Category Archives: Activitats

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417)


Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

El proper dimecres 20 de setembre a les 19:00 a la sala sala de Juntes de la segona planta de l’edifici del Rectorat de la UdL es presentarà a Lleida el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

L’obra la formen tres volums, amb un total de més de 2.000 pàgines, on es transcriuen i es regesten més de 1300  butlles pontifícies originals. Aquestes butlles foren emeses pels papes d’Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident finalitzat amb el Concili de Constança (1414- 1418).

Concretament és presenten els documents papals medievals originals conservats als arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya i també l’Arxiu Secret del Vaticà, com la Biblioteca de Catalunya. Un exemple de butlla conservada és la Butlla del Papa Benet XIII de l’any 1404, que es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, en la qual “es mana al degà de l’església de Lleida, a l’Ardiaca de Terrantona i a l’oficial de Lleida, a instància de les supliques del rei Martí d’Aragó i de la ciutat de Cervera, que concedeixin als rector de l’església i als paers de Cervera, diòcesi de Vic, els llegats de les causes pies per reconstruir l’església parroquial.”

L’estudi sistemàtic i crític de les butlles ha estat realitzat pel  Dr. Tilmann Schmidt, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universiat de Rostock (Alemanya) i la Dra. Roser Sabanés i Fernández  Doctora en Dret Canonic investigadora i especializada en Historia de l’Esglesia Medieval. La investigació forma part del projecte de l’Index Actorum Romanorum Pontificum,  que té com objectiu l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, des de finals del segle XII fins a principis del XV.

Reserveu la data a l’agenda!

 

Relació dels arxius consultats on destaquem els de les terres lleidatanes:

Arxiu Històric d’Àger

Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Munt

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà de Barcelona

Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Arxiu del Monestir de Pedralbes, Barcelona

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puelles, Barcelona

Biblioteca Universitària, Barcelona

Arxiu Comarcal de la Segarra, Cervera

Arxiu Capitular de Girona

Arxiu Conventual de Sant Daniel, Girona

Arxiu Diocesà de Girona

Arxiu Municipal de Girona

Arxiu Capitular de Lleida

Arxiu Municipal de Lleida

Arxiu de la Seu, Manresa

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa

Arxiu Històric Comarcal, Montblanc

Arxiu de l’Abadia de Montserrat

Arxiu del Monestir de Sant Benet, Montserrat

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Puigcerdà

Arxiu Històric Comarcal, Reus

Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Municipal de Tarragona

Arxiu Capitular de Tortosa

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa

Arxiu del Monestir de Santa Maria, Vallbona de les Monges

Arxiu Capitular de Vic

Material extret del pròleg, introducció i presentació de dita obra.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxiu diocesà de Solsona, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxiu històric d'Àger, Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell, Arxiu Municipal de Lleida, Arxius, Arxius municipals, Difusió, fons religiosos, Patrimoni documental català, Publicacions, Vallbona de les Monges

Curs de cal·ligrafia: Escriptura humanística a l’ACUR.


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ha organitzat un curs en el qual es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia humanística. El curs durarà sis sessions i s’iniciarà el dia 16 de setembre.

Keith Adams, el professor del curs, farà sessions pràctiques de les diverses escriptures i els seus elements decoratius i la seva comparació amb les formes que trobem als documents conservats a l’arxiu. De la represa de la Carolina a l’època de la impremta, a la itàlica i la moda. Passant per La minúscula de Pierantonio Sallando, la tipografia de Nicolas Jenson i la capitalis romana. 

Fins al 14 de setembre es poden realitzar les inscripcions al curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Les places són limitades.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Cursos, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida

Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Cultura, Difusió, Digitalització, Exposicions, Fons fotogràfics, fons personals

Crida de comunicacions per a la IV Jornada d’estudis de l’Alt Urgell


Seguint amb els seus objectius de promoure el coneixement centrat en la comarca de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell organitza el dissabte 11 de novembre la IV Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que se celebrarà a Alinyà en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera (que gestiona l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Les propostes de comunicació, sempre que facin referència a qualsevol àmbit del coneixement relacionat amb l’Alt Urgell, es poden presentar fins al DILLUNS 25 DE SETEMBRE, amb un resum de fins a 1.000 caràcters incloent espais i cinc paraules clau, que cal enviar a l’adreça de correu electrònic iecalturgell@gmail.com. Els textos de les ponències que reuneixin els requisits necessaris seran publicats al cinquè número de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, que té prevista la seva aparició l’any 2018.

La Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que ha esdevingut un aparador de les últimes novetats en recerca local i comarcal, arriba a la seva quarta edició després d’haver passat per la Seu d’Urgell, Castellbò i Oliana, en la voluntat de l’Institut d’Estudis d’arribar arreu del territori comarcal.

Vall d’Alinyà des del castell. Fotografia de Lluís Obiols Perearnau

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgel


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Notícia extreta de la web de la XAC 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Difusió, Exposicions

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

Es convoquen les VIII Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell


Les jornades se celebraran el dissabte 4 de novembre de 2017 a Vila-sana

S’ha obert el període de presentació de propostes de comunicació per a les VIII Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell. Totes les persones interessades a presentar un treball de recerca científica de la comarca podran fer-ho fins a finals de juliol de 2017 omplint la butlleta o formulari que trobaran al bloc de Mascançà(http://mascansa.blogspot.com) i enviant-la mitjançant correu electrònic amascansa.crpu@gmail.com, on es donarà rebuda a la proposta.

Com cada any, la temàtica és oberta a tot tipus de recerques i investigacions que tinguin com a marc d’estudi i treball la comarca del Pla d’Urgell. Fins a dia d’avui, les Jornades han comptat amb una participació disciplinar força àmplia, que va des de la botànica, la zoologia, la història, l’antropologia, l’agronomia, l’arquitectura, l’art, la filologia, la geografia, l’etnologia o la sociologia.

Vila-sana-1024_bn.jpg_1713915334

Vila-sana, que abans es deia Utxafava, municipi segregat de Castellnou de Seana l’any 1933

Un cop presentades, les comunicacions passaran per un comitè avaluador, es decidirà sobre la seva acceptació i s’informarà als autors aspirants el 31 de juliol. El mes de setembre es presentaran les jornades i el programa amb les propostes acceptades.

Enguany, les Jornades arriben a la 8ª edició i se celebraran a Vila-sana, població coneguda per la bellesa del seu estany. L’organització correrà a càrrec de l’Ajuntament de Vila-sana i Mascançà. La data de la trobada científica serà el dissabte 4 de novembre. Els treballs que es presentaran a Vila-sana se sumaran als ja presentats a les sis edicions anteriors a Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa i Bell-lloc, i formaran part del número 9 de la revista Mascançà.

Les Jornades compten amb el suport de la Universitat de Lleida des de fa uns anys, que les connecta a la comunitat científica més acadèmica.

El repte d’aquestes jornades serà acostar-se al centenar d’investigacions realitzades sobre el Pla d’Urgell. Fins a les jornades de Bell-lloc s’havien presentat al voltant de noranta recerques, xifra que s’espera superar aquest novembre a Vila-sana.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions