Celebrem el Bicentenari de la Casa deth Senhor (1820-2020) amb la publicació d’un llibre sobre la seva història


L’edifici d’estil neoclàssic és actualment la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran

A principis del segle XX, la unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró no va ser casualitat. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de “baile” (Aquest ofici, adscrit a l’administració reial a l’Aran, s’ocupava d’executar qualsevol provisió i ordre que el governador o el jutge li donés) des de sempre. Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no és estrany que es casi amb el fill dels Ademà d’Arró. I des d’Arró arriba la persona, Francisco Ademà Subirà, que transformarà la casa dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció de la Casa deth Senhor. Ell mateix, però contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig d’històries i llegendes.

La publicació titulada “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenarai. 1820-2020” explica, en el seu primer capítol, la història de la família Subirà dels del Senhor d’Arròs. L’estudi, fet a través de documents dipositats en el mateix Archiu Generau d’Aran, ens mostra als Subirà vinculats familiarment a Rafael Subirà Demiguel, primer governador aranès des de 1652 fins a 1683.

El segon capítol es dedica a conèixer als Ademà, que arriben a la casa per matrimoni i que enriquiran, a través del comerç de la fusta i del bestiar, a la família entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Aquest enriquiment explica la construcció, al costat de la casa vella fortificada dels Subirà, d’un gran edifici d’estil Neoclàssic.

El tercer i quart capítol es dediquen a les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que es de moda en el moment del projecte i construcció de la nova casa. Els treballs de fusteria conservats presenten un gran nivell artístic i segurament van ser dissenyats per mestres ebenistes. L’escala, les portes, les llars de foc i els mobles es van inspirar en el sub-estil Lluís XVI del Neoclàssic.

El cinquè capítol respon al treball d’investigació del personal de l’Arxiu sobre la panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” de Joseph Dufour (1812). Els papers pintats, actualment desapareguts, es van instal·lar en una de les habitacions de la primera planta, habilitada com a petit saló.

Les històries i llegendes, contades al capítol setè, ens expliquen com Francisco Ademà Subirà es podria haver arruïnat. Tres generacions més continuaran vivint a la casa, però quan l’hereu marxa a viure a Vielha cap al 1903, la casa tanca les portes al 1903.

El darrer capítol reviu com a sobreviscut l’edifici fins avui. El trobem com a caserna de la Guàrdia Civil i com a residència d’un destacament militar el 1938. Cap als anys cinquanta del segle XX, l’Ajuntament d’Arròs e Vila el compra i en ell s’estableix la seu del mateix ajuntament. Les plantes superiors es lloguen a famílies de fora. En aquests mateixos anys, s’instal·la l’escola del poble. El 1964, es converteix en un dels llocs de localització d’algunes de les escenes de la pel·lícula “Aquella Joven de Blanco” de la productora Estela Films SA. El 1971, va estar a punt de convertir-se en un establiment hoteler.

L’any 1979, amb la proposta de recuperació de les institucions pròpies d’Aran s’aprova que la Casa deth Senhor sigui la seu del Conselh Generau d’Aran. L’any 1991, amb la reinstauració del Conselh es comença a gestar la proposta, que culmina el 1995 amb el conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran per a convertir l’edifici en la seu institucional del Conselh i de l’Archiu Generau d’Aran. El projecte de rehabilitació de l’edifici es redacta el 1995 i les obres finalitzen en el mes de maig de 1998. El 7 de novembre, l’edifici és inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya.

El llibre conté la genealogia de la Casa deth Senhor i una Línia Cronològica amb els esdeveniments més importants que han marcat a la família Subirà Ademà.

Consulta el llibre “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenari. 1820-2020”

Coneix la història de la Casa deth Senhor a través de tres Exposicions Virtuals

“Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

“Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

“Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”

El Dia Mundial de la Ràdio i els arxius


Instal·lacions Ràdio Tàrrega

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.

No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.

La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.

En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.

Revista de la Ràdio. Fons Sebastià Gràcia. Arxiu Històric de Lleida

Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.

Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.

Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.

La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.

La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.

Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.

Inauguració de l’espai “Exposicions Virtuals” a la web de l’Archiu Generau d’Aran


En aquest nou espai es poden visitar quatre exposicions de producció pròpia elaborades a través de CALAIX

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals (documents a text complet, imatges, plànols…,) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions revistes, monografies, fotografies, etc.). Calaix és un projecte del Departament de Cultura promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Durant el segon semestre de l’any 2020, l’Archiu Generau d’Aran va treballar en la producció de quatre exposicions virtuals a través de Calaix.

La primera, inaugurada el juny de 2020 i titulada Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon, mostra els esbossos i dibuixos que Gourdon va fer durant les seves excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i els seus viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

Les altres tres exposicions son productes virtuals elaborats al voltant del Bicentenari de la Casa deth Senhor d’Arròs (1820-2020). L’edifici d’estil neoclàssic és la seu de l’Arxiu.

La primera, titulada Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020, explica la història de les famílies Subirà i Ademà des del segle XVI fins al XX. El matrimoni de l’hereva de la família Subirà d’Arròs, Maria Antònia, amb un Ademà d’Arró, Francisco, transformarà el seu patrimoni i el paisatge urbà d’Arròs. D’un gran enriquiment al segle XIX es passarà, a principis del segle XX, a la decadència i al tancament de la casa en mig d’històries i llegendes. El seu ressorgiment començarà a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan acollís l’Ajuntament i l’Escola d’Arròs i Vila, i finalitzà quan es rehabilitarà, entre els anys 1995 i 1998, per albergar la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i l’Archiu Generau d’Aran.

La segona, titulada Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor, vol donar a conèixer l’estil Neoclàssic a través de l’edifici de la Casa deth Senhor. En ell es poden veure moltes de les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que és de moda en el moment del projecte i de la construcció, entre 1811 i 1820, d’aquesta casa situada en el petit poble aranès d’Arròs.

La tercera, titulada “Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”, mostra els papers “pintats”  instal·lats en una de les petites habitacions de la primera planta de la casa, segurament habilitada com a petit salonet. La panoràmica era una decoració pròpia de salons de famílies burgeses de França. A la Casa deth Senhor, la família Ademà Subirà instal.la una peça original de Joseph Dufour, datada al voltant de 1812, i coneguda com Les Ribes del Bòsfor. En ella es pot veure una imatge idealitzada de les dues ribes de la ciutat turca d’Istanbul. Les obres de rehabilitació de l’edifici de la Casa deth Senhor en 1995 la van fer desaparèixer. Un treball d’investigació realitzat des del mateix Arxiu l’ha volgut posar en valor i donar a conèixer.

Panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” a la Casa deth Senhor. Fotografia Joaquim Castells, 1981

Coneix l’espai “Exposicions Virtuals” de l’Archiu Generau d’Aran

Archiu Generau d’Aran

Finalitzen els treballs de descripció del fons documental exposat al ‘Petit Musèu dera Escòla’


El material educatiu dels mestres i els treballs escolars dels alumnes dels pobles d’Arròs e Vila formen part del fons

En el mes de gener d’aquest 2020, es va incorporar una persona a l’Arxiu dins el programa “Foment de la incorporació de persones majors de quaranta-cinc anys al mercat de treball”. Una de les seves tasques va ser la realització dels treballs de descripció del fons documental exposat en el ‘Petit Musèu dera Escòla’, situat a la població d’Arròs.

L’aturada al mes de març, a causa de la COVID-19, va paralitzar tots els treballs arxivístics de l’Arxiu. El retorn del personal es va produir a finals del mes de juny. La persona contractada dins el programa mencionat anteriorment, no va poder finalitzar el treball de descripció del fons de l’escola, ja que la seva contractació de sis mesos havia exhaurit. Cal dir que la descripció es trobava força avançada i que el personal de l’Arxiu l’ha finalitzat entre els mesos de novembre i desembre de 2020.

El ‘Petit Musèu dera Escòla” és una iniciativa de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arròs e Vila que vol donar a conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran. El mobiliari, com els antics pupitres, els mapes, la pissarra i el material escolar que es mostren es va recuperar de l’antiga escola del poble de Vila abans del seu enderrocament.

A l’antic municipi d’Arròs i Vila hi havia dues escoles. La primera estava situada a la Casa deth Senhor d’Arròs, actual seu de l’Archiu Generau d’Aran, i la segona en un edifici del poble de Vila. La primera va funcionar fins al curs escolar 1973-1974 i la segona fins al 1966-1967. A partir d’aquest moment els alumnes van anar a estudiar a Vielha.

El fons és format per material educatiu dels mestres (1956-1967) i per alguns treballs dels alumnes (1956-1969). Compta amb una col·lecció de 175 llibres (1933-1971) i de 27 números de la revista “Vida Escolar” (1954-1959), tots vinculats al món de l’ensenyament i que formaven part de la Biblioteca Escolar.

Consulta l’inventari del fons del ‘Petit Musèu dera Escòla’ a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran