Jornades Pyrenades IX. Natura-Societat-Pirineisme


Aquest any bona part de les Jornades estan dedicades al patrimoni aranès

Del 13 al 20 d’abril, es celebren a Salardú (Naut Aran) les Jornades Pyrenades IX.

Relacionades amb el Pirineisme, moviment de persones que va iniciar la conquesta i descoberta dels Pirineus al segle XIX, és una manera de passar la Setmana Santa a la Val d’Aran en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats (conferències, projeccions, musica, exposicions, caminades…).


Del programa destaquem:

JORNADA INAUGURAL 

Diumenge 16 |Conferència “Identitat i patrimoni”

El patrimoni com a eix identitàri de les comunitats.

Daniel Vilarrúbies. Llicenciat en Història de l’Art, Música antiga i arxivística. Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

18:30 Sala Pyrenmuseu

CONFERÈNCIES I DEBATS

Dimarts 16 | L’església de Sant Andreu de Salardú: un lloc de peregrinatge

18:00h Visita guiada a l’església de Sant Andreu

19:00h Conferència a la Sala Pyrenmuseu

Elisa Ros. Llicenciada en Història de l’Art i en Arqueologia. Tècnica de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran

Carla del Valle. Llicenciada en Història de l’Art. Directora de Musèus dera Val d’Aran

Dimecres 17 | Conferència – Taller. La fotografia familiar: Gestió i conservació dels álbums fotogràfics personals i col·leccions particulars

De la mà d’una experta, aprendrem a conservar les fotografies familiars que omplen capses desordenadament: Siguem conscients del tresor que representen

Susanna Muriel. Arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic

18:00h Sala Pyrenmuseu

Les activitats tindran lloc al PyrenMuseu  i a l’església de Sant Andrèu de Salardú.

Dissabte 20 | Visita guiada Exposició Aran M·FECIT – St. Joan d’Arties

Descobreix la magnífica exposició de la mà de les seves creadores.

Carla del Valle i Elisa Ros

Recomanem la IX Mostra de Cinema de Muntanya i el I Festival Musical “A Boca De Net sons d’Occitània”.

Més informació:  Programa Complert 

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Finalitzen els treballs de descripció i digitalització del fons patrimonial Casa Busquet de Mont (1716-1947)


En el mes de maig de 2018, la senyora Pilar Vicente Castet, propietària del fons patrimonial de Casa Busquet de Mont, es fica en contacte amb l’Arxiu per a proposar el seu dipòsit. El contracte de cessió en comodat es signa el 19 de juny del mateix any. El fons es format per 82 unitats documentals que han estat digitalitzades en el mateix arxiu.

La primera referència del sobrenom de la casa es troba en un document dotal datat en 1741. A Bernardo Busquet se’l coneix com a fill de Casa Busquet de Mont. El cognom Busquet, que dóna nom a la casa, canvia a la fi del segle XIX quan l’hereva és una dona. Maria Busquet Aura es casarà amb Pere Joan Batmala Baquera. La seva filla i hereva, Marianna Batmala Busquet portarà un nou canvi en el cognom familiar amb el seu matrimoni, de Batmala passarà a Cau. A mitjans del segle XIX, un altre canvi en l’heretat farà que es torni a canviar el cognom de Cau a Castet.

Sentència arbitral entre Vilac i Mont de 1429

Destaquem la copia d’una sentència arbitral, redactada entre finals del sègles XVII i principis del XVIII, i datada el 30 de gener de 1429. Aquesta reparteix les muntanyes comunals entre els pobles de Vilac i de Mont. La sentència atorga la muntanya de Bors al poble de Mont i la de Subirasa, que fins ara era comuna dels dos pobles, a la vila de Vilac. En el document es fa esment de les cases en ruïnes del despoblat de Sant Vicens i de la seva església encara en peu. Aquesta zona passarà a mans de Vilac. S’acorda de deixar l’aigüera que han fet els homes d’aquesta vila per a portar aigua a canvi de que els homes de Mont puguin talar la fusta necessària en la zona de Sarrat d’Abeda. En el document es parla de que aquesta sentència s’haurà de portar a un Consell de Sabis per a ser ratificada.

 

Els documents es poden consultar a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Neix el ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuneixen un dissabte al mes a l’Archiu Generau d’Aran per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents.

Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, s’ha creat el Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran. Un dissabte al mes, entre 10 i 12 persones, es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran

En aquests moments, els documents que es treballen formen part del fons patrimonial Çò de Sebastian e Marionha de Vilac. La lectura se centra en conèixer la vida del doctor en medicina Fèlix Demiguel Estreme (1697-1778). El doctor es va casar tres vegades i a través dels capítols matrimonials, entre ell i les seves tres dones, dels documents dotals, dels de l’administració del seu patrimoni i del seu testament es van coneixent notícies de com va ser la seva vida en el segle XVIII.

Una vegada treballats els documents, els membres del Club de Lectura volen redactar un article i publicar-lo en el proper número de la revista Tèrra Aranesa de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

Archiu Generau d’Aran

Aquest curs 2018-2019, els escolars aranesos apadrinaran l’Archiu Generau d’Aran


Aquesta activitat s’inclou dins el Projecte “Apadrinem el Patrimoni”: connectem educació i patrimoni cultural”

El programa “Apadrinem el nostre patrimoni” s’inspira en experiències prèvies de foment del coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat escolar. Es basa en la idea de l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, artístic, cultural o científic i fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola. L’apadrinament d’un element patrimonial implica accions de recerca interdisciplinària, en el marc dels currículums de les diferents matèries, especialment de les ciències socials, així com accions de participació de la comunitat educativa i local a l’entorn de l’element que podem consistir em tasques de preservació i difusió.

L’Archiu Generau d’Aran és l’element patrimonial apadrinat pels alumnes aranesos aquest curs 2018-2019

Aquest curs 2018-2019, coincidint amb el 20è aniversari de la inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, els escolars aranesos l’apadrinaran. L’activitat consistirà en una visita a l’Arxiu a on es farà la proposta d’un projecte de recerca, que els alumnes hauran de desenvolupar durant el curs.

El primer Centre Educatiu que l’ha apadrinat ha estat l’Escola Sant Roc de Bossòst. El passat 17 de setembre, els alumnes d’aquesta escola van fer la visita i se’ls va proposar el seu treball com investigadors. Aquest treball es va centrar en la consulta de la Col·lecció de postals de l’Arxiu, a on van haver de buscar totes les imatges de Bossòst. De totes elles hauran de fer una selecció, a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents”, i treballar diversos aspectes com són la ubicació en el poble, la descripció de l’espai i l’ambient, el moment històric de la imatge, el fotògraf que la va captar i la realització d’una fotografia actual del mateix indret. El treball final servirà per a fer una presentació davant de tots els veïns de Bossòst.

Els alumnes de l’Escola Sant Ròc de Bossòst investiguen la Col·lecció de postals de l’Arxiu

El segon ha estat l’Escola Alejandro Casona de Les. El passat 25 de setembre, els alumnes de 3r., 4t., 5è i 6è van visitar l’Arxiu. En la visita es va donar a conèixer la història de la Casa deth Senhor, actualmente seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Arxiu. Els alumnes i professores també han visitat els dipòsits i conegut els diversos fons documentals que en ells es conserven. En la sala de consulta del Centre han pogut veure Era Querimònia, privilegi atorgat per Jaume II l’any 1313.

Els alumnes de l’Escola Alejandro Casona de Les visiten l’Archiu Generau d’Aran

El projecte està coordinat pel Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran i compta amb la participació de tots els Centres Educatius de la Val d’Aran.

 

Finalize era descripcion deth hons ‘Montes Utilitat Publica dera Val d’Aran’


Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.

En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.

Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.

Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.

Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.

A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.

Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.

Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.

Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha

Archiu Generau d’Aran

Les fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha promogut, dins les activitats que organitza en el primer semestre d’aquest 2018, l’exposició de fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les trenta tres espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure en dues exposicions successives a la Casa del Parc de Boí i a la Casa del Parc d’Espot.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. Als 13 anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs es centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia de les mateixes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus es format per unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles son fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

L’exposició es podrà veure:

Del 5 de febrer al 31 de març a la Casa del Parc de Boí

Del 2 d’abril al 31 de maig a la Casa del Parc d’Espot

Més informació:  2018_activitats_gen_jun_CAT

 

Archiu Generau d’Aran

Presentació de les actes de les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”


La publicació conté la conferència inaugural i els 20 treballs presentats

Els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2016, van tenir lloc a Salardú les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoraven el 400 aniversari de la redacció d’aquest document que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Còpia de Portada

En total es varen presentar 20 comunicacions sobre diversos estudis d’alimentació, arqueologia, arquitectura, economia,  genealogia, història, història de l’art, poesia, sanitat i sigil.lografia, relacionats amb l’època de la redacció de les Ordinacions.

Data: 1 desembre 2017

Horari: 19.00 h

Lloc de celebració: Conselh Generau d’Aran. Passeg dera Libertat, 16. Vielha e Mijaran

Entitats organitzadores: Conselh Generau d’Aran, Musèus dera Val d’Aran, Institut d’Estudis Ilerdencs i Archiu Generau d’Aran

Invitació a l’acte