Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius


Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida 

Anuncis

Els divendres de febrer, ‘Explica’m una història’


‘Explica’m una història’ és el títol del cicle de xerrades sobre història de la Cerdanya del qual es celebra la IV edició

1 de febrer, 20 h.

La Vila i la Terra: conflictes entre Puigcerdà i els pobles de Cerdanya al segle XVI. Lluís Obiols, historiador i arxiver.

8 de febrer, 20 h.

1939-2019. La Guerra Civil a Cerdanya 80 anys després. Marc Bernadas, historiador. Inauguració de l’exposició de fotografies ‘La Retirada’ de Frédérique Berlic.

15 de febrer, 20h.

El patrimoni sonor de la Cerdanya: les nostres campanes. Daniel Vilarrubias, historiador de l’art i campanòleg.

‘Explica’m una història’ s’organitze conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Totes les xerrades es celebraran a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Neix el ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuneixen un dissabte al mes a l’Archiu Generau d’Aran per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents.

Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, s’ha creat el Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran. Un dissabte al mes, entre 10 i 12 persones, es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran

En aquests moments, els documents que es treballen formen part del fons patrimonial Çò de Sebastian e Marionha de Vilac. La lectura se centra en conèixer la vida del doctor en medicina Fèlix Demiguel Estreme (1697-1778). El doctor es va casar tres vegades i a través dels capítols matrimonials, entre ell i les seves tres dones, dels documents dotals, dels de l’administració del seu patrimoni i del seu testament es van coneixent notícies de com va ser la seva vida en el segle XVIII.

Una vegada treballats els documents, els membres del Club de Lectura volen redactar un article i publicar-lo en el proper número de la revista Tèrra Aranesa de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

Archiu Generau d’Aran

Publicació de la ‘Política d’adquisicions’ dels arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya


El passat 7 de setembre es va publicar al portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Política d’adquisicions de cadascun dels arxius, que es pot consultar en la seva corresponent pàgina web.

L’elaboració d’aquests documents es va iniciar l’any 2017 amb l’objectiu d’aconseguir l’establiment d’uns principis rectors per l’ingrés de fons, documents i col·leccions documentals que passin a formar part dels fons propis dels arxius.
Aquesta Política d’adquisicions afecta qualsevol forma jurídica d’ingrés, sia d’un fons documental, de documents solts, grups de documents o bé de col·leccions. Pot tractar-se de compravendes, donacions, dipòsits o comodats, transferència o ingressos ordinaris, cessions temporals, etc. La condició prioritària és que es tracti de béns del patrimoni documental o bé de documents que normativament hagin de passar a formar part dels fons propis d’arxiu.

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta aquesta política són:

1. Respecte als principis de provinença i territorialitat dels fons i documents,

2. Adequació a l’organització territorial comarcal,

3. Vinculació intel·lectual a la comarca i,

4. Claredat plena de la situació legal dels béns del patrimoni documental adquirits, respectant les convencions i normes internacionals referents al comerç de béns integrants del patrimoni cultural.

En darrer terme, la Política d’adquisicions ha de fer concrets els principis i les normes de la Llei d’arxius i gestió de documents i de la Llei de patrimoni cultural català.

L’elaboració i publicació de la Política d’adquisicions dels arxius de la xarxa d’arxius comarcals representa una fita important perquè s’han consensuat i definit uns principis i criteris que faciliten una distribució ordenada, sistemàtica i coherent del patrimoni documental i dels documents de Catalunya, molt especialment quan la seva titularitat sigui pública.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC