Guillem Viladot des del silenci del seu arxiu: 100 anys d’història

Aquest any commemorem els 100 anys del naixement d’en Guillem Viladot i Puig, escriptor i creador polifacètic nascut a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Per a celebrar-ho i recordar-lo presentem una exposició que recorre la seva vida i la seva obra.

Fill de farmacèutics, en Viladot també es dedica a aquesta professió per tradició familiar. Tot i això les seves inquietuds van superar els camps científics. Apotecari, escriptor, artista indisciplinat i insubornable, va crear i recrear una obra total, de la qual fem un repàs en aquesta exposició.

Estructurada en diversos àmbits: 

• Infantesa i adolescència
• Viladot articulista
• Les avantguardes i l’experimentació
• Viladot i la psicoanàlisi
• Viladot, la cultura i la contracultura

En cadascun d’aquests àmbits, i a través de fotografies, documents, textos publicats i manuscrits originals de les seves obres i altres element generats pel seu poder creatiu, podem descobrir les diverses “cares” d’aquest creador i totes les facetes de la seva activitat creativa. La major part d’aquests documents provenen de la Fundació “Lo Pardal” que custodia el llegat documental i artístic d’en Guillem Viladot, un llegat que ha organitzat i descrit la Teresa Ibars, arxivera i responsable del Servei d’Arxius de la Diputació de Lleida, i que ha donat origen a aquesta exposició.

Dates d’exposició: del 10 d’octubre al 2 de desembre.

           Inauguració: 10 d’octubre a les 19h amb l’Assistència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el Director de Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull

Horari: matins laborables, de 9 a 14h 

            tardes laborales, de dilluns a dijous de 15 a 17.30h; divendres, fins les 16.30h

El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)

El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

• 10 conferències i debats (vegeu el programa sencer)

Programa d’activitats de divulgació científica

• Visita guiada:
  • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
• IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
  • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
• IX Concert nocturn
  • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

Tríptic XI Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes from Monestir de les Avellanes

El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’

El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

_{Josèp Sandaran Bacaria. 1920}

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

_{“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906}

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

_{Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa}

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”

El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Passat, present i futur. Cal Macià-Casa Vallmanya

El dissabte dia 16 d’octubre tindrà lloc al Museu de Lleida de la Jornada “Casa Vallmanya: Passat, present i futur” organitzat per Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Plataforma Salvem Casa Vallmanya i el Museu de Lleida amb el suport del departament de Cultura. L’objectiu és posar de manifest tots els valors -històrics, memorialistes, agraris, mediambientals i de futur- del edifici que va pertànyer a Eugènia Lamarca i de Mier, esposa de Francesc Macià i per aquesta raó es va convertir en la casa de camp de la família Macià-Lamarca. L’edifici es troba en la partida del mateix nom en el partit municipal d’Alcarràs i forma part d’una propietat privada d’explotació agrària.

Cartell de la Jornada Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Durant anys, diferents entitats cíviques i culturals actives en les comarques de Lleida han promogut accions per reclamar la conservació i la recuperació de l’edifici. El 24 de desembre del 2020, aquestes diferents iniciatives es van conjuminar per commemorar la mort del President Macià, acte organitzat per posar el focus mediàtic en aquest edifici que amenaça ruïna confrontant-lo a la notícia d’adquisició de la casa, Vil·la Denise, que en Prats de Molló va ocupar Francesc Macià durant el 1926 com a centre d’operacions per a l’alliberament de Catalunya de la Dictadura de Primo de Ribera. La commemoració va ser l’acte fundacional de la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El seu manifest va rebre el suport d’un gran número de ciutadans i de moltes entitats de tot tipus.

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià va dissenyar i organitzar aquesta jornada, davant de l’actitud d’incredulitat o dubte d’algunes de les persones del consistori i d’una part de la població d’Alcarràs, sobre el valor de l’edifici i, sobretot, amb la seva relació en la biografia del president Macià. Conjuntament amb la resta d’entitats de la Plataforma van considerar que una de les accions principals era demostrar a les alcarrassines, primer, i a les administracions competents després de tots i cada un dels valors que el conjunt d’edificis que conformen Casa Vallmanya tenen i que justifiquen la seva conservació per passar a ser un valor actiu en el conjunt patrimonial d’Alcarràs, del Segrià i de Catalunya i aquí entrem una bona part dels arxius de l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Arxiu històric de Lleida, passant per l’Espai Macià a Borges Blanques, on es conserven diferents conjunts documentals referits a la família Macià-Lacambra, la finca Vallmanya o les activitats del President que van tenir lloc en aquella Casa.

La inscripció és obligatòria a reserves@museu.cat