Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador signen un conveni per a la captura automàtica de dades als arxius de la Generalitat de Catalunya


L’acord permetrà l’elaboració de projectes de tractament i explotació de dades dels fons documentals dels arxius a través de la captura massiva i automàtica

La consellera Borràs i el director del CVC, Josep Lladós, en el moment de la signatura del conveni

El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador (CVC) han signat un conveni que consolida la col·laboració d’ambdues institucions per a la promoció de projectes de recuperació, conservació i accés de fons documentals dipositats als arxius de la Generalitat de Catalunya que es puguin capturar mitjançant la visió per computador.
La signatura de l’acord ha estat formalitzada per la consellera de Cultura, Laura Borràs i el director del Centre de Visió per Computador de Catalunya, Josep Lladós en una trobada a la seu central de Departament de Cultura.
La captura mitjançant la visió per computador permet la lectura i captura automàtica i massiva de dades (textuals, imatges, sons, etc.) manuscrites o mecanoscrites, per ordinador. A partir de la signatura del conveni, es treballarà en la captura massiva i automàtica de dades de documents fotogràfics i audiovisuals relacionats amb dos àmbits temàtics: esports i festes populars.
La col·laboració també permetrà la participació en el projecte Timemachine, que implica a diferents països de la Unió Europea, i que té un impacte i dimensió molt rellevant, tant des del punt de vista de la tecnologia i la innovació associada com per la difusió dels fons documentals dels arxius catalans.
Col·laboracions prèvies
El Departament de Cultura i el CVC, centre de recerca fundat l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, van col·laborar per primera vegada, i de forma pionera a Europa, entre els anys 2005 i 2009, en el tractament i difusió del fons del Govern Civil de Girona, anomenat “Expedients de Frontera”, dipositat a l’Arxiu Històric de Girona. Aquest fons conserva un conjunt important de documentació sobre el pas de la frontera, legal o clandestí, segons els informes i oficis elaborats pels serveis de la policia franquista a partir de 1941.
Un altre projecte de col·laboració exitós és la iniciativa “Eines i xarxes”, vigent des del 2014, a través del qual s’ha desenvolupat un sistema innovador de captura massiva de documents manuscrits i mecanoscrits dels padrons de població de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, s’han sumat al projecte altres municipis del Baix Llobregat i del Vallès Occidental. Aquest projecte s’ha liderat des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i els documents són accessibles a través d’Arxius en Línia.
Pla d’arxius
El Govern treballa actualment l’elaboració del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya amb l’objectiu de redactar un document que permeti conèixer l’estat actual dels arxius a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini, analitzar els reptes de futur, així com fixar els objectius en l’horitzó dels arxius 2030. El pla ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern a l’àmbit dels arxius i les propostes de desplegament i modificació de l’actual marc normatiu, i s’ha d’elaborar mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, tant en el sector públic com en el privat.
El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’elabora a partir de cinc eixos: revisar el Sistema d’Arxius de Catalunya; revisar la gestió dels centres d’arxiu en el context normatiu actual analitzant equips, recursos i treball en xarxa; vetllar per la millor gestió documental i els arxius en la preservació dels drets dels ciutadans en una societat oberta i democràtica; afrontar el futur dels arxius històrics davant dels canvis tecnològics i legals, i visibilitzar i projectar els arxius catalans.
Notícia extreta del web del Departament de Cultura

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades