El govern de la ciutat d’Urgell


L’axiver municipal de la Seu d’Urgell i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en Lluís Obiols, ha publicat un estudi sobre el govern de la ciutat d’Urgell al segle XVI. L’obra es centra en el conjunt de normes elaborades pel doctor en Dret Jeroni Grau, l’any 1570, per al govern de la ciutat que avui coneixem com la Seu d’Urgell. Es, doncs, un manual de govern local d’ús intern (no pas pensat per ser publicat); no es coneix un altre exemple a la Catalunya moderna i aquesta és la singularitat d’un document no gaire conegut i que ha arribat fins a nosaltres incomplet. Un manual que s’avança ben bé dos segles a altres texts coneguts escrits en català sobre economia política.

L’obra titulada El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI està publicada per anem editors.

Fa uns dies en van parlar, en el programa En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, en Lluís Obiols, l’Enric Calpena i en Josep M Solé i Sabaté. Us deixem l’enllaç del programa.

https://www.ccma.cat/audio/embed/1070446/

Informació extreta de la pàgina web del programa “En guàrdia!” de Catalunya Ràdio

Centenari de la inauguració del Mercat del Pla de Lleida


 

 

Fa uns dies des de l’Arxiu de la Ciutat us presentàvem el cartell de la Festa Major de l’any 1920, en què s’indicava que un dels actes de les festes fou la inauguració del Mercat del Pla. Per tant el mercat està de celebració de centenari!! Mercat del Pla

En aquesta ocasió des de l’Arxiu us volem parlar del seu projecte de construcció. El lloc escollit per la Paeria per aixecar el nou mercat d’aliments fou el replà conegut com el Pla dels Gramàtics, pel fet d’albergar diverses facultats de l’Estudi General al capdamunt del carrer Cavallers. El nou equipament municipal havia d’acollir sota un mateix sostre el comerç ambulant que tradicionalment oferia els productes a l’aire lliure, les verdures i fruites a la plaça Sant Joan i els ous i aviram a la placeta de l’Almodí Vell.

El resultat fou una obra de factura modernista fruit del projecte dirigit, entre els anys 1917 i 1920,  per l’arquitecte Joaquín Porqueras Bañeres, amb la participació de qui aleshores era l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell. En sorgí una obra de cert caràcter monumental de línies simples, amb alguna fantasia de mosaic, si bé el material que hi domina és el maó.

A diferència del mercat de Sant Lluís que tenia una estructura metàl·lica oberta, el mercat del Pla es caracteritza per ser un edifici tancat, amb parades fixes, organitzades per sectors, segons el tipus de producte que s’oferia i, amb aigua corrent, tenia una font ubicada en el centre que abastia d’aigua a paradistes i compradors.

Com bé sabem, des de sempre, l’activitat comercial a la ciutat ha estat intensa i l’intercanvi de productes agrícoles en l’àmbit del mercat hi ha jugat un paper destacat. El paper d’atracció de nova població i de cohesió del col·lectiu social que han desenvolupat els mercats és inqüestionable. En un moment en què la ciutat ja es començava a obrir vers l’Eixample, i s’expandia més enllà que havien delimitat les antigues muralles, el mercat del Pla s’ubicà al bell mig del Centre Històric, que en aquells moments continuava essent el seu nucli neuràlgic, amb una vitalitat i dinamisme que avui ha desaparegut.

El mercat esdevingué el focus de la vida comercial del centre de la ciutat, on es realitzava diàriament l’intercanvi de béns de primera necessitat per als veïns de Lleida i les poblacions de l’entorn. Així doncs, no només tenia la funció de proveir aliments i la distribució d’aquests entre els veïns de la zona sinó que a més serví com a eix vertebrador del comerç del barri.

L’edifici va romandre molts anys tancat als ciutadans i, l’any 2007 coincidint amb l’execució del Pla de Barris patí una important obra de restauració, que tenia com a objectiu principal ampliar la dotació d’equipaments i potenciar l’activitat econòmica i social de la zona.

En l’actualitat el gran edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha perdut la seva funció original. L’any 2014, s’intentà recuperar la seva activitat comercial originària amb el projecte del Districte del Mercat del Pla, però aquest no acabà de reeixir. Avui en dia està a la cerca de la seva nova identitat i poder oferir nous usos als ciutadans.

Foto_noticia_mercat

Entrada publicada inicialment en el web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)

El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal


L’any 1570, el doctor en dret Jeroni Grau va elaborar un tractat per al govern municipal de la Ciutat d’Urgell. Grau fou un erudit amb una gran formació intel·lectual que va ser cònsol en cap de la Seu d’Urgell i va exercir com a jutge de la mateixa ciutat, de les valls d’Andorra, del marquesat de Pallars, del ducat de Cardona i de la vegueria de Cervera. Fou un dels grans juristes del seu temps, i prova d’això n’és el text que és objecte de publicació, escrit de pròpia mà, en què enumera i descriu els oficis i els impostos i presenta, alhora, un manual sobre la teoria i la pràctica de la guerra. El tractat en qüestió es pot considerar el primer manual d’economia política escrit en català, que s’avançaria gairebé dos segles a d’altres textos considerats fins ara pioners com el cèlebre Manual Digest andorrà.

L’edició del text i l’estudi introductori que contextualitzen el tractat i el seu autor han estat a càrrec de l’arxiver municipal urgellenc Lluís Obiols Perearnau (Adrall, 1985), president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i especialista en l’edat moderna al Pirineu, temàtica sobre la qual ha publicat nombrosos articles, entre els quals destaquen els estudis centrats en les elits i les lluites de bàndols al segle XVI en aquest territori. Obiols ha estat també un dels coordinadors de la Història de Cerdanya de la Diputació de Girona (obra en curs de publicació), i codirigeix la revista Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell des de la seva creació. El treball és completat amb un pròleg del Dr. Josep Capdeferro, professor d’història del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Amb El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal, Anem Editors enceta la col·lecció “Textos i documents” que pretén posar a l’abast del gran públic textos històrics d’interès per al coneixement del passat degudament contextualitzats. En el cas del treball d’Obiols, la publicació ha comptat amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

El llibre es va presentar el passat 12 de juny  l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell de la Seu.

Informació extreta de la nota de premsa d’Anem Editors