Sant Jordi 2015. Un Bécquer menos conocido: de “La hija del poeta” a “Les filles del poeta”


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

Un Bécquer menos conocido: de La hija del poeta a “Les filles del poeta”. Carlos Á. Rizos Jiménez. Col·lecció El fil d’AriadnaPagès Editors i Universitat de Lleida.

És un estudi d’una part enigmàtica de l’obra becqueriana, la que fins ara s’ha denominat “tragedia sin título” i a partir de l’estudi de diferents edicions i del conjunt de l’obra de Bècquer  trobant els testimonis de la formació clàssica d’aquest gran poeta romàntic. L’autor ens va conduint a través de l’estat de la qüestió en relació a aquesta formació clàssica que ha estat tan poc ressaltada fins ara, donant-nos, a més, les claus de la lectura del text en qüestió, relacionant-lo amb altres texts de joventut dels quals s’han localitzat els originals. Per finalitzar i com si fos la guinda del pastel ens fa un descobriment, la traducció catalana de las Rimas obra de Enric Franco, traducció que va ser contemporània de les publicacions de l’autor. És una obra molt interessant, sorprenent en les aportacions i amb una redacció dinàmica que et porta del principi a la fi sense entrebancs, amb una tasca important d’investigació al darrera . Una joia pels amants i els estudiosos de l’obra de Gustavo Adolfo Bécquer

Anuncis

Sant Jordi 2015. El turó de la Seu Vella en la Història de Lleida


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

EL TURÓ DE LA SEU VELLA EN LA HISTÒRIA DE LLEIDA.  Maria José Vilalta i Joan J. Busqueta en són editors. Amb aportacions de Josep Tort, Xavier Sirera, Arturo Pérez, Joan Busqueta, Maria José Vilalta, Manel Lladonosa i Joan J. Sagués. Fotografies d’Antoni Benavent, amb la col·laboració de Núria Piqué i Llorenç Melgosa. Publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2015

LLIBREmariajosevilaltaCombina fotografia i text per explicar la història del Turó de la Seu Vella, en el seu conjunt, des del punt de vista de la geologia, fent un recorregut històric pel món antic, l’Edat Mitjana, fins l’època moderna i contemporània. En tots els temes s’han triat especialistes en cada època i ho completa un text inicial del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort.

Josep Tort ‘Patrimoni per als escèptics’, Xavier Sirera, ‘Història geològica del Turó de la Seu Vella’; Arturo Pérez Almoguera,  ‘El Turo i el món antic’; Joan Busqueta, ‘El temps medieval’; Maria José Vilalta, ‘Perfils d’un Turo canviant  a l’època Moderna (segles XVI-XVIII)’; Manel Lladonosa, ‘El Turó de la Seu Vella a l’Edat Contemporània (1808-1931)’; i Joan Sagués, ‘Democràcies, revolució, guerra i dictadura des del Turó de la Seu Vella’. Tots els textos acompanyen unes imatges a l’alçada de la bellesa de l’indret, de la Seu Vella i del seu entorn, fent del llibre un producte eminentment visual de gran valor artístic i que basteix l’argumentari de la petició de Patrimoni de la Humanitat per a tot el conjunt.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero

 

 

Ara ve Nadal…


imagesEls arxius en aquests dies de Nadal, com casi totes les institucions de les administracions, treballen a mig gas. Les mitges setmanes laborals i l’escurçament de les plantilles, que es nota molt més en els dies de festes intercalades i vacances, fan que es visquin més com a vespres de festa que com dies laborals. Per sort en aquests dies també els usuaris van a mig gas i prefereixen deixar les seves consultes per després quan puguin tenir continuïtat setmanal.

Acabem un any difícil pels arxius a la província de Lleida. Segueix la precarietat d’alguns edificis i infraestructures, seguim amb pocs arxius municipals que siguin molt més que magatzems que acumulen papers i altres objectes diversos, seguim perdent arxius privats i d’empresa per diferents mancances i seguim assistint a donacions documentals a institucions diverses, en una concepció patrimonialista que fa palès una falta de política documental de País. A això s’afegeixen els problemes estructurals d’arxius com el del Pallars Jussà o els recents del de l’Urgell o el fet que encara existeixen dos comarques de terres de Ponent sense arxiu comarcal, l’Alt Ribagorça i les Garrigues, que sobre tot en aquest últim cas es tracta d’una mancança greu.Nadal_bloc1[1]

En el cas de la ciutat de Lleida ha estat encara un pitjor any. continua el desmantellament de l’Arxiu de la Diputació, de la seva biblioteca auxiliar i de l’hemeroteca; l’Arxiu Municipal continua sense un dipòsit digne i suficient; el de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, tancat per obres sine die i gual que la important biblioteca d’aquesta institució. És cert que els arxius capitular i diocesà sembla que estan posant-se al dia en qüestions d’infraestructures i de serveis a usuaris, només manca regularitzar la situació professional dels companys que fan allà una gran feina.

L’any 2015 es presenta amb el Congrés d’Arxius a Lleida per segon cop, com si no tinguéssim altres possibilitats on celebrar-ho tal com s’ha fet en les altres comarques, fins i tot en això Lleida ha exercit la seva capitalitat aclaparadora. Esperem que l’organització d’aquest Congrés porti millores en general a la situació general que s’ha descrit o al menys serveixi per denunciar-la.

Entre tant els nostres desitjos per a tots els que ens seguiu és que les festes us serveixin per fer allò que us vingui més de gust i amb les persones que vosaltres decidiu i que el 2015 vingui carregat de feina remunerada per als companys d’arreu que no en tenen, de transparència per a les institucions i de bon accés per a tots per poder garantir els nostres drets.

Brindis_en_Navidad

Crònica de les V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Acte inaugural V Jornades Història Monestir AvellanesEn les V Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sota el títol Mons religiosos a l’edat mitjana: jueus, cristians, musulmans hem pogut passejar per les diferents formes d’entendre Déu de les tres religions monoteistes. Dolors Bramon ens va explicar com a pesar de partir de un mateix Déu, la idea sobre ell evoluciona des de la més antiga, la jueva, sempre intentant establir les diferències que han d’establir la possessió de la veritable religió i per tant el favor de Déu. Cada una de les evolucions ha traslladat el centre neuràlgic de les seves creences; el cristianisme el va traslladar a Roma i a Bizanci, l’islam a la Meca. Passejant des del concepte de Déu al caràcter de poble elegit, per diferents raons, i entretenint-nos en la variació del significat que al llarg de la història han tingut alguns conceptes.

V Jornades d'Història Monestir de les AvellanesFerran Garcia-Oliver ens va parlar dels espais socials de convivència aquells en els que musulmans, cristians i jueus comparteixen amb naturalitat espais domèstics, de treball, comercials i d’oci, tal i com ens trasllada la documentació judicial. Això ens suggereix que el sistema de valors és compartit per tots almenys en allò que és essencial. Com és evident les tensions afectaven la convivència, però l’artilleria ideològica era esgrimida i utilitzada pels ideòlegs de totes les religions, en el cas de la cristiana ideòlegs polemistes van sortir preferentment de les ordres mendicants. Aquests espais comuns i complicitats no pressuposen una única societat, sinó tres societats diferenciades entre sí per les creences i els costums imposats per les seves religions, però que convivien en espais més o menys públics i compartien si fa o no fa un mateix model de món.

V Jornades d'Història Monestir de les AvellanesLinda Gale va apropar-nos els sermons nazaríes i benimeris i com recullen el concepte de cos com un element més per a adorar a Déu. Les prèdiques solen ser utilitzades per fer arribar al poble diferents conceptes apel·lant a sentiments profunds, però en el cas dels sermons que la Linda ens va comentar s’havien creat pensant en la classe dirigent, apel·lant directament a la seva responsabilitat i criticant la seva poca implicació en el fet religiós.

Xavier Renedo desenvolupà la seva exposició al voltant de la figura real i mítica del rei Jaume I, fent-nos notar que era més diplomàtic que batallador i que va tenir cura de mantenir una bona relació amb els musulmans dels quals no se li coneixen judicis de valor. Tanmateix si calia per aconseguir els seus objectius polítics o bèl·lics podia ser cruel i gens negociador. En tot cas el va moure tan l’esperit de creuada com l’econòmic transformat i ho va fer promovent un projecte col·lectiu centrat en ell com a personatge messiànic, la qual cosa va fer possible gestes tan importants com la conquesta de València.

III Sopar Medieval "La taula de les tres cultures"Per acabar la primera jornada Marco Pedretti ens va parlar de la disputa de Barcelona entre cristians i jueus i com s’emmarca en la tradició polemista de l’època. La disputa posava en joc de contradicció dos models diferents de fe i de raó, però no va ser un diàleg interreligiós, ja que no es buscava contraposar arguments, si no que es va buscar com a procés als jueus i a la seva religió, pel fet de perseverà en l’error tot i haver conegut la veritat de la fe cristiana. La disputa de Barcelona és l’inici simbòlic de l’etapa coercitiva per imposar la cultura cristiana que es manifestarà amb la censura als propis texts sagrats. Els jueus eren ja percebuts com un problema que minava el si de la societat.

Amb Rosa Alcoy ens vam centrar en la iconografia que envolta la figura de Judes i els sacerdots, una iconografia que ens parla de la traïció, de la conspiració i de les formes merament narratives o carregades d’intencions. JoglaressesLa iconografia té diferents formes de transmetre la tortura interna i el sentiment de culpabilitat, la seva relació amb el dimoni, i fins i tot la identificació de Judes amb el propi dimoni, per tant trobem tots els atributs que li són característics, foc, flames diferents tipus de dimonis. Els sacerdots i la bossa de les monedes es repeteixen en la majoria de les representacions, sobre tot en l’escola de Siena. És diferent en l’escola catalana els jueus apareixen mitrats, dins del context àuric, en el calvari i perduren durant els segles XV i XVI. En aquest context els atributs són diferents Judes no té la connotació negativa del dimoni i la bossa és converteix en monedes sobre una taula de canvi, sense acarnissament en la representació dels jueus. Amb el mestre Rubió apareix de nou la caracterització negativa de sacerdots i la resta propi de l’escola de Siena. Rosa Alcoy ens fa notar que si bé en general la iconografia antisemítica es posterior a la pesta negra, però no sempre és així. També ens fa esment de que mai no apareix Judes penedit, el final de la història és el penjament de Judes amb contextos d’infern. És una iconografia que confronta un món nou al món vell, la llei nova dels cristians a la llei antiga dels jueus.

Visita a Balaguer, ciutat de les tres culturesPer concloure les sessions acadèmiques el professor Luis Rojas Donat, ens va fer un resum de l’estat de la qüestió quant als estudis fets sobre les tres religions i les seves relacions intrínseques. Les Jornades es van finalitzar amb una taula rodona en la que diferents portaveus d’associacions religioses van aportar el seu punt de vista sobre l’estat de les relacions interreligioses i quines avantatges han aportat i quines són les dificultats per a la seva preservació.

Com cada any, a banda dels continguts acadèmics tradicionals, hem pogut gaudir de dos sessions pràctiques: La visita a la ciutat de Balaguer a càrrec de Carme Alòs (Museu de la Noguera), on vam poder veure les senyals que les tres cultures van deixar-hi. El tercer sopar medieval amb “la taula de les tres cultures” on vam poder degustar un plat de cada una de les tres societats, amenitzats amb balls i música.

Maria Jesús Llavero

Setmana Internacional dels Arxius: Un dia per la celebració


Com cada any els companys i companyes del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), ens hem reunit al voltant d’una taula, en la que un àpat ha servit d’excusa per retrobar-nos i comentar totes les activitat que durant la setmana s’han fet en la majoria dels arxius de les comarques lleidatanes, però sobretot per enfortir els llaços personals i professionals un any més, al cap i a la fi aquest va ser el primer objectiu quan vam decidir fer les primeres reunions: posar experiències en comú i poder-nos conèixer millor per facilitar la col·laboració. Això va passar en 1998, tot just sabíem que era Internet i ni en la ment més imaginativa podíem pensar en l’existència de xarxes socials i en les possibilitats de comunicació i de difusió que ens donaria. El que sí sabíem era que podíem crear equip i que això segur que ens ajudaria a tots i així ha estat.

El grup ha persistit tot i les dificultats i en un moment en el que la creació de coneixement i la seva preservació i creixement són valors en alça es podria dir que ha arribat a la seva consolidació i la prova és aquest dinar de celebració en el que ens reunim no tant per dinar, sinó per xerrar i riure, posar-nos al dia de les vides dels companys i companyes i de les vicissituds professionals que en aquests temps de crisi i retallades es van succeint i no sempre com a reflex de l’èxit.

Dinar_GALL_2014