En el marc del Dia Internacional dels Arxius, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha convocat el concurs en línia A LA CERCA DEL DOCUMENT! S’hi podrà participar durant el període que va del 9 al 16 de juny i accedint a la pàgina http://xac.gencat.cat/ca/inici/
Us hi apunteu?
Comparteix aquesta diada a través dels hashtags #DIAC17 i #IAD17
(Informació extreta de la web del XAC)
El segell de qualitat acredita una gestió de documents fiable
El Servei d’Arxiu i Gestió de Documents (SAGD) de la Universitat de Lleida (UdL) és el primer de tot l’Estat acreditat per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) amb el segell de qualitat UNE-ISO 30301.
La norma permet evidenciar el compliment dels requisits que preveu per als processos i controls de gestió documental quan aquests formen part dels de la Universitat, l’administració i la millora contínua del sistema que integra tot el cicle de vida de la informació que genera i rep la institució per la producció de documents fiables, íntegres i que es poden utilitzar d’una forma eficient. L’auditoria i la certificació va comptar amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya. L’auditoria, es va fer en col·laboració amb l’Escola Superior d’Arxivística de Catalunya, adscrita a la UAB, i la certificació es va obtenir per AENOR.
El SAGD de la UdL ha treballat 10 anys per superar aquesta avaluació. La primera fase va servir per revisar el nivell d’implantació del sistema i la segona, d’auditoria, per avaluar-ne la implementació, l’eficàcia i l’eficiència. La tècnica del SAGD, destaca que “aquest exercici ens permet seguir en el treball de detectar els riscos que en gestió de documents i arxiu puguin sorgir a la UdL, i treballar en com mitigar-los en pro del servei que s’ofereix a la comunitat universitària, els investigadors i la societat”.
Del 9 de maig al 15 de juny de 2016
Passadís del Claustre de la Pensativa de l’Edifici del Rectorat
Amb motiu del Dia internacional dels Arxius, el proper 9 de juny, el Servei d’Arxiu i Gestió de Documents de la UdL, ha volgut reivindicar enguany el significat que obté un document quan és identificat i classificat dins d’un arxiu, amb una exposició que és, en part, fruit del primer inventari del fons de l’antiga Escola Normal de Lleida, dut a terme pel Servei d’Arxiu de la UdL, gràcies a un ajut del Memorial democràtic.
La mostra Pepita i Elisa Úriz Pi. De Badostain a Berlin oriental. Història i compromís de les germanes Úriz, que es presenta a la UdL, amplia la que al seu moment va dedicar a aquestes dos mestres l’Ajuntament navarrès de Badostain, amb aportacions dels investigadors Maria del Carmen Agulló (Universitat de València) i Salomó Marquès (Universitat de Girona), gràcies en part a la consulta de documents dels fons de l’Escola Normal que es conserven a la UdL.
Una de les germanes, Pepita, va ser professora d’aquesta escola de mestres. Incorporada al centre el 21 de maig de 1921, els seus mètodes van xocar amb la directora, Lilia Heras, i van escandalitzar els sectors conservadors de la ciutat, inclòs el bisbe Josep Miralles que la va denunciar al rector de la Universitat de Barcelona. Pepita Úriz va ser sancionada el 6 de març de 1925 sou i feina durant un any, a més de prohibir-li residir a menys de 100 quilòmetres de Lleida.
Les dos germanes, nascudes respectivament a les poblacions navarreses de Badostáin i Tafalla els anys 1883 i 1893, van treballar a diferents Escoles de Magisteri de Catalunya. Ambdós van tenir un protagonisme i una projecció de nivell internacional per la defensa dels drets de la dona i de la infància i van contribuir als avenços pedagògics en una Espanya ancorada en el passat, avançant-se en més de 50 anys als mètodes d’Ensenyament que s’implantarien durant la dècada dels anys seixanta del passat segle XX.
Militants comunistes durant la II República, van impulsar les primeres organitzacions feministes i la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE), principal sindicat del professorat. L’assassinat d’Antonio Sesé, líder sindical i marit d’Elisa, el maig de 1937, va fer que les germanes no es separessin fins a la mort. A l’esclatar la II Guerra Mundial, van lluitar amb la Resistència francesa contra la dominació nazi. Malgrat això, el 1951 van ser expulsades a la República Democràtica Alemanya. Totes dos van morir a l’exili en el Berlín Oriental: Pepita, el 1958 i Elisa, el 1979, sense haver pogut retornar mai a la seua terra natal.
Avui divendres dia 13, a les 17h, el tindrà lloc una conferència a la Sala Víctor Siurana del Rectorat de la Universitat de Lleida una conferència impartida per Manuel Martorell, periodista i historiador, Olga García, metgessa, i Carmen Agulló, professora de la Universitat de València, i ens parlaran de:
Manuel Martorell: “Pepita y Elisa Úriz, dos heroínas de la Resistencia”
Carmen Agulló: “Pepita i Elisa Úriz, mestres de mestres”
Olga García Domínguez: “Las hermanas Úriz y el exilio”
Posteriorment, a les 19h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició:
Pepita i Elisa Úriz Pi
DE BADOSTAIN A BERLIN ORIENTAL.
Història i compromís de les germanes Úriz
al passadís del Claustre de la Pensativa de l’Edifici del Rectorat.
Servei d’Arxiu i Gestió de Documents
Universitat de Lleida
Un arxiu personal i familiar és el llegat d’una vida, doncs una persona ho va produint i acumulant de manera natural al llarg de la seva vida. Els documents que l’integren suposen un testimoni fidel de les activitats exercides durant aquest temps, de manera que constitueixen una de les fonts més valuoses per a la investigació en el camp de la Història però també en altres disciplines com la Sociologia, les Ciències Polítiques, Economia, Dret Internacional, Urbanisme.
Aquest any 2015 el Dia Internacional dels Arxius estarà dedicat als arxius personals i familiars. Per commemorar-lo, la Universitat de Lleida ens mostra una exposició que es pot visitar entre el 4 de març i el 17 d’abril, al Claustre de la Pensativa de l’Edifici del Rectorat que porta per títol Gregorio Marañón Moya (1914-2002) i que ha estat cedida per la Universitat de Navarra
Gregorio Marañón Moya és un bon exemple de la conformació d’un arxiu personal, amb una polifacètica personalitat i una gran activitat professional i política. Fill del cèlebre metge, historiador i humanista liberal Dr. Gregorio Marañón Posadillo i de Dolores Moya Gastón de Iriarte, va produir una obra important en diferents camps. Potser la dimensió de la figura del pare va eclipsar la figura del fill, el que sí està clar és que la seva influència està present en tota l’obra de Gregorio Marañón fill.
Va estudiar el Batxillerat al Liceu Francès i després de cursar dos anys de Medicina, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid. L’estiu de 1933, en plena República, va participar en el Creuer Universitari de la Mediterrània al costat d’altres estudiants, molts d’ells fills d’intel·lectuals espanyols. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona.
Al juliol de 1936 durant l’aixecament militar estava a Madrid i va sortir amb els seus pares cap a França al desembre d’aquell mateix any aprofitant l’evacuació d’intel·lectuals espanyols que promogueren el Govern del Front Popular, tornant al gener de 1937 per a participar a la guerra del bàndol dels sublevats com van fer els fills d’altres intel·lectuals. Acabada la guerra va ser nomenat Conseller Nacional del SEU i de 1940 a 1941 va ser el cap de la Secretaria Política en la Secretaria General del Movimiento. Posteriorment va ser membre del Consell de Don Juan de Borbón, abraçant d’aquest forma la causa monàrquica,
A la tardor de 1942, i coincidint amb la tornada del seu pare a Espanya, es va allunyar de la política activa centrant-se en la seu bufet d’advocats. Durant la seva carrera professional va representar a moltes empreses internacionals, entre elles, algunes de les principals americanes, que volien iniciar la seva activitat a Espanya un cop acabada la II Guerra Mundial. Entre elles estava la Motion Pictures Association of America, en la qual s’agrupaven les principals productores americanes de cinema, que van rodar pel·lícules, com “Salomó i la reina de Saba”. També va ser president de Coca-Cola a Espanya des de 1953. Va ser autor de diferents assajos polítics i jurídics i va tenir també una gran activitat com articulista.
Totes aquestes variades activitats polítiques i professionals tenen la seva representació en la documentació recollida en el seu arxiu personal, això és el que li dóna qualitat i riquesa i fa que sigui un fons important per entendre el caràcter complex que va ser l’època de postguerra i el món de l’intel·lectualitat en l’Espanya franquista i teniu oportunitat de gaudir-la al Claustre de la Pensativa de l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida fins al 17 de març.
Aquesta exposició anirà acompanyada de la conferència Els arxiu personals: l’exemple de Gregorio Marañon Moya, impartida per la Dra. Yolanda Cagigas, directora de l’Arxiu General de la Universitat de Navarra que amb la seva exposició ens destriarà i posarà en valor la importància i transcendència dels arxius personals i familiars. Serà el dia 26 de març de 2015, a les 16.30 hores, a la sala d’actes de l’Edifici del Rectorat.
No us ho podeu perdre!!
Grup d'Arxivers de Lleida 