Aquest any commemorem els 100 anys del naixement d’en Guillem Viladot i Puig, escriptor i creador polifacètic nascut a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Per a celebrar-ho i recordar-lo presentem una exposició que recorre la seva vida i la seva obra.
Fill de farmacèutics, en Viladot també es dedica a aquesta professió per tradició familiar. Tot i això les seves inquietuds van superar els camps científics. Apotecari, escriptor, artista indisciplinat i insubornable, va crear i recrear una obra total, de la qual fem un repàs en aquesta exposició.
Estructurada en diversos àmbits:
Infantesa i adolescència
Viladot articulista
Les avantguardes i l’experimentació
Viladot i la psicoanàlisi
Viladot, la cultura i la contracultura
En cadascun d’aquests àmbits, i a través de fotografies, documents, textos publicats i manuscrits originals de les seves obres i altres element generats pel seu poder creatiu, podem descobrir les diverses “cares” d’aquest creador i totes les facetes de la seva activitat creativa. La major part d’aquests documents provenen de la Fundació “Lo Pardal” que custodia el llegat documental i artístic d’en Guillem Viladot, un llegat que ha organitzat i descrit la Teresa Ibars, arxivera i responsable del Servei d’Arxius de la Diputació de Lleida, i que ha donat origen a aquesta exposició.
Datesd’exposició: del 10 d’octubre al 2 de desembre.
Inauguració: 10 d’octubre a les 19h amb l’Assistència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el Director de Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull
Horari: matins laborables, de 9 a 14h
tardes laborales, de dilluns a dijous de 15 a 17.30h; divendres, fins les 16.30h
Del 6 al 30 de setembre podeu visitar aquesta exposició que naix de la recerca realitzada per l’historiador Josep Calvet en relació als ciutadans deportats als camps de concentració nazi, un dels episodis menys coneguts de la història de la Guerra Civil i la postguerra.
La recerca d’en Josep Calvet, premiada amb la X Beca Mossèn Jesús Castells promoguda per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, va permetre identificar a 17 persones, setze homes i una dona, nascudes o residents al Pallars Jussà que van patir l’horror dels camps nazis. De totes elles, 10 van morir i només 7 van sobreviure a la deportació. Aquesta exposició és un homenatge a totes elles i a totes les persones que ho van patir.
D’alguns d’ells l’historiador va trobar referències al nostre Arxiu, als fons del Centre Penitenciari de Ponent, el Govern Civil i el Tribunal de Responsabilitats Polítiques.
El juny de 2021 es va celebrar una nova jornada “Fem Esport, fem Arxiu”, aquest cop va ser a Lleida, a l’Arxiu Històric de Lleida. Mitjançant els enllaços que us pose a conctinuació, podeu recuperar les ponències que es van presentar i la taula rodona que va cloure la jornada amb interessants aportacions per part de tots els seus participantss:
Del 12 d’abril al 31 de maig us convidem a visitar l’exposició itinerant organitzada conjuntament per l’Arxiu Nacional i el Consolat del Japó a Barcelona, que recull l’evidència documental de les relacions teixides durant tot el segle XX entre Catalunya i Japó, unes relacions de tipus cultural, institucional i comercials.
La mostra explora les relacions existents entre Catalunya i el Japó, unes relacions travades a poc a poc, d’aquí les paraules “Candor i coratge” (extretes d’un vers manllevat al poeta Carles Riba) perquè, d’una banda s’han basat sempre en l’admiració mútua de les dues cultures, molt diferents, però sempre evocadores per a ambdós pobles. De l’altra, per l’empenta i la iniciativa necessàries que calen per a mantenir contactes, relacions i intercanvis entre comunitats tan allunyades físicament.
L’exposició vol ser un tast suggeridor d’aquest intens intercanvi cultural, institucional i econòmic que, des de l’època de les exposicions internacionals de Barcelona (1888 i 1929) i, en el decurs del segle XX, han mantingut i intensificat tant Catalunya com el Japó.
La mostra s’articula en tres àmbits: el primer, fa un repàs gairebé cronològic de les relacions i visites institucionals i de caire comercial japoneses a Catalunya o a l’inrevés. Hi ha els testimonis de les visites oficials a Barcelona de delegacions nipones en ocasió de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de l’any 1921; la visita dels vaixells escola japonesos els anys 1926 i 1934; o bé les visites dels prínceps Takamatsu l’any 1930 i les de l’emperador Akihito i de l’emperadriu Michiko els anys 1985 i 1994. També mostra la presència destacada del Japó a les grans exposicions internacionals celebrades a Barcelona (1888 i 1929), i en diferents edicions de la Fira internacional de Mostres durant la segona meitat del segle XX. La presència comercial catalana al Japó es centra en el paper desenvolupat a partir de l’any 1985 pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) o des del 1987 pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); organismes fusionats l’any 2008 en l’agència ACCIÖ, que actualment segueix operant a Tòquio a través de la seva oficina de promoció.
El segon àmbit de l’exposició presenta la fascinació que, des de la dècada del 1870, tenen els barcelonins i els catalans en conjunt, tant pels espectacles com pels objectes artístics que arriben des del país nipó. Molts artistes i burgesos de l’època es van convertir en bons col-leccionistes i aviat van aparèixer “museus privats” on es podien admirar valuoses peces d’art japonès. Les noves influències artístiques del Japó van arribar de la mà de la ceràmica, la laca i, principalment, dels ukiyo-e (les xilografies) japoneses. En aquest bloc expositiu es podrà veure el pas per Barcelona del lluitador i teòric del jujutsu, el japonès Sadakazu Uenishi “Rakú”; els equilibristes o “jongleurs japonesos” Mikasa-Chokichi; una lluita de Sumo o la presència a Barcelona de Yoshitaro Tae, el pescador de perles japonès que va introduir la pesca submarina a Catalunya. Pel que fa a la presència cultural catalana al Japó, cal destacar l’impacte i la repercussió del viatge que el mestre Pau Casals hi va fer l’any 1961.
El tercer àmbit recull la influència de la poesia japonesa en la catalana, posant en relleu una selecció de poemes tanka creats pel poeta, escriptor, filòleg i humanista Carles Riba.
Des de l’Arxiu Històric també hem volgut fer la nostra petita aportació, amb la reproducció de l’expedient d’autorització per a celebrar un acte hispano-japonès, que es va dur a terme a Artesa de Segre l’any 1942. La fascinació pel Japó també va arribar a les nostres terres.
Dates: del 12 d’abril al 31 de maig de 2021
Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida. Entrada lliure
El Departament de Cultura de la Generalitat per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya ja fa molts anys que treballa en el Pla Bruniquer des d’una doble vessant: la restauració i la digitalització documental. Diversos arxius comarcals de les terres de Ponent i el Pirineu s’han afegit a aquest plà i, han pogut restaurar, diversos volums dels seus fons.
L’Arxiu Comarcal de la Segarra va fer restaurar dos volums. El primer fou un volum del protocol notarial de Josep Pomés i Mestre de l’any 1866. La restauració feta per Núria Vila, del Taller grafia, conservació irestauració, ha consistit en la desinfecció, neteja del paper, tractament de la coberta i posterior enquadernació. El problema principal, i motiu de la restauració, era la infecció per microorganismes que presentava a causa d’una mullena en el passat.
Llibre restaurat per Núria Vila de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ASG)
L’altre document restaurat és el llibre de Consells de Cervera de l’any 1430-1431. Des del juliol passat el llibre ha estat objecte d’un procés de restauració consistent en la neteja, desinfecció dels microorganismes, consolidació dels fulls, relligat, tractament de la coberta i enquadernació a càrrec de la restauradora Rita Udina.
Aquesta mateixa conservadora també se’n va ocupar de la restauració d‘un protocol del districte de la Seu d’Urgell i un altre del de Lleida, de 1677-1678 i 1756-1757 respectivament, tot en el marc del Pla Bruniquer, en aquest cas pertanyents als fons notarials custodiats per l’Arxiu històric de Lleida
Protocols del districte de la Seu d’Urgell i del de Lleida
Per la seva banda l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va seleccionar per a la seva restauració un document singular i d’important valor històric del fons de l’ajuntament de Guimerà, es tracta del “Llibre de la Cort del Batlle”, 1581-1586. El document reflecteix la gestió del batlle com a administrador de justícia en nom del senyor de la baronia de Guimerà en aquests anys i constitueix un document molt singular a nivell local.
Llibre de la Cort del Batlle de Guimerà (ACUR)
L’Archiu Generau d’Aran es va inclinar per restaurar un Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Aquest volum es va veure afectat per una inundació que hi va haver la nit del 24 d’octubre de 1937, amb la pujada del riu Nere que amenaçà els carrers principals de la vila de Vielha. L’edifici de la Notaria de Vielha que es trobava al cap del Passeig de Vielha, es va inundar i la major part dels protocols que custodiava es van perdre. El senyor Josep Soler Arnes va rescatar una part i els va conservar fins a l’any 1945. L’any 1946, el notari Aurelio Moreno Prádanos es fa càrrec de la Notaria de Vielha.
Manual de protocols després de la seva restauració realitzada per Rita Udina (AGA)
Un dels volums rescatat de les aigües del Nere pel senyor Soler Arnes és el Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Entre els mesos de juliol i desembre de 2020, la restauradora Rita Udina i el seu equip han fet treballs de desinfecció, neteja, consolidació i aplanat en el manuscrit. Per les característiques del document, l’arxiu ha demanat que es retorni desmuntat per tal de poder digitalitzar-lo sense perjudici per a la conservació dels fulls. És per això, que el document retorna encapsulat en dues capses de conservació. Una vegada digitalitzar es valorarà la seva relligadura i enquadernació.
Grup d'Arxivers de Lleida 