codirigeix la revista Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell des de la seva creació. El treball és completat amb un pròleg del Dr. Josep Capdeferro, professor d’història del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Amb El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal, Anem Editors enceta la col·lecció “Textos i documents” que pretén posar a l’abast del gran públic textos històrics d’interès per al coneixement del passat degudament contextualitzats. En el cas del treball d’Obiols, la publicació ha comptat amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

El llibre es va presentar el passat 12 de juny  l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell de la Seu.

Informació extreta de la nota de premsa d’Anem Editors

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran


En la mostra, dedicada al treball del ferro a la Val, s’exposen cinc documents de diversos fons dipositats a l’Arxiu

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” realitzada per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. La mostra exposa fotografies de producció pròpia de tots aquells elements de ferro que s’han conservat en les cases araneses fins a l’actualitat. Tot el material gràfic elaborat durant la producció d’aquesta exposició s’ha dipositat a l’Arxiu i passa a formar part del fons de la Fundació.

L’Arxiu ha prestat cinc documents relacionats amb el tema de l’exposició. En concret s’exposa el contracte de 1776, a nom del ferrer Francisco Picamal de Tredòs, per a fer treballs al campanar de l’església d’Unha; dos expedients de demarcació de dues mines de ferro, la Sant Carlos en Bossòst i la Lombardia en Vilac, de 1899 i 1918; el plànol del projecte de la porta de ferro d’entrada a la Central de Cledes realitzat l’any 1929, data d’inauguració d’aquesta infraestructura hidroelèctrica, i una factura, del mateix any, d’Antonio Puig Barés ferrer de Les.

La mostra es podrà veure des del 27 de juny fins al 28 de setembre a l’església de Sant Joan d’Arties.

Horari: Dilluns a dissabte de 17.00 a 21.00h.

Archiu Generau d’Aran

 

8è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (X Jornades d’Història de l’Església i la religiositat)


El 8 de juliol de 2019 a les 20:30 h., arriba la 8a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes. Un àpat que s’organitza en el marc de les X Jornades d’Història de l’Església i la religioistat, que enguany tracten l’estudi de la vida diària als monestirs medievals.

El 8è Sopar Medieval duu per títol: “El rigor de les dietes monàstiques medievals” i preten reproduir un àpat festiu del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que apareix documentat al costumari de la comunitat, a l’entorn del 1220. Per tant és una activitat de divulgació científica que avui podem dur a terme gràcies a un document preservat i accessible als arxius.

Aquest àpat serà el més antic, documentat, que reproduïrem en aquesta activitat de divulgació científica que celebrem al Monestir de les Avellanes. Com sempre l’àpat ha estat documentat sota la direcció històrica de la Montserrat Coberó i dirigit gastronòmicament pel xef Bobby Cabral, del restaurant del Monestir. En aquesta edició a més hi participa Torrons i Mel Alemany, qui experimenta amb la reproducció del que possiblement seria l’origen del torró actual. També un any més comptem amb la col·laboració del Forn Farré de Sucs, que reproduirà un pa fet amb el mètode tradicional i emprant farines de blat dur i sègol.

  • RESERVES: 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org
  • PREU: 20 € (per persona. IVA inclòs)
  • DURANT EL SOPAR: animació amb el Grup de Teatre LA GARBA
  • EN ACABAR EL SOPAR: concert nocturn al claustre amb el grup CORRANDES SÓN CORRANDES

MENÚ 

Entrants

Porros amb mel

Primers plats

Espinacs amb oli

Fabes tendres

Giurons tendres

Segon plat

Peix amb pebrada

Postres

Llesques de formatge gras

Torrons Melats

Begudes

Aigua, vi negre del Monestir

Acompanyament 

Pa de blat dur i sègol

Agraïments als col·laboradors

Forn Farré de Sucs (Lleida), Torrons i Mel Alemany (Os de Balaguer), Celler del Montsec (Artesa de Segre), Grup de Teatre La Garba (Vallfogona de Balaguer)

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran