Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

Anuncis

La transparència, un acudit dolent?


La transparència i l’accés són accions que haurien de ser part integrant de qualsevol procediment administratiu, fins i tot de qualsevol procediment polític que comporti una resolució d’aplicació ciutadana, tanmateix s’han convertit en un entrebanc més per a l’accés a la informació i a la possible documentació generada des de les diverses administracions. Les assessories jurídiques de les institucions acumulen peticions que es basen en la diferent normativa que regula tan una com l’altra i una sèrie de persones amb formació jurídica decideix sobre diferents drets dels ciutadans, amb una evident tendència a “protegir” la institució per a la que treballen.

En aquest moment, l’existència de les comissions de transparència i accés no són una eina per facilitar l’accés i en alguns casos protegeixen més del compte. Haurien de donar solució a les excepcions, és a dir, a aquells casos que el procediment, la legislació i el sentit comú ens diuen que cal al menys estudiar si s’ha d’aplicar la norma que ha de ser l’accés lliure a la informació i/o a la documentació o bé exceptuar-los de forma raonada, limitada i amb un termini concret a  l’excepció. Aquesta, i no altra, hauria de ser la funció i objecte de les comissions de transparència i d’accés.

Ara per ara, el que ens trobem és que es publicita el sou dels polítics, quan simplement hauria de quedar clar i cristal·lí als pressuposts aprovats per les institucions i accessibles al ciutadà; o quin és el seu currículum quan el que ens interessa (o ens hauria d’interessar) és la qualitat i ètica de la seva gestió política i econòmica; o de quin són els bens que tenen a l’iniciar el seu mandat, quan potser el que ens caldria saber són els que tenen a l’acabar-lo o fins i tot quins són los noms nous que s’han introduït en les seves agendes i quins d’ells són els que els hi procuraran un futur fora de les administracions on han estat exercint com càrrecs electes.

Però la transparència i l’accés no es refereix només a l’acció i actuació dels càrrecs electes, sinó també la dels alts càrrecs i de tota la resta de les administracions que dicten resolucions que d’una forma o altre ens afecten. Per això avui que tota la informació es troba a qualsevol cercador com a molt a dos clics, és difícil d’entendre que les actes d’un ajuntament no siguin públiques, que no es pugui accedir a un expedient on soc interessat o que el tema que estic investigant s’aturi perquè la institució o organisme en qüestió no té una gestió documental adequada i no té intenció de perdre ni un minut en atendre la meva sol·licitud.

Clar que el súmmum de l’absurd d’aquesta situació d’aparent transparència i accessibilitat de les nostres institucions és que les actes de la Comissió de Transparència d’un ajuntament no siguin públiques.

Maria Jesús Llavero
Arxivera

Finalize era descripcion deth hons ‘Montes Utilitat Publica dera Val d’Aran’


Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.

En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.

Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.

Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.

Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.

A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.

Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.

Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.

Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha

Archiu Generau d’Aran

XIII Jornada d’Estudi i Debat: Els arxius que volem


El proper dimecres 30 de maig, tindrà lloc al Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona la XIII Jornada d’Estudi i Debat on es convidarà als professionals a reflexionar sobre Els arxius que volem.

El desembre passat, en el marc de les eleccions del 21D, vam celebrar un debat amb representants de partits polítics sota el títol Els arxius que volem, per tal de copsar quines propostes electorals tenien sobre els arxius i la gestió documental. Mantenim, per a la present Jornada, aquell títol com a mostra de la voluntat de continuar reflexionant sobre el model d’arxius a Catalunya.

En aquesta ocasió, volem centrar-nos en les aportacions que hi poden fer diferents sectors professionals. Començant, òbviament, pel nostre propi. En concret, comptarem amb la presentació del Pla d’Arxius i Gestió Documental que el Departament de Cultura està elaborant al voltant de la visió i missió que han de regir el Sistema d’Arxius de Catalunya. També hi tindran cabuda les demandes i propostes realitzades des d’àmbits afins com la participació ciutadana, la lluita anticorrupció, els drets humans, la innovació, la gestió cultural o el periodisme de dades.

Les inscripcions estan obertes des de 7 fins al 25 de maig de 2018, i us podeu inscriure mitjançant el formulari d’inscripcions d’aquest web.

Preu i inscripcions:
Preu socis: 30€
Preu no socis: 45€
Prei socis aturats i estudiants: 15€

Per més informació, descarrega’t el díptic!

Informació extreta del web de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya

 

Guia per a les persones que volen fer una recerca a l’arxiu per primer cop


Moltes persones tenim la història com afició, o en un moment concret de la nostra vida sentim la necessitat de recuperar la memòria d’un esdeveniment o d’una època concreta i com es va viure a la nostra comunitat, al nostre barri, al nostre poble… És aquell moment del ‘això és prou interessant, algú ho hauria d’escriure’ i tot seguit en un impuls decidim ‘això ho escriuré jo’.

També n’hi ha estudiants de batxiller o universitaris que un dia a classe el professor o la professora diu que cal fer un treball i que un dels llocs que cal anar és l’arxiu. Així a l’ample. Sense més explicació ni acompanyament. Ni tan sol concreten a quin arxiu.

En aquests moments ens venen dos imatges a la ment. La primera la d’un lloc fosc i casi prohibit, ple de papers vells i pergamins de difícil lectura, on un o una guardiana amb vestidures fosques i gruixudes ulleres vigila que ningú que no hagi demostrat la seva vàlua i saviesa pugui penetrar en aquell temple/cau dels secrets. La segona és una sala plena de pantalles tàctils i ordinadors que obeeixen a la veu i que esperen a que arribem amb el nostre tema per a amb uns quants moviments ràpids de dits i mans ens aparegui tota la informació i documents que d’allò que volem escriure existeix al mon. Ens imaginem, amb ulls meravellats, com apareixen documents amb informació que a nosaltres només ens caldrà tallar, copiar i pegar, per en un pis pas elaborar aquell treball que ens donarà la bona nota i, sobretot, l’admiració de tot aquell que el llegeixi.

Depenent de quina sigui la imatge que guanyi en el subconscient l’actitud serà diferent al fer la primera visita a l’arxiu, però el resultat serà molts semblant, la decepció de no trobar-ho tot a la primera i la sensació de què això d’investigar entre papers no és tan fàcil com sembla. És cert, no és fàcil, com casi cap activitat que comencem de nou. Per això cal preparar la visita a l’Arxiu, després d’unes consideracions prèvies:

– L’arxiu no és una biblioteca ni un museu. L’arxiu recull documents originals i únics que tenen un valor d’evidència per al reconeixement de drets i deures, i històric per a la guarda de la memòria dels actes i esdeveniments en relació a una comunitat. Aquests documents que tenen el seu principal valor pel context on i per a què es van crear, no s’organitzen ni per temes, ni geogràficament, ni alfabèticament, sinó pels organismes i entitats que els van crear o els van rebre (fons) i dins d’ells de forma cronològica.

– L’arxiu, sobretot si és públic, és un servei i té la seva raó de ser si hi ha usuaris, és a dir, persones que per gust o per necessitat van a consultar els documents que estan allà recollits.

– Hi ha una sèrie de restriccions legals a l’accés d’alguns documents, però això no és obstacle per a poder sol·licitar la seva consulta i rebre les explicacions adequades si no se’ns permet accedir.

Bé, ara ja podem preparar-nos:

  1. Ens cal saber a quin Arxiu hem d’anar.

Hi ha una àmplia tipologia d’arxius: municipals, comarcals, religiosos, d’empreses, personals… Uns són de les administracions públiques i altres d’institucions privades com empreses o l’església i ordres religioses. Podem fer una cerca per Internet, solen estar agrupats en pàgines webs on es pot consultar les seves dades generals (adreça, horari, telèfon, adreça electrònica…) i també les seves guies de fons que són la relació d’organismes i entitats que hi tenen dipositada documentació, també s’assenyalen les dates extremes, és a dir, quin és el document més antic i el més nou, això no vol dir que hi hagi documents de tots els anys de l’interval!

  1. Hi ha alguna cosa publicada sobre el tema?

Hem de fer una cerca a Internet i als catàlegs de les biblioteques i webs de publicacions locals, per saber si hi ha alguna cosa publicada sobre el tema del què nosaltres ens hem proposat fer la cerca. Potser no hi ha res del meu poble, del meu barri o d’aquell mestre, però hi ha d’altres pobles, barris o mestres i consultar aquests treballs ens ajudarà a concretar les preguntes que ens hem de fer i el més important, on es poden trobar les respostes. La majoria d’aquests treballs publicats recullen bibliografia i les fonts consultades, així que tindrem una pista dels arxius i dels fons que ens caldrà treballar.

  1. Cal conèixer el context històric

Per poder saber quina documentació podem consultar hem de tenir una idea de quins eren els organismes que en cada època podien generar documentació i quines eren les funcions i competències. Mai no hem de perdre de vista que les coses no sempre s’han fet com es fan ara i que la documentació respon al seu context històric.

  1. Fem una guia d’investigació

Amb tota la informació que hem recollit, elaborarem una guia en la que relacionarem els arxius als que creiem que hem d’anar a consultar i després de consultar els seus webs, anotarem quins són els fons i el tipus de documents (sèries) que ens interessa consultar i sobretot la cronologia.

Ja estem preparats per anar a l’Arxiu. La rebuda serà diferent en cada tipus d’arxiu, però en la majoria ens faran fer (o ens faran) una fitxa d’usuari o usuària i després segons les nostres notes demanarem l’inventari (relació de documents) del fons que hem triat i a partir d’aquesta eina podrem demanar allò que volem exactament. Hi ha arxius petits (municipals o eclesiàstics) que es demana directament a l’arxivera allò que vols, sempre segons les anotacions, i només queda esperar per començar a desentrellar els misteris dels documents.

No oblideu que qualsevol dubte us ho aclarirà el personal de l’arxiu que estan allà per ajudar-vos.

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Històric de Lleida

Noves restriccions d’accés a la documentació de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)


Quines coses! Quan semblava que les diferents lleis de transparència i bon govern que han proliferat a les diferents administracions, havien de venir acompanyades d’un decidit impuls normatiu encaminat a reforçar la gestió documental i l’accés com a norma, aplicant d’aquesta forma el mandat constitucional del lliure accés a registres i arxius. Quan pensàvem que la legislació s’aliaria amb la tecnologia del Big Data, de l’Open Data i totes les “Dates” i tots els “Opens” i que per fi tindríem plantilles i infraestructures adequades als temps i a les exigències que són naturals a un servei al ciutadà. Resulta que l’accés a la informació és cada cop més restrictiva, la Llei de Secrets Oficials i la documentació reservada afecta cada cop més a un volum més gran d’informació oficial i les comissions d’accés són una garantia per fer més i més difícil aquest dret.

Sembla estrany que mentre qualsevol que opera sota l’etiqueta de periodista pot captar amb la seva càmera informació personal i emetre-la casi bé en directe a l’univers sencer o aprofitar de la tasca de buidatge de decennis d’investigadors per farcir el seu projecte “open”, els nostres dirigents polítics i els alts gestors de les nostres administracions, siguin civils, religiosos o militars, estan disposats a anar restringint més i més l’accés, entorpint el dret a la informació i a l’accés a registres i arxius (art. 105b CE)

L’última mostra ha estat la decisió unilateral de l’Institut d’Història i Cultura Militar de l’Exèrcit de Terra  de sostraure de la lliure consulta la documentació sobre la guerra civil espanyola que tingui marcat “reservat” o “secret”, amb l’opinió contrària dels seus facultatius d’arxiu. Sí, una documentació de fa 80 anys! D’aquesta forma es trunquen centenars de treballs d’investigació, cerques de familiars i la tasca ingent de documentar les persones assassinades que encara romanen a les cunetes, però també és un precedent per a qualsevol altre decisió semblant.

El que no sabem és si es tracta d’una resolució dictada a l’ombra de la falta de voluntat per no assumir la responsabilitat, per la qual cobren, que els obliga a no fer de l’excepció la regla general o bé és la voluntat de limitar el coneixement de la veritat d’una contesa que encara té moltes qüestions per contestar. Qualsevol de los dues opcions no és acceptable per als ciutadans d’un país europeu com a Espanya.

I què podem fer? Com sempre exercir els drets que ens són propis!

Extracte del Reglament dels Arxius Militars https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1998-29347

 

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’


Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC