Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

El govern de la ciutat d’Urgell


L’axiver municipal de la Seu d’Urgell i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en Lluís Obiols, ha publicat un estudi sobre el govern de la ciutat d’Urgell al segle XVI. L’obra es centra en el conjunt de normes elaborades pel doctor en Dret Jeroni Grau, l’any 1570, per al govern de la ciutat que avui coneixem com la Seu d’Urgell. Es, doncs, un manual de govern local d’ús intern (no pas pensat per ser publicat); no es coneix un altre exemple a la Catalunya moderna i aquesta és la singularitat d’un document no gaire conegut i que ha arribat fins a nosaltres incomplet. Un manual que s’avança ben bé dos segles a altres texts coneguts escrits en català sobre economia política.

L’obra titulada El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI està publicada per anem editors.

Fa uns dies en van parlar, en el programa En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, en Lluís Obiols, l’Enric Calpena i en Josep M Solé i Sabaté. Us deixem l’enllaç del programa.

https://www.ccma.cat/audio/embed/1070446/

Informació extreta de la pàgina web del programa “En guàrdia!” de Catalunya Ràdio

Centenari de la inauguració del Mercat del Pla de Lleida


 

 

Fa uns dies des de l’Arxiu de la Ciutat us presentàvem el cartell de la Festa Major de l’any 1920, en què s’indicava que un dels actes de les festes fou la inauguració del Mercat del Pla. Per tant el mercat està de celebració de centenari!! Mercat del Pla

En aquesta ocasió des de l’Arxiu us volem parlar del seu projecte de construcció. El lloc escollit per la Paeria per aixecar el nou mercat d’aliments fou el replà conegut com el Pla dels Gramàtics, pel fet d’albergar diverses facultats de l’Estudi General al capdamunt del carrer Cavallers. El nou equipament municipal havia d’acollir sota un mateix sostre el comerç ambulant que tradicionalment oferia els productes a l’aire lliure, les verdures i fruites a la plaça Sant Joan i els ous i aviram a la placeta de l’Almodí Vell.

El resultat fou una obra de factura modernista fruit del projecte dirigit, entre els anys 1917 i 1920,  per l’arquitecte Joaquín Porqueras Bañeres, amb la participació de qui aleshores era l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell. En sorgí una obra de cert caràcter monumental de línies simples, amb alguna fantasia de mosaic, si bé el material que hi domina és el maó.

A diferència del mercat de Sant Lluís que tenia una estructura metàl·lica oberta, el mercat del Pla es caracteritza per ser un edifici tancat, amb parades fixes, organitzades per sectors, segons el tipus de producte que s’oferia i, amb aigua corrent, tenia una font ubicada en el centre que abastia d’aigua a paradistes i compradors.

Com bé sabem, des de sempre, l’activitat comercial a la ciutat ha estat intensa i l’intercanvi de productes agrícoles en l’àmbit del mercat hi ha jugat un paper destacat. El paper d’atracció de nova població i de cohesió del col·lectiu social que han desenvolupat els mercats és inqüestionable. En un moment en què la ciutat ja es començava a obrir vers l’Eixample, i s’expandia més enllà que havien delimitat les antigues muralles, el mercat del Pla s’ubicà al bell mig del Centre Històric, que en aquells moments continuava essent el seu nucli neuràlgic, amb una vitalitat i dinamisme que avui ha desaparegut.

El mercat esdevingué el focus de la vida comercial del centre de la ciutat, on es realitzava diàriament l’intercanvi de béns de primera necessitat per als veïns de Lleida i les poblacions de l’entorn. Així doncs, no només tenia la funció de proveir aliments i la distribució d’aquests entre els veïns de la zona sinó que a més serví com a eix vertebrador del comerç del barri.

L’edifici va romandre molts anys tancat als ciutadans i, l’any 2007 coincidint amb l’execució del Pla de Barris patí una important obra de restauració, que tenia com a objectiu principal ampliar la dotació d’equipaments i potenciar l’activitat econòmica i social de la zona.

En l’actualitat el gran edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha perdut la seva funció original. L’any 2014, s’intentà recuperar la seva activitat comercial originària amb el projecte del Districte del Mercat del Pla, però aquest no acabà de reeixir. Avui en dia està a la cerca de la seva nova identitat i poder oferir nous usos als ciutadans.

Foto_noticia_mercat

Entrada publicada inicialment en el web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)