Category Archives: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Bibliografia, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Recerca

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ingressa part del fons de l’enginyer Mr. Charles Reginald Norman Smith


La documentació dipositada inclou 588 fotografies familiars en suport paper, tres pintures a l’oli amb el retrat de Mr. Smith, un diploma honorífic dels treballadors de la C.H. de Camarasa de 1927, el títol d’enginyer i una medalla honorífica de la Diputació Provincial de Lleida a l’any 1970 a Smith

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat part del fons personal de l’enginyer de la Central Hidroelèctrica de Talarn, Mr. Charles Smith.

El passat 26 de maig de 2016, l’Ajuntament de Tremp i la neta de Mr. Smith, la Sra. Lynda Ivette Smith Warman, resident a Canadà, van signar el contracte de cessió en comodat per ingressar part del fons personal del Sr. Smith,format per: tres pintures a l’oli; dos diplomes; una medalla; un document mecanoscrit biogràfic de l’any 1964 i algun retall de premsa del seu avi, enginyer i Cap de la Central Hidroelèctrica de Talarn a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp.juscentral1

Nascut a Anglaterra a l’any 1893, Mr. Charles Smith, va cursar els estudis d’enginyeria hidràulica, i veien gran futur laboral a Catalunya, es va desplaçar amb a la jove edat de 20 anys a Lleida per a iniciar-se en els treballs de la Central Hidroelèctrica de Seròs (Segrià).

A l’esclatar la Primera Guerra Mundial, els treballs hidroelèctrics a Lleida es van aturar i va ser llavors quan va regressar a Anglaterra on va participar activament com a pilot d’avió al servei del seu país.

Finalitzada la guerra a l’any 1919 regressa a Catalunya i es converteix en l’enginyer que va portar en marxa els treballs de la Central Hidroelèctrica de Camarasa (La Noguera), essent proclamat fill adoptiu de Fontllonga a l’any 1927.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936, els treballs hidroelèctrics és van aturar novament. Passada la guerra civil, i fins a la seva jubilació a l’any 1953, es va fer càrrec com a enginyer en cap de la Central Hidroelèctrica de Talarn (Pallars Jussà), on va viure amb la seva família, essent enterrat a Tremp a l’any 1975.

La documentació aportada per la família Smith esdevé molt important per la comarca i per a Tremp, doncs les centrals hidroelèctriques han estat i són el motor industrial de la comarca.

L’arxiu comarcal preveu documentar i digitalitzar les fotografies i fer una petita biografia de l’enginyer amb col·laboració amb la Sra. Lynda Smith.

Article original al web de la XAC  més informació en Lo Pallars Televisió 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxius, Donacions, Fons patrimonials

Ingrés de dos fons a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà el passat mes de març ingressà un fons patrimonial, de la família Ardèvol Oró, i un empresarial, Construccions Antoni Cirera.

Així doncs, el passat 10 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat del fons patrimonial de la família Ardèvol Oró, de Tremp i Talarn entre els germans Lluís i Marta Ardèvol Oró i l’alcalde de Tremp, el Sr. Joan Ubach i Isanta a la seu de l’Ajuntament de Tremp.

El Sr. Ardèvol i la Sra. Oró

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El fons patrimonial serà custodiat a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en les que s’efectuaran les tasques d’ordenació, classificació, descripció i digitalització d’aquells documents i fotografies més interessants.

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar p

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar per ser un dels primers enginyers espanyols treballant al capdavant de la companyia FECSA, a les ordres del Sr. Smith, Henzi, etc. Alhora que va formar part de l’ajuntament de Tremp com a regidor, i va participar en la vida associativa de Tremp com: l’Associació de pares de família, el club ciclista, el Casal Catòlic, o la Creu Roja,  especialment als anys 60 del segle passat.

El Sr. Joan Ubach, la Sra. Marta i el Sr. Lluis Ardèvol en el moment de la signatura.

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació dipositada, està en perfecte estat de conservació. Aproximadament és tracta d’ un metre i mig lineal de documentació, en suport paper, i d’un miler de fotografies, la majoria en blanc i negre,  amb una cronologia que va des dels anys 1920 fins al 1980. Destaquen la sèrie familiar, l’associativa, l’activitat política i especialment els projectes tècnics Fecsa- Ajuntaments.

Els fons Família Ardèvol i Oró, formarà part del quadre de fons de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, dintre dels fons patrimonials.

D’altra banda, el passat dimecres 16 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat mitjançant el Consell Comarcal de Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del fons d’empresa Construccions Antoni Cirera, de Talarn a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. L’acord el van signar el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda i Antoni Cirera Mir.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

La documentació dipositada correspon a l’activitat empresarial de l’empresa Construccions Antoni Cirera Mir, de Talarn. El fons consta de 33 capses d’arxiu definitiu, amb una cronologia que va des de l’any 1968 fins al 2006, en perfecte estat de conservació. Amb aquest ingrés, serà el cinquè fons empresarial dipositat l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, on s’ordenarà, classificarà, descriurà i digitalitzarà la documentació més interessant.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, cessió en comodat, Donacions, Fons empresarials, Fons patrimonials, tremp

Exposició: La indústria a la Terreta


La Terreta és una comarca natural que s’estén a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana entre el pantà d’Escales i el congost de Mont-rebei, repartida entre la Comarca del Pallars Jussà i la de la Baixa Ribagorça (comarca aragonesa de parla catalana). També forma part de l’Espai d’interès natural de Vall Alta de Serradell – Terreta – Serra de Sant Gervàs. Aquesta comarca la integraven, entre d’altres, els pobles d’Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó i la Torre de Tamúrcia.

És una terra pobra  pel conreu i la pastura, però que guarda molts tresors naturals i una llarga història de convivència i adaptació al medi i aquesta exposició és una mostra d’aquesta adaptació i capacitat de trobar recursos allà on altres no en trobarien res . L’exposició és el resultat i una mostra del treball de recerca que s’ha fet en aquest territori amb la voluntat de recuperar la memòria d’un territori que corre el perill de desdibuixar-se entre les divisions administratives i la despoblació dels seus nuclis.

triptic

triptic

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Difusió, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida

Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’


A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la Quadra Margarit Tremp-Talarnmotorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, beca, Bibliografia, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Publicacions, tremp

Digitalització de documents en els Arxius Comarcals de Lleida i el Pirineu dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015


Aquesta tardor de 2015, les empreses Artyplan i Sistemas de publicaciones informáticas SL realitzen diversos treballs de digitalització en alguns dels fons dipositats en els Arxius Comarcals de Lleida i el Pirineu. El Pla Esteve Gelabert Bruniquer està promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

IMG_6790

Els documents que es digitalitzaran per comarques son:

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Fons Maria Dolors Majoral Moliné. ‘El passeig’.  Números 23 al 48 (1984-1987)

Ajuntament de la Seu d’Urgell. ‘Pirineu actual’.  Números 1 al 47 (1989-1993)

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Col·lecció de documents Casa Josep, de Vilamolat de Mur. Municipal de Tremp, Notarial de Tremp, Col·legiata de Valldeflors. (segles XV-XX)

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Actes i escriptures d’Agustí Ponsico i Semino (1756-1758)

Manuals de protocols d’Antoni Solans (1756-1784)

Archiu Generau d’Aran

Manuals de protocols Notaria de Vielha (1786-1829)

Llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983)

Llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961)

Arxiu Comarcal de la Noguera

Fons Municipal de la Sentiu de Siò. Llibres d’actes del Ple (1939-2003)

Fons Municipal de Térmens. Llibres d’actes del Ple (1923-1983)

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Canal d’Urgell. Memòries Societat Canal. Plànols Canal. Expedients Canal. (1860-1963)

Arxiu Comarcal de la Segarra

Protocols Districte Notarial de Cervera (1849-1914)

Arxiu Històric de Lleida

Fons Intendència. Cadastre de Patiño (1714-1850)

Arxiu Comarcal de l’Urgell

Arxiu Parroquial de Verdú. Manual notarials. Llibre de notes. Testaments i capítols matrimonials (1265-1343)

Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Ajuntament de Puigcerdà. Registre de consells.  Llibres d’actes. (1683-1750)

Arxiu Comarcal del Solsonès

Mas Postils. Negatius de vidre. (segle XX)

Escola Bressol. negatius i diapositives. (segle XX)

 

Els treballs es duran a terme a les instal·lacions dels mateixos arxius per personal de les empreses. Totes les imatges es capturaran seguint els paràmetres de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”.

Una vegada processades les imatges i dipositades en repositori segur es procedirà a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats es podran consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

IMG_6784

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu Comarcal de l'Urgell, arxiu comarcal de la Noguera, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxiu Comarcal del Solsonès, Arxiu Històric Provincial, Arxius, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni, Patrimoni documental català, Preservació digital

Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp


Conferència a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados

El proper divendres 13 de novembre, a les 19 h., a la sala de conferències de l’Epicentre (Passeig del Vall, n.13 de Tremp), tindrà lloc la conferència “Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp” a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados.

L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós concedia a la vila de Tremp la celebració de dues fires anuals de quinze dies cadascuna celebrades per Santa Caterina i Sant Vicenç, alhora que confirmava les dues que ja es celebraven per Sant Lluc i per Sant Andreu, posant-les sota protecció reial i manant als seus oficials de protegir als seus assistents i a les seves mercaderies. Aquesta concessió es recolzava en una franquícia anterior, atorgada l’any 1211 per Pere el Catòlic i ratificada pels seus successors, segons la qual s’alliberava als habitants de Tremp de l’impost de lleuda, peatge, tolta i demés tributsCartell copia reials, convertint així la població en una autèntica “vila franca”. Aquestes importants concessions formen part d’una sèrie de privilegis i franquícies atorgades a la vila de Tremp durant els segles medievals, recopiades en múltiples ocasions i conservades zelosament a l’arxiu de la vila fins a dia d’avui.

En època baixmedieval i moderna, moltes poblacions catalanes van recopilar aquelles precioses concessions en uns volums coneguts com a Llibres de Costums, Privilegis i Ordinacions, els quals constitueixen a dia d’avui una documentació imprescindible per a l’estudi del passat medieval d’aquelles localitats. L’absència d’una obra similar per a la vila de Tremp, ha empès als investigadors premiats en la present edició de la Beca Mossèn Jesús Castells a realitzar una tasca de recerca documental en diversos arxius catalans per tal de recopilar el màxim nombre de privilegis atorgats a la vila de Tremp durant els segles medievals. L’estudi del material custodiat en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya o el mateix Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha permès localitzar una seixantena de documents datats entre 1079 i 1487, els quals contenen els privilegis, concessions i franquícies atorgades a la vila de Tremp per part dels comtes de Pallars, els bisbes d’Urgell o els monarques de la Corona d’Aragó.

La recopilació i edició crítica d’aquest material constitueix un avenç important en l’estudi del passat medieval de Tremp i els Pallars, i posa per primer cop a disposició del públic i dels investigadors un “Llibre de Privilegis (factici) de la Vila de Tremp”.

Pau Castell Granados (Tremp, 1984) és Professor Associat del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Especialista en Història Medieval i Moderna, les seves principals línies d’investigació inclouen l’estudi de la cacera de bruixes, la història del Pallars i l’edició paleogràfica de textos d’època medieval i moderna. Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals i estrangeres, ha dirigit diversos projectes d’investigació i de divulgació científica vinculats a diferents aspectes de la història de Catalunya i, en especial, del Pallars.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Història Medieval. És investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca vinculats a l’estudi i recuperació d’arxius i documents, especialment de l’àmbit privat català. Ha editat, en solitari o en equip, diplomataris, manuals notarials i conjunts de documents, com ara el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà o El manual notarial de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-1796). És directora d’ebla manuscripta.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Difusió, Història, medieval, Publicacions, tremp