Els documents dels municipis de l’Urgell ara més a l’abast de tothom


més 165.000 imatges en línia
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell conserva 11 fons municipals de la comarca, amb inventaris disponibles en línia així com la digitalització d’una selecció de documents, que progressivament preveu anar ampliant. En aquests moments estan disponibles més de 165.000 imatges en línia al cercador ‘Arxius en línia’.
La feina de digitalitzar els documents històrics neix amb la voluntat de facilitar la consulta en línia dels documents més rellevants, dels que són més emblemàtics i per preservar aquells materials que són més sensibles al pas del temps.
La consulta de documents com les actes del Ple municipal de l’ajuntament de Tàrrega, els padrons d’habitants, els expedients de lleves i algunes tipologies de padrons fiscals de la capital de l’Urgell i de la resta d’ajuntaments ingressats a l’ACUR només cal entrar al web de l’arxiu i, amb pocs clic, accedir a la documentació digitalitzada. D’aquesta manera, els ciutadans poden accedir als documents històrics digitalitzats del seu poble d’una manera senzilla i directa.


Publicat en en la web de la XAC/Actualitat

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ofereix un curs de llatí


En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

Objectius: Avançar en l’aprenentatge de la morfologia (nominal i verbal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins de dificultat mitjana-baixa.

La inscripció es fa mitjançant la butlleta d’inscripció complimentada que podeu fer arribar  a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Docent: Víctor Sabaté. Investigador de la Secció de Filologia Llatina i Lingüística Indoeuropea de la Universitat de Barcelona. (UB)

Inscripcions: fins el 31 de maig

Lloc:  Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Restauració de documents d’arxius comarcals de les terres de Ponent i Pirineu dins el Pla Bruniquer 2020


El Departament de Cultura de la Generalitat per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya ja fa molts anys que treballa en el Pla Bruniquer des d’una doble vessant: la restauració i la digitalització documental. Diversos arxius comarcals de les terres de Ponent i el Pirineu s’han afegit a aquest plà i, han pogut restaurar, diversos volums dels seus fons.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra va fer restaurar dos volums. El primer fou un volum del protocol notarial de Josep Pomés i Mestre de l’any 1866. La restauració feta per Núria Vila, del Taller grafia, conservació i restauració, ha consistit en la desinfecció, neteja del paper, tractament de la coberta i posterior enquadernació. El problema principal, i motiu de la restauració, era la infecció per microorganismes que presentava a causa d’una mullena en el passat.

Llibre restaurat per Núria Vila de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ASG)

L’altre document restaurat és el llibre de Consells de Cervera de l’any 1430-1431. Des del juliol passat el llibre ha estat objecte d’un procés de restauració consistent en la neteja, desinfecció dels microorganismes, consolidació dels fulls, relligat, tractament de la coberta i enquadernació a càrrec de la restauradora Rita Udina.

Aquesta mateixa conservadora també se’n va ocupar de la restauració d‘un protocol del districte de la Seu d’Urgell i un altre del de Lleida, de 1677-1678 i 1756-1757 respectivament, tot en el marc del Pla Bruniquer, en aquest cas pertanyents als fons notarials custodiats per l’Arxiu històric de Lleida

Protocols del districte de la Seu d’Urgell i del de Lleida

Per la seva banda l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va seleccionar per a la seva restauració un document singular i d’important valor històric del fons de l’ajuntament de Guimerà, es tracta del “Llibre de la Cort del Batlle”, 1581-1586. El document reflecteix la gestió del batlle com a administrador de justícia en nom del senyor de la baronia de Guimerà en aquests anys i constitueix un document molt singular a nivell local.

Llibre de la Cort del Batlle de Guimerà (ACUR)

L’Archiu Generau d’Aran es va inclinar per restaurar un Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Aquest volum es va veure afectat per una inundació que hi va haver la nit del 24 d’octubre de 1937, amb la pujada del riu Nere que amenaçà els carrers principals de la vila de Vielha. L’edifici de la Notaria de Vielha que es trobava al cap del Passeig de Vielha, es va inundar i la major part dels protocols que custodiava es van perdre. El senyor Josep Soler Arnes va rescatar una part i els va conservar fins a l’any 1945. L’any 1946, el notari Aurelio Moreno Prádanos es fa càrrec de la Notaria de Vielha.

Manual de protocols després de la seva restauració realitzada per Rita Udina (AGA)

Un dels volums rescatat de les aigües del Nere pel senyor Soler Arnes és el Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Entre els mesos de juliol i desembre de 2020, la restauradora Rita Udina i el seu equip han fet treballs de desinfecció, neteja, consolidació i aplanat en el manuscrit. Per les característiques del document, l’arxiu ha demanat que es retorni desmuntat per tal de poder digitalitzar-lo sense perjudici per a la conservació dels fulls. És per això, que el document retorna encapsulat en dues capses de conservació. Una vegada digitalitzar es valorarà la seva relligadura i enquadernació.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Ràdio Tàrrega estrenarà un podcast sobre el pas de les Brigades Internacionals a Tàrrega


L’emissora municipal Ràdio Tàrrega estrenarà el dijous 25 de febrer el podcast La Quinta Brigada, ideat i dirigit pel targarí Miquel Ramon. El programa constarà de 6 capítols on s’explicarà el pas de les Brigades Internacionals per Tàrrega amb un gran ventall de testimonis sobre la unitat militar de voluntaris que va combatre el feixisme i que va tenir un episodi desconegut fins fa poc a la capital de l’Urgell.

L’any 2011, dos aficionats a la història, Joan Trilla Pinós i Jaume Ramon Solé, van descobrir unes fotografies a la Biblioteca de Nova York sobre la presència de Brigades Internacionals a Tàrrega l’any 1938, en plena Guerra Civil. Aquesta troballa va culminar amb el descobriment de l’enterrament de dos brigadistes al cementiri local sense que ningú en tingués constància. El 2018, després d’anys d’investigació i recerca, el municipi va retre un reconeixement pòstum als soldats de les Brigades Internacionals en un acte celebrat al cementiri de la ciutat.

Justament deu anys després del descobriment de les fotografies, s’emetrà en format radiofònic la història de tots els fets que van anar succeint fins a l’actualitat. Es tracta d’una història que va cridar l’atenció de Miquel Ramon per diferents motius: estava farcida d’història local desconeguda, comptava amb descobriments extraordinaris, expressava molt bé el dramatisme d’aquella època i es podia explicar molt bé pel seguit de documentació que s’havia anat trobant al llarg d’aquests deu anys.

Miquel Ramon va iniciar el projecte de La Quinta Brigada durant els mesos del confinament per la pandèmia i ha treballat en la direcció, el guió i la gravació del podcast amb el suport de diversos col·laboradors i testimonis.

El podcast narrarà el descobriment que va tenir lloc a Tàrrega i també pretén explicar la missió de les Brigades Internacionals, un dels fenòmens històrics més grans de solidaritat en la lluita contra el feixisme

La Quinta Brigada tindrà 6 capítols que barrejaran història, reflexions i intriga. Aquest últim és un element clau que va animar a l’autor del podcast, Miquel Ramon, a dur endavant el projecte: “Gràcies a la informació que tenim, es pot jugar amb els descobriments que hem anat trobant al llarg dels anys, i ordenar-los per mantenir a l’oient enganxat.  I no només per l’interès de la història en si, sinó també per saber què passarà amb els diferents personatges que hi apareixen”. L’element central del podcast serà William Mitchell Digges, un soldat que formava part de la XV Brigada Internacional i que va morir a Tàrrega en unes estranyes circumstàncies que s’aniran aclarint al llarg dels diferents capítols.

El programa també compta amb una web pròpia i serà actiu a les xarxes socials de Twitter i Instagram (@La5aBrigada).

comunicacio@tarrega.cat

Informació extreta de la publicació territoris.cat