Category Archives: Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell

Concurs en línea per a celebrar el Dia Internacional dels Arxius


 

En el marc del Dia Internacional dels Arxius, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha convocat el concurs en línia A LA CERCA DEL DOCUMENT! S’hi podrà participar durant el període que va del 9 al 16 de juny i accedint a la pàgina http://xac.gencat.cat/ca/inici/

Us hi apunteu?

Comparteix aquesta diada a través dels hashtags #DIAC17 i #IAD17

(Informació extreta de la web del XAC)

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Archiu Generau d'Aran, Archivo de la Corona de Aragón, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, arxiu comarcal de la Noguera, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Arxiu Comarcal del Ripollès, Arxiu Comarcal del Solsonès, Arxiu de la UdL, Arxiu Diocesà de Lleida, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxiu Gavín, Arxiu Històric Provincial, Arxiu Municipal de Lleida, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxius, Arxius judicials, Arxius municipals, Dia Internacional dels Arxius, Difusió, Patrimoni

Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.

 

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxius

Digitalització dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Balaguer


Santa_Maria_de_BalaguerLa parròquia de Santa Maria de Balaguer, pertanyent a la diòcesis d’Urgell, ha finalitzat el projecte per digitalitzar i inventariar els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions del seu fons des del segle XV fins a l’actualitat. Els llibres sacramentals són un tipus de llibres comuns a totes les parròquies instituïts oficialment al Concili de Trento, segle XVI. aquests són una font d’informació històrica bàsica de gran importància per al coneixement de la demografia fins a la creació dels padrons municipals al segle XIX.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la conservació dels llibres sacramentals, fet que facilitarà la recerca genealògica i els estudis demogràfics. Aquesta important actuació en el seu fons no hauria estat possible sense la col·laboració d’un equip de treball format per una desena de voluntaris.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera col·labora en aquesta actuació oferint les seves instal·lacions als estudiosos per poder consultar els inventaris. Amb els resultats obtinguts els interessats poden adreçar-se a la parròquia per a consultar els llibres en format digital. bina

Aquesta iniciativa s’està duent a terme a altres parròquies de la comarca de la Noguera com per exemple Montgai, esperem que tingui continuïtat a tota la Comarca i tot el Bisbat.

El següent pas seria trobar-ho tot en línia, no?

Josep Jordana Sauret

2 comentaris

Filed under Accés a la documentació, arxiu comarcal de la Noguera, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Balaguer, Digitalització

Exposició: Els orígens de la llengua catalana


Des del dimarts 9 de desembre fins al diumenge 15 de febrer es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida l’exposició itinerant: Els orígens de la llengua catalana: jo fideles vos seré.

Una mostra impulsada pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera, les diputacions de Lleida i Osca i l’Institut d’estudis Catalans que treu a la llum referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que se situen entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. Compta amb reproduccions de documents provinents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, el Archivo de la Corona de Aragón i la Biblioteca de Catalunya.

plafó 1

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos sere mostra els primers textos en català dels segles XI i XII procedents de l’àrea pirinenca i els posa en relació amb el territori d’on van sorgir i amb elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Així l’exposició pretén desmentir que les Homilies d’Organyà i el mal anomenat Forum Iudicum són els primers textos en català. Aquesta visió resulta anacrònica des del punt de vista científic i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
En l’exposició s’hi pot veure una sèrie de textos que aporten informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

Del segle XI, per exemple, s’han conservat textos com el Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) o el Jurament feudal a Ramon V de Pallars Jussà (1035-1076) sobre els castells d’Arbul i Castissent, acords que contenen parts remarcables en català.

Poc després, en aquell mateix segle XI, ja apareixen textos més amplis escrits fonamentalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (1098-1112).

Està formada per 6 plafons sobre l’origen de la llengua catalana: El naixement del català escrit, El feudalisme, On apareixen els primers textos?, plafó 2El valor dels documents antics, Els noms de lloc i Les primeres traduccions.

Cada plafó està format per una imatge de gran format al•lusiva al territori i/o a l’època del document, una imatge més continguda del document en qüestió i un petit text senzill que permet comprendre’n el fil argumental.

 

Deixa un comentari

Filed under Archivo de la Corona de Aragón, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxiu Històric Provincial, Biblioteca de Catalunya, Català, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català

Un viatge per la història de l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell


Fa unes setmanes es van inaugurar les instal·lacions del nou Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell. Aquell dia mossèn Benigne Marquès, l’arxiver, va dirigir unes paraules al públic assistent on recull la història del arxiu, del bisbat i d’algunes de les obres més importants que es custodien. Tot seguit us transcrivim la seva ponència.

Estrenem unes instal·lacions noves per a una documentació molt antiga i valuosa. El bisbat té uns orígens molt llunyans, ja que està en plena vigència al primer quart del segle VIè. Naturalment d’aquest temps tan remot no s’ha conservat cap original, però sí que la primera documentació original que tenim comença als inicis del segle IXè.

És un arxiu que al llarg dels temps ha estat visitat i estudiat per eminents historiadors i investigadors. Voldria presentar-vos aquí el tresor de tota una sèrie de documents molt valuosos que l’Arxiu conserva i alhora l’estudi que els historiadors n’han fet fins ara.

A mitjants del segle XVII, Guillem Costa, monjo de Cuixà, estudià i transcrigué alguns documents del nostre Arxiu, per encàrrec de Pere de Marca i de Baluze. Els seus estudis i transcripcions es conserven a la Biblioteca Nacional de París. Al segle XIX, segona meitat, és cèlebre la investigació dels nostres Arxius, portada a terme per Jaime Villanueva, el qual li dedicà quatre volums de la seva co·lecció. També a finals del segle XIX, el prevere Joaquim Areny de Plandolit ens llegà un nombre molt elevat de transcripcions dels nostres pergamins, fons que conservem en el nostre Arxiu i que posteriorment ha estat consultat per altres investigadors. I és del mateix temps que el prestigiós investigador alemany, Rudolf Beer publicà un primer inventari dels nostres còdexs, valent-se del catàleg que anteriorment havia redactat, el abans esmentat monjo de Cuixà, Guillerm Costa.

gregorimagne

En entrar al segle XX, tenim l’eminent alemany, Paul Kehr, que estudià i edità les Butlles Papals de Catalunya, durant els segles IX-XII, del mateix temps fou també el nostre gran historiador, Pere Pujol i Tubau, l’Higini Anglès, Gerard Fransen, Antonio García i finalment el que podríem anomenar com el més gran fins ara, historiador del bisbat d’Urgell, el benedictí Cebrià Baraut i Obiols. Tots ells han contribuït a la descoberta dels nostres valuosos documents, els han estudiat i els han donat a conèixer als altres historiadors actuals. Farem una breu glossa només d’algunes i més significatives aportacions científiques seves.

Mn. Pere Pujol i Tubau fou el primer, el pioner, el qui va estudiar els nostres documents i còdexs i ens va fer conéixer els grans tesors que tenim, tant en pergamins com en manuscrits. Així publicà l’acta de consagració de la catedral, el regests dels cartorals, va descriure el nostre Beat de Lièbana, ens presentà el manuscrit de la Vulgata d’Urgell, ens parlà del mèrit i antiguitat de la Miscel·lània Patrística, va transcriure un bon nombre de contractes amb els artistes de pintures i retaules de l’Alt Urgell, va escriure bons articles de la historia del nostre bisbat, i entre molts altres estudis cal remarcar la publicació dels nostres documents en català dels segles XI-XIII. Aquest darrer treball esmentat fou la base per altres estudis posteriors que feren els més prestigiosos filòlegs catalans, com Paul Russell-Gebbett i actualment Philip Rasico.

Mn. Pere Pujol, bon coneixedor de l’Arxiu Capitular i dels seus manuscrits, en una conferencia pronunciada a la Sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l’any 1947, en motiu de la reunió del Patronat de l’Instituto de Estudios Pirenaicos disertà sobre ‹‹La cultura Pirinenca en l’Alta Edat Mitjana››. I, com a colofó del seu discurs, ens presentà els cinc manuscrits més antics i valuosos de la nostra Biblioteca Capitular.

Així ens assenyalà:

1-La Col.lecció canònica Dionisio-Adriana, un còdex probablement procedent de França que conté concilis i decretals pontificis. És de finals del segle IX.

2-Miscel·làni Patrístic que conté els Diàlegs de Sant Gregori Magne i altres textos dels Sants Pares, per això l’anomenem ‹‹Miscel·lani Patrístic››. És un manuscrit datat de l’any 938, visigòtic, provinent de l’Al-Andalus.

3-La Bíblia en dos volums i lletra carolina. Conté el text de la Vulgata llatina. És del segle X, segona meitat. És un manuscrit sense il·lustracions, però probablement és la Bíblia més antiga, o sinó de les més antigues conservades a Catalunya.

4-El Beat de Lièbana, còdex magníficament il·luminat, lletra visigótica, de finals del segle X. Còdex ben conegut, i el millor que tenim en miniatures.

5-Col·lecció canònica Hispana, que conté una collecció de concilis Hispans, de lletra carolíngia, un manuscrit dels segles XI-XII. En aquest volum hi ha constància que el nostre bisbe Sant Just signà les actes del concili segon de Toledo de l’any 531.

codinet
Aquests són els cinc còdexs citats per Mn. Pere Pujol. La Biblioteca Capitular es composa d’uns 150 volums, que en la seva majoria són còdexs jurídics. El Pare Antonio García té el mèrit d’haver dirigit el catàleg dels nostres manuscrits, que ha estat publicat fa uns pocs anys. Aquesta nostra biblioteca es completa també amb altres 128 incunables, dels quals publicà un catàleg Francisco G. Craviotto.

Encara en el camp dels manuscrits, però en el tema musical, hem de recordar la feliç troballa que va fer Mn. Higini Anglés, cap als anys 20 del segle XX, quan descubrí en el nostre Arxiu una còpia de la Missa de Difunts del nostre mestre de Capella, Joan Brudieu. I pel que fa als Mestres de Capella de la catedral, actualmente s’ordena i estudia el fons musical de la catedral, als segles XVIII-XIX.

Presentada fins aquí la nostra Biblioteca Capitular, ara ens centrarem en els documents, i més concretament en els pergamins. Correspon a l’ eminent historiador, l’esmentat Cebrià Baraut la gran labor, per ell portada a terme, de catalogar i editar els nostres pergamins. En efecte, ell va ordenar i publicar tots els nostres pergamins, des del més antic del 815 fins a l’any 1200. Es tracta de la seva transcripció sencera i publicació posterior a l’anuari URGELLIA. Són gairebé 2.500 pergamins transcrits i publicats. Ell, a part d’aquesta ingent labor, va publicar també nombrosos articles i estudis sobre la historia del nostre Bisbat.

Per tant, ell va ser qui féu una edició del pergamí més antic, de l’any 815, que pertany a l’antic monestir de Codinet, el qual existí al terme de Ribera d’Urgellet entre els segles IX-XI. Aquest document conté la compra d’un terreny, on immediatament bastiren el monestir. El pergamí fou considerat pel prestigiós paleògraf, Ascari M. Mundó, com el pergamí datat, originari del nostre país, el més antic dels que es conserven a Catalunya.

Encara a les acaballes de la seva vida el Pare Cebrià Baraut va fer un descoberta sensacional entre els documents del nostre Arxiu Capitular. Va trobar, estudiar i editar un full en pergamí, provinent de Conques, que resultà ser la traducció catalana del Liber Iudicum, el còdeg visgòtic de lleis vigents a Catalunya. En la seva edició hi col·laborà també el filòleg Josep Moran, que adjuntà el corresponent estudi. En el moment de datar-lo, Baraut el situà vers l’any 1.150. Posteriorment, l’estudià i valorà també el mencionat paleògraf, Ascari M. Mundó, i ell juntament amb Jesús Alturo encara el van considerar un pergamí més antic, situant-lo vint o trenta anys abans de la data donada per Baraut. En efecte, en un article el mateix Mundó parla explícitament sobre aquest fragment i el considera com un pergamí ‹‹d’entre el segon i el tercer decenni del segle XII››. Així, doncs, aquest fragment que custodia el nostre Arxiu, resulta ser el primer document literari en català, conegut fins ara. Posem l’afegitó de ‹‹literari›› a aquesta nostra asserció, perquè en volem excluore altres classes de documents, com poden ser un jurament, un testament o algún altre pergamí que alterna el llatí amb la llengua catalana. El nostre fragment en català, en efecte, formava part d’una obra, el Liber Iudicum, per bé que en el nostre cas es tracti d’una obra jurídica.

Estem joiosos i celebrem que aquests documents tan valuosos i variats en temes molt diversos, que han merescut estudis tan notables, puguin avui ser custodiats i oferts a la posteritat, en aquesta nova seu, ben arranjada.

Benigne Marquès

Nota: Les imatges estan extretes del Facebook de Ràdio Seu

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Què podem trobar a...?