On està l’Arxi?

“ES TANCA DEFINITIVAMENT EL CAS DEL DOCUMENT TACAT DE SANG. Després de la detenció de Fun Ghi, l’inspector Arxival Folder ens va confirmar que la investigació continuava ja que no podien considerar a Fun Gi l’únic autor ni tant sol el ideòleg de tot aquell pla. Després de setmanes en les que les declaracions per part de l’inspector i els seus caps han estat contradictòries, avui s’ha emès des del Gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra l’anunci oficial que, per part seva, la investigació es donava per tancada i posant a disposició del jutge instructor totes les proves, ell serà l’encarregat de confirmar el tancament de les investigacions i l’obertura de judici oral. En contra de l’opinió generalitzada de la premsa, la classe política i la societat en general, aquest redactor pensa que hi ha una certa presa per condemnar a Fun Ghi i en canvi no interessa arribar al fons de la qüestió, a les causes del crim i quines seran les seves conseqüències. Franc Regest”

Al final no havia quedat tan malament –pensà Franc, ell creia que encara li retallarien més i només s’han carregat la part en la que defensava la bona feina de l’Arxi. Encara no havia pogut parlar amb ell, però sabia que el tancament s’havia disposat a pesar d’ell. El que no entenia era perquè la senyoreta del mòbil li deia amb amabilitat “el número marcat no es troba disponible en aquests moments. Intenti-ho una mica mes tard”. Ni que l’haguessin tancat a les masmorres de la Suda o als pous de gel! Bé continuaria insistint, o potser millor es passaria per la Comissaria a veure que podia esbrinar i a veure si trobava a l’Arxi, igual havia fet realitat un dels somnis que compartien: veure al Depuig ennuegar-se amb la seva pròpia corbata! Va baixar de l’autobús davant de la comissaria. En la porta hi havia un grup d’agents fumant i xerrant de la feina. No li va caldre preguntar, algú li digué: Si busques a l’Arxi hauràs de baixar al soterrani. – Necessito un passi especial? – Per anar a l’arxiu? Pot agafar l’ascensor, si vol. Pitgi el –1. S’obrí la porta i va veure a l’Arxi davant l’ordinador, prenent notes en un bloc. Feia una setmana que no el veia i pensava que el trobaria desmillorat i deprimit, però tenia l’aspecte d’estar en mig de la investigació i amb una bona pista – Bon tarda, Arxi, perquè no agafes el telèfon!

Percy

Anar al capítol anterior

 

Recordeu que aquesta és una proposta de narració col·lectiva i la seva continuació està a les vostres mans.

Animeu-vos a escriure, qui sap? potser pots ser l’autor de proper capítol….

 

L’Arxi i la Foli Folder

Arxibal Cartella i el cas del document tacat d sang (capítol quart)

…després de prendre’s el seu segon ristretto i mentre feia l’inventari de l’àmpli ventall d’aparells, tots nous de trinca, que els enviaven des de la Central, l’Arxi es començà a sentir a gust en aquell soterrani. Feia ben bé quinze minuts que estava absort en el seu procés d’adaptació, quan s’obriren novament les portes de l’ascensor, i un aroma a Calvin Klein invaí l’espai.

No li féu falta girar-se per saber que la Florence Folder havia retornat als seus dominis.  Amb la Foli eren amics des de feia més de deu anys, quan ella amb el seu títol encara calent sota el braç, havia iniciat la complicada tasca de posar en ordre aquell caos de papers que no tenia res a veure amb un arxiu, a part del nom, és clar.

Sempre li havia sorprés l’alegria i disponibilitat per la feina que mostrava la Foli. Sobretot si tenim en compte que es passava la major part del temps sola i envoltada de capses i “paperots”. Poc a poc, amb els anys, s’havia anat guanyat el respecte i l’apreci dels membres del cos, i després de tant de temps, podien dir que tots dos compartien una bonica amistat.

La rialla i l’abraçada de benvinguda donaren pas a la conversa sobre el per què de la seva presència a l’arxiu. El so de campaneta anunciant l’arribada d’un nou correu electrònic els va interrompre. La Foli es falcà les Dolce sobre el nas i, per l’expressió de la seva cara, convidà a l’Arxi a llegir el contingut del missatge, …

Què poc es pensava en Despuig, que aquell càstig havia estat per a l’Arxi una bocanada d’aire fresc.

Monipenny

Anar al capítol anterior

 

Recordeu que aquesta és una proposta de narració col·lectiva i la seva continuació està a les vostres mans.

Animeu-vos a escriure, qui sap? potser pots ser l’autor de proper capítol….

 

 

Arxi… i la davallada al magatzem dels papers

Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang (3a part)

Però heus aquí que allà baix, al soterrani, l’Arxi hi va ensumar alguna cosa més, a part de flaires d’humitat, de paper vell i de resclosit. Aquell nas seu li deia que en algun lloc d’aquell cau s’hi amagava cafè del bo… I tant que sí! En una raconada hi havia una Nespresso novíssima que semblava que l’hagués acabat de deixar el George Clooney mateix en persona, perquè no li pispés aquell que fa de sant Pere a l’anunci. Una cafetera a punt per inserir-hi la capsuleta que volgués de tota una selecció de cafès del món sencer! No se’n podia pas avenir, ell, que era un devot fervent del ‘cafeïnisme’, l’única religió veritable en la que creia, que l’haguessin enviat com a càstig en aquella cofurna: allò havia estat com un regal de la providència!

I això no era pas tot: aquell arxiu, aquella cambra dels horrors amagava tota una altra cosa. Tots aquells telaranys, aquells definitius polsegosos, aquell color gris grisós no era sinó un truc, un aparador fictici que amagava darrere seu tot d’equips de la més alta tecnologia a disposició d’una policia moderna, eficaç, preparada per a qualsevol delicte contemporani… si és que els sabien fer servir.

Però encara ningú no havia gosat toca’ls fins al moment… L’Arxi Cartella era una rara avis dins del cos: ell en sabia un niu de tecnologia punta. Per això era tan mal vist en un cos on la majoria eren exagents civils, civils dels del tricorni…

 Xavi Gutiérrez Riu,

investigador i col.laborador del Archiu Generau d’Aran

 

Anar al capítol anterior

 

Recordeu que aquesta és una proposta de narració col·lectiva i la seva continuació està a les vostres mans.

Animeu-vos a escriure, qui sap? potser pots ser l’autor de proper capítol….

 

 

El nou destí de l’Arxi….

Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang (2a part)

 

Com havia pogut passar tot això! El subdirector Despuig s’havia sortit amb la seva, l’havia arraconat al lloc més fosc i oblidat. L’Arxi es sentia a l’exili, gairebé derrotat…

Però encara tenia un cop amagat, encara que això ja succeiria en el moment oportú, ara havia d’engolir-se l’orgull i suportar la degradació. Tant sols li quedava un refugi…La Vera… Era capritxosa, però era la seva noia capritxosa… elegant, sofisticada, intel·ligent, atractiva. Què havia vist en aquell home malcarat, rude, sense maneres? La Vera era una dona sense fredor, dolça i carinyosa, el seu refugi, la salvació de la seva ànima, i l’Arxi s’hi sentia en calma.

Passat aquests primers moments de sorprès i d’estupor l’Arxi va moure el cap bruscament per a veure si es despertava d’aquell somni i, decidí, anar a veure el seu nou destí.

Pablo Carbajo,  Lleida

 

                                                                                                                                                                                                                               

Llegir el capítol anterior   //// capítol posterior

 

Recordeu que aquesta és una proposta de narració col·lectiva i la seva continuació està a les vostres mans.  

Animeu-vos a escriure, qui sap? potser pots ser l’autor de proper capítol….

 

 

Arxibal Cartella i el cas del document tacat de sang

Benvolguts lectors, us presentem una nova proposta per al bloc del GALL, és tracta de la creació d’una narració col·lectiva, que tingui com a fil conductor una història vinculada als món dels arxius. Avui us  en presentem la primera part, i a partir d’aquí us proposem que sigueu vosaltres els que la continueu. Si us animeu a participar només heu d’enviar el vostre text al nostre correu, a la bústia de contacte, al facebook.. i us el penjarem com a entrada. Animeu-vos!

L’Arxibal, Arxi per als amics, recollia les perteneces que tenia al seu despatx. Després de mesos d’autèntica obsessió, el cas del document tacat de sang l’havia acabat acorralant. Les insistències per seguir estirant d’un fil sense final, i sobretot l’enfrontament contra les ordres del seu cap, el subdirector Despuig, el van dur a la situació actual.

Aquell maleït dilluns d’octubre, l’Arxi entrava a la comissaria encara sense haver pogut assaborir el seu estimat expresso, quan la Corina li cridà l’atenció indicant-li que el subdirector feia estona que l’estava esperant al seu depatx. Amb el Despuig mai s’havien entès, simplement entenien la professió de manera diferent.

L’Arxi va entrar al despatx sense trucar, veure al Depuig plantat i fora de la seva cadira era mal auguri, i més quan el primer que va sortir de la seva boca va ser “Cartella…” ningú l’anomenava pel cognom!.

• Cartella estàs acabat!, porto mesos advertint-te que t’estaves embolicant massa en el cas del document tacat de sang, et vaig demanar un informe, del que fos!, i no he rebut res, no has començat cap dels altres casos que t’he assignat.. Et creus que pots contradir les ordres del teu cap?, vas per lliure Cartella?.

Estava acostumat a romanços d’aquest estil, sabia que en Despuig li tenia jurada des de feia temps, però res li feia preveure…

• Quedes relegat del teu càrrec, ja saps que no et puc fer fora, però t’he trobat un lloc on segur que et baixaran els fums durant una temporada. T’envio al soterrani, a l’arxiu!

L’arxiu!, aquell espai inhòspit que tots anomenàvem l’habitació de les rates?, No! no podia creue el que estava sentint, aquest era el pitjor càstig que li podia caure. Apartar-lo del cas del document tacat de sang ja era un cop molt dur per a ell, però retirar-li la placa i tancar-lo a l’arxiu podia significar la fi de la seva carrera.

A diferència del que hauria fet habitalment, l’Arxi no va contraatacar, el cop l’havia deixat KO, necessitava un temps prudencial i un bon expresso per reconduir la inesperada situació.

 

Capítol posterior

VOLS CONTINUAR AQUESTA HISTÒRIA?. ENVIA’NS LA TEVA PROPOSTA I LA PUBLICAREM AL BLOC!