Category Archives: Accés a la documentació

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arqueologia, Cultura, Difusió, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

 

2 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxius, Cultura, Difusió, Digitalització, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida

Entre tots conservem la memòria del nostre temps


Davant dels greus esdeveniments que hem viscut els darrers dies com a ciutadans i les greus conseqüències que aquests poden provocar en la nostra societat, no podem romandre de braços creuats i en la nostra condició d’arxivers creiem que és important que es conservi la memòria de tot el que s’està esdevenint.

fotografia cedida per Roger Aran

Com a professionals del món dels arxius oferim la nostra experiència i coneixements per recuperar tot aquell document, textual o gràfic generat o recollit pels ciutadans, associacions o entitats durant aquests dies, per poder garantir entre tots la preservació de la memòria perquè passi el que passi, puguem garantir el dret democràtic d’accés a una informació fiable i veraç, contribuint d’aquesta forma a la tan desitjada transparència administrativa i institucional. 
Us proposem que ens feu arribar tot aquell material gràfic enregistrat i/o rebut (vídeos, fotografies, cartelleria, manifests…) al següent correu electrònic gall1octubre2017@gmail.com o  gallsetembre2017@gmail.com indicant-nos les següents dades: El vostre nom, la població on es va realitzar la gravació o fotografia, la data de la captura.
Tot el material recollit serà dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida per garantir la seva difusió i conservació per generacions futures. Al bloc del GALL donarem notícia de l’acte de dipòsit, el tractament que rebrà i de les seves condicions de consulta.

Aquesta crida es fa amb la voluntat de poder oferir una imatge global i transversal de tots els fets que estem vivint des de diferents vessants i punts de vista passant aquestes setmanes. 

fotografia cedida per Roger Aran

A banda, ja sabeu que si teniu material gràfic o textual que considereu important conservar us podeu posar en contacte amb el vostre arxiu de referència, l’Arxiu Municipal o l’Arxiu Comarcal més proper.
Per qualsevol dubte podeu contactar directament amb nosaltres a través del mateix correu electrònic indicat.
 
La conservació de la memòria és cosa de tots, ajuda’ns a que no sigui una memòria esbiaixada
GRUP ARXIVERS DE LLEIDA 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, Difusió, Digitalització, Donacions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Patrimoni, Preservació

#NoTincPor: l’arxivística del dol


El passat 19 d’agost en Vicenç Ruiz publicà a la revista Núvol el següent article que reproduïm íntegrament.

 

“the work of the archivist is not simply the work of memory. It’s a work of mourning”

Jacques Derrida

 

Manllevo la cita inicial del cinquè capítol del llibre de Verne Harris Archives and Justice, on l’autor sudafricà exposa l’impacte que l’obra del filòsof francès ha tingut en la seva vida professional i personal. Difícilment, avui, tres dies després del doble atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils, podríem resumir millor per què el sector arxivístic català no pot restar-ne al marge professionalment. A través de les xarxes socials, tant les associacions (AAC, AsF) com moltes institucions (Arxiu Nacional, arxius comarcals i municipals, etc) han mostrat la seva solidaritat i el seu compromís cívic. Ara bé, cal fer un pas endavant. Més enllà del condol, hem de ser capaços d’obrir i compartir les eines que emprem diàriament en el nostre treball de dol.

Derrida fa aquesta reflexió sobre l’arxivística en una comunicació presentada a Sudàfrica on avalua la tasca de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. El filòsof entén que si disposéssim d’un hipotètic “arxiu total”, aquest, com succeeix amb el dol, tindria com a productes tant la preservació de la memòria com l’oblit. És a dir, només construint i conservant a través de l’arxiu una memòria plena d’allò que ha succeït, podríem permetre’ns l’opció d’oblidar. Per la seva banda, Verne Harris hi afegeix una altra capa de dol en aquest procés. Com a bon professional, és conscient del dol que suposa la impossibilitat d’assolir un arxiu total, la impossibilitat d’excloure la(les) injustícia(-cies) i la marginalització/exclusió de qualsevol procés d’avaluació i selecció documental. Amb tot, aquesta impossibilitat no ens ha d’aturar, sinó que precisament ens ha d’esperonar per treballar obertament i fer partícip al conjunt de la ciutadania.

Davant del terror el trauma és inevitable. Un dels camins més importants, sinó el principal, per alleugerir i intentar superar el trauma és el treball del dol a partir de la gestió de la memòria. A nivell personal, per descomptat, però també a nivell col·lectiu. És sobretot en aquest segon pla que l’estructura arxivística del país ha de prestar el seu servei. De la mateixa manera que ja ningú no dubta que la gestió de la informació pública, la gestió documental, comença en el moment que es creen dades i documents, hem d’interioritzar d’una vegada per totes que la gestió de la memòria, la gestió essencialment d’allò que esdevindrà patrimoni documental, comença també en el present.

Confiem plenament en què els sistemes de gestió de documents dels Departaments de la Generalitat garantiran l’autenticitat i integritat de la informació pública vinculada als atemptats i que aquesta serà transferida als arxius centrals quan pertoqui. Però els centres d’arxiu, i penso sobretot en els que encara porten l’adjectiu d’històrics, han de tenir la mateixa funció proactiva de captació i gestió de la informació que genera el conjunt de la societat aquests dies, especialment, a través de les xarxes socials i, més enllà, acompanyats, en aquest tractament arxivístic, de la participació de les persones i col·lectius que la generen.

Començant pels tuits dels perfils institucionals, que a dia d’avui encara no compten amb una explícita política de preservació com correspon a la resta de documentació pública, tal com ja hem exposat en diverses ocasions. Però també pels hashtags que, de manera més o més espontània, sorgeixen i apleguen multitud de missatges amb informació de major o menor qualitat que permetrà completar la documentació oficial i també mostrar el millor (solidaritat, empatia, rigor) i el pitjor (odi, islamofòbia, infoxicació) de la nostra societat. Ara tot just fa un any i mig, aportava com a exemple el col·lectiu, inicialment, d’arxivers Documenting the Now al fòrum Cultura Viva. Des de llavors, han posat a lliure disposició un conjunt d’eines i de reflexió teòrica del tot valuoses per arxivar l’avui, no de manera vertical, a l’estil panòptic dels arxius institucionals, sinó horitzontal, en col·laboració amb les comunitats que estan generant la documentació.

Precisament, la participació activa de la ciutadania en la creació, contextualització, tria i preservació d’allò que ha de convertir-se en la “memòria oficial” d’un present que esdevindrà passat és el millor camí per assolir aquest impossible “arxiu total” i, més rellevant encara, per evitar que pugui dotar-se d’un significat unívoc per part del poder polític de torn. Tenim sobre això experiències molt il·lustratives, tal com els arxius independents i comunitaris ens han ensenyat. I també hem insistit en la necessitat d’emprar un tractament participatiu per convertir els arxius de repressió en arxius de reparació, com es podria fer amb els Sumaríssims. Imaginem, doncs, el potencial cívic que suposaria habilitar mecanismes de rendició de comptes històrica ja des del present, sense haver d’esperar dècades.

Tècnicament, doncs, és possible. Però, i políticament? Allò que al març del 2016 proposava com un desig professional, tristament ha d’esdevenir a l’agost del 2017 un imperatiu moral per al Sistema d’Arxius de Catalunya. No tenir por a construir democràticament el patrimoni documental forma també part de la lluita contra el terror i contra aquells que (d’una manera o altra) en vulguin treure profit. Treballar conjuntament la memòria d’aquests (i altres) atemptats mitjançant els arxius, entesos com a institucions de confiança, a través de la participació i contextualització social de la informació com a mitjà de reparació, com a treball de dol. Però també com a treball de prevenció i d’inclusió: cal deixar evidència de l’actitud inqüestionable de compromís amb la democràcia dels nostres conciutadans de religió musulmana. No com a justificació, que mai no ha calgut, sinó com a reivindicació davant de qualsevol intent de culpabilització. La nostra història està plena d’identitats (re)creades amb imatges artificials amb l’objectiu d’oprimir-les i perseguir-les. Un dels mecanismes fonamentals per aconseguir-ho ha estat sempre impedir deixar registre de les seves veus pròpies. Hem de superar, doncs, els tradicionals silencis d’arxiu heretats i l’única forma de fer-ho és integrant els testimonis de tots els col·lectius.

Òbviament, no ho hem de fer sols. Els arxivers hem de poder col·laborar amb altres sectors professionals. Fixem-nos en el debat que s’està generant en el si del periodisme pel que fa al to d’alguns editorials, pel que fa a l’ús d’imatges i dades personals amb finalitats no tant informatives com d’impacte i de creació de narratives, o de la mateixa gestió de la informació que reben i publiquen, tal com Pere Cardús apunta encertadament en aquest article. És només un exemple, que empro perquè de ben segur qualsevol arxiver pot copsar la similitud amb la seva feina diària. És més, de ben segur, hi podem aportar expertesa per a resoldre part del debat. Col·laboració interprofessional i participació ciutadana són claus per obrir els arxius.

Torno, per acabar, a Derrida i Verne Harris: hem de compartir amb la gent les nostres tècniques de classificació i descripció de la informació que durant dècades ens han permès triar el gra de la palla, generar i identificar dades i documents fiables perquè això els ajudarà a superar aquests moments difícils; però, al mateix temps, hem de construir amb la gent sistemes de descripció permeables a les veus dels altres i renunciar al privilegi exclusiu de “posar nom” als documents. La governança de la informació pública només pot reeixir com a camí d’anada i tornada. L’hospitalitat, més que el principi de provinença, ha de ser l’axioma que guiï l’arxivística del dol.

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Gestió documental, Opinió

Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), disponibles a “Arxius en línia”


Es tracta dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i del Patronat de la Vall de Boí

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

sant_climent_de_taull

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Notícia extreta deth web der Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Arxius, Arxius judicials, Arxius municipals, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida

Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya


El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català, Preservació, Preservació digital

Es publica la llista amb el nom de les víctimes del franquisme


El Parlament de Catalunya  el passat 4 de juliol va aprovar la llei 11/2017  de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en el seu únic article es nega el caràcter legítim dels tribunals dels tribunals i
dels procediments i els consells de guerra que van ser instruïts a Catalunya des del  5 d’abril de 1938 fins al desembre del
1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar i en conseqüència l’anul·lació de les sentències emeses per aquests òrgans. La Llei inclou una disposició final en la que s’autoritza a l’Arxiu Nacional  de Catalunya   a elaborar i fer pública la llista de les persones afectades per aquestes sentències.

En compliment d’aquesta llei l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web l’índex dels noms i la resolució, això ens ha donat la possibilitat de conèixer les persones que es  van veure sotmeses a un procediment judicial de jurisdicció militar  durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data de fermesa de la sentència o resolució, la pena imposada i, si és el cas, l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

La llista de noms conté fins ara 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i  condició social que van ser jutjades i condemnades per la seva ideologia, per la seva actuació durant la República i per la seva resposta al cop d’estat de Franco. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, els que ja coneixien que en aquesta llista hi tenien algun familiar s’han vist sorpresos de la quantitat d’afectats; altres que no sabien que alguns dels seus familiars havien estat afectats per la repressió franquista, la curiositat els ha portat a descobrir-lo.

El projecte és que  l’índex de noms, que s’anirà actualitzant i ampliant amb les dades que puguin aportar noves investigacions, pugui donar accés al contingut dels expedients fins allà on sigui possible per tal que també es pugui difondre.

La reacció de la ciutadania i els medis de comunicació a la publicació d’aquesta informació ens parla de la necessitat que la informació cal que sigui oberta i que els arxius com a eines de gestió documental són garants de l’accés a la informació i per tant de drets i memòria

Podeu consultar la llista aquí

 

3 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Nacional de Catalunya, atenció als usuaris, Consultes, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Preservació