Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

Anuncis

RWD. Una performance art d’Angeliki Avgitidou a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Quan diem que els arxius no són Cultura per se, sinó que són dipositaris de documents i informacions que després l’usuari extraurà per diferents raons (defensar drets, demanar rendició de comptes, recuperar memòria, fer història…) i els utilitzarà o no com element base d’un relat o producte nou que potser o no cultural, ens referim a experiències com aquesta que es desenvoluparà a l’Arxiu comarcal de l’Urgell el dissabte 14 de juliol

L’artista i performer grega Angeliki Avgitidou s’ha inspirat en els arxius fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per tal de produir una performance art.  ‘RWD’ mostra la memòria com una facultat imperfecta que el nostre esforç per mantenir-la com una obligació falla indefectiblement. Amb la participació de Marta Ricart. 

Dissabte 14 de juliol a les 20h 

Activitat oberta

(Informació extreta de la web de la XAC)

Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals (IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 9 i 10 de juliol de 2018 organitzem les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Inspirat pels icònics monuments funeraris dels Comtes d’Urgell, que adornaven l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes fins la seva venda al Museu “The Cloisters” a Nova York a la primera meitat del s.XX, aquesta novena edició de les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes es centrarà en el tema de la mort i la vida eterna en el context monàstic medieval.

A través de 8 conferencies, impartides per especialistes de reconeixement internacional, es presentaran diverses aproximacions al tema de la mort i el més enllà, examinant també les actituds medievals cap a la mort, els rituals funeraris, i les preparacions per al Judici Final, des de diversos punts de vista, com són la història, l’art, la litúrgia, els textos i l’arqueologia.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades: la vida eterna i la mort a l’època medieval.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visite guiades:
    • El panteó dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes: materials i paraments. (9 de juny, 18:30 h.)
    • Els espais funeraris dels Comtes d’Urgell a la ciutat de Balaguer (10 de juny, 10:00 h)
  • VII Sopar Medieval “Els rituals funeraris a taula”
    • Recreació de l’àpat dels monjos del monestir de Santa Anna de Barcelona, el 10 de juliol de 1402, en motiu de la commemoració de la mort de fra Pere Umbau.
  • VII Concert nocturn al claustre romànic
    • Tempus fugit. Carpe Diem, a càrrec del Cor de Cambra Absis

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

VI Jornades ‘Educació i Arxius’ : ‘Construïm Coneixement’


El proper 9 de juliol es celebren les VI Jornades Educació i Arxius sota el títol Construïm Coneixement. Aquestes jornades que es desenvolupen des de l’any 2002 impulsen la reflexió conjunta sobre temes didàctics vinculats a la utilització dels documents d’arxiu com a recurs educatiu.

Des de l’any 2002 arxivers i docents avancen en la reflexió conjunta sobre temes didàctics vinculats a la utilització dels documents d’arxiu com a recurs educatiu. Enguany, les línies de treball i col·laboració que es proposen són:

a) reflexionar sobre el paper dels arxius com institucions que afavoreixen la creació de coneixement per part de l’alumnat

b) aportar elements per fer presents els arxius en el món educatiu en tant que institucions obertes i al servei de la ciutadania

d) difondre estratègies i recursos pedagògics relacionats amb l’ús didàctic dels documents

c) promoure la interacció entre docents i arxivers, per tal d’afavorir la recerca relacionada amb l’aplicació didàctica de les fonts d’arxiu amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament

Les jornades estan obertes a la participació tant de docents d’educació primària i secundària com d’arxivers interessats en aquest àmbit.

Més informació i inscripcions clicant aquí

 

Informació extreta de la web de la XAC

 

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Seminari ‘Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca’


Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius 2018, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya acollirà un seminari dedicat a la recerca històrica a través dels protocols notarials.

Els professors del Màster de Cultures Medievals i el projecte Scriba, liderat pel professor Daniel Piñol de la Universitat de Barcelona, s’han interessat per les possibilitats de recerca del fons notarial de Puigcerdà, un dels més extensos en volum i cronologia del Pirineu català.

Programa del seminari

Conjuntament amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya organitzen pel proper divendres 8 de juny un seminari obert al públic que tractarà de diferents aspectes de la investigació amb fonts notarials: des dels testaments i inventaris ‘post mortem’, fins al seguiment de l’endeutament públic o la situació de la dona en el moment de la mort.

El Seminari compta amb el suport del Programa RecerCaixa de l’Obra Social “la Caixa” a través del projecte Scriba que té per finalitat apropar la institució notarial medieval catalana i la documentació que genera tant a la comunitat científica internacional com a la societat.

Per més informació, poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Informació extreta de la web de la XAC

 

Celebració de la Setmana Internacional dels Arxius a l’Arxiu Històric de Lleida del 4 al 8 de juny


Els dies 5 i 6 farem un taller teòric-pràctic de conservació de documents a càrrec de la restauradora Núria Vila. En una primera sessió coneixerem els fonaments de la conservació preventiva de documents així com les principals causes de degradació i, en una segona sessió, farem pràctiques de conservació preventiva, de manipulació i emmagatzematge de documents i de diversos sistemes de protecció individual.

El dia 7 hem preparat una sessió entorn les fotografies que tots tenim a casa a càrrec de la Susanna Muriel, arxivera especialitzada en fotografia familiar. Moltes de les marques, desperfectes i cicatrius de les fotografies familiars són portadores d’emocions i significats. Descobrirem què veuen els altres de les nostres imatges i com és d’important el treball dels Arxivers Domèstics per a la descripció acurada.

Divendres 8 obrim el nostre arxiu a tothom amb una visita guiada pels “espais secrets” de l’arxiu.

Totes les activitats són gratuïtes, però cal inscriure’s prèviament, ja que les places són limitades.

Activitats:

– Taller teòric-pràctic de conservació de documents d’arxius i biblioteques

  • Dates: 5 i 6 de juny, de 10 a 14 hores
  • Professora: Núria Vila

– Sessió “Photo Family Talks”. Converses de fotografia familiar

  • Data: 7 de juny, de 16 a 18 hores
  • Professora: Susanna Muriel

– Jornada de Portes Obertes. Descobreix els espais secrets de l’arxiu

  • Data: 8 de juny, a les 11 hores

– Exposició Del Camp a la Casa. Els poblats de colonització de les terres de Ponent 

  • Fins al 29 de juny en horari de l’Arxiu (des de l’1 de juny de 8 a 14:30 h). Entrada lliure

INSCRIPCIONS:
Tel. 973 288 250
e-correu ahll.cultura@gencat.cat

Arxiu Històric Lleida
Twitter: @ahlleida
Facebook: @ArxiuHistòricdeLleida