Ponències de les jornades “Fem Esport, fem Arxiu”


El juny de 2021 es va celebrar una nova jornada “Fem Esport, fem Arxiu”, aquest cop va ser a Lleida, a l’Arxiu Històric de Lleida. Mitjançant els enllaços que us pose a conctinuació, podeu recuperar les ponències que es van presentar i la taula rodona que va cloure la jornada amb interessants aportacions per part de tots els seus participantss:

Ponèncieshttps://youtu.be/Miz2saxYlmM

Taula rodonahttps://youtu.be/3dt__SeUVJo

Informació extreta de les xarxes socials de l’AHL

Exposició “Candor i Coratge. Testimonis documentals de les relacions Catalunya-Japó al segle XX conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya


Del 12 d’abril al 31 de maig us convidem a visitar l’exposició itinerant organitzada conjuntament per l’Arxiu Nacional i el Consolat del Japó a Barcelona, que recull l’evidència documental de les relacions teixides durant tot el segle XX entre Catalunya i Japó, unes relacions de tipus cultural, institucional i comercials.

La mostra explora les relacions existents entre Catalunya i el Japó, unes relacions travades a poc a poc, d’aquí les paraules “Candor i coratge” (extretes d’un vers manllevat al poeta Carles Riba) perquè, d’una banda s’han basat sempre en l’admiració mútua de les dues cultures, molt diferents, però sempre evocadores per a ambdós pobles. De l’altra, per l’empenta i la iniciativa necessàries que calen per a mantenir contactes, relacions i intercanvis entre comunitats tan allunyades físicament. 

L’exposició vol ser un tast suggeridor d’aquest intens intercanvi cultural, institucional i econòmic que, des de l’època de les exposicions internacionals de Barcelona (1888 i 1929) i, en el decurs del segle XX, han mantingut i intensificat tant Catalunya com el Japó. 

2019_Cartell expo Japó

La mostra s’articula en tres àmbits: el primer, fa un repàs gairebé cronològic de les relacions i visites institucionals i de caire comercial japoneses a Catalunya o a l’inrevés. Hi ha els testimonis de les visites oficials a Barcelona de delegacions nipones en ocasió de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de l’any 1921; la visita dels vaixells escola japonesos els anys 1926 i 1934; o bé les visites dels prínceps Takamatsu l’any 1930 i les de l’emperador Akihito i de l’emperadriu Michiko els anys 1985 i 1994. També mostra la presència destacada del Japó a les grans exposicions internacionals celebrades a Barcelona (1888 i 1929), i en diferents edicions de la Fira internacional de Mostres durant la segona meitat del segle XX. La presència comercial catalana al Japó es centra en el paper desenvolupat a partir de l’any 1985 pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) o des del 1987 pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); organismes fusionats l’any 2008 en l’agència ACCIÖ, que actualment segueix operant a Tòquio a través de la seva oficina de promoció.

El segon àmbit de l’exposició presenta la fascinació que, des de la dècada del 1870, tenen els barcelonins i els catalans en conjunt, tant pels espectacles com pels objectes artístics que arriben des del país nipó. Molts artistes i burgesos de l’època es van convertir en bons col-leccionistes i aviat van aparèixer “museus privats” on es podien admirar valuoses peces d’art japonès. Les noves influències artístiques del Japó van arribar de la mà de la ceràmica, la laca i, principalment, dels ukiyo-e (les xilografies) japoneses. En aquest bloc expositiu es podrà veure el pas per Barcelona del lluitador i teòric del jujutsu, el japonès Sadakazu Uenishi “Rakú”; els equilibristes o “jongleurs japonesos” Mikasa-Chokichi; una lluita de Sumo o la presència a Barcelona de Yoshitaro Tae, el pescador de perles japonès que va introduir la pesca submarina a Catalunya. Pel que fa a la presència cultural catalana al Japó, cal destacar l’impacte i la repercussió del viatge que el mestre Pau Casals hi va fer l’any 1961.

El tercer àmbit recull la influència de la poesia japonesa en la catalana, posant en relleu una selecció de poemes tanka creats pel poeta, escriptor, filòleg i humanista Carles Riba.

Des de l’Arxiu Històric també hem volgut fer la nostra petita aportació, amb la reproducció de l’expedient d’autorització per a celebrar un acte hispano-japonès, que es va dur a terme a Artesa de Segre l’any 1942. La fascinació pel Japó també va arribar a les nostres terres.

SCAN2431

Dates: del 12 d’abril al 31 de maig de 2021

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida. Entrada lliure

Horari:

  • Matins: de dilluns a divendres, de 9 a 14h
  • Tardes: dimarts i dijous, de 15.30 a 17.30h

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Restauració de documents d’arxius comarcals de les terres de Ponent i Pirineu dins el Pla Bruniquer 2020


El Departament de Cultura de la Generalitat per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya ja fa molts anys que treballa en el Pla Bruniquer des d’una doble vessant: la restauració i la digitalització documental. Diversos arxius comarcals de les terres de Ponent i el Pirineu s’han afegit a aquest plà i, han pogut restaurar, diversos volums dels seus fons.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra va fer restaurar dos volums. El primer fou un volum del protocol notarial de Josep Pomés i Mestre de l’any 1866. La restauració feta per Núria Vila, del Taller grafia, conservació i restauració, ha consistit en la desinfecció, neteja del paper, tractament de la coberta i posterior enquadernació. El problema principal, i motiu de la restauració, era la infecció per microorganismes que presentava a causa d’una mullena en el passat.

Llibre restaurat per Núria Vila de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ASG)

L’altre document restaurat és el llibre de Consells de Cervera de l’any 1430-1431. Des del juliol passat el llibre ha estat objecte d’un procés de restauració consistent en la neteja, desinfecció dels microorganismes, consolidació dels fulls, relligat, tractament de la coberta i enquadernació a càrrec de la restauradora Rita Udina.

Aquesta mateixa conservadora també se’n va ocupar de la restauració d‘un protocol del districte de la Seu d’Urgell i un altre del de Lleida, de 1677-1678 i 1756-1757 respectivament, tot en el marc del Pla Bruniquer, en aquest cas pertanyents als fons notarials custodiats per l’Arxiu històric de Lleida

Protocols del districte de la Seu d’Urgell i del de Lleida

Per la seva banda l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va seleccionar per a la seva restauració un document singular i d’important valor històric del fons de l’ajuntament de Guimerà, es tracta del “Llibre de la Cort del Batlle”, 1581-1586. El document reflecteix la gestió del batlle com a administrador de justícia en nom del senyor de la baronia de Guimerà en aquests anys i constitueix un document molt singular a nivell local.

Llibre de la Cort del Batlle de Guimerà (ACUR)

L’Archiu Generau d’Aran es va inclinar per restaurar un Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Aquest volum es va veure afectat per una inundació que hi va haver la nit del 24 d’octubre de 1937, amb la pujada del riu Nere que amenaçà els carrers principals de la vila de Vielha. L’edifici de la Notaria de Vielha que es trobava al cap del Passeig de Vielha, es va inundar i la major part dels protocols que custodiava es van perdre. El senyor Josep Soler Arnes va rescatar una part i els va conservar fins a l’any 1945. L’any 1946, el notari Aurelio Moreno Prádanos es fa càrrec de la Notaria de Vielha.

Manual de protocols després de la seva restauració realitzada per Rita Udina (AGA)

Un dels volums rescatat de les aigües del Nere pel senyor Soler Arnes és el Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Entre els mesos de juliol i desembre de 2020, la restauradora Rita Udina i el seu equip han fet treballs de desinfecció, neteja, consolidació i aplanat en el manuscrit. Per les característiques del document, l’arxiu ha demanat que es retorni desmuntat per tal de poder digitalitzar-lo sense perjudici per a la conservació dels fulls. És per això, que el document retorna encapsulat en dues capses de conservació. Una vegada digitalitzar es valorarà la seva relligadura i enquadernació.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Transferència de documentació municipal


L’Arxiu Històric de Lleida ha començat l’hivern de manera diferent, com ho està sent tot aquest any. A l’Arxiu els han dut un regal, divendres vàren rebre la documentació històrica de l’Ajuntament de Torrefarrera, que s’ha dut a terme en compliment de la legislació i en el marc del conveni signat aquest mateix any. Entre la documentació més antiga un Llibre de cadastre del 1754.

Amb aquesta entrada, Torrefarrera s’uniex als municipis d’Almenar, Alguaire i Aitona, que ja han dipositat la seva documentació. Esperem que altres municipis del Segrià segueixin el seu exemple. D’aquesta forma es garanteix la conservació de la documentació municipal, es facilita la gestió documental en l’oficina municipal i l’accés en les millors condicions.

Us adjuntem dues imatges de com estava la documentació a l’Ajuntament de Torrefarrera; i com es troben actualment a l’Arxiu. Ara se n’haurà de fer el tractament documental, per posar-lo a l’abast d’investigadors i ciutadania.

Informació extreta de les xarxes socials de l’Arxiu Històric de Lleida

Exposició a l’Arxiu històric de Lleida: L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila


Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.

Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.

La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.

Des del principi es va pensar en fer una exposició que mostrés alguns dels documents ingressats i l’època en la que van ser generats i concebuts. Havia de ser un gran esdeveniment, amb una inauguració diferent i un seguit d’activitats a l’entorn de la guerra civil i la postguerra a Lleida, enllaçant-les amb alguns dels documents més rellevants. L’exposició està comissariada per David Ymbernon, un artista polifacètic que tant domina les tècniques mixtes en la pintura, com construeix escenografies o utilitza la gastronomia com forma d’expressió. Tot un luxe, per a un Arxiu, que es veurà eclipsat per la pandèmia.

  • Arxiu històric de Lleida
  • Carrer governador Montcada, s/n
  • Del 13/10/2020 a 15/01/2021
  • De 9 a 17:30 h dies laborals excepte dissabtes
    • Del 15/12/2020 a 10/01/2021 horari de de 9 a 14h

Malgrat les circumstàncies la voluntat de tirar endavant l’exposició és encomiable, així que podreu gaudir d’ella amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris des del 13 d’octubre fins al 15 de gener de 2021. Esperem que aquesta mostra mogui a alguns investigadors a interessar-se per la seva biografia i aviat tinguem una publicació que ens expliqui amb certesa qui era Andrés Ymbernon Vila.

Joan Sales escrivia a Marius Torres:


“M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.” Joan Sales (Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 1976)