Category Archives: A la fresca!

Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Bibliografia, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Recerca

Lectures d’estiu: Arxipèlag i Francesc Porta


L’estiu és l’estació que sembla feta per posar-se al dia de lectures, música i pel·lícules, tot i que ja sabem que després el temps lliure no és tant i la llista de pendents casi no es mou.

Tot i així per si teniu una estona i no heu fet llista, deixeu-nos que us fem algunes recomanacions que tenen com a base la recerca en arxius, la difusió d’algun fons concret o diferents aspectes que tenen a veure amb l’arxivística i els arxivers.

No podem començar aquest post sense recomanar com a lectura obligada i periòdica de la col·lecció d’articles que es publiquen al diari digital el Núvol en la seva secció Arxipèlag.

Quant a llibres en suport paper volem començar per:

Francesc Porta, el mirall de la burgesia lleidatana.Francesc Porta

Escrit per la Teresa Ibars, arxivera en l’Arxiu de la Diputació de Lleida, i Antonieta Jarne professora d’Història Contemporània en la Universitat de Lleida, ho han fet a partir de l’anàlisi de l’arxiu personal del Francesc Porta, completant-lo amb una sèrie d’entrevistes a alguns dels personatges públics que van ser claus en la vida de Francesc Porta i que donen el contrapunt a la informació atresorada de forma sistemàtica pel propi Porta durant la seva vida. Les fonts periodístiques són també importants en la investigació per poder completar la informació sobre el context social i polític tant de Lleida com de Catalunya.

És un llibre apassionant perquè ens descobreix un personatge clau per entendre una època concreta de la vida lleidatana. Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l’alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l’estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s’instal·là definitivament a Lleida l’any 1947 per exercir la seva professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita on havia viscut durant els anys d’infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle xx i per mitjà d’una publicació setmanal que dirigia (i que fou tancada per la censura), Labor, impulsà una xarxa d’intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió a Lleida i des de Lleida a la resta de Catalunya.

És una mostra important de la riquesa dels arxius personals i de la possibilitat que des de la vivència d’un individu s’explica el context social, polític i econòmic d’una època.

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!

Sant Jordi 2015. Un Bécquer menos conocido: de “La hija del poeta” a “Les filles del poeta”


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

Un Bécquer menos conocido: de La hija del poeta a “Les filles del poeta”. Carlos Á. Rizos Jiménez. Col·lecció El fil d’AriadnaPagès Editors i Universitat de Lleida.

És un estudi d’una part enigmàtica de l’obra becqueriana, la que fins ara s’ha denominat “tragedia sin título” i a partir de l’estudi de diferents edicions i del conjunt de l’obra de Bècquer  trobant els testimonis de la formació clàssica d’aquest gran poeta romàntic. L’autor ens va conduint a través de l’estat de la qüestió en relació a aquesta formació clàssica que ha estat tan poc ressaltada fins ara, donant-nos, a més, les claus de la lectura del text en qüestió, relacionant-lo amb altres texts de joventut dels quals s’han localitzat els originals. Per finalitzar i com si fos la guinda del pastel ens fa un descobriment, la traducció catalana de las Rimas obra de Enric Franco, traducció que va ser contemporània de les publicacions de l’autor. És una obra molt interessant, sorprenent en les aportacions i amb una redacció dinàmica que et porta del principi a la fi sense entrebancs, amb una tasca important d’investigació al darrera . Una joia pels amants i els estudiosos de l’obra de Gustavo Adolfo Bécquer

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Grup d'Arxivers de Lleida, Sant Jordi

Sant Jordi 2015. El turó de la Seu Vella en la Història de Lleida


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

EL TURÓ DE LA SEU VELLA EN LA HISTÒRIA DE LLEIDA.  Maria José Vilalta i Joan J. Busqueta en són editors. Amb aportacions de Josep Tort, Xavier Sirera, Arturo Pérez, Joan Busqueta, Maria José Vilalta, Manel Lladonosa i Joan J. Sagués. Fotografies d’Antoni Benavent, amb la col·laboració de Núria Piqué i Llorenç Melgosa. Publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2015

LLIBREmariajosevilaltaCombina fotografia i text per explicar la història del Turó de la Seu Vella, en el seu conjunt, des del punt de vista de la geologia, fent un recorregut històric pel món antic, l’Edat Mitjana, fins l’època moderna i contemporània. En tots els temes s’han triat especialistes en cada època i ho completa un text inicial del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort.

Josep Tort ‘Patrimoni per als escèptics’, Xavier Sirera, ‘Història geològica del Turó de la Seu Vella’; Arturo Pérez Almoguera,  ‘El Turo i el món antic’; Joan Busqueta, ‘El temps medieval’; Maria José Vilalta, ‘Perfils d’un Turo canviant  a l’època Moderna (segles XVI-XVIII)’; Manel Lladonosa, ‘El Turó de la Seu Vella a l’Edat Contemporània (1808-1931)’; i Joan Sagués, ‘Democràcies, revolució, guerra i dictadura des del Turó de la Seu Vella’. Tots els textos acompanyen unes imatges a l’alçada de la bellesa de l’indret, de la Seu Vella i del seu entorn, fent del llibre un producte eminentment visual de gran valor artístic i que basteix l’argumentari de la petició de Patrimoni de la Humanitat per a tot el conjunt.

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Grup d'Arxivers de Lleida, Sant Jordi

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Grup d'Arxivers de Lleida, Sant Jordi

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero

 

 

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida, Sant Jordi

Ara ve Nadal…


imagesEls arxius en aquests dies de Nadal, com casi totes les institucions de les administracions, treballen a mig gas. Les mitges setmanes laborals i l’escurçament de les plantilles, que es nota molt més en els dies de festes intercalades i vacances, fan que es visquin més com a vespres de festa que com dies laborals. Per sort en aquests dies també els usuaris van a mig gas i prefereixen deixar les seves consultes per després quan puguin tenir continuïtat setmanal.

Acabem un any difícil pels arxius a la província de Lleida. Segueix la precarietat d’alguns edificis i infraestructures, seguim amb pocs arxius municipals que siguin molt més que magatzems que acumulen papers i altres objectes diversos, seguim perdent arxius privats i d’empresa per diferents mancances i seguim assistint a donacions documentals a institucions diverses, en una concepció patrimonialista que fa palès una falta de política documental de País. A això s’afegeixen els problemes estructurals d’arxius com el del Pallars Jussà o els recents del de l’Urgell o el fet que encara existeixen dos comarques de terres de Ponent sense arxiu comarcal, l’Alt Ribagorça i les Garrigues, que sobre tot en aquest últim cas es tracta d’una mancança greu.Nadal_bloc1[1]

En el cas de la ciutat de Lleida ha estat encara un pitjor any. continua el desmantellament de l’Arxiu de la Diputació, de la seva biblioteca auxiliar i de l’hemeroteca; l’Arxiu Municipal continua sense un dipòsit digne i suficient; el de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, tancat per obres sine die i gual que la important biblioteca d’aquesta institució. És cert que els arxius capitular i diocesà sembla que estan posant-se al dia en qüestions d’infraestructures i de serveis a usuaris, només manca regularitzar la situació professional dels companys que fan allà una gran feina.

L’any 2015 es presenta amb el Congrés d’Arxius a Lleida per segon cop, com si no tinguéssim altres possibilitats on celebrar-ho tal com s’ha fet en les altres comarques, fins i tot en això Lleida ha exercit la seva capitalitat aclaparadora. Esperem que l’organització d’aquest Congrés porti millores en general a la situació general que s’ha descrit o al menys serveixi per denunciar-la.

Entre tant els nostres desitjos per a tots els que ens seguiu és que les festes us serveixin per fer allò que us vingui més de gust i amb les persones que vosaltres decidiu i que el 2015 vingui carregat de feina remunerada per als companys d’arreu que no en tenen, de transparència per a les institucions i de bon accés per a tots per poder garantir els nostres drets.

Brindis_en_Navidad

1 comentari

Filed under A la fresca!, Arxius, Arxivers/eres, Difusió