Publicació del treball “El cementiri de Tremp durant la Guerra Civil”


Nova publicació del treball guanyador de la 9a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra de l’any 2019, en la que la historiadora Noemí Riudor ens explica el resultat del seu any de recerca.

L’1 d’abril de 1940, un decret del govern de Franco posava les bases per a la construcció d’un monumental mausoleu que havia de perpetuar la memòria d’aquells que havien mort a conseqüència de la violència revolucionària i

en acció de guerra defensant el bàndol rebel.

Tot i que inicialment només havia d’acollir els “mártires” i “héroes” de la “Cruzada”, finalment també hi foren traslladades les restes de combatents republicans. De fet, en els anuncis que es publicaren a la premsa el 1958, per tal

de rebre demandes de trasllat, s’hi pot llegir:

“Uno de los principales fines que determinaron la construcción del

Monumento Nacional de los Caídos en el Valle de Cuelgamuros

(Guadarrama) fue el de dar en él sepultura a quienes fueron sacrificados

por Dios y por España y a cuantos cayeron en nuestra Cruzada, sin

distinción del campo en que combatieron, según exige el espíritu cristiano

que inspiro aquella magna obra, con tal que fueran de nacionalidad

española y de religión católica”1.

Amb la intenció de saber el nombre de restes que s’haurien de traslladar al mausoleu, el Consejo de Obras del Monumento a los Caídos va establir, el 30 de desembre de 1957, que la guàrdia civil havia de fer-se càrrec de tenir els

llistats dels morts i assassinats a tots els pobles, així com conèixer la voluntat de les famílies amb relació als trasllats.

Per tal de procedir als trasllats es va indicar com haurien de ser les caixes que contindrien les restes. Les caixes individuals havien de fer 60x30x30 cm i les que contindrien més d’un individu havien de fer 120x60x60 cm.

El procés des de l’exhumació a la reinhumació passava doncs per conèixer quants i qui eren, demanar autorització a les famílies i disposar les restes en caixes individuals o col·lectives per tal d’efectuar el trasllat. Un cop arribades les restes

a Cuelgamuros calia documentar els noms dels individus que hi arribaven, des d’on venien i on es dipositaven.

Tot plegat un procediment que sembla ben organitzat i endreçat però que quan ens hi apropem per buscar detalls veiem que estava ple d’irregularitats.

Objectius

En l’estudi dels trasllats al Valle de los Caídos des del Cementiri Militar de Tremp, es plantegen els següents objectius:

  • Elaborar un llistat exhaustiu dels combatents inhumats al Cementiri Militar.
  • Saber qui eren i quants eren
  • Conèixer la distribució de les inhumacions al Cementiri Militar
  • Estudiar com es van realitzar els trasllats al Valle de los Caídos
  • Resseguir el procés de trasllat de les restes
  • Elaborar un llistat dels qui es van inscriure al registre del Valle amb nom i cognoms
  • Elaborar un llistat dels qui, tot i haver estat traslladats i se’n coneixia la identitat, no consten inscrits al Valle.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Una donació fa possible el retorn a casa del reportatge final de la presa de Talarn


Enmig de la pandèmia de la Covid-19, al mes de juny de 2020, l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà rebia el lliurament d’un llibre molt interessant per a la història de la nostra comarca de les mans de la Sra. Marilyn D. Elmore. Es tractava del “Reportatge final de la construcció de la presa de Talarn, la instal·lació de potència de Tremp, el sistema d’irrigació de Tremp i altres treballs subsidiaris pertanyents a la concessió de la presa de Talarn”.

I com arriba un llibre com a aquest al nostre arxiu comarcal?

L’any 2013, la Sra. Marilyn D. Elmore, acompanyada del seu marit William, van visitar per primera vegada Catalunya, a la recerca de conèixer els llocs on havien viscut els seus avis materns: Hugh Donahue i la seva esposa Ann, cent anys abans, durant els treballs de la construcció de la presa, on treballava el seu avi. I van vindre a l’arxiu comarcal a la recerca de més informació. Durant la conversa,
Marilyn D. Elmore, va ensenyar alguna fotografia i alguna carta de la seva mare Ann Mildred amb amics pallaresos de la infantesa, com la Sra. Teresa de Vidal. I especialment ens preguntava si l’arxiu podria tenir informació dels seus avis.

D’aquell conjunt de fotografies, va mostrar una fotografia de la portada d’un llibre. Era un llibre que conservava de la seva mare i que contenia plànols i fotografies de la construcció de la presa de Talarn que podien interessar a l’arxiu. Després dels molts contactes amb la Sra. Elmore i especialment després de superar anímicament la mort del seu marit, anys després de la seva visita a l’arxiu, va decidir enviar-nos el llibre en avió des de Tampa (Florida) fins a Tremp ( Pallars Jussà).

Es devien fer molt pocs exemplars d’aquest reportatge. El llibre és una còpia signada que li feia J. A. Sargent, enginyer en cap, a. A. W. K. Billings, vicepresident de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro S.A., que tenia la seva seu espanyola, a la plaça de Catalunya, 2 de Barcelona. El reportatge final està redactat en plena Primera Guerra Mundial, finalitzat l’1 d’octubre de 1916 i localitzat a Tremp, comarca del Pallars Jussà.

Portada del reportatge final de la presa de Talarn de 1916

El text és de caràcter tècnic. Està escrit íntegrament en llegua anglesa i es caracteritza per l’enorme quantitat de dades tècniques i gràfiques que descriuen fidelment i pas a pas, els treballs de la construcció de la presa de Talarn, entre els anys 1913 i 1916. Està escrit amb màquina d’escriure sobre paper còpia molt prim i sensible, i enquadernat amb ajuda de tres caragols metàl·lics, força oxidats pels pas del temps.

El reportatge es considera excepcional, per l’aportació de 22 plànols tècnics de la construcció de la presa, alguns de més d’un metre de llarg. Seguit d’un reportatge fotogràfic de 168 fotografies, en suport paper i en blanc i negre. En aquest reportatge gràfic es pot observar les vicissituds climàtiques amb les quals els obrers s’enfrontaven, amb constants nevades, molt de fred, vivint en barracons i treballant durament en jornades infinites, amb pics i pales, però disposant també de tota la tecnologia punta d’aquells temps com si es tractés d’una obra colossal.

Crida l’atenció una de les poques fotografies que ens ajuden a conèixer on estava situada l’antiga església romànica de Susterris, que va quedar submergida per a sempre sota les aigües de la presa. A partir de la pàgina 217 i fins al final del llibre a la pàgina 241, les fotografies són un reportatge exclusiu dels treballs en la realització del Canal de Seròs.
Amb aquest reportatge podrem reconèixer als obrers que hi van treballar, el contractista de carreteres espanyol, el Sr. Piquè, i també als enginyers utòpics, pensadors i executors d’aquesta obra faraònica d’enginyeria hidroelèctrica com: Mr. Abbot, Mr. Sargent , Mr. Diem, Mr. Billings i el gran ideòleg de l’obra, el Dr. F.S. Pearson. També podem reconèixer a un joveníssim Charles Reginald Norman Smith treballant a la central de Seròs, un personatge molt important en la vida trempolina durant més de tres dècades.

El pas del temps i els més de cent anys d’antiguitat, han castigat durament aquest reportatge. D’aquí que hagi perdut 43 pàgines de les 241 del que constava i ha conservat 168 fotografies de les més de 200 que devia tenir.

Observant el llibre al detall, podem veure altres secrets que conté. Té dues dedicatòries escrites en èpoques i personatges ben diferents i que generen curiositat.

La primera, en el que l’enginyer en cap de Riegos y Fuerza del Ebro S.A, J. A. Sargent, dedicava el llibre, per la seva assistència i col·laboració al reconegut enginyer Walter Diem, enginyer que havia treballat prèviament en la construcció de les grans preses hidroelèctriques a NECAXA (Mèxic).

A la segona dedicatòria, l’enginyer en cap de la presa de Talarn el britànic Mr. Charles Reginald Norman Smith li dedicava el llibre a Ann Dupond, filla de l’enginyer Dupond, i mare de la nostra protagonista.

Aquesta ha estat una mostra de generositat per part de la Sra. Marilyn Dupond Elmore, a la que agraïm públicament que diposités aquest informe final a l’arxiu comarcal. Aviat, es podrà consultar digitalment al cercador de documents existent a la web de l’arxiu. D’aquesta manera es podran consultar els informes, les dades tècniques, els plànols i les fotografies poc conegudes dels treballs de la construcció d’aquesta importantíssima obra d’enginyeria hidroelèctrica digna de valorar i admirar, i que forma part del gran patrimoni industrial, documental i de la història de la comarca del Pallars Jussà.

Convocatòria de la beca Mn. Jesús Castells


S’obre la 10a convocatòria d’aquesta beca que s’atorga al millor projecte de recerca inèdit, sobre qualsevol àmbit d’estudi, que se centri en els fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Dotada amb 3.000 € (bruts), més la publicació del treball guanyador. Podrà optar-hi el personal investigador a títol individual o col·lectiu que presentin una proposta d’investigació, d’acord amb les bases de la beca.

El termini màxim de presentació de projectes és el 30 de setembre de 2020, a la secretaria de la beca, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al carrer Mercadal, 19 (Casa Sullà), codi postal 25620 de Tremp.

Bases de la beca

Les festes populars i locals amb la Xarxa d’Arxius Comarcals!


En el marc del projecte ‘Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals’

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya en un nou capítol dels#arxiusacasa, el 5é, ha preparat aquest recull de mostres de diferents festes populars per com alternativa a les #festesconfinades. Nosaltres ens fem resó des d’aquest bloc per difondre la feina dels nostres companys i sobretot del contingut custodiat als arxius comarcals, encara que sigui en mode virtual.

Festes Majors:

‘Sant Eudald 2020’ de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
Des del divendres 8 de maig fins el dimarts 12 de maig, Ripoll, es preparava per celebrar la seva Festa Major.

‘La festa continua’ de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Visita la festa major de Tàrrega de 1914.

Maig Festiu a Lleida de l’Arxiu Històric de Lleida
Al mes de maig a Lleida s’hi apleguen un seguit de festes populars que aquest any han vist alterada la seva programació: la Festa Major en honor de Sant Anastasi, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Ho revivim a través d’imatges del fons de “La Mañana”.

Audiovisual ‘Maig festiu a Lleida. Qui ens ha robat el mes de maig del 2020?’
A través de documents de l’Arxiu revivim les festes i esdeveniments que s’havien de celebrar el mes de maig a Lleida i que s’han suspès com a conseqüència de la pandèmia pel Covid-19: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la Festa Major de maig, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol.

’Arxiu Comarcal de la Noguera mostra la Festa Major de Balaguer de l’any 1945
Reportatge de Claudi Gómez Grau

Imatges que fan història: festes populars i tradicionals de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Audiovisual format per fragments de pel·lícules relacionades amb les festes locals i tradicionals, que mostren imatges de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Solivella, d’entre els anys 1970 i 2000.

La recuperació de la Festa Major després de la guerra
de l’Arxiu Comarcal del Garraf

Festes de flors i arbres:

Temps de Flors al claustre de l’Arxiu Històric de Girona
Girona, Temps de Flors és una exposició que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954. Durant una vintena d’edicions, el claustre de l’Arxiu Històric de Girona ha estat l’escenari de diferents muntatges florals i artístics, dels quals avui us n’oferim una mostra.

L’Arxiu de les Roses amplia els seus recursos per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Els dies 8, 9 i 10 de maig no es van poder celebrar les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat, amb la Fira i l’Exposició Nacional de Roses, però es van fer unes festes de primavera des de casa, amb la presència de moltes roses a les xarxes socials.

Festa del Roser a la Segarra
Descobrim la festa del Roser de Tarroja a través de cartells, llibres i goigs de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

La Plantada del Maig a Dosrius, Canyamars i Òrrius de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La festa de la Plantada del Maig té com a protagonista un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre, que encarna la pervivència i la regeneració.

Romiatges i aplecs

L’Aplec de Farners per l’Arxiu Comarcal de la Selva
L’Aplec de Farners és una festa local molt arrelada a Santa Coloma de Farners. Se celebra a l’entorn de la festivitat de la Pentecosta i se’n conserven nombrosos testimonis gràfics.

L’Aplec de Mur 2020. L’Aplec del Pirineu en confinament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Un dels aplecs més participatius i antics del Pallars Jussà

L’Aplec de la Sardana a la Bisbal d’Empordà. Una història de 57 edicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà
L’Aplec de la Sardana és un esdeveniment molt important a la Bisbal d’Empordà. Us presentem la col·lecció de les portades dels llibres editats cada any i una selecció d’imatges.

Exposició virtual dels aplecs populars de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Cada any se celebren una vintena d’aplecs populars al Pallars Sobirà, i més de la meitat es fan durant el mes de maig, en plena primavera. Hem conservat i digitalitzat dotze aplecs i us els volem mostrar a través de l’exposició virtual dels aplecs populars.

Els Romiatges a la Val d’Aran de l’Arxiu General d’Aran
Santuaris, capelles i pilarets, llocs on el poble expressa la seva devoció.

‘L’Empordà, terra de bons balladors i compositors de sardanes!’ de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Cada any l’associació Foment de la Sardana ‘Pep Ventura’ honora l’il·lustre compositor amb la celebració de multitudinaris aplecs

La celebració de la festa del Crist Mujal de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Una de les celebracions esperades del municipi de Cabrils és la festa del Crist Mujal, el 3 de maig, que coincideix amb la Festa Major del poble, consagrada a la Santa Creu. És una festa compartida amb els veïns de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, que també la veneren.

La xocolatada de Sant Marc a Queralt per l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Cada any es puja de Berga al Santuari de Queralt on es fa un ofici religiós, en sortir es fa una xocolatada que ofereix l’ajuntament.

Fires:

Fires virtuals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Vilafranca, és una ciutat comercial on les fires han tingut sempre una presència destacada.

La Fira de Sant Isidre de Cervera de l’Arxiu Comarcal de la Segarra
Coneixem la Fira de Sant Isidre a partir de la Col·lecció de programes i cartells, goigs, fotografies i el xac premsa

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
El diumenge 19 de maig de 2020 s’havia de celebrar a Ripoll la 54ª edició de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès. El mateix diumenge també es celebrava el 16è. Concurs d’esquilar ovelles, un mercat de productes agroalimentaris i la mostra d’oficis tradicionals.

Altres festes:

Festa dels Elois de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
La festa dels Elois es celebra a Berga des de temps immemorial, era promoguda i organitzada pel gremi del elois, que aplegava, com arreu els oficis vinculats al foc i els traginers, a Berga a més acollia moltes altres professions, que no tenien prou entitat per formar un gremi propi.

Sí, a Vic també hi havia plaça de toros de l’Arxiu Comarcal d’Osona
Les generacions més joves ja no ho recorden, però la ciutat de Vic també tenia la seva plaça de toros. Des del segle XVII eren habituals a Vic les curses de braus; el primer document que en coneixem és d’un correbous de les festes de Sant Joan de l’any 1624.

La festa dels 75 anys dels gegants de Ripoll de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
La colla de Gegants i Caperruts de Ripoll ha hagut de suspendre la festa de celebració dels 75 anys que tenien prevista pel cap de setmana del 23 i 24 de maig.

Audiovisual La Festa de la Bicicleta del Vendrell des dels seus orígens de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Els programes de la Festa de la Bicicleta del Vendrell consultables al portal Arxius en línia
Centenari del naixement de Joan Fusté Rius, fundador de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre us proposa reviure una jornada de bous a la població d’Ascó
Es tracta d’una festa popular, que es va portar a terme fins els anys 80 del segle XX, però que progressivament va anar perdent vigencia.

Entre la festa, l’oració i… un bon menjar. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell mostra una comarca viva en esdeveniments populars i festius
Aplecs, festes majors, balls, cançons, desfilades de carrosses, cerimònies religioses… la Comarcal de l’Alt Urgell ha estat històricament i encara ho és un territori festiu ple d’esdeveniments. L’Arxiu Comarcal obre els seus fons per rememorar l’Aplec de Sant Antoni del Tossal, les carrosses d’Organyà i la celebració de les primeres comunions a través dels seus llibres.

Extret del web de la XAC

El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà ingressa 134 plaques de vidre a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat 10 de març de 2020, el Sr. Sisco Amorós i Capdevila, sots president del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà signava el document on cedia en comodat al Departament de Cultura, per a ser custodiades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, un total de 134 plaques de vidre de fotografies antigues de la comarca.

Castell d'Orcau

Castell d’Orcau

Les plaques de vidre van ser comprades fa uns anys a un antiquari pels responsables del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà. Van estar dipositades al Museu de la Conca Dellà al municipi d’Isona fins que van ingressar a l’arxiu comarcal. Es troben en bon estat de conservació, tenen unes mides de 10 x 15 i 9 x 12 centímetres, i tenen una cronologia que va des del primer al segon quart del S. XX i sense conèixer l’autor d’aquestes.

L’Arxiu Comarcal les ha netejat, digitalitzat i està treballant en la confecció d’un inventari definitiu. Principalment són fotografies en blanc i negre dels municipis i nuclis següents: Abella de la Conca, Castell d’Orcau, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau, Basturs, paisatges i interiors d’esglésies.

Podeu veure les fotografies en aquest enllaç:

Àlbum fotogràfic de 134 plaques de vidre del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà