El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre la Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés i el Conselh Generau d’Aran
El passat mes de novembre es va formalitzar la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró. El document ha estat signat per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés.
Els primers documents narren la història de la Casa Lansacanet de Begós. El 21 de maig de 1751, se celebren capítols matrimonials entre Gabriel, fill de Bartomeu Vergés i Anna Maria Pena d’Es Bòrdes, i Joana Maria, filla de Bernat Espich i Margalida Pena d’Arres. Joana és la viuda d’Andreu Sala dit de Lansacanet de Begós. A la mort de Joana, Gabriel es tornarà a casar per segona vegada amb Teresa Arró d’Es Bòrdes. El seu patrimoni l’heretarà una de les seves filles, Antònia. El seu matrimoni amb Andreu Sala Monge, el 19 de maig de 1805, provocarà el canvi del cognom de la família. Un altre, es produirà pel matrimoni d’una de les filles d’Antònia i Andreu, Maria, amb Josep Navarro. Diversos esdeveniments familiars, produïts a finals del segle XIX, portaran als descendents d’aquesta casa al poble d’Arró.
Venda d’una terra, nomenada la Cometa, propietat de Martí Monge d’Arró. 1786
El fons conté una important Biblioteca familiar formada per trenta-cinc volums datats entre el segle XVIII i XIX. El llibre més antic conservat és un exemplar de 1744 del Diccionario Nuevo de las Lenguas Española y Francesa de Francisco Sobrino, Mestre de la Llengua Espanyola a la Cort de Brussel·les. Es vol destacar la col·lecció de deu llibres de medicina i entre ells, el Tractat de les malalties dels ulls per a la instrucció dels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona escrit per Domingo Vidal en 1784.
Actualment s’estan fent treballs de descripció d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
L’Archiu Generau d’Aran custodia cinquanta fons patrimonials procedents dels pobles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue.
El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni
El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.
Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.
El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.
Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980
El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.
Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.
La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.
Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910
La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.
Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930
La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.
La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.
No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.
La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.
En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.
Revista de la Ràdio. Fons Sebastià Gràcia. Arxiu Històric de Lleida
Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.
Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.
Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.
La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.
La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.
Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.
El material educatiu dels mestres i els treballs escolars dels alumnes dels pobles d’Arròs e Vila formen part del fons
En el mes de gener d’aquest 2020, es va incorporar una persona a l’Arxiu dins el programa “Foment de la incorporació de persones majors de quaranta-cinc anys al mercat de treball”. Una de les seves tasques va ser la realització dels treballs de descripció del fons documental exposat en el ‘Petit Musèu dera Escòla’, situat a la població d’Arròs.
L’aturada al mes de març, a causa de la COVID-19, va paralitzar tots els treballs arxivístics de l’Arxiu. El retorn del personal es va produir a finals del mes de juny. La persona contractada dins el programa mencionat anteriorment, no va poder finalitzar el treball de descripció del fons de l’escola, ja que la seva contractació de sis mesos havia exhaurit. Cal dir que la descripció es trobava força avançada i que el personal de l’Arxiu l’ha finalitzat entre els mesos de novembre i desembre de 2020.
El ‘Petit Musèu dera Escòla” és una iniciativa de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arròs e Vila que vol donar a conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran. El mobiliari, com els antics pupitres, els mapes, la pissarra i el material escolar que es mostren es va recuperar de l’antiga escola del poble de Vila abans del seu enderrocament.
A l’antic municipi d’Arròs i Vila hi havia dues escoles. La primera estava situada a la Casa deth Senhor d’Arròs, actual seu de l’Archiu Generau d’Aran, i la segona en un edifici del poble de Vila. La primera va funcionar fins al curs escolar 1973-1974 i la segona fins al 1966-1967. A partir d’aquest moment els alumnes van anar a estudiar a Vielha.
El fons és format per material educatiu dels mestres (1956-1967) i per alguns treballs dels alumnes (1956-1969). Compta amb una col·lecció de 175 llibres (1933-1971) i de 27 números de la revista “Vida Escolar” (1954-1959), tots vinculats al món de l’ensenyament i que formaven part de la Biblioteca Escolar.
Grup d'Arxivers de Lleida 