El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’

El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

_{Josèp Sandaran Bacaria. 1920}

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

_{“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906}

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

_{Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa}

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

El fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre el Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez i el Conselh Generau d’Aran

El 25 de novembre, a la sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran, s’ha formalitzat la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha. A l’acte han assistit la Sindica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez.

La Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez, signen el contracte de dipòsit en comodat a la Sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran. 25 de novembre de 2021

Les primeres notícies del sobrenom de Casa Matèria de Vielha les trobem vinculades a Thomas Martí, aliàs Matèria, l’any 1724. Martí, originari de França, ja es troba a la vall l’any 1693, a on es casarà amb l’aranesa Joana Sabí. Ells iniciaran aquesta nissaga familiar vinculada a la casa.

Dins aquest fons patrimonial, es troben diversos documents d’una altra casa situada al poble de Vila. El seu sobrenom és Casa Piere de Naut. Les primeres referències documentals s’inicien l’any 1649, quan Pere Castet des de Piere de Vila ven una terra. Sembla que per motius d’herència la casa es divideix entre els de Piere de Naut i els de Piere de Baish. A finals del segle XIX, els hereus d’aquesta família marxaran a treballar a Bordeus, França.

Els propietaris del fons van trobar fa uns anys, amagats sota la teulada de la casa, una col·lecció de vint-i-dos pergamins dels segles XV i XVII. Els documents, en molt mal estat de conservació, han estat restaurats aquests darrers mesos en taller Estudi B2 de Barcelona. Les alteracions més generals que presentaven tots els pergamins eren brutícia, pèrdues de suport (algunes molt importants), estrips, erosions i taques. Uns havien perdut humitat i estaven molt ressecs, i altres havien patit un excés d’humitat. Aquests darrers presentaven microorganismes que havien ocasionat grans taques i alhora una pèrdua de consistència en el suport. El procés de restauració ha consistit en neteja en sec, neteja semi humida, estabilització higroscòpica, aplanat i assecat, consolidació-reintegració i protecció final.

Actualment s’estan fent treballs de descripció i digitalització d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats

La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Els documents dels municipis de l’Urgell ara més a l’abast de tothom

més 165.000 imatges en línia

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell conserva 11 fons municipals de la comarca, amb inventaris disponibles en línia així com la digitalització d’una selecció de documents, que progressivament preveu anar ampliant. En aquests moments estan disponibles més de 165.000 imatges en línia al cercador ‘Arxius en línia’. La feina de digitalitzar els documents històrics neix amb la voluntat de facilitar la consulta en línia dels documents més rellevants, dels que són més emblemàtics i per preservar aquells materials que són més sensibles al pas del temps. La consulta de documents com les actes del Ple municipal de l’ajuntament de Tàrrega, els padrons d’habitants, els expedients de lleves i algunes tipologies de padrons fiscals de la capital de l’Urgell i de la resta d’ajuntaments ingressats a l’ACUR només cal entrar al web de l’arxiu i, amb pocs clic, accedir a la documentació digitalitzada. D’aquesta manera, els ciutadans poden accedir als documents històrics digitalitzats del seu poble d’una manera senzilla i directa. Publicat en en la web de la XAC/Actualitat

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran