El Dia Mundial de la Ràdio i els arxius

Instal·lacions Ràdio Tàrrega

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.

No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.

La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.

En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.

Revista de la Ràdio. Fons Sebastià Gràcia. Arxiu Històric de Lleida

Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.

Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.

Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.

La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.

La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.

Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari

Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius

Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida