Convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra


En el marc del projecte Fem Esport, Fem Arxiu, la Jornada serà un punt de trobada, debat i aprenentatge sobre la gestió dels arxius de l’esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra. Una excel·lent oportunitat en el procés d’identificació, recuperació, tractament dels arxius de l’esport.

Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904. Arxiu General d'Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.
Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904.
Arxiu General d’Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.

En relació amb la presentació de projectes i experiències, la jornada té l’abast territorial específic de Lleida, Pirineus, Aran i Andorra, però, atès que es realitzarà en forma virtual o semi virtual, l’assistència està oberta a tothom (si les circumstàncies sanitàries ho permeten, la taula rodona es realitzarà a Arxiu Històric de Lleida i serà retransmesa a través del canal Youtube).

T’animem a presentar propostes fins al dia 14 d’abril de 2021. Una vegada rebudes les propostes el comitè científic de la jornada farà la corresponent valoració i la notificació definitiva de les propostes seleccionades es comunicarà el 30 d’abril.

Consulta la convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra

Si necessites suport per formalitzar la proposta o aclarir dubtes, pots contactar amb nosaltres a xac.cultura@gencat.cat

Extret del web de la Xarxa d’Arxius de Catalunya

Comencen les obres de construcció de l’arxiu comarcal de les Garrigues


Després de molts anys de reivindicació el mapa d’arxius comarcals de Catalunya es va completant amb la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, tot i que encara falta el de l’Alta Ribagorça.

La publicació Territoris.cat es fa ressò de l’inici de les obres d’aquest equipament llargament reclamat.

L’11 de març de 2021 quedarà gravat a la memòria arxivística com el dia en que es van iniciar les obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, que s’ubicarà al solar que ocupava l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de les Borges Blanques.

Aquesta setmana, el Govern va aprovar sengles aportacions al finançament per a la construcció i equipament d’ambdues instal·lacions, dels arxius comarcals de les Garrigues i de l’Alt Urgell. En el cas de les Garrigues, el cost del projecte és de 2.416.968 euros i la previsió és que l’arxiu comarcal sigui una realitat durant el 2022.

Pla sencer de l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, i representants de Cultura, durant l’inici d’obres de construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, l’11 de març del 2021. (Horitzontal)

Representants de l’equip de govern de l‘Ajuntament de les Borges i tècnics municipals s’han reunit aquest dijous amb responsables del Departament de Cultura i de l’empresa adjudicatària de la construcció de l’arxiu comarcal. En la trobada, s’ha acordat modificar el conveni que Cultura, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i l’Ajuntament de les Borges van signar l’any 2019.

La raó d’aquesta modificació respon al fet que la pandèmia va endarrerir els tràmits, per la qual cosa s’ha hagut de reajustar el calendari de les obres i, per tant, també el termini del conveni d’execució de la inversió. Posteriorment, han signat l’acta de replanteig i han pogut començar les obres, que es preveu que s’enllesteixin durant l’any vinent.


L’alcalde Enric Mir ha destacat que es tracta d’una obra molt important, tant per la seva dotació pressupostària, com per tot el que representa per a la ciutat de les Borges i la comarca de les Garrigues, així com per a la cultura i la preservació del patrimoni documental. Mir ha recordat que l’arxiu comarcal ha estat una de les llargues reivindicacions del territori.

Article extret de la publicació “Territoris.cat”

Celebrem el Bicentenari de la Casa deth Senhor (1820-2020) amb la publicació d’un llibre sobre la seva història


L’edifici d’estil neoclàssic és actualment la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran

A principis del segle XX, la unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró no va ser casualitat. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de “baile” (Aquest ofici, adscrit a l’administració reial a l’Aran, s’ocupava d’executar qualsevol provisió i ordre que el governador o el jutge li donés) des de sempre. Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no és estrany que es casi amb el fill dels Ademà d’Arró. I des d’Arró arriba la persona, Francisco Ademà Subirà, que transformarà la casa dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció de la Casa deth Senhor. Ell mateix, però contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig d’històries i llegendes.

La publicació titulada “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenarai. 1820-2020” explica, en el seu primer capítol, la història de la família Subirà dels del Senhor d’Arròs. L’estudi, fet a través de documents dipositats en el mateix Archiu Generau d’Aran, ens mostra als Subirà vinculats familiarment a Rafael Subirà Demiguel, primer governador aranès des de 1652 fins a 1683.

El segon capítol es dedica a conèixer als Ademà, que arriben a la casa per matrimoni i que enriquiran, a través del comerç de la fusta i del bestiar, a la família entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Aquest enriquiment explica la construcció, al costat de la casa vella fortificada dels Subirà, d’un gran edifici d’estil Neoclàssic.

El tercer i quart capítol es dediquen a les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que es de moda en el moment del projecte i construcció de la nova casa. Els treballs de fusteria conservats presenten un gran nivell artístic i segurament van ser dissenyats per mestres ebenistes. L’escala, les portes, les llars de foc i els mobles es van inspirar en el sub-estil Lluís XVI del Neoclàssic.

El cinquè capítol respon al treball d’investigació del personal de l’Arxiu sobre la panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” de Joseph Dufour (1812). Els papers pintats, actualment desapareguts, es van instal·lar en una de les habitacions de la primera planta, habilitada com a petit saló.

Les històries i llegendes, contades al capítol setè, ens expliquen com Francisco Ademà Subirà es podria haver arruïnat. Tres generacions més continuaran vivint a la casa, però quan l’hereu marxa a viure a Vielha cap al 1903, la casa tanca les portes al 1903.

El darrer capítol reviu com a sobreviscut l’edifici fins avui. El trobem com a caserna de la Guàrdia Civil i com a residència d’un destacament militar el 1938. Cap als anys cinquanta del segle XX, l’Ajuntament d’Arròs e Vila el compra i en ell s’estableix la seu del mateix ajuntament. Les plantes superiors es lloguen a famílies de fora. En aquests mateixos anys, s’instal·la l’escola del poble. El 1964, es converteix en un dels llocs de localització d’algunes de les escenes de la pel·lícula “Aquella Joven de Blanco” de la productora Estela Films SA. El 1971, va estar a punt de convertir-se en un establiment hoteler.

L’any 1979, amb la proposta de recuperació de les institucions pròpies d’Aran s’aprova que la Casa deth Senhor sigui la seu del Conselh Generau d’Aran. L’any 1991, amb la reinstauració del Conselh es comença a gestar la proposta, que culmina el 1995 amb el conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran per a convertir l’edifici en la seu institucional del Conselh i de l’Archiu Generau d’Aran. El projecte de rehabilitació de l’edifici es redacta el 1995 i les obres finalitzen en el mes de maig de 1998. El 7 de novembre, l’edifici és inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya.

El llibre conté la genealogia de la Casa deth Senhor i una Línia Cronològica amb els esdeveniments més importants que han marcat a la família Subirà Ademà.

Consulta el llibre “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenari. 1820-2020”

Coneix la història de la Casa deth Senhor a través de tres Exposicions Virtuals

“Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

“Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

“Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”

L’Arxiu Gavín comença l’organització del fons fotogràfic Sansalvador


Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat. El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital. Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular. El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta. Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida