Category Archives: Accés a la documentació

Ja es poden consultar els llibres de la parròquia de Borén a “Arxius en Línia”


Els llibres provenen de la parròquia de Sant Martí de Borén, al municipi d’Alt Àneu.

El primer és un llibre sacramental en mida foli allargat i enquadernació en pergamí reaprofitat de 142 folis (alguns d’ells en blanc). Recull els batejos, defuncions, confirmacions, matrimonis, comunions i excomunions de l’any 1681 al 1774.

El segon és un manual notarial de 133 folis mida quart enquadernat en pergamí, reutilitzant una pàgina d’un cantoral, que conté els instruments notarials signats a la parròquia entre els anys 1680 i 1700.llibres-boren1-jpg_473883766

Aquests dos llibres han estat inclosos a la Col·lecció de manuscrits i documents solts de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i, posteriorment, han estat digitalitzats al mateix arxiu. Actualment ja són consultables per l’aplicatiu “Arxius en Línia”.

 

Extret de la web de l’Arxiu a la XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida

L’Arxiu Comarcal de la Noguera finalitza el projecte Fem Memòria (I)


Finalitza el projecte Fem Memòria iniciat l’any 2007, adreçat a recuperar i a preservar els fons dels ajuntaments de la Noguera, la major part dels quals es trobaven en un estat molt precari.

Com a resultat de tot el projecte dut a terme, a l’Arxiu Comarcal de la Noguera es conserven actualment el 90% dels fons dels ajuntaments de la comarca. És a dir, a l’Arxiu Comarcal s’hi poden trobar 27 fons municipals dels 30 ajuntaments que conformen la comarca de la Noguera, això sense comptar els 9 fons d’antics municipis avui dia desapareguts que també es conserven a l’Arxiu.

copia-de-publicacion3-jpg_844829578

Per aquest motiu, i en resposta al considerable volum de documentació que ha ingressat a l’Arxiu durant aquests anys, una de les principals tasques desenvolupades ha estat el tractament integral d’aquesta documentació municipal, a fi de garantir la seva conservació futura i de permetre l’accés, tant per part de l’administració pública titular, com per part dels investigadors i dels ciutadans interessats.

 

FONS MUNICIPALS INGRESSATS A L’ARXIU COMARCAL DE LA NOGUERA
1. Albesa
2. Algerri
3. Alòs de Balaguer
4. Artesa de Segre
5. Avellanes i Santa Linya, les
6. Balaguer
7. Baronia de Rialb, la
8. Bellcaire d’Urgell
9. Bellmunt d’Urgell
10. Cabanabona
11. Camarasa
12. Castelló de Farfanya
13. Cubells
14. Foradada
15. Ivars de Noguera
16. Montgai
17. Oliola
18. Os de Balaguer
19. Penelles
20. Ponts
21. Preixens
22. Sentiu de Sió, la
23. Térmens
24. Tiurana
25. Torrelameu
26. Vallfogona de Balaguer
27. Vilanova de Meià
 FONS D’ANTICS AJUNTAMENTS AVUI DESAPAREGUTS
28. Anya
29. Baldomar
30. Baronia de la Vansa
31. Fontllonga
32. Santa Linya
33. Santa Maria de Meià
34. Tossal, el
35. Tragó de Noguera
36. Tudela de Segre

Informació extreta del web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, arxiu comarcal de la Noguera, documentació municipal

Digitalització de fotografies de l’Organització Sindical, província de Barcelona


En marc del projecte “Pla Bruniquer”, el Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) va digitalitzar més de 14.800 fotografies que formen part del fons fotogràfic de l’Organització Sindical Espanyola, Delegació provincial de Barcelona. Les imatges contenen informació gràfica d’actes i esdeveniments del Sindicat així com de personatges vinculats a la política i la societat de la Barcelona dels anys seixanta i setanta.disc_segarra

El testimoni gràfic de l’activitat de l’organització sindical és reflex i testimoni de la vida diària d’aquesta organització que va voler vertebrar un sistema on els “productors” s’articulaven al voltant de les diferents agrupacions sindicals. Aquesta articulació va ser un mètode eficaç per intentar controlar la vida quotidiana dels treballadors i treballadores. El control va ser efectiu al principi però la contínua organització i els constants moviments reivindicatius van provocar la infiltració de part dels treballadors d’aquestes estructures sindicals.

La importància d’aquest Pla Bruniquer 2016 per l’arxiu és molt remarcable, ja que és la primera vegada que aquesta institució s’inclou dins d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions per aconseguir donar accés via web a una part d’un fons que custodiem. Per l’any 2017 s’ha previst la càrrega progressiva d’aquesta documentació al portal “Arxius en Línia” per tal d’aconseguir un accés directe a la documentació per part dels ciutadans que ho desitgin.

Hem de valorar molt positivament la determinació del Servei de Coordinació General d’Arxius d’encabir al Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) en aquest projecte de digitalització.

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Digitalització, Patrimoni documental català

Descripció de part de la documentació del fons de “La Mañana” ingressat a l’Arxiu Històric de Lleida gràcies al programa de beques instituït


fons-fotografic-la-manana2

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

Durant el mes de gener del 2015  l’Arxiu Històric de Lleida va rebre una transferència d’almenys un centenar de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic del diari La Mañana. Recordem que en el mes de juliol de 1984, els administradors del diari, en aquell moment, ja havien lliurat en dipòsit part de la seva documentació, tant administrativa com la pertanyent a l’àmbit de la comptabilitat, amb un abast cronològic des de 1939 fins al moment. El diari La Mañana fou fundat el desembre de 1939 com a resultat de la victòria de les tropes franquistes, essent el diari en actiu més antic de la capital lleidatana.

L’última transferència representà un ingrés d’unes tres-centes caixes aproximadament, plenes de fotografies protegides en sobres que es trobaven dins de carpetes datades entre el mes d’octubre de 1986 i l’octubre del 2003, així com tots els negatius corresponents a cadascuna de les imatges anteriors i quaranta-quatre quaderns de treball elaborats pels fotògrafs on s’indicaven les fotografies que havien de fer, a on i qui n’havia de ser el fotògraf.

Mitjançant dues beques proposades per la Generalitat de Catalunya que es van realitzar entre el maig i el desembre del 2015 i el juny i el desembre del 2016, es va iniciar el procés de tractament d’aquestes fotografies, ordenant, classificant i descrivint-les. Inicialment es van organitzar per seccions i un cop determinades aquestes es va fer per reportatges, introduint-hi tota aquella informació que ens proporcionava la fotografia a la fitxa de primers tractaments no textuals, completant tots els camps anteriorment exposats.

Durant el període que va durar la beca al llarg del 2015, van haver diferents dificultats en la tria del material d’instal·lació que es van salvar amb imaginació i bona voluntat. Pel que fa al període de vigència de la segona beca durant el 2016, aquestes dificultats semblava que s’havien superat, però el volum de la documentació va superar les expectatives i van tornar les dificultats en relació del material d’instal·lació.

fons-fotografic-de-la-manyana1

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

La descripció total de la secció fotogràfica de La Mañana, feta en aquests dos anys, ha consistit en un total de:

– 45 caixes de trasllat buidades.

– 10.250 reportatges descrits.

– Una mitjana de 5 fotografies per reportatge descrites(tot i que no és exacte, ja que pot variar, entre reportatges, alguns amb només dues fotografies i d’altres amb quinze).

– 605 seccions identificades.

– 120 àlbums i 229 capses on s’inclouen aquests reportatges.

Ara per ara la descripció s’ha interromput per la finalització de la segona beca, i seria convenient finalitzar aquesta tasca en un futur pròxim. Una tasca, val a dir, que oferiria avantatges per als usuaris que visiten l’Arxiu Històric de Lleida puix que els permetria consultar totes les fotografies que pertanyen al fons d’un dels mitjans d’informació més importants de la nostra ciutat, com és el diari La Mañana, sense oblidar el prestigi que resultaria per al mateix Arxiu disposar en la seva classificació un fons tan rellevant i ric en documentació gràfica i històrica de la capital.

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Històric Provincial, Arxius, Arxivers/eres, beca, Difusió, Fotografia, Hemeroteca, Patrimoni documental català, Premsa

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, atenció als usuaris, Bibliografia, Cultura, Difusió, Donacions i llegats, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Patrimoni, Patrimoni documental català, Premsa, Publicacions, Recerca, Servei de referència

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer” a càrrec de Xavier Mora


Xavier Mora, el passat 7 d’octubre, va oferir la conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer”, amb motiu del 300è aniversari del naixement del militar noguerenc. Gràcies a la documentació trobada al registre parroquial d’Os de Balaguer –el qual l’Arxiu Comarcal de la Noguera en disposa d’una còpia digitalizada- Mora afirma que Portolà va néixer a Os de Balaguer.  cartell-de-la-conferencia-de-xavier-mora

És ben sabut que Gaspar de Portolà i de Rovira, el famós explorador de Califòrnia, era fill d’una noble família de Balaguer amb importants possessions senyorials a Àger i a Castellnou de Montsec. Tanmateix, el lloc precís del seu naixement fou objecte de disputa entre les tres poblacions esmentades. Cadascuna d’elles adduïa raons més o menys plausibles al seu favor, però en realitat cap d’elles pot exhibia una prova crucial: la partida de baptisme del personatge que ens ocupa.

Xavier Mora al 2007 va trobar la clau a l’enigma en el foli 39v del llibre de baptismes del període de 1681-1777 del registre parroquial d’Os de Balaguer. El text és el següent: “Al marge: “Fill de Don Francisco de Portulà”) “Als 26 de juny, jo Vicens Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia ay batejat un fill del senyor Don Franco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Foran padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, dons ella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.”

A més, en el foli 36v del mateix llibre apareix la partida de baptisme, del 7 d’octubre de 1714, on la batejada, que va rebre el nom de Rosa, consta també com a filla de Francesc de Portolà i de Subirà i de la seva muller Teresa.
Així doncs, a més del famós explorador de Califòrnia, també va néixer a Os una germana seva, i hi va morir una altra. Aquests fets indiquen que la família Portolà va residir a Os de Balaguer durant almenys uns dos anys. Aquest desplaçament respecte al seu domicili habitual a Balaguer responia de ben segur a la Guerra de Successió, en la que els Portolà havien pres partit per l’arxiduc Carles.

Trobareu més informació en el pdf “Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer”

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Activitats, arxiu comarcal de la Noguera, Grup d'Arxivers de Lleida, Xerrades