Seixanta anys de la construcció de les piscines del Parc de les Basses


L’onada de calor que hem viscut aquestes darreres setmanes ha fet que sobrevisquéssim passant les hores en remull en les piscines que en l’actualitat hi ha distribuïdes pels diferents barris de la ciutat.
Fins fa unes dècades, els lleidatans s’havien de desplaçar fins al parc de les Basses d’Alpicat per poder gaudir de l’aigua i d’activitats a l’aire lliure, comptava amb una àmplia zona d’esbarjo amb taules de pícnic i barbacoes que permetia que es gaudís de l’espai durant tot l’any.
L’origen del dit parc es remunta a l’any 1901, quan l’alcalde Costa decidí construir un sistema de basses d’aigua per recollir l’aigua del canal de Pinyana i millorar l’abastiment de la ciutat. Posteriorment, s’hi van plantar un seguit d’arbres amb la intenció de protegir de forma natural l’aigua. Durant el franquisme es construí una escola, un local social i una piscina.
A finals de la dècada dels anys 50 es deixà d’utilitzar les basses com a reserva d’aigua, i l’alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes grans piscines municipals, juntament amb la zona d’esbarjo, els quals foren inaugurats per les autoritats el dia 18 de juliol de 1961. Durant anys es va conèixer com el Parc Alcalde Pons, en honor a qui va promoure la seva construcció.


Com ja hem dit, el Parc de les Basses d’Alpicat esdevingué un dels principals indrets d’esbarjo per a diverses generacions de lleidatans, fins al punt de ser conegut com “la platja de Lleida”. Als anys 80 s’amplià i s’hi construí una pista d’atletisme, una escola de jardineria i un càmping.

No obstant això, a mitjans de la dècada del 90, amb la construcció de les piscines als barris, la popularitat del parc minvà gradualment, forçant el tancament de les piscines públiques i causant la degradació general de les instal·lacions i serveis.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Podeu veure, en aquesta publicació  de l’any 2014, més imatges del parc de les basses d’Alpicat que es troben al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

8è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (X Jornades d’Història de l’Església i la religiositat)


El 8 de juliol de 2019 a les 20:30 h., arriba la 8a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes. Un àpat que s’organitza en el marc de les X Jornades d’Història de l’Església i la religioistat, que enguany tracten l’estudi de la vida diària als monestirs medievals.

El 8è Sopar Medieval duu per títol: “El rigor de les dietes monàstiques medievals” i preten reproduir un àpat festiu del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que apareix documentat al costumari de la comunitat, a l’entorn del 1220. Per tant és una activitat de divulgació científica que avui podem dur a terme gràcies a un document preservat i accessible als arxius.

Aquest àpat serà el més antic, documentat, que reproduïrem en aquesta activitat de divulgació científica que celebrem al Monestir de les Avellanes. Com sempre l’àpat ha estat documentat sota la direcció històrica de la Montserrat Coberó i dirigit gastronòmicament pel xef Bobby Cabral, del restaurant del Monestir. En aquesta edició a més hi participa Torrons i Mel Alemany, qui experimenta amb la reproducció del que possiblement seria l’origen del torró actual. També un any més comptem amb la col·laboració del Forn Farré de Sucs, que reproduirà un pa fet amb el mètode tradicional i emprant farines de blat dur i sègol.

  • RESERVES: 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org
  • PREU: 20 € (per persona. IVA inclòs)
  • DURANT EL SOPAR: animació amb el Grup de Teatre LA GARBA
  • EN ACABAR EL SOPAR: concert nocturn al claustre amb el grup CORRANDES SÓN CORRANDES

MENÚ 

Entrants

Porros amb mel

Primers plats

Espinacs amb oli

Fabes tendres

Giurons tendres

Segon plat

Peix amb pebrada

Postres

Llesques de formatge gras

Torrons Melats

Begudes

Aigua, vi negre del Monestir

Acompanyament 

Pa de blat dur i sègol

Agraïments als col·laboradors

Forn Farré de Sucs (Lleida), Torrons i Mel Alemany (Os de Balaguer), Celler del Montsec (Artesa de Segre), Grup de Teatre La Garba (Vallfogona de Balaguer)

A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

La transparència, un acudit dolent?


La transparència i l’accés són accions que haurien de ser part integrant de qualsevol procediment administratiu, fins i tot de qualsevol procediment polític que comporti una resolució d’aplicació ciutadana, tanmateix s’han convertit en un entrebanc més per a l’accés a la informació i a la possible documentació generada des de les diverses administracions. Les assessories jurídiques de les institucions acumulen peticions que es basen en la diferent normativa que regula tan una com l’altra i una sèrie de persones amb formació jurídica decideix sobre diferents drets dels ciutadans, amb una evident tendència a “protegir” la institució per a la que treballen.

En aquest moment, l’existència de les comissions de transparència i accés no són una eina per facilitar l’accés i en alguns casos protegeixen més del compte. Haurien de donar solució a les excepcions, és a dir, a aquells casos que el procediment, la legislació i el sentit comú ens diuen que cal al menys estudiar si s’ha d’aplicar la norma que ha de ser l’accés lliure a la informació i/o a la documentació o bé exceptuar-los de forma raonada, limitada i amb un termini concret a  l’excepció. Aquesta, i no altra, hauria de ser la funció i objecte de les comissions de transparència i d’accés.

Ara per ara, el que ens trobem és que es publicita el sou dels polítics, quan simplement hauria de quedar clar i cristal·lí als pressuposts aprovats per les institucions i accessibles al ciutadà; o quin és el seu currículum quan el que ens interessa (o ens hauria d’interessar) és la qualitat i ètica de la seva gestió política i econòmica; o de quin són els bens que tenen a l’iniciar el seu mandat, quan potser el que ens caldria saber són els que tenen a l’acabar-lo o fins i tot quins són los noms nous que s’han introduït en les seves agendes i quins d’ells són els que els hi procuraran un futur fora de les administracions on han estat exercint com càrrecs electes.

Però la transparència i l’accés no es refereix només a l’acció i actuació dels càrrecs electes, sinó també la dels alts càrrecs i de tota la resta de les administracions que dicten resolucions que d’una forma o altre ens afecten. Per això avui que tota la informació es troba a qualsevol cercador com a molt a dos clics, és difícil d’entendre que les actes d’un ajuntament no siguin públiques, que no es pugui accedir a un expedient on soc interessat o que el tema que estic investigant s’aturi perquè la institució o organisme en qüestió no té una gestió documental adequada i no té intenció de perdre ni un minut en atendre la meva sol·licitud.

Clar que el súmmum de l’absurd d’aquesta situació d’aparent transparència i accessibilitat de les nostres institucions és que les actes de la Comissió de Transparència d’un ajuntament no siguin públiques.

Maria Jesús Llavero
Arxivera

Recomanacions d’aquest any per a Sant Jordi


Tot i que Sant Jordi va ser ahir, com tots els sants tenen vuitada, us fem arribar les nostres recomanacions. Com veureu són temes, autors i editorials de les nostres contrades.

1-O Basat en fets reals

El Pere Gilart, l’Imma González, el Gerard Martínez i l’Abel Pujol són els autors d’aquesta crònica que relata de primera ma els fets de l’1 d’octubre del 2017, durant el Referèndum d’independència de Catalunya a Lleida. L’han escrit de forma coral arrel d’un encàrrec fet pel diari 7accents i l’Ara Terres de Lleida per a un suplement del segon mitjà. L’editorial Fonoll ha entomat l’edició i la publicació i de ben segur serà un dels llibres més venuts a terres de Lleida. Amb pròleg de Meritxell Serret i epíleg d’Antoni Bassas, 1-O. Com ja s’ha dit està basat en fets reals que van ocórrer a diferents llocs de la província de Lleida i connecta amb la nostra campanya #Arxivemelmoment.   

Sixena: la croada de la memòria 

Francesc Canosa no ens parla en aquest llibre sobre la guerra de l’art, si no que va fins als origens, la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, falsificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges… i ens mostra, segons l’autor, la ficció i fracàs de la idea d’Espanya amb el monestir de Sixena com excusa i frontisa entre Catalunya i Aragó en la lluita pel domini del relat per crear una realitat que justifiqui un present, però sobretot un futur.

Publicat també per l’editorial Fonoll 

Dictadura i democràcia: les Borges Blanques 1923 – 1936

És el llibre guanyador del 27è Premi Josep Lladonosa, guardó que anualment s’atorga als millors estudis d’història local en l’àmbit de les terres de llengua catalana. És un estudi del nomenat període d’entre guerres i com es van viure i afectar a les Borges Blanques i quin va ser l’obra dels governs municipals durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i la Segona República (1931-1936). Amb una seriosa tasca d’investigació als arxius, es tracta d’una obra molt documentada que es basa en la tesi doctoral de Marc Macià Farré, l’autor.

És  l’exemplar que LA MAÑANA ha distribuit aquest Sant Jordi a tots els lectors i subscriptors.