Category Archives: Accés a la documentació

Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya


El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català, Preservació, Preservació digital

Es publica la llista amb el nom de les víctimes del franquisme


El Parlament de Catalunya  el passat 4 de juliol va aprovar la llei 11/2017  de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en el seu únic article es nega el caràcter legítim dels tribunals dels tribunals i
dels procediments i els consells de guerra que van ser instruïts a Catalunya des del  5 d’abril de 1938 fins al desembre del
1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar i en conseqüència l’anul·lació de les sentències emeses per aquests òrgans. La Llei inclou una disposició final en la que s’autoritza a l’Arxiu Nacional  de Catalunya   a elaborar i fer pública la llista de les persones afectades per aquestes sentències.

En compliment d’aquesta llei l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web l’índex dels noms i la resolució, això ens ha donat la possibilitat de conèixer les persones que es  van veure sotmeses a un procediment judicial de jurisdicció militar  durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data de fermesa de la sentència o resolució, la pena imposada i, si és el cas, l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

La llista de noms conté fins ara 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i  condició social que van ser jutjades i condemnades per la seva ideologia, per la seva actuació durant la República i per la seva resposta al cop d’estat de Franco. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, els que ja coneixien que en aquesta llista hi tenien algun familiar s’han vist sorpresos de la quantitat d’afectats; altres que no sabien que alguns dels seus familiars havien estat afectats per la repressió franquista, la curiositat els ha portat a descobrir-lo.

El projecte és que  l’índex de noms, que s’anirà actualitzant i ampliant amb les dades que puguin aportar noves investigacions, pugui donar accés al contingut dels expedients fins allà on sigui possible per tal que també es pugui difondre.

La reacció de la ciutadania i els medis de comunicació a la publicació d’aquesta informació ens parla de la necessitat que la informació cal que sigui oberta i que els arxius com a eines de gestió documental són garants de l’accés a la informació i per tant de drets i memòria

Podeu consultar la llista aquí

 

3 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Nacional de Catalunya, atenció als usuaris, Consultes, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Preservació

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Balaguer, Biblioteques, Difusió, Digitalització, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni documental català, Preservació

La col·lecció d’imatges de Sant Josep de l’Arxiu Gavín


El primer fons documental que va preservar l’Arxiu Gavín va ser el d’estampes de Sant Josep. Es tracta d’una col·lecció d’imatgeria religiosa sobre Sant Josep, principalment produïda a Catalunya, i cronològicament del segles XIX-XX. El fons conté 54.000 imatges diferents preservades en 400 àlbums.

El fons d’imatges és consultable per als usuaris externs, posant-se en contacte amb l’Arxiu Gavín a través dels diferents mitjans de consulta. Una de les curiositats és que Josep Maria Gavín va idear un sistema d’organització del fons mitjançant la descripció formal de les imatges. Aquest sistema identifica en total 1550 maneres de descriure les imatges i en facilita la seva cerca de forma ràpida i eficient.

Des de l’arribada del fons al Monestir de les Avellanes, es preveu descriure’l i digitalitzar-lo a Arxius en Línia per tal de facilitar-ne la consulta. Com sempre, l’Arxiu Gavín està obert a noves donacions, ja que aquesta com altres, són fons documentals poc habituals de trobar, i cal valorar que el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya faci aquesta tasca de preservar aquest tipus de patrimoni documental i de fer-lo accessible a tothom.

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Gavín, Difusió, Donacions, Fotografia, Patrimoni documental català, Què podem trobar a...?

Crònica del XVIé Congrés d’Arxivística 2017 #elfuturesara


 

El XVIé Congrés d’Arxivística aquest cop l’amfitriona ha estat la ciutat de Reus, aprofitant la seva capitalitat cultural, on hem pogut gaudir de les fantàstiques instal·lacions de Fira de Reus. Durant el 4, 5 i 6 de maig, sota el títol “La gestió documental: el futur (és) ara” es van reunir per debatre més de 350 professionals de la gestió documental. El Congrés va conservar l’estructura que ja es va concretar a Lleida, diferents ponències i taules rodones, amb una bona participació a través del whats app, twitter com a mètodes de fer arribar les preguntes i els comentaris de la sala als diferents ponents, sense estalviar el debat en viu a través de preguntes i referències directes des de la platea. Converses i discussions que continuaven a peu dret durant els diferents àpats al mateix recinte.

Tot i el títol en la majoria de les ponències es van desenvolupar experiències i teories que un cop i un altre ens feia arribar a la conclusió de què no parlàvem del futur sinó d’un present que evoluciona ràpid, i en el qual les circumstàncies de l’entorn són favorables a la nostra professió (en paraules de Lluís Esteve) i hem d’estar atents per no perdre l’oportunitat que ens brinda un món que parla més que creu de transparència, d’accés i dades obertes.

De la mà dels ponents hem anat repassant que la classificació i la descripció són tasques que les noves eines informàtiques no només les faciliten, sinó que les automatitzen, el que ens permetrà centrar-nos en les tasques del front-office, dissenyar estratègies d’accés que suposin polítiques de transparència real i de participació dels ciutadans en els seus arxius. Es trasllada la centralitat del servei al ciutadà mentre que fins ara han estat les administracions, empreses o entitats on l’arxiu s’incloïa les que se’n beneficiaven. Aquesta nova perspectiva obliga encara més a participar en el disseny dels processos i el control dels procediments des del seu inici, per assegurar que a l’usuari arribarà la informació precisa en el moment que la necessiti i/o requereixi, treballant d’aquesta forma per una transparència activa.

Els arxius públics han d’obrir portes i fins i tot sortir al carrer per permetre l’empoderament del ciutadà de la informació que li cal utilitzar i reutilitzar i els arxius d’organitzacions privades s’han de convertir en l’eina principal per fer efectiva la transparència que els ha de permetre un millor posicionament en el mercat.

Tot això no es podrà aconseguir des de posicions que no són centrals en l’organització, Cultura, només situant les polítiques de gestió de documents, informació i dades en la transversalitat s’aconseguiran estratègies sobre l’organització, la preservació i l’accés que siguin estructurals i que traspassin el primer valor que se li reconeix (ara casi bé l’únic), el patrimonial, sense renunciar-ne.

Com sempre la representació dels arxius de les comarques de Ponent ha estat important, el Grup d’Arxivers de Lleida ha deixat empremta

L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya han publicat les conclusions “oficials” que també us enllacem i no us perdeu a twitter el fil de #elfuturesara on podreu seguir discussions, conclusions i alguns dels actes lúdics

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

Disponibles en línia els plànols del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral


A partir d’ara, són consultables en línia els 1.207 plànols parcel·laris del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral (IGC), uns plànols datats entre 1949 i 1975, tot i que, majoritàriament, són dels anys 50 i 60.

L’IGC, hereu de l’Institut Geogràfic Nacional, es creà el 1925, per dedicar-se a la geografia, meteorologia, metrologia, astronomia, geofísica i cadastre parcel·lari. Pel que fa a la seva vessant cadastral, la voluntat era arribar a la formació del cadastre parcel·lari jurídic d’Espanya, de manera que quedés determinada i representada la propietat territorial en els seus diversos aspectes, per tal d’aconseguir el repartiment equitatiu dels tributs i la mobilització del valor de la propietat. Per a aconseguir-ho, una de les seccions en què s’estructurava l’IGC era “Mapa i treballs topogràfics del Cadastre”, que, entre altres funcions, s’encarregava d’aixecar els plànols perimetrals de cada terme municipal, amb les línies dels seus límits jurisdiccionals, assenyalant també les diverses parcel·les.

En posteriors reglaments de 1944 i 1952 defineix l’IGC com “aquell organisme de l’Estat espanyol dedicat a la investigació, estudi, aplicació, execució, conservació i publicació dels treballs relatius a les Ciències Geogràfiques en el seu sentit més ampli, englobant la geografia, geofísica, astronomia, metrologia, geodèsia, topografia, fotogrametria, cadastre parcel·lari i cartografia”.

L’Institut mantindrà aquestes funcions cadastrals fins el 1979, moment en què l’Institut Geogràfic torna a la seva antiga denominació d’Institut Geogràfic Nacional, vigent actualment.

A més dels plànols que ara es poden consultar en línia, el fons també conté documentació relativa a la formació del cadastre de rústica de diversos pobles de la província, que inclou plànols, índexs alfabètics de propietaris, relacions de característiques dels polígons  i llibretes de camp usades per a la realització d’aquests treballs.

Per arribar-hi caldrà seguir els passos següents:

1.

2.

3.

4.

5.

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Històric Provincial, Difusió, Digitalització

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia


A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal  de la Cerdanya digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

 

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Arxius municipals, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català