Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417)


Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

El proper dimecres 20 de setembre a les 19:00 a la sala sala de Juntes de la segona planta de l’edifici del Rectorat de la UdL es presentarà a Lleida el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

L’obra la formen tres volums, amb un total de més de 2.000 pàgines, on es transcriuen i es regesten més de 1300  butlles pontifícies originals. Aquestes butlles foren emeses pels papes d’Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident finalitzat amb el Concili de Constança (1414- 1418).

Concretament és presenten els documents papals medievals originals conservats als arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya i també l’Arxiu Secret del Vaticà, com la Biblioteca de Catalunya. Un exemple de butlla conservada és la Butlla del Papa Benet XIII de l’any 1404, que es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, en la qual “es mana al degà de l’església de Lleida, a l’Ardiaca de Terrantona i a l’oficial de Lleida, a instància de les supliques del rei Martí d’Aragó i de la ciutat de Cervera, que concedeixin als rector de l’església i als paers de Cervera, diòcesi de Vic, els llegats de les causes pies per reconstruir l’església parroquial.”

L’estudi sistemàtic i crític de les butlles ha estat realitzat pel  Dr. Tilmann Schmidt, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universiat de Rostock (Alemanya) i la Dra. Roser Sabanés i Fernández  Doctora en Dret Canonic investigadora i especializada en Historia de l’Esglesia Medieval. La investigació forma part del projecte de l’Index Actorum Romanorum Pontificum,  que té com objectiu l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, des de finals del segle XII fins a principis del XV.

Reserveu la data a l’agenda!

 

Relació dels arxius consultats on destaquem els de les terres lleidatanes:

Arxiu Històric d’Àger

Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Munt

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà de Barcelona

Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Arxiu del Monestir de Pedralbes, Barcelona

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puelles, Barcelona

Biblioteca Universitària, Barcelona

Arxiu Comarcal de la Segarra, Cervera

Arxiu Capitular de Girona

Arxiu Conventual de Sant Daniel, Girona

Arxiu Diocesà de Girona

Arxiu Municipal de Girona

Arxiu Capitular de Lleida

Arxiu Municipal de Lleida

Arxiu de la Seu, Manresa

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa

Arxiu Històric Comarcal, Montblanc

Arxiu de l’Abadia de Montserrat

Arxiu del Monestir de Sant Benet, Montserrat

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Puigcerdà

Arxiu Històric Comarcal, Reus

Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Municipal de Tarragona

Arxiu Capitular de Tortosa

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa

Arxiu del Monestir de Santa Maria, Vallbona de les Monges

Arxiu Capitular de Vic

Material extret del pròleg, introducció i presentació de dita obra.

Concurs en línea per a celebrar el Dia Internacional dels Arxius


 

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha convocat el concurs en línia A LA CERCA DEL DOCUMENT! S’hi podrà participar durant el període que va del 9 al 16 de juny i accedint a la pàgina http://xac.gencat.cat/ca/inici/

Us hi apunteu?

Comparteix aquesta diada a través dels hashtags #DIAC17 i #IAD17

(Informació extreta de la web del XAC)

Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.

 

 

Digitalització dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Balaguer


Santa_Maria_de_BalaguerLa parròquia de Santa Maria de Balaguer, pertanyent a la diòcesis d’Urgell, ha finalitzat el projecte per digitalitzar i inventariar els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions del seu fons des del segle XV fins a l’actualitat. Els llibres sacramentals són un tipus de llibres comuns a totes les parròquies instituïts oficialment al Concili de Trento, segle XVI. aquests són una font d’informació històrica bàsica de gran importància per al coneixement de la demografia fins a la creació dels padrons municipals al segle XIX.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la conservació dels llibres sacramentals, fet que facilitarà la recerca genealògica i els estudis demogràfics. Aquesta important actuació en el seu fons no hauria estat possible sense la col·laboració d’un equip de treball format per una desena de voluntaris.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera col·labora en aquesta actuació oferint les seves instal·lacions als estudiosos per poder consultar els inventaris. Amb els resultats obtinguts els interessats poden adreçar-se a la parròquia per a consultar els llibres en format digital. bina

Aquesta iniciativa s’està duent a terme a altres parròquies de la comarca de la Noguera com per exemple Montgai, esperem que tingui continuïtat a tota la Comarca i tot el Bisbat.

El següent pas seria trobar-ho tot en línia, no?

Josep Jordana Sauret

Exposició: Els orígens de la llengua catalana


Des del dimarts 9 de desembre fins al diumenge 15 de febrer es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida l’exposició itinerant: Els orígens de la llengua catalana: jo fideles vos seré.

Una mostra impulsada pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera, les diputacions de Lleida i Osca i l’Institut d’estudis Catalans que treu a la llum referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que se situen entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. Compta amb reproduccions de documents provinents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, el Archivo de la Corona de Aragón i la Biblioteca de Catalunya.

plafó 1

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos sere mostra els primers textos en català dels segles XI i XII procedents de l’àrea pirinenca i els posa en relació amb el territori d’on van sorgir i amb elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Així l’exposició pretén desmentir que les Homilies d’Organyà i el mal anomenat Forum Iudicum són els primers textos en català. Aquesta visió resulta anacrònica des del punt de vista científic i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
En l’exposició s’hi pot veure una sèrie de textos que aporten informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

Del segle XI, per exemple, s’han conservat textos com el Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) o el Jurament feudal a Ramon V de Pallars Jussà (1035-1076) sobre els castells d’Arbul i Castissent, acords que contenen parts remarcables en català.

Poc després, en aquell mateix segle XI, ja apareixen textos més amplis escrits fonamentalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (1098-1112).

Està formada per 6 plafons sobre l’origen de la llengua catalana: El naixement del català escrit, El feudalisme, On apareixen els primers textos?, plafó 2El valor dels documents antics, Els noms de lloc i Les primeres traduccions.

Cada plafó està format per una imatge de gran format al•lusiva al territori i/o a l’època del document, una imatge més continguda del document en qüestió i un petit text senzill que permet comprendre’n el fil argumental.