Donació del fons del dibuixant Alfons López

El divendres 16 de desembre de 2022, a les 11 h, al Saló de Plens del Palau de la Paeria, amb l’assistència del paer en cap Miquel Pueyo, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, el dibuixant Alfons López, familiars, companys i amics, va tenir lloc l’acte de donació del Fons Alfons López, de la mà del mateix donant.

Aquesta documentació que passarà a formar part del Fons Alfons López de l’Arxiu Municipal de Lleida, està integrat per 89 capses, on consten més de 1500 originals, 1716 revistes, 317 fotografies, 55 cartells, a més de premsa i documentació en múltiples formats que ens mostren la importància de la seva producció creativa al llarg dels anys.

Alfons López i Tufet, va néixer a Lleida l’any 1950, és un dibuixant, periodista, autor de còmic, humorista gràfic, director de publicacions i també divulgador. La seva obra es caracteritza per un marcat i compromès to polític, crític amb el sistema i defensor de les causes socials.

La importància del Fons Alfons López rau en el fet que és un fons gràfic que ens permet analitzar de manera global l’activitat del dibuixant tant a través dels seus originals com la seva repercussió en publicacions i en els mitjans de comunicació, per l’elevat volum de capçaleres hemerogràfiques que contextualitzen la seva producció. Com perquè ens permet analitzar, també, l’evolució i les diferents etapes de creació artística que l’Alfons López ha viscut amb el pas dels anys.  El fons destaca perquè l’artista ha conservat i donat a l’Arxiu de la Ciutat, totes les publicacions en què ha publicat alguna de les seves creacions, des dels inicis de la seva activitat a finals dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Foto: O. Bosch. Museu Morera

L’any 2016 Alfons López ja fa donació al Museu Morera de part del seu llegat, concretament de 552 originals que van passar a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida i que ara juntament amb la donació a l’Arxiu Municipal converteixen la ciutat de Lleida com a focus de referència per a la conservació i estudi de l’obra de l’artista. La seva obra ampliarà indubtablement, el patrimoni documental de Lleida esdevenint ja part de la  història de la nostra ciutat.

Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la representació gràfica com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Guillem Viladot des del silenci del seu arxiu: 100 anys d’història

Aquest any commemorem els 100 anys del naixement d’en Guillem Viladot i Puig, escriptor i creador polifacètic nascut a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Per a celebrar-ho i recordar-lo presentem una exposició que recorre la seva vida i la seva obra.

Fill de farmacèutics, en Viladot també es dedica a aquesta professió per tradició familiar. Tot i això les seves inquietuds van superar els camps científics. Apotecari, escriptor, artista indisciplinat i insubornable, va crear i recrear una obra total, de la qual fem un repàs en aquesta exposició.

Estructurada en diversos àmbits: 

• Infantesa i adolescència
• Viladot articulista
• Les avantguardes i l’experimentació
• Viladot i la psicoanàlisi
• Viladot, la cultura i la contracultura

En cadascun d’aquests àmbits, i a través de fotografies, documents, textos publicats i manuscrits originals de les seves obres i altres element generats pel seu poder creatiu, podem descobrir les diverses “cares” d’aquest creador i totes les facetes de la seva activitat creativa. La major part d’aquests documents provenen de la Fundació “Lo Pardal” que custodia el llegat documental i artístic d’en Guillem Viladot, un llegat que ha organitzat i descrit la Teresa Ibars, arxivera i responsable del Servei d’Arxius de la Diputació de Lleida, i que ha donat origen a aquesta exposició.

Dates d’exposició: del 10 d’octubre al 2 de desembre.

           Inauguració: 10 d’octubre a les 19h amb l’Assistència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el Director de Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull

Horari: matins laborables, de 9 a 14h 

            tardes laborales, de dilluns a dijous de 15 a 17.30h; divendres, fins les 16.30h

Donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida

El divendres 22 de setembre al Centre Cívic de Balàfia va tenir lloc l’acte de donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida, amb l’assistència de la tinent d’alcalde Jordina Freixenet, el donant Ramon Torralba, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, i Antoni Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia.

Ramon Torralba Sans feu donació a l’Arxiu de 17 rotlles de pel·lícula en format Súper-8 i 1039 negatius, de diversos reportatges fotogràfics amb imatges del barri de Balàfia de les dècades de 1970 i 1980, i també programes i cartells d’activitats culturals que s’hi van celebrar. Aquest fons pren especial importància perquè és el primer fons particular que ingressa a l’Arxiu Municipal dedicat específicament a un barri de la ciutat, i ens permetrà descobrir la història de la ciutat des de la perspectiva veïnal. Destacar també, que entre la documentació entregada hi consta un cartell de la Festa Major de Lleida de 1980, del qual l’Arxiu no comptava amb cap exemplar i que passarà a formar part de la col·lecció de cartells municipals.

Actualment, l’Arxiu està inventariant i catalogant tota la documentació aportada per poder-ne fer difusió pròximament.

En Ramon Torralba és un lleidatà que ha viscut gran part de la seva vida al barri de Balàfia. Es podria definir com una persona amb inquietuds i fotògraf de professió, que al llarg de la seva vida ha estat estretament vinculat amb les entitats del barri, la parròquia, el grup de joves, i l’Associació de Veïns des de la seva creació. Destacar també el seu activisme a principis dels anys vuitanta, amb el moviment veïnal que realitzà diverses accions demanant el soterrament de les vies del tren que provocaven constants accidents i aïllaven Balàfia de la resta de la ciutat.

Fou en aquella època en què es forma com a fotògraf a l’Escola de Belles Arts de Lleida, on descobreix la seva vocació, i es graduà en la primera promoció de Fotografia i Imatge de l’Escola. A poc a poc, s’introduí en aquest món creatiu realitzant petites col·laboracions i un dels seus primers enregistraments fou un reportatge sobre la riuada del riu Segre de novembre de 1982. A finals dels anys vuitanta es professionalitza, i el 1990 crea la productora de vídeo i televisió Videograma que està activa fins a 2015.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’Ateneu Popular dona 164 exemplars de la revista Ressò de Ponent a l’Arxiu Municipal

El passat dilluns 20 de juny, la tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, la presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent, Carmina Pardo i la cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes signaren la donació de 164 exemplars de la revista Ressò de Ponent a l’Arxiu Municipal.

Aquestes revistes, que comprenen de l’any 1981 al 2011, permetran completar la col·lecció que guarda l’Arxiu Municipal i que després d’una inundació que vam patir l’any 2013 perdéssim alguns números.

Els números de Ressò de Ponent s’integraran en l’hemeroteca de l’Arxiu, composta per més de tres-centes capçaleres de publicacions locals, que a poc a poc es van digitalitzant, i a les quals podeu accedir des de l’Arxiu Digital.

La tinent d’alcalde i regidoria de Presidència, Jordina Freixanet, recordà que la tasca de l’Arxiu Municipal és, bàsicament, “divulgar, conservar i ser la memòria històrica de la ciutat, i posar el seu fons a disposició no només dels investigadors, sinó de la ciutadania de Lleida com un dret a conèixer el seu passat i a tenir dret a la memòria col·lectiva”. En aquest sentit, ha destacat la importància de tots els materials que es dipositen a l’Arxiu per part de particulars o entitats: “ Tots els petits llegats que es donen a escala de ciutat s’integren aquesta memòria que passa a ser d’uns, d’una entitat, a ser de la ciutat”. Freixanet ha recordat que l’Ateneu és una de les entitats més importants de la ciutat per la seva difusió cultural, educativa, pedagògica i de ciència i la revista Ressò “és la cara visible” d’aquesta tasca.

Imatge de l’Ajuntament de Lleida

Per la seva banda, la presidenta de l’Ateneu, Carmina Pardo, ha agraït la tasca desenvolupada per les persones que han contribuït, des de l’entitat, a la preservació de la documentació “Voldria agrair especialment el Jaume Bada, que avui ens acompanya en aquest acte, que hagi tingut cura d’aquesta col·lecció que avui podem donar a l’Ajuntament” i posar a disposició de tota la ciutadania la publicació editada per l’Ateneu Popular de Ponent des de l’any 1981.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Acte de lliurament de 7 rotlles de pel·lícula enregistrats per Agustí Mestre Barri entre l’any 1972 i 1973, de mà de la família Mestre

El passat dissabte 14 de maig de 2020, a les 11 hores, va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal de Lleida, de set rotlles de pel·lícula  enregistrats per Agustí Mestre Barri entre els anys 1972 i 1973. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo París, la Cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes i de Jordi Mestre com a representant de la família.

Foto: Mario Gascón

L’empresari Agustí Mestre Barri, fou un cineasta amateur que es dedicà a filmar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. Alhora, que enregistrà també el procés de construcció del centre comercial Agustí Mestre SA a la partida Copa d’Or que de retruc copsà l’evolució urbanística d’aquesta zona de la ciutat, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

Els 7 rotlles de pel·lícula en format super 8, que ingressen a l’Arxiu el dia 14 de maig de 2022, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i ens permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida de l’any 1972 i de l’any 1973, així com els processos de canvis urbanístics viscuts per la ciutat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, engrandint així el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics, fruit sobretot la de campanya de recuperació de patrimoni cinematogràfic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en aquest suport, en mans privades.