Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon


Exposició virtual del 25 de juny a l’11 de setembre

Maurice Gourdon (1847-1941) va fer nombroses excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

D’algunes d’elles s’han conservat quaderns a on va realitzar esbossos a llapis i àlbums de dibuixos a llapis i tinta del que anava descobrint i fotografiant.

Els quaderns de dibuix i els cinc dibuixos solts es troben dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. L’àlbum de dibuixos forma part de l’exposició permanent del Musèu dera Val d’Aran. Tots els documents es poden consultar a través d’Arxiu en Línea.Cercador de fons i documents.

Us convidem a visitar aquesta exposició virtual produïda per l’Archiu Generau d’Aran

Accedeix a l’exposició virtual

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII


Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.visita_bisbe_aux_Saragossa2

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N

 

Centenari de la inauguració del Mercat del Pla de Lleida


 

 

Fa uns dies des de l’Arxiu de la Ciutat us presentàvem el cartell de la Festa Major de l’any 1920, en què s’indicava que un dels actes de les festes fou la inauguració del Mercat del Pla. Per tant el mercat està de celebració de centenari!! Mercat del Pla

En aquesta ocasió des de l’Arxiu us volem parlar del seu projecte de construcció. El lloc escollit per la Paeria per aixecar el nou mercat d’aliments fou el replà conegut com el Pla dels Gramàtics, pel fet d’albergar diverses facultats de l’Estudi General al capdamunt del carrer Cavallers. El nou equipament municipal havia d’acollir sota un mateix sostre el comerç ambulant que tradicionalment oferia els productes a l’aire lliure, les verdures i fruites a la plaça Sant Joan i els ous i aviram a la placeta de l’Almodí Vell.

El resultat fou una obra de factura modernista fruit del projecte dirigit, entre els anys 1917 i 1920,  per l’arquitecte Joaquín Porqueras Bañeres, amb la participació de qui aleshores era l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell. En sorgí una obra de cert caràcter monumental de línies simples, amb alguna fantasia de mosaic, si bé el material que hi domina és el maó.

A diferència del mercat de Sant Lluís que tenia una estructura metàl·lica oberta, el mercat del Pla es caracteritza per ser un edifici tancat, amb parades fixes, organitzades per sectors, segons el tipus de producte que s’oferia i, amb aigua corrent, tenia una font ubicada en el centre que abastia d’aigua a paradistes i compradors.

Com bé sabem, des de sempre, l’activitat comercial a la ciutat ha estat intensa i l’intercanvi de productes agrícoles en l’àmbit del mercat hi ha jugat un paper destacat. El paper d’atracció de nova població i de cohesió del col·lectiu social que han desenvolupat els mercats és inqüestionable. En un moment en què la ciutat ja es començava a obrir vers l’Eixample, i s’expandia més enllà que havien delimitat les antigues muralles, el mercat del Pla s’ubicà al bell mig del Centre Històric, que en aquells moments continuava essent el seu nucli neuràlgic, amb una vitalitat i dinamisme que avui ha desaparegut.

El mercat esdevingué el focus de la vida comercial del centre de la ciutat, on es realitzava diàriament l’intercanvi de béns de primera necessitat per als veïns de Lleida i les poblacions de l’entorn. Així doncs, no només tenia la funció de proveir aliments i la distribució d’aquests entre els veïns de la zona sinó que a més serví com a eix vertebrador del comerç del barri.

L’edifici va romandre molts anys tancat als ciutadans i, l’any 2007 coincidint amb l’execució del Pla de Barris patí una important obra de restauració, que tenia com a objectiu principal ampliar la dotació d’equipaments i potenciar l’activitat econòmica i social de la zona.

En l’actualitat el gran edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha perdut la seva funció original. L’any 2014, s’intentà recuperar la seva activitat comercial originària amb el projecte del Districte del Mercat del Pla, però aquest no acabà de reeixir. Avui en dia està a la cerca de la seva nova identitat i poder oferir nous usos als ciutadans.

Foto_noticia_mercat

Entrada publicada inicialment en el web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

70 anys de la col·locació de la Mare de Déu de l’Hospital de la façana de l’antic Hospital de Santa Maria


 

 

Aquests dies de maig, amb la festivitat de Sant Anastasi, se celebra la Festa Major de Lleida amb tot un seguit d’actes que malauradament enguany no tindran lloc a causa de la pandèmia; malgrat tot, volem recordar un fet que tingué lloc durant les festes de Lleida de 1950: l’entronització de la imatge de la Mare de Déu dins de la seva fornícula a la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria el 14 de maig d’aquell any, i ho volem fer a través de fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Mare de Déu de l'Hospital

Lluís Terres fotografia un detall de la façana de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1954; es veu la imatge amb la fesomia que li donà Jaume Gort, incloent-hi les dues corones metàl·liques © Fons Terrés. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

La Imatge de la Verge Maria amb el nen als braços, obra de Bertran de la Borda que fou mestre d’obres de la Seu Vella, presidia la façana des del segle XV dins d’un nínxol i sota un filigranat dosser. Possiblement a causa de l’alçada havia sobreviscut als primers moments de la guerra civil el juliol de 1936, però el 25 d’agost un grup de persones aconseguí dues escales, lligades una amb l’altra, i la van fer caure. La imatge que presentem és del forner lleidatà Ramon Rius i pertany al fons que les seves filles Pilar i Carme van donar a l’IEI l’any 2008. Precisament, del conjunt de les seves fotos sabem que el mateix dia i segurament en el mateix moment havia començat a cremar la Seu Nova.

Ignorem el temps que els fragments van romandre a terra però sí que sabem que van ser recollits per Salvador Roca Lletjós, catedràtic d’Història a l’institut de Lleida i que havia estat director del Museu Morera; ajudat per alumnes seus va introduir els fragments dins de  l’edifici. Tot fent un breu apunt, cal dir que també va recollir els trossos de la Mare de Déu del Blau de l’església de Sant Pau al carrer de la Palma. L’any 1938, després de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Lleida, la imatge fou reconstruïda i guardada en les dependències del que després seria l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A començament de 1950, la Diputació de Lleida encarregà a l’escultor de Montoliu de Lleida, Jaume Gort, la restauració i la restitució de les parts que mancaven. Gort realitzà una primera intervenció amb la imatge a terra, com afegir el nas a la Verge i, amb la imatge ja al seu lloc, muntà les parts que faltaven fetes per ell, com la mà dreta i fragments del vestit de la verge i el tors, el cap, el cistell amb fruites i el raïm a la mà esquerra al Nen Jesús, precisament, aquest darrer element no apareix en les fotografies anteriors a la guerra civil; també col·locà les dues corones de llautó que sí que tenien originalment les imatges.

 

Les festes de maig lleidatanes tingueren lloc del 10 al 14 de maig i un dels actes fou la benedicció de la imatge ja al seu emplaçament originari; és curiós el fet que al programa de la festa consta el divendres 12 però al diari La Mañana es llegeix que fou el diumenge dia 14. Aurelio de Pino Gómez, bisbe de Lleida, realitzà la benedicció de la imatge davant una façana guarnida amb tapissos penjant de totes les finestres, i a l’Aula Magna l’Institut d’Estudis Ilerdencs se celebrà una reunió extraordinària del seu Consell on es nomenà conseller d’honor a José Ibáñez Martín, Ministro de Educación Nacional.

La imatge de Santa Maria va romandre al seu cambril fins a l’abril de 2004 quan fou baixada per procedir a la seva restauració, però aquesta és una altra història.

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Conseller de l’IEI

 

De dreta a esquerra:

Imatge n.1: Fotografia d’autor desconegut anterior a la guerra civil; s’hi pot apreciar com el pas del temps ha deteriorat la imatge, ja que li manquen els dits de la mà a la Verge i el braç i el peu esquerres al Nen Jesús, d’altra banda, els dos tenen dues corones de llautó; es pot apreciar el nas original de la Mare de Déu, molt diferent del que hi col·locà Jaume Gort © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 2: Mitjançant una bastida de fusta la imatge és hissada fins a la seva fornícula; s’hi pot apreciar que manquen unes parts que segurament ja s’havien perdut arran de l’enderrocament, com la mà dreta i fragments del vestit de la Verge, el cistell, el tors i el cap del Nen Jesús. La imatge no té data ni autor però suposem que ha de ser dels mesos anteriors el maig del 1950 i, tal vegada, del mateix Josep Gómez Vidal. © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 3: Uns homes al voltant de la imatge destrossada al peu de la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria, aleshores seu del Museu Morera com es veu en un rètol a la porta, sostenen una l’escala utilitzada per pujar a lligar-la; a l’esquerra uns homes, possiblement milicians, semblen allunyar-se un cop “acabada la feina”. © Fons Ramon Rius. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.