‘Era Casa deth Senhor’, seu de l’Archiu Generau d’Aran, declarada Bé Cultural d’Interès Local


La declaració ha estat aprovada per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran

En 2020, la senyora Maria Pau Gómez Ferrer, directora de l’Archiu Generau d’Aran va demanar al departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran la redacció d’una Memòria, perquè d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (article 17) el Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran acordés la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) del conjunt senyorial Era Casa deth Senhor amb motiu del seu bicentenari. El conjunt, del qual és titular l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’Arròs e Vila, inclou la casa fortificada dels Subirà deth Senhor i el nou edifici, d’estil neoclàssic, que la família Ademà Subirà va construir l’any 1820.

Actualment, la casa fortificada acull la seu de l’EMD d’Arròs e Vila i del Petit Musèu de l’Escòla i l’edifici de 1820 la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran.


‘Era Casa deth Senhor’ és un edifici d’estil neoclàssic datat en 1820

La Memòria presentada es va dividir en dues parts. La primera, titulada “Memòria història” i redactada des de l’Archiu Generau d’Aran, presenta la història de les famílies Subirà i Ademà i del projecte de construcció del nou edifici i la segona, titulada “Memòria Arquitectònica i Artística” i redactada per Elisa Ros Barbosa del departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, presenta el valor dels dos edificis. Altres parts del document inclouen l’estat de conservació, els criteris d’intervenció, l’informe valoratiu i la normativa.

La documentació amb la proposta de declaració BCIL del conjunt senyorial Era Casa deth Senhor es va presentar davant l’EMD d’Arròs e Vila que la va aprovar. Una vegada finalitzat aquest tràmit, va passar a consideració del Ple d l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. El dia 26 de maig de 2021, aquest Ple aprova per unanimitat la declaració BCIL del conjunt esmentat.

Aquesta declaració dóna valor patrimonial i cultural als dos edificis i facilita futures actuacions per a la seva millora.

Coneix la història de les famílies Subirà i Ademà a través de l’Exposició “Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

Coneix l’edifici a través de l’Exposició “Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

Archiu Generau d’Aran

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia


Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

Comencen les obres de construcció de l’arxiu comarcal de les Garrigues


Després de molts anys de reivindicació el mapa d’arxius comarcals de Catalunya es va completant amb la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, tot i que encara falta el de l’Alta Ribagorça.

La publicació Territoris.cat es fa ressò de l’inici de les obres d’aquest equipament llargament reclamat.

L’11 de març de 2021 quedarà gravat a la memòria arxivística com el dia en que es van iniciar les obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, que s’ubicarà al solar que ocupava l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de les Borges Blanques.

Aquesta setmana, el Govern va aprovar sengles aportacions al finançament per a la construcció i equipament d’ambdues instal·lacions, dels arxius comarcals de les Garrigues i de l’Alt Urgell. En el cas de les Garrigues, el cost del projecte és de 2.416.968 euros i la previsió és que l’arxiu comarcal sigui una realitat durant el 2022.

Pla sencer de l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, i representants de Cultura, durant l’inici d’obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, l’11 de març del 2021. (Horitzontal)

Representants de l’equip de govern de l‘Ajuntament de les Borges i tècnics municipals s’han reunit aquest dijous amb responsables del Departament de Cultura i de l’empresa adjudicatària de la construcció de l’arxiu comarcal. En la trobada, s’ha acordat modificar el conveni que Cultura, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i l’Ajuntament de les Borges van signar l’any 2019.

La raó d’aquesta modificació respon al fet que la pandèmia va endarrerir els tràmits, per la qual cosa s’ha hagut de reajustar el calendari de les obres i, per tant, també el termini del conveni d’execució de la inversió. Posteriorment, han signat l’acta de replanteig i han pogut començar les obres, que es preveu que s’enllesteixin durant l’any vinent.


L’alcalde Enric Mir ha destacat que es tracta d’una obra molt important, tant per la seva dotació pressupostària, com per tot el que representa per a la ciutat de les Borges i la comarca de les Garrigues, així com per a la cultura i la preservació del patrimoni documental. Mir ha recordat que l’arxiu comarcal ha estat una de les llargues reivindicacions del territori.

Article extret de la publicació “Territoris.cat”

Celebrem el Bicentenari de la Casa deth Senhor (1820-2020) amb la publicació d’un llibre sobre la seva història


L’edifici d’estil neoclàssic és actualment la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran

A principis del segle XX, la unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró no va ser casualitat. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de “baile” (Aquest ofici, adscrit a l’administració reial a l’Aran, s’ocupava d’executar qualsevol provisió i ordre que el governador o el jutge li donés) des de sempre. Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no és estrany que es casi amb el fill dels Ademà d’Arró. I des d’Arró arriba la persona, Francisco Ademà Subirà, que transformarà la casa dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció de la Casa deth Senhor. Ell mateix, però contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig d’històries i llegendes.

La publicació titulada “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenarai. 1820-2020” explica, en el seu primer capítol, la història de la família Subirà dels del Senhor d’Arròs. L’estudi, fet a través de documents dipositats en el mateix Archiu Generau d’Aran, ens mostra als Subirà vinculats familiarment a Rafael Subirà Demiguel, primer governador aranès des de 1652 fins a 1683.

El segon capítol es dedica a conèixer als Ademà, que arriben a la casa per matrimoni i que enriquiran, a través del comerç de la fusta i del bestiar, a la família entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Aquest enriquiment explica la construcció, al costat de la casa vella fortificada dels Subirà, d’un gran edifici d’estil Neoclàssic.

El tercer i quart capítol es dediquen a les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que es de moda en el moment del projecte i construcció de la nova casa. Els treballs de fusteria conservats presenten un gran nivell artístic i segurament van ser dissenyats per mestres ebenistes. L’escala, les portes, les llars de foc i els mobles es van inspirar en el sub-estil Lluís XVI del Neoclàssic.

El cinquè capítol respon al treball d’investigació del personal de l’Arxiu sobre la panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” de Joseph Dufour (1812). Els papers pintats, actualment desapareguts, es van instal·lar en una de les habitacions de la primera planta, habilitada com a petit saló.

Les històries i llegendes, contades al capítol setè, ens expliquen com Francisco Ademà Subirà es podria haver arruïnat. Tres generacions més continuaran vivint a la casa, però quan l’hereu marxa a viure a Vielha cap al 1903, la casa tanca les portes al 1903.

El darrer capítol reviu com a sobreviscut l’edifici fins avui. El trobem com a caserna de la Guàrdia Civil i com a residència d’un destacament militar el 1938. Cap als anys cinquanta del segle XX, l’Ajuntament d’Arròs e Vila el compra i en ell s’estableix la seu del mateix ajuntament. Les plantes superiors es lloguen a famílies de fora. En aquests mateixos anys, s’instal·la l’escola del poble. El 1964, es converteix en un dels llocs de localització d’algunes de les escenes de la pel·lícula “Aquella Joven de Blanco” de la productora Estela Films SA. El 1971, va estar a punt de convertir-se en un establiment hoteler.

L’any 1979, amb la proposta de recuperació de les institucions pròpies d’Aran s’aprova que la Casa deth Senhor sigui la seu del Conselh Generau d’Aran. L’any 1991, amb la reinstauració del Conselh es comença a gestar la proposta, que culmina el 1995 amb el conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran per a convertir l’edifici en la seu institucional del Conselh i de l’Archiu Generau d’Aran. El projecte de rehabilitació de l’edifici es redacta el 1995 i les obres finalitzen en el mes de maig de 1998. El 7 de novembre, l’edifici és inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya.

El llibre conté la genealogia de la Casa deth Senhor i una Línia Cronològica amb els esdeveniments més importants que han marcat a la família Subirà Ademà.

Consulta el llibre “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenari. 1820-2020”

Coneix la història de la Casa deth Senhor a través de tres Exposicions Virtuals

“Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

“Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

“Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”

El Dia Mundial de la Ràdio i els arxius


Instal·lacions Ràdio Tàrrega

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.

No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.

La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.

En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.

Revista de la Ràdio. Fons Sebastià Gràcia. Arxiu Històric de Lleida

Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.

Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.

Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.

La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.

La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.

Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.