Noves restriccions d’accés a la documentació de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)


Quines coses! Quan semblava que les diferents lleis de transparència i bon govern que han proliferat a les diferents administracions, havien de venir acompanyades d’un decidit impuls normatiu encaminat a reforçar la gestió documental i l’accés com a norma, aplicant d’aquesta forma el mandat constitucional del lliure accés a registres i arxius. Quan pensàvem que la legislació s’aliaria amb la tecnologia del Big Data, de l’Open Data i totes les “Dates” i tots els “Opens” i que per fi tindríem plantilles i infraestructures adequades als temps i a les exigències que són naturals a un servei al ciutadà. Resulta que l’accés a la informació és cada cop més restrictiva, la Llei de Secrets Oficials i la documentació reservada afecta cada cop més a un volum més gran d’informació oficial i les comissions d’accés són una garantia per fer més i més difícil aquest dret.

Sembla estrany que mentre qualsevol que opera sota l’etiqueta de periodista pot captar amb la seva càmera informació personal i emetre-la casi bé en directe a l’univers sencer o aprofitar de la tasca de buidatge de decennis d’investigadors per farcir el seu projecte “open”, els nostres dirigents polítics i els alts gestors de les nostres administracions, siguin civils, religiosos o militars, estan disposats a anar restringint més i més l’accés, entorpint el dret a la informació i a l’accés a registres i arxius (art. 105b CE)

L’última mostra ha estat la decisió unilateral de l’Institut d’Història i Cultura Militar de l’Exèrcit de Terra  de sostraure de la lliure consulta la documentació sobre la guerra civil espanyola que tingui marcat “reservat” o “secret”, amb l’opinió contrària dels seus facultatius d’arxiu. Sí, una documentació de fa 80 anys! D’aquesta forma es trunquen centenars de treballs d’investigació, cerques de familiars i la tasca ingent de documentar les persones assassinades que encara romanen a les cunetes, però també és un precedent per a qualsevol altre decisió semblant.

El que no sabem és si es tracta d’una resolució dictada a l’ombra de la falta de voluntat per no assumir la responsabilitat, per la qual cobren, que els obliga a no fer de l’excepció la regla general o bé és la voluntat de limitar el coneixement de la veritat d’una contesa que encara té moltes qüestions per contestar. Qualsevol de los dues opcions no és acceptable per als ciutadans d’un país europeu com a Espanya.

I què podem fer? Com sempre exercir els drets que ens són propis!

Extracte del Reglament dels Arxius Militars https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1998-29347

 

Anuncis

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’


Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC

Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha ingressat un total de set volums notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària de la institució durant l’any 1917, a les notaries de Cervera (Simó Clavera i Lluís Duran), Bellpuig (Francesc Molina), Guissona (Josep Faus) i Tàrrega (Pau Sanahuja i Francesc Santamaria).

El fons de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) està format per la documentació de les notaries de Cervera, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Guissona, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. L’arxiu només custodia dos volums de les notaries de Sanaüja i Torà perquè fins a l’any 1967 van pertànyer al districte notarial de Solsona, on es troben tots els protocols.

Aquest fons notarial també conté un conjunt de llibres, manuals i altres instruments de notaris diversos i de no identificats de poblacions del districte; tres volums amb els acords i deliberacions del Col·legi de Notaris de Cervera i un seguit d’inventaris i correspondència de l’Arxiu General del Districte i formularis per a l’exercici de l’art de la notaria.

Els protocols de més de vint-i-cinc anys i menys de cent de les notaries demarcades romanen sota la custòdia del notari-arxiver a l’Arxiu General de Protocols del Districte de Cervera, ubicat a la notaria.

En el fons de l’ACSG predominen els manuals, els esborranys, els llibres i els protocols. Segueixen els llibres especials per raó del tipus d’acte com els testaments, els inventaris i els capítols matrimonials. També hi trobem altres tipologies d’actes, com els capbreus, les vendes, els censals, les procuracions…

A més, del Fons del Districte notarial de Cervera, a l’Arxiu també es conserven llibres i manuals de notaris de poblacions foranes al districte notarial: Agramunt, Arbeca, Balaguer, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Manresa, Igualada, Lleida, Montblanc, Oliana, Prada de Conflent, Prats de Rei, Ribes de Freser, Santa Coloma de Queralt, Tiurana, Vallfogona de Riucorb  i Valls.

Notícia extreta web Arxiu Comarcal de la Segarra

I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”


I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”

Conferències i congressos – Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Descripció:

El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016 de protecció de dades personals inclou importants novetats i entrarà en vigor abans de l’estiu de 2018. En aquesta jornada es vol oferir una informació general sobre els canvis que el nou Reglament implica per a les universitats en general i per a les dades de la recerca en particular. En aquest sentit es compta amb la participació de representats de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i investigadors/es i especialistes en seguretat de dades de la mateixa UAB.

Formulari d’inscripció

Ubicació: Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Data: Dilluns 29, Gener de 2018 – 09:30h

Data fi: Dilluns 29, Gener de 2018 – 11:00h

Organitzador: Universitat Autònoma de Barcelona

 

Cometrem el mateix error?


Les i els professionals de l’arxivística estem en un moment en el que ens movem entre les possibilitats que donen els avenços tecnològics per la gestió de la documentació i el dret a l’accés i la legislació que limita aquest dret casi al mateix ritme. Deixar únicament en mans de juristes la decisió de dret a l’accés de la documentació pública ha estat una forma que els governs i les administracions han trobat per a que tot allò que mai no han estat disposat a deixar consultar a la ciutadania continuï de la mateixa manera, tanmateix ja no es pot atribuir a l’arbitrarietat dels estaments administratius i governamentals. No, ara en resolucions fonamentades en alguna legislació, pocs cops tota la que es podria portar a col·lació, que tenen poc en compte el context de la sol·licitud (investigació en curs, món acadèmic i científic, difusió de coneixement, restitució de la memòria), limiten l’accés total o parcial a documentació a la que tota la vida s’havia tingut accés. Ho fan interpretant la normativa que segons els o les juristes, com eclesiàstics medievals, són els únics amb la capacitat per fer-ho.

Així, com abans ho van fer els informàtics, els juristes ens fan callar amb un llenguatge críptic de circumloquis, protegint el dret a l’honor de persones mortes o la dignitat d’uns hereus possibles que en tot cas és aquell que vol accedir el que ha de demostrar de forma fefaent que ho estan. Com als anys 80-90 els informàtics es van fer amb un camp professional on els coneixements i competències estaven en les nostres mans, ara ho fan els juristes. Els uns i els altres ens releguen, aleshores i ara (amb algunes excepcions), a purs magatzemistes o en el millor dels casos curadors de museus documentals. Mentre, les i els arxivers fan cursos, màsters i postgraus per actualitzar uns coneixements que mai no podran ser complets, perquè està clar que una persona no pot abastar-ho tot i les organitzacions per a les que treballem no crearan una plantilla suficient on es recullin totes les especialitats necessàries, cada dia més, per poder conèixer tot de tot el que es gestiona en un arxiu.

En els dos casos n’hem volgut estar a l’alçada. Oberts a col·laborar, hem prestat atenció als requeriments que ens arribaven des d’elles, però tret de comptades ocasions el retorn no ha estat de la mateixa intensitat i finalment ens hem trobat, en el millor dels casos, asseguts en una sala on era evident que la nostra opinió no comptava i els nostres coneixements no eren requerits.

Som així. Ens il·lusionem amb tot allò que creiem que pot potenciar la gestió documental, de la informació i sobretot de l’accés, que la majoria de la professió entén que per norma ha de ser lliure. Ara hem trobat una altre d’aquestes il·lusions. Em refereixo a tot allò, tecnologic o ontològic, que ens permetrà obrir dades i posar-les a disposició per a la utilització i reutilització. Perquè som uns fervents creients de la “religió”de la transparència, com ho vam ser abans (encara ho som) de la informatització, d’Internet i de tenir normes clares i fàcilment interpretables. Però el problema és el mateix amb el que ja ens vam topar anteriorment, no tenim la capacitat tècnica, pressupostària ni el personal per tirar-lo endavant i aplaudim qualsevol iniciativa més o menys privada que ho permeti fer.

Cal obrir dades, govern obert, administració oberta, només així aconseguirem que la transparència real cali en la cultura burocràtica de les organitzacions en les que treballem. Però què passa quan un cop més això es basa en projectes privats i limitats? Projectes que poden tenir un origen més o menys generós, però que finalment acabaran buscant un benefici directe o indirecte? Durant més de 30 anys, més de 150 investigadors i investigadores de tot Catalunya han estat buidant les dades que permetran valorar el cost humà de la guerra civil, un projecte que ha impulsat i finançat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Ara s’està finalitzant l’etapa de buidat i començaria la d’explotació de les dades i és en aquest moment que un d’aquests projectes que ens ha enlluernat, el de Concha Catalan, surt a la llum i la seva impulsora exigeix la migració de totes les dades invocant la llei de transparència per a prosseguir amb el seu projecte que, com ja hem pogut anar comprovant d’altres territoris, ja té uns primers resultats en forma d’articles signats per ella com a bona periodista de dades que és. Y ens tornem a equivocar!

Nosaltres hauríem de ser les primeres persones d’enfrontar-nos a la utilització per a fins espuris de la feina d’uns altres, i més quan aquests altres són investigadors i investigadores que sabem que han utilitzat les seves vacances i els seus diners en molts casos, per a poder-lo portar a terme. Ara que tot està apunt per a recollir els fruits, és a dir, per a poder tractar i utilitzar les dades recollides, ve una altra persona i amb les mans netes i descansada s’endú el mèrit, l’ovació i el producte acabat. D’aquesta forma es posarà punt i final a moltes tesis doctorals que estan en elaboració, perquè quina aportació científica es pot fer quan ja no hi ha novetat?

Però les dades hi seran igual i es podran treballar igual, però seran accessibles per a més gent. Aquesta és una de les consideracions que s’han fet de forma més repetida. Pensem una mica, la feina del buidar dades als arxius, encara és una tasca feixuga i per tant poc apetible. Si això tira endavant, i sembla que ho farà amb el nostre beneplàcit, els investigadors esperaran des de casa a poder consultar les dades, no els documents escanejats, sinó les dades separades i preparades per poder-les explotar i amb les nostres migrades plantilles aquest servei no el podrem oferir i la senyora Catalán no vindrà a l’arxiu de forma física o virtual a buidar-les, però sí exigirà i com ella altres que les dades estiguin disposades per a l’explotació i nosaltres tornarem a estar relegat, un cop més, a mers emmagatzemistes o en el millor dels casos gestors de museus de documents.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Històric de Lleida

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.