El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’

El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

_{Josèp Sandaran Bacaria. 1920}

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

_{“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906}

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

_{Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa}

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”

El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

El fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre la Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés i el Conselh Generau d’Aran

El passat mes de novembre es va formalitzar la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró. El document ha estat signat per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés.

Els primers documents narren la història de la Casa Lansacanet de Begós. El 21 de maig de 1751, se celebren capítols matrimonials entre Gabriel, fill de Bartomeu Vergés i Anna Maria Pena d’Es Bòrdes, i Joana Maria, filla de Bernat Espich i Margalida Pena d’Arres. Joana és la viuda d’Andreu Sala dit de Lansacanet de Begós. A la mort de Joana, Gabriel es tornarà a casar per segona vegada amb Teresa Arró d’Es Bòrdes. El seu patrimoni l’heretarà una de les seves filles, Antònia. El seu matrimoni amb Andreu Sala Monge, el 19 de maig de 1805, provocarà el canvi del cognom de la família. Un altre, es produirà pel matrimoni d’una de les filles d’Antònia i Andreu, Maria, amb Josep Navarro. Diversos esdeveniments familiars, produïts a finals del segle XIX, portaran als descendents d’aquesta casa al poble d’Arró.

_{Venda d’una terra, nomenada la Cometa, propietat de Martí Monge d’Arró. 1786}

El fons conté una important Biblioteca familiar formada per trenta-cinc volums datats entre el segle XVIII i XIX. El llibre més antic conservat és un exemplar de 1744 del Diccionario Nuevo de las Lenguas Española y Francesa de Francisco Sobrino, Mestre de la Llengua Espanyola a la Cort de Brussel·les. Es vol destacar la col·lecció de deu llibres de medicina i entre ells, el Tractat de les malalties dels ulls per a la instrucció dels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona escrit per Domingo Vidal en 1784.

Actualment s’estan fent treballs de descripció d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

L’Archiu Generau d’Aran custodia cinquanta fons patrimonials procedents dels pobles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue.

El fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre el Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez i el Conselh Generau d’Aran

El 25 de novembre, a la sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran, s’ha formalitzat la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha. A l’acte han assistit la Sindica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez.

La Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez, signen el contracte de dipòsit en comodat a la Sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran. 25 de novembre de 2021

Les primeres notícies del sobrenom de Casa Matèria de Vielha les trobem vinculades a Thomas Martí, aliàs Matèria, l’any 1724. Martí, originari de França, ja es troba a la vall l’any 1693, a on es casarà amb l’aranesa Joana Sabí. Ells iniciaran aquesta nissaga familiar vinculada a la casa.

Dins aquest fons patrimonial, es troben diversos documents d’una altra casa situada al poble de Vila. El seu sobrenom és Casa Piere de Naut. Les primeres referències documentals s’inicien l’any 1649, quan Pere Castet des de Piere de Vila ven una terra. Sembla que per motius d’herència la casa es divideix entre els de Piere de Naut i els de Piere de Baish. A finals del segle XIX, els hereus d’aquesta família marxaran a treballar a Bordeus, França.

Els propietaris del fons van trobar fa uns anys, amagats sota la teulada de la casa, una col·lecció de vint-i-dos pergamins dels segles XV i XVII. Els documents, en molt mal estat de conservació, han estat restaurats aquests darrers mesos en taller Estudi B2 de Barcelona. Les alteracions més generals que presentaven tots els pergamins eren brutícia, pèrdues de suport (algunes molt importants), estrips, erosions i taques. Uns havien perdut humitat i estaven molt ressecs, i altres havien patit un excés d’humitat. Aquests darrers presentaven microorganismes que havien ocasionat grans taques i alhora una pèrdua de consistència en el suport. El procés de restauració ha consistit en neteja en sec, neteja semi humida, estabilització higroscòpica, aplanat i assecat, consolidació-reintegració i protecció final.

Actualment s’estan fent treballs de descripció i digitalització d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i de Archiu Generau d’Aran en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez

L’Arxiu Comarcal de Cerdanya i Archiu Generau d’Aran han col·laborat en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez de Madrid amb dos articles sobre els arxius familiars i patrimonials de la Cerdanya i la Val d’Aran.

Aquesta publicació de la Casa de Velázquez culmina el programa Archifam “Arxius familiars a la península Ibèrica (finals del segle XIII – principis del XVII)”, que també integra els marges pirinencs i Portugal. El projecte té com a objectiu estudiar el fenomen de la construcció d’arxius, fabricats a partir de documents relacionats amb la història, els drets i la memòria de les famílies pertanyents a les elits aristocràtiques. Si les fonts ho permeten, també volem ampliar el nostre àmbit d’estudi als grups mercantils i a la pagesia. L’objectiu no seria tant reconstruir la història de les famílies a partir d’aquests arxius com rastrejar la seva creació, com posar en relleu els complexos vincles entre aquests arxius i les famílies que els originen, en el moment de la gènesi d’aquests fons i durant les dècades i segles que van seguir, per intentar determinar el paper que van jugar els arxius familiars en la construcció de la història, la identitat i la memòria d’aquestes famílies. El programa inscrit dins d’un dels eixos de recerca de l’Escola d’Estudis Superiors Hispànics i Ibèrics («Escrits, arxius, contes»), ha estat desenvolupat per l’Escola Superior d’Estudis Hispànics i Ibèrics (Casa de Velázquez, Madrid), l’equip Identitats, Territoris, Expressions, Mobilitats (ITEM EA 3002, Universitat de Pau et des Pays de l’Adour), i els grups de recerca «Societat, poder i cultura al País Basc (segles XIV i XV)», «Elits, xarxes, monarquia» (UPV-EHU, Vitòria), J.M. Lacarra (Universitat Pública de Navarra, Pamplona) i l’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació (IEM) i el Centre Històric d’Além Mar (CHAM) (Nova Universitat de Lisboa).

Coneix l’article “El archivo notarial de la Cerdanya como fuente històrica. Genealogía y estructures familiares”. Ereola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Cerdanya

Coneix l’article “Los archivos familiars y patrimoniales de la Val d’Aran. Estudio de su tipología documental (siglos XVI-XVIII). Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

Coneix la publicació “Les Archives Familiales dans l’Occident Médiévale et Moderne. Trésor, Arsenal, Mémorial”. Casa de Velázquez. Madrid