Diada Nacional de Catalunya: Recollida de senyeres al Palau de la Paeria (10 de setembre de 1983)


Demà dimecres es celebra la Diada Nacional de Catalunya i, l’Arxiu Municipal de Lleida, publica una imatge dels anys 80 que forma part del fons fotogràfic del mateix arxiu. Els anys vuitanta foren temps de canvis i de recuperació d’identitats, on les Diades Nacionals de cada 11 de setembre adquirien un paper especialment rellevant.
La fotografia que ens presenten mostra als lleidatans fent cua per entrar al Palau de la Paeria, a recollir una senyera.
Una senyera que l’endemà, segurament, lluiria en els balcons engalanat una ciutat que, a poc a poc, anava recuperant la seva catalanitat.

Encara avui, setembre rere setembre, els ciutadans acudeixen a la Paeria a recollir la seva senyera.

 

 

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

 

Anuncis

Seixanta anys de la construcció de les piscines del Parc de les Basses


L’onada de calor que hem viscut aquestes darreres setmanes ha fet que sobrevisquéssim passant les hores en remull en les piscines que en l’actualitat hi ha distribuïdes pels diferents barris de la ciutat.
Fins fa unes dècades, els lleidatans s’havien de desplaçar fins al parc de les Basses d’Alpicat per poder gaudir de l’aigua i d’activitats a l’aire lliure, comptava amb una àmplia zona d’esbarjo amb taules de pícnic i barbacoes que permetia que es gaudís de l’espai durant tot l’any.
L’origen del dit parc es remunta a l’any 1901, quan l’alcalde Costa decidí construir un sistema de basses d’aigua per recollir l’aigua del canal de Pinyana i millorar l’abastiment de la ciutat. Posteriorment, s’hi van plantar un seguit d’arbres amb la intenció de protegir de forma natural l’aigua. Durant el franquisme es construí una escola, un local social i una piscina.
A finals de la dècada dels anys 50 es deixà d’utilitzar les basses com a reserva d’aigua, i l’alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes grans piscines municipals, juntament amb la zona d’esbarjo, els quals foren inaugurats per les autoritats el dia 18 de juliol de 1961. Durant anys es va conèixer com el Parc Alcalde Pons, en honor a qui va promoure la seva construcció.


Com ja hem dit, el Parc de les Basses d’Alpicat esdevingué un dels principals indrets d’esbarjo per a diverses generacions de lleidatans, fins al punt de ser conegut com “la platja de Lleida”. Als anys 80 s’amplià i s’hi construí una pista d’atletisme, una escola de jardineria i un càmping.

No obstant això, a mitjans de la dècada del 90, amb la construcció de les piscines als barris, la popularitat del parc minvà gradualment, forçant el tancament de les piscines públiques i causant la degradació general de les instal·lacions i serveis.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Podeu veure, en aquesta publicació  de l’any 2014, més imatges del parc de les basses d’Alpicat que es troben al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

La Insaculació: mètode d’elecció de paers a Lleida


Com cada quatre anys els ciutadans hem tingut el dret a exercir el nostre dret democràtic per escollir els representants polítics que formaran part de la corporació municipal. Aquest fet que venim vivint regularment des de fa unes dècades al llarg dels segles ha patit moltes variacions. Un d’aquests mètodes emprats, al llarg dels segles XVI i XVII, va ser el de la insaculació.

Amb el privilegi atorgat pel lloctinent general de Catalunya, Joan d’Aragó el 1499, s’estableix la insaculació com a mitjà únic per a l’elecció de paers, consellers i la resta d’oficials municipals, per la qual cosa disposa que es formin les respectives bosses que es guardaran amb cura a la casa de la Paeria. Es disposava que els paers havien d’estar 3 anys sense tornar a desenvolupar el càrrec, i assenyala l’edat mínima de 40 anys per al paer en cap o primer  i de 30 per a la resta, els quals havien de gaudir de la circumstància indispensable de ser casts o vidus; és a dir que els solters eren inhàbils, no només com a paers sinó per a tots els oficis de la ciutat. Eren causes d’inhabilitació, també, ser deutor de la ciutat o ser fiador d’algú que ho fos, ésser clergue amb ordes sagrades, ser religiós, etc. S’imposava la multa de 100 lliures a qui no acceptés l’ofici de paer o qualsevol altre.

Tot assumpte referit a la ciutat, per mínim i insignificant que semblés, anava al Consell General, i allí es tractava; i per delegació passava a decisió dels paers, assessorats per cert nombre variable de prohoms. Entre la resta d’atribucions dels paers hi havia la de formar, juntament amb el veguer i els prohoms, el Tribunal de Coltellades; el poder d’executar els béns i efectes dels deutors a la ciutat; l’anar precedits de dos macers amb maces de plata amb les armes d’aquesta, i que el rei no els pogués formar causa per danys a cavallers, militars o qualsevol altra classe de persones.

Tots els nomenaments d’oficis i paers s’apuntaven en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida que data de 1620 i porta per títol Llibre d’Ànima.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Programa de les fires i festes de maig de Lleida, de 1919


El mes de maig a Lleida és ple d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques que fan que durant unes setmanes els lleidatans i lleidatanes visquem en un estat de joia i alegria.

Ara fa cent anys, les coses no eren gaire diferents. Mostra d’aquestes ganes de sortir al carrer i gaudir de la recentment estrenada primavera, és el programa de les fires i festes de maig de 1919, que conservem a l’Arxiu de la Ciutat.

El programa oficial dels actes organitzats en honor del patró Sant Anastasi, presenta a la seva portada una fotografia realitzada des de la base del pont de ferro que travessava el riu Segre. Aquest pont fou inaugurat l’any 1911, obra de l’enginyer Josep Bores i Romero, i destruït l’any 1938, durant la Guerra Civil. En un segon terme, la imatge ens ofereix una vista dels edificis de la que aleshores era l’av. Cabrinetty, i que avui coneixem com l’av. Francesc Macià. I, coronant la imatge, la sempre imponent presència de la Seu Vella.

El document escrit en un català previ a la normalització d’en Pompeu Fabra, està signat per l’alcalde republicà Humbert Torres, pare del polític Víctor Torres i Pereña i del poeta Màrius Torres i Pereña, i pel secretari Enric Corbella. I, fou imprès, a dues tintes, per la impremta lleidatana Sol i Benet.

Entre els actes que presenta el programa de l’any 1919 hi podem trobar misses, conferències culturals, focs artificials, sardanes, concerts, globus aerostàtics, fires de bestiar… que no divergeixen gaire dels què gaudim en l’actualitat.

Destaquem la celebració d’actes de beneficència com el que tingué lloc immediatament després de l’encesa de l’enllumenat decoratiu de les festes quan “els Alcaldes de Barri i els Rectors de les Parroquies repartiran bonos-raccións de pà a les families necessitades”.

Però, entre tot el programat criden l’atenció dos esdeveniments, per una banda la inauguració del monument a l’alcalde Fuster i d’altra la col·locació de la primera pedra del grup escolar dels Camps Elisis, obra de l’arquitecte Adolf Florensa.

I per acabar aquests dies de diversió, s’oferí als lleidatans un concert de cloenda al “Teatre dels Camps” a la memòria de diversos músics eminents, entre ells en Manel Giró, el llegat documental del qual es conserva a l’Arxiu Municipal.

La contraportada està presidida per l’escut de la ciutat de Lleida, amb les quatre barres i la flor de lis, vigent en aquells anys, en el qual es pot llegir la llegenda en llatí “Sigillum Magnum Civitatis Illerdae”.

 

Descarrega’t i descobreix el programa complet!

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Presentació del llibre “Lleida desapareguda”


El passat dimarts 9 d’abril, a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, va tenir lloc la presentació del llibre “Lleida desapareguda” editat per l’editorial Efadós.

No és la primera vegada que l’Arxiu Municipal treballa amb l’editorial Efadós. Farà ja tres anys que vàrem col·laborar en un altre projecte editorial dins la col·lecció L’Abans, que s’emmarca en allò que els arxivers anomenem recerca de patrimoni documental.

A partir de fotografies de ciutadans anònims vam poder explicar la vida de la nostra ciutat des de finals del segle XIX, alhora que engrandíem el fons de l’arxiu, evitant que aquestes imatges es perdessin o caiguessin en l’oblit.

Ara amb aquesta nova proposta de col·laboració hem tornat a tenir l’oportunitat de seguir fent recerca de noves imatges i seguir engrandint aquest fons gràfic de l’arxiu de la ciutat, però aquesta vegada ho hem fet de la mà d’un col·leccionista lleidatà que ha pogut donar a conèixer part de la seva col·lecció particular.

Presentació del llibre "Lleida desapareguda"

Els textos de les imatges així com la introducció van a càrrec del mateix col·leccionista Joan Torné i de Sandro Machetti, professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida, i persona especialment sensible en tot allò que representa recuperar patrimoni gràfic per a la ciutat. L’any 1995 vam fer els primers passos de la mà del Sandro en una primera campanya de recuperació de patrimoni fílmic i des d’aleshores hem anat col·laborant en diferents accions al voltant d’aquesta recuperació patrimonial.

El llibre pretén, a partir de les 200 fotografies que componen el llibre, mostrar una ciutat transformada que en molts casos ens transporta a un passat melancòlic i ja desaparegut.

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Restauració del Llibre de Crims dels anys 1412-1413


Com bé sabeu, l’Arxiu Municipal és el servei responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida. Amb l’objectiu de millorar la conservació dels seus fons, us informem que recentment s’han dut a terme els treballs de restauració del Llibre de Crims de l’any 1412-1413.

Aquest llibre forma part de la sèrie documental de Llibres de Crimsmolt peculiar dins del fons de l’Arxiu, ja que reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701, recollits en 80 volums.

En aquesta ocasió s’ha restaurat el registre 805, el qual conté la documentació de dit tribunal des de 31 de maig de 1412 fins al 10 de juny de 1413. Abans de la intervenció, el volum, de 241 pàgines, presentava un estat de conservació regular, amb una enquadernació flexible de pergamí, i estava cosit en tacs i blocs de paper manuscrit. En el tom es podia apreciar brutícia generalitzada, estrips i pèrdua de part de la seva coberta posterior.

El procés de restauració que s’ha portat a terme ha consistit en el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, la neteja mecànica per eliminar tota la brutícia del document, i la consolidació del primer i últim quadernet que estaven més deteriorats que la resta.

Els talls, estrips i esquinçaments s’han reintegrat mitjançant paper japonès, de gramatge ajustat al gruix del paper, i tenyit amb tints naturals. Per acabar, s’han realitzat les tasques d’aplanat i cosit. I, s’han afegit unes guardes dobles cosides al bloc, retornant-lo, en la mesura del possible, al seu aspecte original.

Els treballs de restauració els ha realitzat l’empresa Restauració d’Obra Gràfica, Estudi B2 SL.

Informació extreta de la pàgina web de l’AMLL