Category Archives: Arxius

XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – Amb E d’error i d’èxit: què fem malament, i què fem bé?


PetxaKutxa

 

Com ja us vam informar, el proper mes de maig tindrà lloc a Reus el XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya. En aquesta ocasió s’ha previst crear els espais necessaris on poder compartir les nostres experiències.

Sovint els arxius i els arxivers, davant l’habitual migradesa de recursos, estimulem la imaginació i som capaços de trobar solucions senzilles i eficaces a problemes comuns a totes les organitzacions. El món del programari lliure i la potència creixent de les eines d’usuari final ha obert un enorme ventall de possibilitats a aquells equips i organitzacions que combinen pocs recursos i molta imaginació.

Heu desenvolupat alguna eina o solució tecnològica senzilla que sigui aplicable a la gestió documental? Ho heu fet a baix cost i amb eines assequibles? Us ha donat bon resultat? Creieu que es pot compartir aquesta solució? Si aquest és el vostre cas, al Congrés d’Arxivística de Catalunya ens agradaria sentir la vostra veu, i conèixer exemples de solucions tecnològiques senzilles i assequibles que hagin donat resposta a reptes de la gestió documental de les organitzacions, tant públiques com privades. Si voleu presentar, i si escau compartir, la vostra eina o solució, ara és el moment!

Participar

Podeu participar amb una breu demostració, en format PetxaKutxa, en la qual disposareu de 4 minuts per explicar molt breument les característiques de la vostra eina i, si és possible, veure-la en funcionament. Un cop exposades totes les demostracions, s’obrirà un debat per a comentar-les i, si escau, fixar les bases per a compartir-les.

Si voleu participar, només cal que ens feu arribar una presentació, de no més de 6 diapositives, on s’expliqui la vostra proposta. L’estructura d’aquesta presentació es recomana que sigui la següent:

  1. Nom de l’eina o solució tecnològica (incloent dades de contacte dels presentadors)
  2. Breu descripció del context i objectius que n’han propiciat el desenvolupament
  3. Breu descripció de l’entorn tecnològic en què s’ha desenvolupat
  4. Breu enumeració de les funcionalitats
  5. Captures de pantalla de les principals funcionalitats
  6. Síntesi del que pot aportar aquesta eina a un sistema de gestió documental

De totes les propostes rebudes el comitè científic triarà per a ser exposades aquelles que aportin solucions més originals, a un cost assequible, i que puguin ser més exportables a altres casos similars.

El termini per a fer arribar les presentacions finalitza el 31 de març. La decisió sobre les propostes seleccionades es comunicarà el 14 d’abril. La tramesa de les presentacions s’ha de fer a través de la següent adreça:  recerca@arxivers.com

Reus

Deixa un comentari

Filed under Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Document electrònic, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Preservació, Preservació digital

XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – La Gestió Documental: El futur (és) ara!


Reus

Els propers dies, 4, 5 i 6 de maig de 2017, tindrà lloc a la ciutat de Reus el nostre XVI congrés, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya que per primera vegada incorpora en el seu nom el concepte de “gestió documental”. Aquest serà un dels grans temes presents en el congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts del seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen.

A partir d’ara l’esdeveniment passa a anomenar-se Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya integrant d’aquesta manera els diferents perfils professionals que van des de la participació en la creació dels documents fins a la seva preservació a llarg termini. En aquest llarg procés, amb la participació dels nostres professionals, el rigor i la competència empresarial necessària i amb el treball interdisciplinari amb altres professionals, podem bastir les sòlides bases de l’accés a una informació de qualitat. Aquest serà un dels grans temes presents en aquest congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts dels seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen. Estem convençuts que aquests coneixements han de servir per modular l’Administració Digital del futur i per contribuir activament en una Societat Digital més justa, cívica i compromesa. Des dels dissenys dels procediments que facin més eficients els processos de negoci a la preservació del coneixement que esdevindrà patrimoni i memòria de la nostra activitat humana. L’arxivística i la gestió documental conviuen en un mateix paradigma de continuïtat i eficiència, i creix l’interès i la necessitat entre els seus professionals per garantir estructures administratives més sòlides i una rendició de comptes ajustada tant del present com del passat.

Amb el màxim esforç dels nostres socis institucionals i partners tecnològics i amb el treball d’un comitè científic de primera qualitat disposareu d’un programa ben atractiu a tots nivells. L’AAC es compromet una vegada més a fer que aquest Congrés sigui una referència catalana, però que el coneixement i el valor que l’arxivística d’aquest país ofereix pugui ser també presentada arreu del món.

Programa científic

Inscripcions

 

 

Deixa un comentari

Filed under Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Document electrònic, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Preservació, Preservació digital

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Oferta de feina: gestor documental


L’empresa Doctodata cerca una gestor documental per treballar amb documentació administrativa viva d’una empresa. Les característiques del lloc de treball i el professional sol·licitat són les següents:

oferta-feina-com-a-gestor-documental-a-lleida-doctodata

– Documentalista, major de 28 anys, amb formació i experiència en gestió de documents administratius.

–   Dinàmic i  amb capacitat de comunicació. Ha de tenir habilitats relacionals.

–  La feina té una durada d’un mes aproximadament  i es pot concentrar als matins.

– El lloc de traball és a Lleida. Una bona part de la feina es pot fer des de casa ja que caldrà elaborar un informe.

 

Els interessats us podeu posar en contacte amb el director de l’empresa Antoni Rendé:

699 981 841

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Ofertes de treball

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Descripció de part de la documentació del fons de “La Mañana” ingressat a l’Arxiu Històric de Lleida gràcies al programa de beques instituït


fons-fotografic-la-manana2

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

Durant el mes de gener del 2015  l’Arxiu Històric de Lleida va rebre una transferència d’almenys un centenar de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic del diari La Mañana. Recordem que en el mes de juliol de 1984, els administradors del diari, en aquell moment, ja havien lliurat en dipòsit part de la seva documentació, tant administrativa com la pertanyent a l’àmbit de la comptabilitat, amb un abast cronològic des de 1939 fins al moment. El diari La Mañana fou fundat el desembre de 1939 com a resultat de la victòria de les tropes franquistes, essent el diari en actiu més antic de la capital lleidatana.

L’última transferència representà un ingrés d’unes tres-centes caixes aproximadament, plenes de fotografies protegides en sobres que es trobaven dins de carpetes datades entre el mes d’octubre de 1986 i l’octubre del 2003, així com tots els negatius corresponents a cadascuna de les imatges anteriors i quaranta-quatre quaderns de treball elaborats pels fotògrafs on s’indicaven les fotografies que havien de fer, a on i qui n’havia de ser el fotògraf.

Mitjançant dues beques proposades per la Generalitat de Catalunya que es van realitzar entre el maig i el desembre del 2015 i el juny i el desembre del 2016, es va iniciar el procés de tractament d’aquestes fotografies, ordenant, classificant i descrivint-les. Inicialment es van organitzar per seccions i un cop determinades aquestes es va fer per reportatges, introduint-hi tota aquella informació que ens proporcionava la fotografia a la fitxa de primers tractaments no textuals, completant tots els camps anteriorment exposats.

Durant el període que va durar la beca al llarg del 2015, van haver diferents dificultats en la tria del material d’instal·lació que es van salvar amb imaginació i bona voluntat. Pel que fa al període de vigència de la segona beca durant el 2016, aquestes dificultats semblava que s’havien superat, però el volum de la documentació va superar les expectatives i van tornar les dificultats en relació del material d’instal·lació.

fons-fotografic-de-la-manyana1

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

La descripció total de la secció fotogràfica de La Mañana, feta en aquests dos anys, ha consistit en un total de:

– 45 caixes de trasllat buidades.

– 10.250 reportatges descrits.

– Una mitjana de 5 fotografies per reportatge descrites(tot i que no és exacte, ja que pot variar, entre reportatges, alguns amb només dues fotografies i d’altres amb quinze).

– 605 seccions identificades.

– 120 àlbums i 229 capses on s’inclouen aquests reportatges.

Ara per ara la descripció s’ha interromput per la finalització de la segona beca, i seria convenient finalitzar aquesta tasca en un futur pròxim. Una tasca, val a dir, que oferiria avantatges per als usuaris que visiten l’Arxiu Històric de Lleida puix que els permetria consultar totes les fotografies que pertanyen al fons d’un dels mitjans d’informació més importants de la nostra ciutat, com és el diari La Mañana, sense oblidar el prestigi que resultaria per al mateix Arxiu disposar en la seva classificació un fons tan rellevant i ric en documentació gràfica i històrica de la capital.

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Històric Provincial, Arxius, Arxivers/eres, beca, Difusió, Fotografia, Hemeroteca, Patrimoni documental català, Premsa

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca