Formació 2021 de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya


Aquest any l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya ens presenta els cursos de formació en un calendari molt visual i entenedor.

Un resum per tenir-los tots presents i poder tenir l’agenda al dia per decidir quins són els que complementen les nostres experiències i habilitats.

… I aquest any toca Congres!!

Extret del web de l’Associació

Es publica el llibre “La Cerdanya de 1603”


L’any 1603 el mestre d’escola i capellà Joan Trigall, fill de Puigcerdà, va escriure el Tratado del Condado de Cerdaña. Hi descrivia amb tot detall com eren la comarca i la vila de Puigcerdà, la seva economia i els seus edificis principals, i hi redactava la primera història coneguda de Cerdanya. El text, conegut des de principis del segle XX, s’ha utilitzat en diferents ocasions per il·lustrar la Cerdanya en època moderna, però mai s’havia editat sencer. Es tracta d’un text clau per conèixer el territori a principis del segle XVII, per saber de què i com vivien els cerdans en un moment especialment delicat a causa de les guerres de religió i les constants incursions franceses.

L’editorial pirinenca Anem Editors ha impulsat l’edició d’aquesta obra, a càrrec dels arxivers i historiadors Erola Simon i Lluís Obiols. El llibre, publicat sota el títol «La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comtat de Cerdanya de Joan Trigall», compta amb un pròleg d’Eulàlia Miralles i edita per primera vegada el text íntegre del Tractat. Aquest està precedit per una biografia de Joan Trigall i un estudi introductori que situa el document en el context historiogràfic i literari de l’època, i també incorpora l’edició de tres cartes del mateix autor adreçades al jurista i historiador Jeroni Pujades els anys 1610 i 1611 en les quals, entre d’altres aspectes geogràfics, explica detalladament la primera ascensió coneguda al Carlit.

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha promogut aquesta publicació, ja que conserva entre els seus fons una còpia del Tractat escrita al segle XVIII i una de les tasques pròpies de l’Arxiu és la difusió del patrimoni documental cerdà. La publicació també ha rebut el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona.

Podeu llegir un article del diari Ara sobre la publicació d’aquest llibre.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Homenatge a Enric Arderiu i Valls, historiador i arxiver


El 2020 es commemora el centenari de la mort d’Enric Arderiu i Valls, activista cultural, historiador, filòleg i arxiver natural de Linyola, al Pla d’Urgell. Des de la seva feina d’arxiver impulsà el catalanisme i la Renaixença a Lleida, organitzà els Jocs Florals, ocupà

la primera càtedra de Llengua Catalana de l’Escola Normal i fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida, el 1906.

Va ser un dels organitzadors i participants de La Marxa per la Llibertat, l’11 de setembre de 1900, el que li va suposar el trasllat forçós a la biblioteca de Huelva, passant després a la Biblioteca Nacional i l’Arxiu d’Hisenda a Osca. No tornà a Lleida fins el 1904-1905, on va ocupar la direcció de la Biblioteca Pública i continuà ocupant-se de l’Arxiu d’Hisenda, sense oblidar el seu activisme polític i cultural.

Aquest cicle, coordinat per la Secció de Geografia i Història de l’IEI, pretén recuperar la figura d’Enric Arderiu i apropar-la al públic lleidatà tot explorant la seva trajectòria professional i personal.

Programa del cicle de conferències

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL