Consulta en línia de les Actes del Ple de 1970


 

L’Arxiu Municipal de Lleida, amb el suport de la Secretaria General de l’Ajuntament de Lleida, posa a l’accés de tothom a través del web municipal les actes del Ple de l’any 1970. Actualment estan ja disponibles a la consulta en línia les actes del Ple el període comprès entre l’any 1883 i l’any 1970.

Les Actes del Ple recullen la transcripció, realitzada pel Secretari de l’Ajuntament, de totes les actes aprovades durant la sessió plenària. Recullen la data i hora en què comença la sessió, la relació de matèries debatudes, la relació d’assistents, la indicació de les persones que hi han intervingut, les incidències esdevingudes, els vots emesos i els acords adoptats.

Des de l’Arxiu continuarem treballant amb l’objectiu de facilitar la consulta d’aquests documents bàsics per estudiar la història de la Paeria de Lleida. Els treballs de digitalització els ha dut a terme l’empresa IMTHE– Tratamiento y Gestión documental SL.

Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

L’Arxiu de la Ciutat de Lleida restaura la Carta de Poblament (1150)


L’Arxiu de la Ciutat, com tot arxiu, conserva en els seus fons documents que atès que són indispensables per a la història de la ciutat i de la institució tenen la consideració de documents essencials i, per tant, han de ser conservats permanentment.

És per aquest motiu que les institucions han de prendre certes mesures de protecció sobre aquesta documentació única i original, mitjançant la restauració, la digitalització i el traspàs d’informació en diferents suports i a diferents dipòsits, en previsió d’un

a pèrdua fortuïta o ocasional d’informació.

L’Arxiu Municipal de Lleida recentment ha fet restaurar la Carta de Poblament, pergamí de l’any 1150, i document essencial per excel·lència de l’Ajuntament de Lleida. Atorgat conjuntament pels comtes de Barcelona i els comtes d’Urgell significà l’inici de la vida jurídica de la ciutat i garantia la justícia, l’ordre públic i l’assentament de nous pobladors, que passaven a gaudir d’una situació jurídica favorable i, en principi, exempta d’actuacions arbitràries del poder públic.

Ara, 870 anys després de la seva creació la Carta de Poblament requeria d’un tractament tècnic de restauració que garantís la conservació, la integritat i l’autenticitat de l’original per

poder-la llegar als lleidatans del futur.

La tasca tècnica de la restauració ha estat encarregada a la restauradora Núria Vila del taller Grafia-conservació-restauració, i us convidem a descobrir el procediment que s’ha seguit per retornar la Carta a l’aspecte que tenia en el moment de la seva creació.

Descobreix com s’ha restaurat la Carta de Poblament!!!

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Diada Nacional de Catalunya: Recollida de senyeres al Palau de la Paeria (10 de setembre de 1983)


Demà dimecres es celebra la Diada Nacional de Catalunya i, l’Arxiu Municipal de Lleida, publica una imatge dels anys 80 que forma part del fons fotogràfic del mateix arxiu. Els anys vuitanta foren temps de canvis i de recuperació d’identitats, on les Diades Nacionals de cada 11 de setembre adquirien un paper especialment rellevant.
La fotografia que ens presenten mostra als lleidatans fent cua per entrar al Palau de la Paeria, a recollir una senyera.
Una senyera que l’endemà, segurament, lluiria en els balcons engalanat una ciutat que, a poc a poc, anava recuperant la seva catalanitat.

Encara avui, setembre rere setembre, els ciutadans acudeixen a la Paeria a recollir la seva senyera.

 

 

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

 

Seixanta anys de la construcció de les piscines del Parc de les Basses


L’onada de calor que hem viscut aquestes darreres setmanes ha fet que sobrevisquéssim passant les hores en remull en les piscines que en l’actualitat hi ha distribuïdes pels diferents barris de la ciutat.
Fins fa unes dècades, els lleidatans s’havien de desplaçar fins al parc de les Basses d’Alpicat per poder gaudir de l’aigua i d’activitats a l’aire lliure, comptava amb una àmplia zona d’esbarjo amb taules de pícnic i barbacoes que permetia que es gaudís de l’espai durant tot l’any.
L’origen del dit parc es remunta a l’any 1901, quan l’alcalde Costa decidí construir un sistema de basses d’aigua per recollir l’aigua del canal de Pinyana i millorar l’abastiment de la ciutat. Posteriorment, s’hi van plantar un seguit d’arbres amb la intenció de protegir de forma natural l’aigua. Durant el franquisme es construí una escola, un local social i una piscina.
A finals de la dècada dels anys 50 es deixà d’utilitzar les basses com a reserva d’aigua, i l’alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes grans piscines municipals, juntament amb la zona d’esbarjo, els quals foren inaugurats per les autoritats el dia 18 de juliol de 1961. Durant anys es va conèixer com el Parc Alcalde Pons, en honor a qui va promoure la seva construcció.


Com ja hem dit, el Parc de les Basses d’Alpicat esdevingué un dels principals indrets d’esbarjo per a diverses generacions de lleidatans, fins al punt de ser conegut com “la platja de Lleida”. Als anys 80 s’amplià i s’hi construí una pista d’atletisme, una escola de jardineria i un càmping.

No obstant això, a mitjans de la dècada del 90, amb la construcció de les piscines als barris, la popularitat del parc minvà gradualment, forçant el tancament de les piscines públiques i causant la degradació general de les instal·lacions i serveis.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Podeu veure, en aquesta publicació  de l’any 2014, més imatges del parc de les basses d’Alpicat que es troben al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

La Insaculació: mètode d’elecció de paers a Lleida


Com cada quatre anys els ciutadans hem tingut el dret a exercir el nostre dret democràtic per escollir els representants polítics que formaran part de la corporació municipal. Aquest fet que venim vivint regularment des de fa unes dècades al llarg dels segles ha patit moltes variacions. Un d’aquests mètodes emprats, al llarg dels segles XVI i XVII, va ser el de la insaculació.

Amb el privilegi atorgat pel lloctinent general de Catalunya, Joan d’Aragó el 1499, s’estableix la insaculació com a mitjà únic per a l’elecció de paers, consellers i la resta d’oficials municipals, per la qual cosa disposa que es formin les respectives bosses que es guardaran amb cura a la casa de la Paeria. Es disposava que els paers havien d’estar 3 anys sense tornar a desenvolupar el càrrec, i assenyala l’edat mínima de 40 anys per al paer en cap o primer  i de 30 per a la resta, els quals havien de gaudir de la circumstància indispensable de ser casts o vidus; és a dir que els solters eren inhàbils, no només com a paers sinó per a tots els oficis de la ciutat. Eren causes d’inhabilitació, també, ser deutor de la ciutat o ser fiador d’algú que ho fos, ésser clergue amb ordes sagrades, ser religiós, etc. S’imposava la multa de 100 lliures a qui no acceptés l’ofici de paer o qualsevol altre.

Tot assumpte referit a la ciutat, per mínim i insignificant que semblés, anava al Consell General, i allí es tractava; i per delegació passava a decisió dels paers, assessorats per cert nombre variable de prohoms. Entre la resta d’atribucions dels paers hi havia la de formar, juntament amb el veguer i els prohoms, el Tribunal de Coltellades; el poder d’executar els béns i efectes dels deutors a la ciutat; l’anar precedits de dos macers amb maces de plata amb les armes d’aquesta, i que el rei no els pogués formar causa per danys a cavallers, militars o qualsevol altra classe de persones.

Tots els nomenaments d’oficis i paers s’apuntaven en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida que data de 1620 i porta per títol Llibre d’Ànima.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Programa de les fires i festes de maig de Lleida, de 1919


El mes de maig a Lleida és ple d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques que fan que durant unes setmanes els lleidatans i lleidatanes visquem en un estat de joia i alegria.

Ara fa cent anys, les coses no eren gaire diferents. Mostra d’aquestes ganes de sortir al carrer i gaudir de la recentment estrenada primavera, és el programa de les fires i festes de maig de 1919, que conservem a l’Arxiu de la Ciutat.

El programa oficial dels actes organitzats en honor del patró Sant Anastasi, presenta a la seva portada una fotografia realitzada des de la base del pont de ferro que travessava el riu Segre. Aquest pont fou inaugurat l’any 1911, obra de l’enginyer Josep Bores i Romero, i destruït l’any 1938, durant la Guerra Civil. En un segon terme, la imatge ens ofereix una vista dels edificis de la que aleshores era l’av. Cabrinetty, i que avui coneixem com l’av. Francesc Macià. I, coronant la imatge, la sempre imponent presència de la Seu Vella.

El document escrit en un català previ a la normalització d’en Pompeu Fabra, està signat per l’alcalde republicà Humbert Torres, pare del polític Víctor Torres i Pereña i del poeta Màrius Torres i Pereña, i pel secretari Enric Corbella. I, fou imprès, a dues tintes, per la impremta lleidatana Sol i Benet.

Entre els actes que presenta el programa de l’any 1919 hi podem trobar misses, conferències culturals, focs artificials, sardanes, concerts, globus aerostàtics, fires de bestiar… que no divergeixen gaire dels què gaudim en l’actualitat.

Destaquem la celebració d’actes de beneficència com el que tingué lloc immediatament després de l’encesa de l’enllumenat decoratiu de les festes quan “els Alcaldes de Barri i els Rectors de les Parroquies repartiran bonos-raccións de pà a les families necessitades”.

Però, entre tot el programat criden l’atenció dos esdeveniments, per una banda la inauguració del monument a l’alcalde Fuster i d’altra la col·locació de la primera pedra del grup escolar dels Camps Elisis, obra de l’arquitecte Adolf Florensa.

I per acabar aquests dies de diversió, s’oferí als lleidatans un concert de cloenda al “Teatre dels Camps” a la memòria de diversos músics eminents, entre ells en Manel Giró, el llegat documental del qual es conserva a l’Arxiu Municipal.

La contraportada està presidida per l’escut de la ciutat de Lleida, amb les quatre barres i la flor de lis, vigent en aquells anys, en el qual es pot llegir la llegenda en llatí “Sigillum Magnum Civitatis Illerdae”.

 

Descarrega’t i descobreix el programa complet!

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida