Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats


La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Els documents dels municipis de l’Urgell ara més a l’abast de tothom


més 165.000 imatges en línia
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell conserva 11 fons municipals de la comarca, amb inventaris disponibles en línia així com la digitalització d’una selecció de documents, que progressivament preveu anar ampliant. En aquests moments estan disponibles més de 165.000 imatges en línia al cercador ‘Arxius en línia’.
La feina de digitalitzar els documents històrics neix amb la voluntat de facilitar la consulta en línia dels documents més rellevants, dels que són més emblemàtics i per preservar aquells materials que són més sensibles al pas del temps.
La consulta de documents com les actes del Ple municipal de l’ajuntament de Tàrrega, els padrons d’habitants, els expedients de lleves i algunes tipologies de padrons fiscals de la capital de l’Urgell i de la resta d’ajuntaments ingressats a l’ACUR només cal entrar al web de l’arxiu i, amb pocs clic, accedir a la documentació digitalitzada. D’aquesta manera, els ciutadans poden accedir als documents històrics digitalitzats del seu poble d’una manera senzilla i directa.


Publicat en en la web de la XAC/Actualitat

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran


El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia


Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

Finalitzen els treballs de descripció del fons documental exposat al ‘Petit Musèu dera Escòla’


El material educatiu dels mestres i els treballs escolars dels alumnes dels pobles d’Arròs e Vila formen part del fons

En el mes de gener d’aquest 2020, es va incorporar una persona a l’Arxiu dins el programa “Foment de la incorporació de persones majors de quaranta-cinc anys al mercat de treball”. Una de les seves tasques va ser la realització dels treballs de descripció del fons documental exposat en el ‘Petit Musèu dera Escòla’, situat a la població d’Arròs.

L’aturada al mes de març, a causa de la COVID-19, va paralitzar tots els treballs arxivístics de l’Arxiu. El retorn del personal es va produir a finals del mes de juny. La persona contractada dins el programa mencionat anteriorment, no va poder finalitzar el treball de descripció del fons de l’escola, ja que la seva contractació de sis mesos havia exhaurit. Cal dir que la descripció es trobava força avançada i que el personal de l’Arxiu l’ha finalitzat entre els mesos de novembre i desembre de 2020.

El ‘Petit Musèu dera Escòla” és una iniciativa de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arròs e Vila que vol donar a conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran. El mobiliari, com els antics pupitres, els mapes, la pissarra i el material escolar que es mostren es va recuperar de l’antiga escola del poble de Vila abans del seu enderrocament.

A l’antic municipi d’Arròs i Vila hi havia dues escoles. La primera estava situada a la Casa deth Senhor d’Arròs, actual seu de l’Archiu Generau d’Aran, i la segona en un edifici del poble de Vila. La primera va funcionar fins al curs escolar 1973-1974 i la segona fins al 1966-1967. A partir d’aquest moment els alumnes van anar a estudiar a Vielha.

El fons és format per material educatiu dels mestres (1956-1967) i per alguns treballs dels alumnes (1956-1969). Compta amb una col·lecció de 175 llibres (1933-1971) i de 27 números de la revista “Vida Escolar” (1954-1959), tots vinculats al món de l’ensenyament i que formaven part de la Biblioteca Escolar.

Consulta l’inventari del fons del ‘Petit Musèu dera Escòla’ a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran