Conferència: ‘La cimentera de Xerallo: els fonaments hidroelèctrics d’Enher al Pallars Jussà’


Divendres 15 de novembre de 2019, a les 18 hores a la sala de conferències de l’Epicentre, Passeig del Vall, 13 de Tremp

L’any 1947 el Pallars Jussà rep una notícia que sacseja la comarca i canvia, durant dècades, la vida a la tranquil·la i idíl·lica vall de Manyanet: la creació per part de l’Instituto Nacional de Industria (INI) de l’empresa ENHER per aprofitar mitjançant l’energia hidroelèctrica amb les aigües del riu Noguera Ribagorçana. Les obres dels aprofitaments hidroelèctrics fan que hi hagi necessitat de grans quantitats de ciment per poder executar-les. L’empresa troba en el poble de Xerallo el racó idoni per emplaçar una fàbrica de ciment que abastirà les necessitats per fer les preses, les cases dels treballadors i altres obres. S’executa una opció de compra que tenia una altra empresa de l’INI, MIPSA, d’una cimentera situada a Ràvels, Bèlgica. Després d’un espectacular transport mitjançant vaixell fins a Tarragona i amb camions fins a l’emplaçament, el muntatge es construeix a velocitat de vertigen, entrant ja en funcionament l’any 1950 i treballant a ple rendiment a partir de 1951.

Des d’aquest any se succeiran fenòmens que canviaran la vida al Pallars gràcies a aquesta joia industrial: arribada de gent d’altres províncies espanyoles, el pas de trens i camions amb ciment, l’inici de nous negocis vinculats amb la cimentera, els moviments socials que es generen a la comarca, la presència d’un tros de Xerallo en molts embassaments de Catalunya i Aragó, etc.

Tota aquesta vida que es genera a la comarca caurà estrepitosament l’any 1973, quan l’INI ven la cimentera a un trust format per altres cimenteres catalanes, que adquireixen la fàbrica per tal d’enfonsar un competidor molt fort, tant en preu com en qualitat del ciment. La pèrdua d’aquesta indústria va ser molt notada en aquesta comarca, que va perdre un dels seus actius industrials més importants. Des de llavors, la vida a la vall de Manyanet ha tornat al seu curs anterior a la cimentera, ja que s’ha recuperat la tranquil·litat i l’oblit en què està sumida aquella zona, no sense recuperar part d’aquella essència de vida durant els estius i festius, en què gent amb orígens a la cimentera, amb relació amb ENHER i altres que han vingut més endavant, tornen al poble.

En aquest treball s’ha intentat recopilar molta de la informació sobre Xerallo, la qual està molt escampada, amagada, oblidada o fins i tot perduda. Amb la construcció del relat de Xerallo es fa justícia amb un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català, un fenomen poc investigat i amb una importància vital per al Pallars Jussà.

Dia i hora: divendres, 15 de novembre de 2019

Lloc: Sala de Conferències de l’Epicentre. Passeig de la Vall, 13. Tremp

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Presentació del llibre: “Imatges d’una vida. Josep Durany”


La presentació del llibre “Imatges d’una vida. Josep Durany”, serà a càrrec de Jordi Durany Burgos i Albert Prats Soler.

El 6 de maig de 2011 els germans Durany ingresaven 7.000 negatius en polièster 35 mm i blanc i negre a l’arxiu comarcal. Fotografies fetes pel seu pare Josep Durany i que ara es poden visualitzar a l’arxiu comarcal.

Aquesta publicació és el resultat d’un llarg treball de recerca que ha de situar a Josep Durany com a un dels grans fotògrafs amateurs de la nostra comarca.

La presentació es farà a Sala d’Actes del Cafè Modern d’Isona, el divendres 23 d’agost 2019, a les 19h.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç oficial de Tremp


Presentació del 7è volum de la col·lecció beca Mossèn Jesús Castells i Serra, amb el títol “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp”, a càrrec de Joan Florensa Parés i Aniol Noguera Clofent, autors i guanyadors de la 7a beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra a l’any 2017.

La beca està organitzada per l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i col·labora IDAPA, Garsineu Edicions i l’Escola Pia de Catalunya.

L’activitat s’emmarca dintre dels actes commemoratius del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (2009-2019)

 

Informació extreta de la página web de la XAC

 

La rebotiga de l’Arxiu, 6 botigues històriques de Tremp


La mostra es podrà visitar del 30 de març al 15 de setembre de 2019 a l’antiga Casa Palmerola de Tremp. L’obertura serà el dissabte 30 de març a les 19 hores.

Aquesta exposició està impulsada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà,  i emmarcada dins dels actes de celebració del 10è aniversari de la posada en marxa de l’Arxiu.

Amb la seva realització es vol contribuir a reivindicar el paper del comerç a Tremp i en especial el d’unes  botigues històriques, algunes de les quals han dipositat la seva documentació a l’arxiu, i fomentar-ne el coneixement entre els ciutadans. També es vol incentivar la participació dels trempolins en l’ingrés de documentació a l’arxiu per tal de  preservar i  difondre  la història dels comerços, de les famílies, de les entitats, i en definitiva de les persones per a generacions futures, una part important del nostre patrimoni cultural col·lectiu.

L’exposició comptarà amb una part introductòria sobre la història i  l’evolució del comerç a Tremp i la recreació de sis comerços emblemàtics de la ciutat: Fàbrica i Pastisseria Verdeny, Casa Montoliu (robes), la botiga de robes i articles diversos El Paraiso Nuclear i els queviures i ultramarins Casa Pio, Casa Potau i Casa Palmerola. És en aquest darrer espai on es durà a terme la mostra. Casa Palmerola és una botiga emblemàtica de la ciutat, que conserva la mateixa disposició i els elements expositius i decoratius des de la seva obertura, els anys 40 del segle XX.

Aquesta mostra es complementa amb visites guiades teatralitzades a escoles del municipi i diferents col·lectius, entre altres activitats puntuals i conferències relacionades amb el comerç tradicional i la dinamització local.

Díptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Celebració del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ) fou inaugurat el dia 12 de febrer de 2009. Té la seva seu en un singular edifici de nova planta, dissenyat pels arquitectes Joan Arnalot i Elena Belart, i és situat al solar de l’antiga Casa Sullà, nissaga nobiliària trempolina que remunta al segle XV, dins del nucli antic de Tremp. L’edifici acull també la seu del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

El 23 de desembre de 2009, es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Tremp per a la gestió de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Aquest conveni i la legislació d’arxius vigent faciliten la incorporació del fons de l’arxiu municipal de Tremp i els fons que custodiava com el Notarial del Districte de Tremp, el Judicial, els fons dels municipis agregats a Tremp, i diversos fons municipals, a la nova seu de l’arxiu comarcal.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, custodia documentació pública i privada de la comarca del Pallars Jussà d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents. També compta amb una important hemeroteca de publicacions de la comarca i una biblioteca auxiliar de temàtica històrica i d’arxivística.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà compta amb 1,235 metres lineals de documentació i 128 fons documentals ingressats.

La mostra que podeu veure, pretén ser un breu resum de les activitats més destacades realitzades en aquests deu anys de vida. Començant per un plafó amb imatges del dia de la inauguració de l’arxiu comarcal. Seguit d’un plafó i recull de fotografies d’ingressos de fons documentals; un apartat propi destinat a la beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra; un plafó de fotografies de cursos i diverses activitats i un últim plafó amb publicacions o col·laboracions bibliogràfiques en les quals l’arxiu comarcal ha col·laborat en aquests anys.

Finalment a l’entrada de l’edifici hi ha una mostra amb 40 cartells de les activitats i actes més destacats realitzats en aquests 10 anys de vida de l’Arxiu Comarcal.

Imatges dels 10 anys de l’ACPJ

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Presentació del llibre “Andreu Gelabert, reporter gràfic”


Unes vuitanta  (80) persones van assistir el passat diumenge 9 de setembre 2018 a l’Epicentre de Tremp, a la presentació del llibre del fotògraf “Andreu Gelabert, reporter gràfic”, organitzat per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Presentat pe la Sra. Anna Boneta i el Sr. Arcadi Castilló, en la que també ha intervingut la Sra. Clara Gelabert, neta del fotògraf.

En el llibre han intervingut més de 110 persones, consta de dues parts: una més teòrica amb 6 apartats i un segon apartat on 100 pallaresos han comentat les fotografies seleccionades per aquesta ocasió amb les seves vivències i records.

El fons fotogràfic Gelabert consta d’uns 40.000 negatius de 35 mm en blanc i negre, i encara falta ingressar els negatius en color. Va ingressar mitjançant conveni de cessió en comodat amb l’ajuntament de Tremp i està conservat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que ha fet la feina de conservació, neteja, digitalització, inventari i difusió del fons, portant la iniciativa d’aquesta publicació. El llibre, coordinat pels senyors Castilló i Farràs ha estat editat per Garsineu Edicions, en ell han col·laborat l’Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, IDAPA, la Diputació de Lleida i els ajuntaments de Talarn i de la Torre de Capdella.

Foto cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Amb més de 125 imatges, el llibre repassa la vida del fotògraf alhora que fa balanç de la vida, costums i canvis en la societat pallaresa de les dècades dels seixanta i setanta del passat segle XX. Repassar el passat per entendre el present i enfocar el futur mitjançant una càmera analògica.

Exposició: “Lo bestiar. Evolució dels costums ramaders a la Terreta”


Del 2 al 31 de juliol es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

LO BESTIAR ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels interessos de L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, a saber, la recuperació –per tal que en quedi constància documental per a les generacions futures- d’alguns estils de vida definitivament periclitats. És aquest l’imperatiu que els mou a aprofundir en la recuperació del nostre llegat etnològic en uns moments en què la vertiginosa transformació dels usos i costums associats al món de la ramaderia fan que segons quines practiques que havien estat tradicionals tinguin cada cop un caire més exòtic.

Aquesta exposició s’entreté en alguns aspectes de l’activitat ramadera del darrer mig segle.

Centrat en l’àmbit de la Terreta, s’inicia amb un cop d’ull al fenomen de la transhumància i aporta una descripció de les principals cabaneres que la travessen, alhora que presenta un recull bastant exhaustiu de les marques de pega i d’orella dels diferents senyals de bestiar, la majoria dels quals, degut a l’èxode massiu que va patir la nostra comarca –sobretot durant els anys seixanta- fa temps que ja han passat avall.

 

Segueix amb un repàs a les diferents feines que cal anar escometent durant l’anyada: xollar, marcar, conllocar…. Aquest repàs serveix per constatar d’una manera evident la profunda evolució que ha tingut lloc durant aquests darrers anys en les maneres de treballar amb el bestiar. Aquest canvi radical també es pot observar en les tècniques i els productes que s’utilitzaven tradicionalment per a fer front a les diferents malures i que han estat substituïts per un seguit de productes farmacèutics específics completament desconeguts fa una quarantena d’anys. Dediquem també un apartat a mostrar els elements més sumptuaris de la ramaderia: el món dels crabons/crestons i la seva esquelleria.

Aquesta liquidació d’unes maneres de fer és també constatable en l’àmbit de la llengua: el fet que una bona part dels pastors actuals provinguin de fora de les nostres contrades posa en perill tot el patrimoni lingüístic associat al món del bestiar.

Tríptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC