Finalize era descripcion deth hons ‘Montes Utilitat Publica dera Val d’Aran’


Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.

En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.

Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.

Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.

Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.

A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.

Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.

Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.

Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Les fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha promogut, dins les activitats que organitza en el primer semestre d’aquest 2018, l’exposició de fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les trenta tres espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure en dues exposicions successives a la Casa del Parc de Boí i a la Casa del Parc d’Espot.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. Als 13 anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs es centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia de les mateixes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus es format per unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles son fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

L’exposició es podrà veure:

Del 5 de febrer al 31 de març a la Casa del Parc de Boí

Del 2 d’abril al 31 de maig a la Casa del Parc d’Espot

Més informació:  2018_activitats_gen_jun_CAT

 

Archiu Generau d’Aran

Presentació de les actes de les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”


La publicació conté la conferència inaugural i els 20 treballs presentats

Els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2016, van tenir lloc a Salardú les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoraven el 400 aniversari de la redacció d’aquest document que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Còpia de Portada

En total es varen presentar 20 comunicacions sobre diversos estudis d’alimentació, arqueologia, arquitectura, economia,  genealogia, història, història de l’art, poesia, sanitat i sigil.lografia, relacionats amb l’època de la redacció de les Ordinacions.

Data: 1 desembre 2017

Horari: 19.00 h

Lloc de celebració: Conselh Generau d’Aran. Passeg dera Libertat, 16. Vielha e Mijaran

Entitats organitzadores: Conselh Generau d’Aran, Musèus dera Val d’Aran, Institut d’Estudis Ilerdencs i Archiu Generau d’Aran

Invitació a l’acte

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

 

Concurs en línea per a celebrar el Dia Internacional dels Arxius


 

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha convocat el concurs en línia A LA CERCA DEL DOCUMENT! S’hi podrà participar durant el període que va del 9 al 16 de juny i accedint a la pàgina http://xac.gencat.cat/ca/inici/

Us hi apunteu?

Comparteix aquesta diada a través dels hashtags #DIAC17 i #IAD17

(Informació extreta de la web del XAC)

Agenda per a la commemoració del Dia Internacional dels Arxius a les comarques de Lleida


Com cada any els arxius lleidatans es sumen a la festa del Dia Internacional dels Arxius. Tot seguit us fem relació de les activitats que es realitzaran el proper 9 de juny, si no s’indica el contrari, als nostres arxius.

  • Jornada de portes obertes a l’Arxiu Diocesà de Lleida

Arxiu Diocesà de Lleida. Palau Episcopal. C. del Bisbe, 1

Municipi:  Lleida

Horari:  De 10 a 13 h

 

  • Jornada de Portes Obertes a l’Archiu Generau d’Aran i mostra de documents restaurats

Archiu Generau d’Aran. C. Major s/n

Municipi:  Arròs

Horari:  A les 12 i a les 18 h

 

  • Curs de Paleografia. Pergamins medievals de l’Arxiu Comarcal del Solsonès

Dates del curs:  03/06/2017-  10/06/2017

Arxiu Comarcal de Solsona. C. dels Dominics 14, 2a

Municipi:  Solsona

Horari:  De 10 a 13 h

Curs de paleografia de caràcter pràctic. Professor: Miquel Torras i Cortina, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Totes les còpies utilitzades durant el curs són de documents conservats a l’Arxiu.

 

 

  • Exposició “65 anys d’història”

Dates de l’exposició:  05/06/2017-  23/06/2017

Localització:  Arxiu Històric de Lleida. C. Governador Montcada, 4

Municipi:  Lleida

Exposició de documents més representatius de l’Arxiu en commemoració dels 65 anys de creació de l’Arxiu Històric provincial de Lleida.

 

  • Jornada de Portes Obertes a l’Arxiu Històric de Lleida

Localització:  Arxiu Històric de Lleida. C. Governador Montcada, 4

Municipi:  Lleida

Horari:  De 10 a 12 h

 

  • Taller de fabricació de tintes

Localització:  Arxiu Comarcal de la Segarra. Passeig Jaume Balmes, s/n

Municipi:  Cervera

Horari:  17.30 h

Taller de preparació in situ de tinta i pintura al tremp. Com es realitzen les tintes metal·loàcides i els seus efectes en els documents. Escriptura amb les tintes.

 

  • Acte de lliurament del Fons de la Coral Infantil Nova Cervera

Data:  08/06/2017

Localització:  Arxiu Comarcal de la Segarra. Passeig Jaume Balmes, s/n

Municipi:  Cervera

Horari:  17.30 h

Acte de lliurament del Fons de la Coral Infantil Nova Cervera. Amb la participació del Grup de Grans de la Coral.

 

  • Jornada de Portes Obertes a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Data:  06/06/2017

Localització:  Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. C. Tossal Blanc, s/n (Urbanització Torre Pintó)

Municipi:  Mollerussa

Horari:  Durant tot el matí

 

  • Jornada de Portes Obertes a l’Arxiu Comarcal de Pallars Sobirà

Localització:  Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. C. Joaoquim Sostres s/n

Municipi:  Sort

Horari:  12 h

Visita a l’arxiu i explicació d'”Arxius en linia”

 

  • Mostra de documents: “1917, any zero de l’activitat esportiva al Pallars”

Dates:  01/06/2017-  29/06/2017

Localització:  Sala d’exposicions de l’ACPJ. C. Mercadal, 19

Municipi:  Tremp

Horari:  A consultar

Dintre del projecte de “Fem esport…Fem arxiu”, coordinada pel Sr. Pablo Martínez Delgado, es presenta una mostra de documents que expliquen els orígens de l’esport a la ciutat de Tremp, des de 1917 fins als nostres dies. Especialment, el naixement d’entitats esportives dintre de l’Antic Casal Nacionalista Català de Tremp.

 

 

  • Presentació del XXII Curs d’estiu Comtat d’Urgell: “Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades. Europa medieval”

Data: 05/06/2017

Localització:  Arxiu Comarcal de la Noguera. Pl. dels Comtes d’Urgell, 6

Municipi:  Balaguer

Horari:  12 h

 

  • Conferència- exposició sobre el procés de restauració del Llibre de Consells de 1431 a 1509 de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell

Localització:  Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Carrer de Sant Ermengol, 71

Municipi: La Seu d’Urgell

Horari:  20 h

Conferència a càrrec de Laura Féliz, restauradora i Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu d’Urgell. L’exposició presentarà gràficament el procès de restauració del llibre.

 

  • Exposició i jornada de portes obertes: Arxiu Capitular de Lleida

Dates: 9, 12 i 16/06/2017

Localització: Arxiu Capitular de Lleida. C/ Almodí vell, s/n

Municipi: Lleida

Horari: 9 a 13h

Com en anys anteriors l’Arxiu Capitular participa d’aquesta celebració obrint les portes als visitants. A més de donar a conèixer les instal·lacions i els serveis que pot oferir la institució, els assistents podran satisfer la seva curiositat amb l’exposició: Sabies que…

 

  • Presentació de l’Arxiu Gavín a Barcelona

Data: 8/6/2017

Localització:  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Centre Comarcal Lleidatà a Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 592.

Municipi: Barcelona

Horari:  19 h

Presentació de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Centre Comarcal Lleidatà a Barcelona.

  • Conferència i reportatge sobre el Monestir de Bellpuig de les Avellanes

Data: 11/06/2017

Localització: Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12, Qm. 181 – 25612

Municipi: Os de Balaguer

Horari: Tot el matí ( a partir de les 10:30)

Conferència: “De Bellpuig de les Avellanes a Nova York: el llarg camí dels sepulcres comtals” a càrrec del Dra. Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona.

Reportatge: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979)”, realitzat pel Museu de la Noguera.