El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’


El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

Josèp Sandaran Bacaria. 1920

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”


El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Passat, present i futur. Cal Macià-Casa Vallmanya


El dissabte dia 16 d’octubre tindrà lloc al Museu de Lleida de la Jornada “Casa Vallmanya: Passat, present i futur” organitzat per Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Plataforma Salvem Casa Vallmanya i el Museu de Lleida amb el suport del departament de Cultura. L’objectiu és posar de manifest tots els valors -històrics, memorialistes, agraris, mediambientals i de futur- del edifici que va pertànyer a Eugènia Lamarca i de Mier, esposa de Francesc Macià i per aquesta raó es va convertir en la casa de camp de la família Macià-Lamarca. L’edifici es troba en la partida del mateix nom en el partit municipal d’Alcarràs i forma part d’una propietat privada d’explotació agrària.

Cartell de la Jornada Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Durant anys, diferents entitats cíviques i culturals actives en les comarques de Lleida han promogut accions per reclamar la conservació i la recuperació de l’edifici. El 24 de desembre del 2020, aquestes diferents iniciatives es van conjuminar per commemorar la mort del President Macià, acte organitzat per posar el focus mediàtic en aquest edifici que amenaça ruïna confrontant-lo a la notícia d’adquisició de la casa, Vil·la Denise, que en Prats de Molló va ocupar Francesc Macià durant el 1926 com a centre d’operacions per a l’alliberament de Catalunya de la Dictadura de Primo de Ribera. La commemoració va ser l’acte fundacional de la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El seu manifest va rebre el suport d’un gran número de ciutadans i de moltes entitats de tot tipus.

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià va dissenyar i organitzar aquesta jornada, davant de l’actitud d’incredulitat o dubte d’algunes de les persones del consistori i d’una part de la població d’Alcarràs, sobre el valor de l’edifici i, sobretot, amb la seva relació en la biografia del president Macià. Conjuntament amb la resta d’entitats de la Plataforma van considerar que una de les accions principals era demostrar a les alcarrassines, primer, i a les administracions competents després de tots i cada un dels valors que el conjunt d’edificis que conformen Casa Vallmanya tenen i que justifiquen la seva conservació per passar a ser un valor actiu en el conjunt patrimonial d’Alcarràs, del Segrià i de Catalunya i aquí entrem una bona part dels arxius de l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Arxiu històric de Lleida, passant per l’Espai Macià a Borges Blanques, on es conserven diferents conjunts documentals referits a la família Macià-Lacambra, la finca Vallmanya o les activitats del President que van tenir lloc en aquella Casa.

La inscripció és obligatòria a reserves@museu.cat

Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)


En l’edició 2021 de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes va promoure el II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, del qual el magnífic jurat ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

  • 1r Premi: Sr. Jesús Marín
  • Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
  • 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
  • Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa
  • 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
  • Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.

GUANYADORS I FINALISTES – II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, 2021Baixa

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran