En el marc del Dia Internacional dels Arxius, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha convocat el concurs en línia A LA CERCA DEL DOCUMENT! S’hi podrà participar durant el període que va del 9 al 16 de juny i accedint a la pàgina http://xac.gencat.cat/ca/inici/
Us hi apunteu?
Comparteix aquesta diada a través dels hashtags #DIAC17 i #IAD17
(Informació extreta de la web del XAC)
Des del dimarts 9 de desembre fins al diumenge 15 de febrer es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida l’exposició itinerant: Els orígens de la llengua catalana: jo fideles vos seré.
Una mostra impulsada pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera, les diputacions de Lleida i Osca i l’Institut d’estudis Catalans que treu a la llum referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que se situen entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. Compta amb reproduccions de documents provinents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, el Archivo de la Corona de Aragón i la Biblioteca de Catalunya.
L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos sere mostra els primers textos en català dels segles XI i XII procedents de l’àrea pirinenca i els posa en relació amb el territori d’on van sorgir i amb elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Així l’exposició pretén desmentir que les Homilies d’Organyà i el mal anomenat Forum Iudicum són els primers textos en català. Aquesta visió resulta anacrònica des del punt de vista científic i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
En l’exposició s’hi pot veure una sèrie de textos que aporten informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
Del segle XI, per exemple, s’han conservat textos com el Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) o el Jurament feudal a Ramon V de Pallars Jussà (1035-1076) sobre els castells d’Arbul i Castissent, acords que contenen parts remarcables en català.
Poc després, en aquell mateix segle XI, ja apareixen textos més amplis escrits fonamentalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (1098-1112).
Està formada per 6 plafons sobre l’origen de la llengua catalana: El naixement del català escrit, El feudalisme, On apareixen els primers textos?, 
El valor dels documents antics, Els noms de lloc i Les primeres traduccions.
Cada plafó està format per una imatge de gran format al•lusiva al territori i/o a l’època del document, una imatge més continguda del document en qüestió i un petit text senzill que permet comprendre’n el fil argumental.
Grup d'Arxivers de Lleida 