Les festes populars i locals amb la Xarxa d’Arxius Comarcals!


En el marc del projecte ‘Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals’

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya en un nou capítol dels#arxiusacasa, el 5é, ha preparat aquest recull de mostres de diferents festes populars per com alternativa a les #festesconfinades. Nosaltres ens fem resó des d’aquest bloc per difondre la feina dels nostres companys i sobretot del contingut custodiat als arxius comarcals, encara que sigui en mode virtual.

Festes Majors:

‘Sant Eudald 2020’ de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
Des del divendres 8 de maig fins el dimarts 12 de maig, Ripoll, es preparava per celebrar la seva Festa Major.

‘La festa continua’ de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Visita la festa major de Tàrrega de 1914.

Maig Festiu a Lleida de l’Arxiu Històric de Lleida
Al mes de maig a Lleida s’hi apleguen un seguit de festes populars que aquest any han vist alterada la seva programació: la Festa Major en honor de Sant Anastasi, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Ho revivim a través d’imatges del fons de “La Mañana”.

Audiovisual ‘Maig festiu a Lleida. Qui ens ha robat el mes de maig del 2020?’
A través de documents de l’Arxiu revivim les festes i esdeveniments que s’havien de celebrar el mes de maig a Lleida i que s’han suspès com a conseqüència de la pandèmia pel Covid-19: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la Festa Major de maig, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol.

’Arxiu Comarcal de la Noguera mostra la Festa Major de Balaguer de l’any 1945
Reportatge de Claudi Gómez Grau

Imatges que fan història: festes populars i tradicionals de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Audiovisual format per fragments de pel·lícules relacionades amb les festes locals i tradicionals, que mostren imatges de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Solivella, d’entre els anys 1970 i 2000.

La recuperació de la Festa Major després de la guerra
de l’Arxiu Comarcal del Garraf

Festes de flors i arbres:

Temps de Flors al claustre de l’Arxiu Històric de Girona
Girona, Temps de Flors és una exposició que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954. Durant una vintena d’edicions, el claustre de l’Arxiu Històric de Girona ha estat l’escenari de diferents muntatges florals i artístics, dels quals avui us n’oferim una mostra.

L’Arxiu de les Roses amplia els seus recursos per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Els dies 8, 9 i 10 de maig no es van poder celebrar les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat, amb la Fira i l’Exposició Nacional de Roses, però es van fer unes festes de primavera des de casa, amb la presència de moltes roses a les xarxes socials.

Festa del Roser a la Segarra
Descobrim la festa del Roser de Tarroja a través de cartells, llibres i goigs de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

La Plantada del Maig a Dosrius, Canyamars i Òrrius de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La festa de la Plantada del Maig té com a protagonista un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre, que encarna la pervivència i la regeneració.

Romiatges i aplecs

L’Aplec de Farners per l’Arxiu Comarcal de la Selva
L’Aplec de Farners és una festa local molt arrelada a Santa Coloma de Farners. Se celebra a l’entorn de la festivitat de la Pentecosta i se’n conserven nombrosos testimonis gràfics.

L’Aplec de Mur 2020. L’Aplec del Pirineu en confinament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Un dels aplecs més participatius i antics del Pallars Jussà

L’Aplec de la Sardana a la Bisbal d’Empordà. Una història de 57 edicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà
L’Aplec de la Sardana és un esdeveniment molt important a la Bisbal d’Empordà. Us presentem la col·lecció de les portades dels llibres editats cada any i una selecció d’imatges.

Exposició virtual dels aplecs populars de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Cada any se celebren una vintena d’aplecs populars al Pallars Sobirà, i més de la meitat es fan durant el mes de maig, en plena primavera. Hem conservat i digitalitzat dotze aplecs i us els volem mostrar a través de l’exposició virtual dels aplecs populars.

Els Romiatges a la Val d’Aran de l’Arxiu General d’Aran
Santuaris, capelles i pilarets, llocs on el poble expressa la seva devoció.

‘L’Empordà, terra de bons balladors i compositors de sardanes!’ de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Cada any l’associació Foment de la Sardana ‘Pep Ventura’ honora l’il·lustre compositor amb la celebració de multitudinaris aplecs

La celebració de la festa del Crist Mujal de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Una de les celebracions esperades del municipi de Cabrils és la festa del Crist Mujal, el 3 de maig, que coincideix amb la Festa Major del poble, consagrada a la Santa Creu. És una festa compartida amb els veïns de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, que també la veneren.

La xocolatada de Sant Marc a Queralt per l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Cada any es puja de Berga al Santuari de Queralt on es fa un ofici religiós, en sortir es fa una xocolatada que ofereix l’ajuntament.

Fires:

Fires virtuals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Vilafranca, és una ciutat comercial on les fires han tingut sempre una presència destacada.

La Fira de Sant Isidre de Cervera de l’Arxiu Comarcal de la Segarra
Coneixem la Fira de Sant Isidre a partir de la Col·lecció de programes i cartells, goigs, fotografies i el xac premsa

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
El diumenge 19 de maig de 2020 s’havia de celebrar a Ripoll la 54ª edició de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès. El mateix diumenge també es celebrava el 16è. Concurs d’esquilar ovelles, un mercat de productes agroalimentaris i la mostra d’oficis tradicionals.

Altres festes:

Festa dels Elois de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
La festa dels Elois es celebra a Berga des de temps immemorial, era promoguda i organitzada pel gremi del elois, que aplegava, com arreu els oficis vinculats al foc i els traginers, a Berga a més acollia moltes altres professions, que no tenien prou entitat per formar un gremi propi.

Sí, a Vic també hi havia plaça de toros de l’Arxiu Comarcal d’Osona
Les generacions més joves ja no ho recorden, però la ciutat de Vic també tenia la seva plaça de toros. Des del segle XVII eren habituals a Vic les curses de braus; el primer document que en coneixem és d’un correbous de les festes de Sant Joan de l’any 1624.

La festa dels 75 anys dels gegants de Ripoll de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
La colla de Gegants i Caperruts de Ripoll ha hagut de suspendre la festa de celebració dels 75 anys que tenien prevista pel cap de setmana del 23 i 24 de maig.

Audiovisual La Festa de la Bicicleta del Vendrell des dels seus orígens de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Els programes de la Festa de la Bicicleta del Vendrell consultables al portal Arxius en línia
Centenari del naixement de Joan Fusté Rius, fundador de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre us proposa reviure una jornada de bous a la població d’Ascó
Es tracta d’una festa popular, que es va portar a terme fins els anys 80 del segle XX, però que progressivament va anar perdent vigencia.

Entre la festa, l’oració i… un bon menjar. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell mostra una comarca viva en esdeveniments populars i festius
Aplecs, festes majors, balls, cançons, desfilades de carrosses, cerimònies religioses… la Comarcal de l’Alt Urgell ha estat històricament i encara ho és un territori festiu ple d’esdeveniments. L’Arxiu Comarcal obre els seus fons per rememorar l’Aplec de Sant Antoni del Tossal, les carrosses d’Organyà i la celebració de les primeres comunions a través dels seus llibres.

Extret del web de la XAC

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador signen un conveni per a la captura automàtica de dades als arxius de la Generalitat de Catalunya


L’acord permetrà l’elaboració de projectes de tractament i explotació de dades dels fons documentals dels arxius a través de la captura massiva i automàtica

La consellera Borràs i el director del CVC, Josep Lladós, en el moment de la signatura del conveni

El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador (CVC) han signat un conveni que consolida la col·laboració d’ambdues institucions per a la promoció de projectes de recuperació, conservació i accés de fons documentals dipositats als arxius de la Generalitat de Catalunya que es puguin capturar mitjançant la visió per computador.
La signatura de l’acord ha estat formalitzada per la consellera de Cultura, Laura Borràs i el director del Centre de Visió per Computador de Catalunya, Josep Lladós en una trobada a la seu central de Departament de Cultura.
La captura mitjançant la visió per computador permet la lectura i captura automàtica i massiva de dades (textuals, imatges, sons, etc.) manuscrites o mecanoscrites, per ordinador. A partir de la signatura del conveni, es treballarà en la captura massiva i automàtica de dades de documents fotogràfics i audiovisuals relacionats amb dos àmbits temàtics: esports i festes populars.
La col·laboració també permetrà la participació en el projecte Timemachine, que implica a diferents països de la Unió Europea, i que té un impacte i dimensió molt rellevant, tant des del punt de vista de la tecnologia i la innovació associada com per la difusió dels fons documentals dels arxius catalans.
Col·laboracions prèvies
El Departament de Cultura i el CVC, centre de recerca fundat l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, van col·laborar per primera vegada, i de forma pionera a Europa, entre els anys 2005 i 2009, en el tractament i difusió del fons del Govern Civil de Girona, anomenat “Expedients de Frontera”, dipositat a l’Arxiu Històric de Girona. Aquest fons conserva un conjunt important de documentació sobre el pas de la frontera, legal o clandestí, segons els informes i oficis elaborats pels serveis de la policia franquista a partir de 1941.
Un altre projecte de col·laboració exitós és la iniciativa “Eines i xarxes”, vigent des del 2014, a través del qual s’ha desenvolupat un sistema innovador de captura massiva de documents manuscrits i mecanoscrits dels padrons de població de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, s’han sumat al projecte altres municipis del Baix Llobregat i del Vallès Occidental. Aquest projecte s’ha liderat des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i els documents són accessibles a través d’Arxius en Línia.
Pla d’arxius
El Govern treballa actualment l’elaboració del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya amb l’objectiu de redactar un document que permeti conèixer l’estat actual dels arxius a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini, analitzar els reptes de futur, així com fixar els objectius en l’horitzó dels arxius 2030. El pla ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern a l’àmbit dels arxius i les propostes de desplegament i modificació de l’actual marc normatiu, i s’ha d’elaborar mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, tant en el sector públic com en el privat.
El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’elabora a partir de cinc eixos: revisar el Sistema d’Arxius de Catalunya; revisar la gestió dels centres d’arxiu en el context normatiu actual analitzant equips, recursos i treball en xarxa; vetllar per la millor gestió documental i els arxius en la preservació dels drets dels ciutadans en una societat oberta i democràtica; afrontar el futur dels arxius històrics davant dels canvis tecnològics i legals, i visibilitzar i projectar els arxius catalans.
Notícia extreta del web del Departament de Cultura