Exposició “Telescopi Assumpció Català” a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


L’exposició “Telescopi Assumpció Català” ret homenatge a Assumpció Català (Barcelona 1925-2009). Va ser la primera professora numerària astrònoma a la universitat espanyola, així com, la primera dona en obtenir el doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona i va exercir la docència a la mateixa universitat en les matèries de matemàtiques i astronomia des del 1953 fins al 1990. La seva recerca, es va especialitzar en l’evolució de les taques solars, la dinàmica dels sistemes estel·lars i la història de l’astronomia Al-Àndalus. Va treballar a la Universitat de Paris VI i va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya l’any 2009. 

El telescopi, està instal·lat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers (Àger, Montsec) duu el seu nom, essent així el primer telescopi amb el nom d’una dona en tot el territori espanyol. 

Aquesta exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i l’organitza l’Institut Hug Roger III de Sort, amb la col·laboració de; ICCUB, l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Ajuntament de Sort i el Servei Educatiu dels Pallars. 

Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

 

 

 

Dates: del 27 de gener al 7 de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Horari: de 9 h del matí a 3 h de la tarda. 

 

Informació facilitada per l’ACPS

Descobreixen dos documents originals inèdits del segle IX del monestir de Gerri de la Sal


Aquests darrers dies diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la troballa de dos pergamins del segle IX de Gerri de la Sal. A continuació us reproduim el que ha publicat el diari lleidatà “La Manyana”:

El professor Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora predoctoral de la UAB Tània Alaix, han estat els encarregats de recopilar els documents en llatí del segle IX o anteriors i, com a característica important, originals. Durant aquesta feina en la que s’han recopilat els 100 documents més antics de Catalunya per ser inclosos en els volums 112 i 113 dels 118 que tenen les Chartae Latinae Antiquiores s’han descobert dos pergamins fins ara inèdits procedents del monestir de Gerri de la Sal. Els dos documents s’han inclòs a l’addenda d’aquesta publicació que recopila els textos europeus més antics.

Aquests dos pergamins, que corresponen a dues compravendes, una datada el 23 de març de l’any 845 i l’altra el 30 de setembre de 848, i han estat localitzats en una casa particular del poble de Senterada, al Pallars Jussà. Els seus propietaris Mireia Font i Jesús Sànchez, de Casa Leonardo, tenien els pergamins per herència juntament amb altres documents no tant antics, van decidir dipositar el seu fons particular a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà per poder fer-lo accessible a tots els interessats. Tant Alturo, nascut al Pont de Suert, com Alaix tenen molta vinculació amb el Pirineu de Lleida i asseguren que la descoberta els ha fet “una especial il·lusió”.

Jesús Alturo destaca la sensibilitat d’aquesta família en dipositar els documents en un arxiu per a que puguin estar a l’abast de la comunitat educativa i dels investigadors.

El catedràtic del Pont de Suert i responsable de la publicació explica que “No és rar que en col·leccions privades del nostre país hom pugui descobrir encara documents, còdexs i incunables de gran valor cultural, sencers o en estat fragmentari. Però, certament, és la primera vegada que s’ha recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals”.

EL DOCUMENT MÉS ANTIC

Entre els 100 documents que s’han aportat a la col·lecció, destaca el document escrit original més antic de Catalunya que data del 15 d’octubre de l’any 815 i està dipositat a l’Arxiu Capitular d’Urgell a la Seu d’Urgell.

ALTRES DOCUMENTS

La recerca també ha permès identificar un document corresponent a un judici presidit a Girona pel comte Guifré el Pelós l’any 898, del qual es coneixia l’existència però no la seva ubicació.

Altre document singular de l’obra és una carta que l’emperador Carles II, anomenat el Calb, adreçà el 877 als barcelonins amb un afegit textual, segurament escrit per ell mateix, que constitueix la carta més antiga coneguda d’un sobirà franc.

Tots els documents estudiats són escrits en pergamí. Però n’hi ha dos de gran format, que es van escriure en papir: la butlla del papa Formós, de l’any 892 (162×32 cm) i la del papa Romà, del 897 (163×45 cm). A tall de curiositat, destaca un contracte de compravenda escrit per un sacerdot, anomenat Ibirol (894), amb molts errors ortogràfics, particularment inversions de lletres, el que fa pensar als investigadors que el prevere devia ser dislèctic.

Entre els escrivans més destacats es troba el canonge Adanagell, secretari del primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic, coneixedor de diverses modalitats d’escriptures i d’alfabets, que es pot considerar l’home més culte de Vic de final del segle IX.

PROTOCATALÀ

“Tots els textos són escrits en llatí medieval, en un moment en què el llatí no s’aprenia en l’àmbit familiar, sinó a l’escola, perquè la llengua quotidiana era ja el protocatalà, una llengua romànica que està en la base del llatí escrit en aquesta època i que, de vegades, per insuficient preparació de qui escrivia o per voluntat de fer·se més entenedor, aflorava a la superfície textual ni que fos en formes més o menys llatinitzades”, indiquen Jesús Alturo i Tània Alaix.

“El primer balbuceig de la nostra llengua apareix ja escrit, ni que sigui de forma imperfecta i vacil·lant, en aquests diplomes”, continuen, “tot i que el llatí fou emprat sempre de forma preferent en la documentació jurídica de Catalunya fins al segle XVIII, en altres territoris, com Castella, ja des del segle XIII es preferia la llengua vernacla”.

Els investigadors destaquen també la gran riquesa documental de Catalunya en aquest període, tant en volum com en tipologia. Apunten que sols del segle X, període no recollit en l’obra actual, Catalunya disposa de més de 7.000 documents i que “avui per avui, l’únic poble d’Europa que compta per a l’Alta Edat Mitjana amb un diplomatari és el de Polinyà del Vallès, publicat per la UAB l’any 1985”.

L’article, més llarg i escrit per en Sergi Martí, l’hem extret del diari  “La Manyana” publicat el 7 de desembre de 2019. Les notícies del canal 3/24 també se’n fan ressò: Pergamins mil·lenaris

 

Jornada de formació: La gestió documental electrònica


La jornada de formació que es realitzà el passat 15 de novembre volia donar pautes de  funcionament en tres àmbits molt concrets de la nova realitat electrònica de les administracions locals: La web de transparència: com informar la gestió documental; Qüestions bàsiques per a la tramitació d’expedients electrònics; i el Model d’implantació de l’administració electrònica als ajuntaments de la Diputació de Lleida. Plataforma ACTIO

Els professors foren Jose Carlos Sabaté Zabay, responsable de transparència del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carme Maria Marugan Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i Gerard Serra Martínez, tècnic informàtic i assessor de projectes IT de la Diputació de Lleida, acompanyat per David Colomina, del mateix servei.

La jornada estava adreçada al personal de l’administració local i es varen inscriure 33 persones procedents dels ajuntaments de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. També van assistir dos tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà en qualitat d’oients.

El suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que gestionà les inscripcions i atorgarà un certificat d’assistència als inscrits, ens permet disposar d’una valoració de l’activitat per part dels alumnes. Aquests estan satisfets globalment de la jornada amb un 3,57 (sobre 5), consideren que l’organització era adequada amb un 3,79 i que ha estat útil per la seva tasca professional amb un 3,43. La valoració dels professors és d’un 3,9.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

 

Exposició: Restauració d’hàbitats lenítics i espècies aquàtiques d’interès comunitari de l’alta muntanya dels Pirineus – LIFE13 NAT/ES/001210


L’objectiu principal del Life+ Nature “LimnoPirineus” és la millora de l’estat de conservació de diferents hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus: les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys. Les espècies objectiu inclouen la planta aquàtica Luronium natans, alguns amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el tritó Pirinenc (Euproctus asper), el cavilat (Cottus gobio), un peix endèmic dels Pirineus Centrals, i alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic com ara l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la llúdriga comuna (Lutra lutra), i dues espècies de ratpenats el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris).

El projecte el coordina el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i compta amb la participació del Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana S.A., el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya), Sorelló Estudis al Medi Aquàtic S.L. i la Universitat de Barcelona. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora.

La zona objectiu del projecte inclou tres espais de la Xarxa Natura 2000 (SCI) dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Estanho de Vielha .

Les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies inclouen:

  • Espècies invasores de peixos (truites i barb roig).
  • Canvis hidrològics del nivell freàtic.
  • Excés de pasturatge.
  • Freqüentació turística en algunes zones molt transitades.
  • Fragmentació i grau d’aïllament de les poblacions (Luronium natans cavilat).

Les principals accions del projecte inclouen:

  • Eliminació i control d’espècies de peixos introduïdes (truites i barb roig).
  • Millora de l’estat de conservació de molleres, fonts carbonatades, estanys eutròfics naturals i de la planta aquàtica Luronium natans.
  • Regeneració de molleres mitjançant la replantació de mates de Sphagnum i d’espècies enginyeres.
  • Protecció de molleres i fonts calcàries mitjançant la construcció de passeres i abeuradors.

Els resultats esperats inclouen:

  • Restauració dels estanys seleccionats a cada espai objectiu al seu estat natural lliure de peixos.
  • Recuperació de la qualitat estructural i del funcionament ecològic dels estanys objectiu.
  • Establiment de noves poblacions d’amfibis en els estanys on s’han eliminat els peixos invasors.
  • Millora de l’estat de conservació de l’almesquera, la llúdriga i els ratpenats en les zones objectiu del projecte.
  • Millora de les poblacions de cavilat.
  • Revertir la degradació de molleres i fonts calcàries en les zones amb una pressió turística o ramadera localitzada.
  • Recuperar el règim hídric característic en les mulleres objectiu del projecte a través de la restauració hidràulica.
  • Elaboració de plans de conservació i protocols d’avaluació per les espècies i hàbitats objectiu del projecte.

L’exposició itinerant del projecte LimnoPirineus és una eina didàctica auto-explicativa que s’ha generat per divulgar els valors naturals que fonamenten el projecte. L’exposició està muntada en 11 plafons roller-up i tracta sobre els arguments ecològics dels quatre ecosistemes en que treballem: rius, estanys, mulleres i fonts calcàries. Inclou imatges i petites explicacions sobre espècies vegetals i animals representatives d’aquests quatre ecosistemes.

Horari: setembre de dilluns a divendres de 10 a 14 h, octubre: de dilluns a dijous de 10 a 14 h i de 16 h a 18 h i divendres de 10 a 14 h.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Congrés de Recerca i Arxius: La Guerra Civil


Només començar el curs, a final del mes de setembre, del 27 al 29, se reuniran a Esterri d’Àneu investigadors, arxivers i interessats en generals en la temàtica de la guerra civil per posar en comú els resultats de les últimes recerques, la localització de fons pertinents i la situació d’accés a aquests fons.

El 28 de setembre hi haurà la taula rodona Els papers de Salamanca, segona edició de la que es va celebrar a Lleida en el si del V Congrés d’Arxivística de Catalunya de l’Associació d’Arxivers i Gestors documentals de Catalunya al 1995, fins i tot en alguna de les institucions representades.

La inscripció és gratuïta i el termini no acaba fins al 18 de setembre (o quan s’esgotin les places) i cal fer-la a  ajuntament@esterrianeu.cat 

Podeu veure el programa i coneixer els diferents ponents aquí 

 

Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí, disponibles a “Arxius en línia”


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

Erill la Vall, Boí, i Taüll al fons. Autor : Luis Garcia Garrabella. Data: 1954-1964. ACPS. Postals de la Oficina de Turisme de la Pobla de Segur núm 511

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Extret de la web del XAC

Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), disponibles a “Arxius en línia”


Es tracta dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i del Patronat de la Vall de Boí

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

sant_climent_de_taull

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Notícia extreta deth web der Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà