Passat, present i futur. Cal Macià-Casa Vallmanya


El dissabte dia 16 d’octubre tindrà lloc al Museu de Lleida de la Jornada “Casa Vallmanya: Passat, present i futur” organitzat per Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Plataforma Salvem Casa Vallmanya i el Museu de Lleida amb el suport del departament de Cultura. L’objectiu és posar de manifest tots els valors -històrics, memorialistes, agraris, mediambientals i de futur- del edifici que va pertànyer a Eugènia Lamarca i de Mier, esposa de Francesc Macià i per aquesta raó es va convertir en la casa de camp de la família Macià-Lamarca. L’edifici es troba en la partida del mateix nom en el partit municipal d’Alcarràs i forma part d’una propietat privada d’explotació agrària.

Cartell de la Jornada Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Durant anys, diferents entitats cíviques i culturals actives en les comarques de Lleida han promogut accions per reclamar la conservació i la recuperació de l’edifici. El 24 de desembre del 2020, aquestes diferents iniciatives es van conjuminar per commemorar la mort del President Macià, acte organitzat per posar el focus mediàtic en aquest edifici que amenaça ruïna confrontant-lo a la notícia d’adquisició de la casa, Vil·la Denise, que en Prats de Molló va ocupar Francesc Macià durant el 1926 com a centre d’operacions per a l’alliberament de Catalunya de la Dictadura de Primo de Ribera. La commemoració va ser l’acte fundacional de la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El seu manifest va rebre el suport d’un gran número de ciutadans i de moltes entitats de tot tipus.

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià va dissenyar i organitzar aquesta jornada, davant de l’actitud d’incredulitat o dubte d’algunes de les persones del consistori i d’una part de la població d’Alcarràs, sobre el valor de l’edifici i, sobretot, amb la seva relació en la biografia del president Macià. Conjuntament amb la resta d’entitats de la Plataforma van considerar que una de les accions principals era demostrar a les alcarrassines, primer, i a les administracions competents després de tots i cada un dels valors que el conjunt d’edificis que conformen Casa Vallmanya tenen i que justifiquen la seva conservació per passar a ser un valor actiu en el conjunt patrimonial d’Alcarràs, del Segrià i de Catalunya i aquí entrem una bona part dels arxius de l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Arxiu històric de Lleida, passant per l’Espai Macià a Borges Blanques, on es conserven diferents conjunts documentals referits a la família Macià-Lacambra, la finca Vallmanya o les activitats del President que van tenir lloc en aquella Casa.

La inscripció és obligatòria a reserves@museu.cat

Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)


En l’edició 2021 de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes va promoure el II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, del qual el magnífic jurat ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

  • 1r Premi: Sr. Jesús Marín
  • Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
  • 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
  • Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa
  • 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
  • Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.

GUANYADORS I FINALISTES – II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, 2021Baixa

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran

17 juny 1991. 30 anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran


Una exposició virtual recorda amb imatges d’aquell dia històric

Aquest 17 de juny de 2021, se celebren els trenta anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran. A l’Archiu Generau d’Aran es conserva l’àlbum de fotos d’aquell dia històric i l’exposició virtual vol reviure’l.

El 3 d’agost de 1990, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1326 la Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, coneguda com a Llei d’Aran. Aquesta llei restablia el sistema institucional tradicional aranès, el Conselh Generau d’Aran i la figura del Síndic d’Aran, encarnat en els històrics terçons com a principals institucions de l’organització administrativa pròpia de la Val d’Aran. En restablir aquestes institucions es va fer un acte de reparació històrica. Cal recordar que el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser suspès en 1834.

El 17 de juny de 1991, va ser el dia elegit. A l’església de Santa Maria de Mijaran, lloc simbòlic vinculat a les antigues institucions araneses, es va constituir la Mesa d’edat present a l’acte, donant compliment a l’article 14 de la Llei 16/1990. La Mesa era formada per Miquèu Almansa Calzado, conselhèr de més edat, i Rafael Sanmartí Alvarez, conselhèr de menys edat. Actuava com a secretari el conselhèr Francesc Medan Joanmartí. Una vegada comprovades les credencials presentades per tots els conselhèrs generaus, aquests van presentar jurament o prometença i van prendre possessió del seu càrrec.

L’elecció del Síndic d’Aran, òrgan del Conselh Generau d’Aran, es va celebrar a la seu de l’aleshores Conselh Comarcau dera Val d’Aran, situat a l’edifici Çò de Saforcada de Vielha. En el seu interior es va procedir a la votació per part dels conselhèrs generaus: Victor León Plana i Jaime Geli Noguero en representació del terçon de Pujòlo; Jesús Rodríguez Martínez i Rafael Sanmartí Alvarez en representació del terçon d’Arties e Garòs; José Calbetò Gimenez, Amparo Serrano Iglesias, Albert Solà Castel i Pepita Caubet Delseny en representació del terçon de Castièro; Santiago Vidal Ordóñez en representació del terçon de Marcatosa; Francisco Medan Juanmartí en representació del terçon de Lairissa i Pilar Busquets Medan, Emilio Medan Ané i Miquèu Almansa Calzado en representació del terçon de Quate Lòcs. Havent obtingut, Pilar Busquets Medan 7 vots, a la primera votació, que representen la majoria absoluta, la Mesa d’edat la proclama Síndic del Conselh Generau d’Aran.

Pilar Busquets Medan, ja com a Sindica d’Aran va pronunciar aquestes paraules: “Voi arregraïr era fidança qu’auetz depausat ena mia persona, en tot encoratjar-vos a prebotjar es condicions entà qu’era libertat e era egalitat der individu e des grops enes quaus aguesti s’intègren, siguen reaus e efectiues ena Val d’Aran, e entà qu’eth Conselh Generau pogue assumir es competències que li a de delegar o assignar era Generalitat de Catalonha cossent damb çò que prevé era Lei que restablís e actualise era organizacion administratiua pròpia d’Aran, en tot hèr un acte de reparacion istorica”.

El Conselh Generau d’Aran és la principal institució de govern de la Val d’Aran. El formen el Síndic, el Ple i la Comissió d’Auditors de Comptes.  El 13 de febrer de 2015, la cambra legislativa catalana aprova una nova Lei d’Aran, la Lei 1/2015, del 5 de febrer, deth regim especiau d’Aran. Amb aquesta aprovació s’articulava el legítim dret i la justa aspiració d’un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d’assolir un major nivell d’autogovern, adoptants la composició, les competències i el funcionament del Conselh Generau d’Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinen la llei reguladora del règim especial i la resta de lleis aprovades pel Parlament i facultats que la llei li atribuís.

Coneix  l’exposició “17 junh 1991. 30 ans deth restabliment deth Conselh Generau d’Aran”

Archiu Generau d’Aran

II Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2021 organitza el II Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Cartell del concurs de fotografia

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2021

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #EsglesiesCatalunya2021 #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Així com etiquetar els perfils @monestiravellanes i @lamira

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes.
  • 2n Premi: Un dinar per a 2 persones (menú cap de setmana) al Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes
  • 3r Premi: 1 lot de 3 vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre)
  • Tots els premiats tindran també:
    • Un any de subscripció gratuïta al magazín La Mira (digital + paper)
    • 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya
    • 1 visita guiada a l’Arxiu Gavín

Comptem amb la participació del magnífic jurat format per Magda Gregori (escriptora i periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotògrafa), Jordi Bonet (Fotògraf), Francesc Canosa (escriptor i periodista), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

Bases del concurs (díptic informatiu) DESCARREGA

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.