Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

Anuncis

Pla de formació 2019 de l’AAC- GD


Ja podeu consultar a l’espai Formació continuada de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya el Pla de Formació 2019 que us proposa la vocalia de formació de dita entitat. Les inscripcions per als cursos corresponents al primer quadrimestre (gener – maig) ja són obertes:

Curs 01/2019 Blockchain i arxius, amb un a birra
Curs 02/2019 Gestió fotogràfica en arxius no especialistes
Curs 03/2019 Arxiu Electrònic Únic
Curs 04/2019 Drets Humans i arxius
Curs 05/2019 Som transparents? Com auditar la transparència municipal a
partir de la gestió documental

Continuant amb els canvis iniciats l’any passat a l’estructura de la formació de l’AAC-GD, els cursos estan estructurats en 5 grans àrees de coneixement: àrea de formació bàsica, àrea jurídica, àrea de gestió organitzativa, àrea d’iniciació a arxivística, i àrea de recerca.

En el disseny de la formació d’enguany s’ha tingut en compte les valoracions fetes pels alumnes que van participar als cursos del 2018. Podeu llegir-ne el balanç general a l’article  de LaDada Avaluem-nos: Formació 2018

Cal remarcar també que atès l’èxit dels cursos virtuals del 2018, enguany el 50% dels cursos són en línia amb les eines  de l’Aula virtual de Moodle i del sistema WebEx en streaming.

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya 

Beques de residència FABER sobre arxius i governança de la informació (Olot, del 20 al 30 d’abril de 2019)


L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i FABER, residència d’arts, ciències i humanitats, proposen a tota la comunitat arxivística i altres professionals que hi estiguin vinculats a una estada a la residència FABER entre el 20 i el 30 d’abril de 2019, just abans del XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya.

La residència o estada temàtica porta el títol “Arxius i governança de la informació” té per objectiu treballar sobre els aspectes més innovadors del nostre àmbit professional com per exemple la implicació de la gestió documental amb la transparència dels governs, la nova presencialitat als arxius públics, la gestió de dades massives i la seva qualitat, les implicacions del blockchain amb l’autenticitat documental, etc.

Una de les línies de debat serà el paper dels arxius en la nostra societat, com un element d’interacció i de relació amb el coneixement però també com a forma de relació entre l’administració i una ciutadania que vol ser responsable de la informació que genera.

Poden presentar candidatura a les beques de residència FABER tots els professionals que tinguin projectes o treballs de recerca relacionats amb aquestes temàtiques.

Tota la informació sobre les beques de residència la trobareu a la pàgina de la FABER, residència d’arts, ciències i humanitats.

Notícia publicada inicialment en el web de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

Opinant sobre la 13 Jornada d’Estudi i Debat: Els arxius que volem


El 30 de maig vaig acudir a la tretzena Jornada d’Estudi i Debat, sense parar esment al mal averany que suposa el número, i esperançada amb el títol Els arxius que volem. Ja havia expressat prèviament la meva reserva amb el títol ja que tinc clar (tenim clar la majoria d’arxivers i arxiveres) que no es tracta del què volem (els arxivers), sinó del què volen (els usuaris) o del què tenim (tots).

Generalment quan assisteixes a aquests esdeveniments és per retrobar-te o posar cara, veu i gest a companys i companyes amb els que mantens una llarga relació virtual, però quan tornes a casa ho fas carregada d’energia, de coneixements nous o consolidats, i/o nous reptes o nous objectes de curiositat. Altres només te’n tornes amb l’escalfor del contacte humà i de les converses mantingudes (que no és poc!)

Aquest any va ser més aviat dels últims. Per què? Doncs, perquè no ens reconeixem  en les paraules dels ponents (Àngels Bernal dixit). Des de fa uns anys casi tots aquells que venen a explicar-nos qüestions de Govern Obert, Transparència, Lliure Accés, Administració Digital, Seguretat Tecnològica/Documental, acaben intentant treure’ns d’aquells caus foscos plens de papers vells on sembla que treballem les professionals dels arxius. Tots ells coneixen arxivers o arxiveres que tenen inquietuds en aquests camps i que fins i tot els avancen pel fet de tenir una visió més global, però el consideren més aviat excepcional.

El desenvolupament de la comunicació d’Ismael Peña, doctor en societat de la informació i el coneixement i professor de la UOC, no em va fer passar l’esglai que em va produir el títol ‘Govern obert. Arxius obert?’ A què ve l’interrogant? Hi ha algun dubte? Perquè si existeix no és a l’àmbit de la professió. És evident que sabem i entenem que la informació avui té altres suports, canals i entorns que els estrictament oficials i tradicionals i que són essencials per a completar el coneixement del present i ajudar al relat que es farà en el futur. El que ens cal són eines i dotació.

En la mateixa línia, la taula rodona de la tarda ‘Innovació i Socialització’ ens va presentar la nostra casi nul·la participació com agents en les gestions culturals, al mateix temps que se’ns aconsellava automatitzar el gruix de la feina de descripció que fem i que calia digitalitzar i obrir dades. Cada una d’aquestes qüestions mereixen una contesta exclusiva, però caldria començar a entendre que els arxius no preserven cultura. La cultura, potser, la fan alguns usuaris amb allò que es conserva als arxius, documents sí, però sobretot dades. Pel demès el que ens cal són eines i dotació.

Potser la taula rodona del final del matí va ser la més reconfortant perquè ens mostraven resultats presents o futurs que són o seran possibles gràcies a la gestió documental i a totes les tasques que comporta. La transparència, la rendició de comptes i la defensa dels drets dels ciutadans no poden existir, o queden molt coixes, sense l’existència d’un sistema d’arxius potent, una gestió documental eficaç i eficient, oberts als nous reptes, als nous canals i als nous suports. Oberts en definitiva, però el que ens cal són eines i dotació.

Esperem que el projecte que s’endagarà des de la Subdirecció d’Arxius i Museus a partir de la pròxima tardor, ‘Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya: propòsit, objectius i metodologia’, sigui un anàlisi ajustat de la realitat que permeti ajustar les categories professionals, dimensionar les plantilles, posar els mitjans tecnològics que permetin tot el que s’ha esmentat més amunt, elaborar els marcs normatius que permetin encarar el futur amb seguretat i que aconsegueixi convèncer del paper estratègic dels arxius per a què la dotació econòmica sigui l’adient. Però el que més esperem és que aquest Pla completi el mapa d’arxius comarcals, cobrint la mancança vergonyosa i vergonyant dels arxius de les comarques de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça.

Tot això ja us ho anirem contant, perquè segur que ens farà falta l’ajut i l’opinió de tothom.

Maria Jesús Llavero

la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya


En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

 

Els arxius de l’exili. Casals catalans a l’Amèrica del Sud i Arxivers sense Fronteres


Arxivers sense Fronteres (AsF), com ja sabeu, és una organització no governamental sense ànim de lucre formada per arxivers voluntaris que col·laboren d’ençà l’any 1998, en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. La guerra, les catàstrofes naturals, els interessos polítics, la pobresa i la ignorància o deixadesa són les principals amenaces per a una correcta preservació del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament o amb conflictes diversos.

La missió de l’entitat és impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot garantint el seu correcte tractament perquè puguin ser posats a disposició de la societat. I tot això amb un seguit de valors com ara la solidaritat, la cooperació, els drets humans, la identitat de les persones i dels pobles, la memòria històrica, la transparència, la defensa del patrimoni documental i l’accés a la informació. D’ençà la seva creació AsF s’ha implicat en un seguit de projectes tant de Centre i Sud-Amèrica, com d’Àfrica i també en alguns indrets d’Europa.

El dijous 17 de maig a les 19h a Lleida a la Sala d’Actes de la Biblioteca de Lleida,  es farà una reflexió sobre el fet de l’exili a càrrec de la Doctora en Història Antonieta Jarne i la presidenta de l’Organització, Núria Carreras, farà una repassada als projectes realitzats per part d’AsF en els casals catalans de sud-amèrica. Sobretot es farà incidència en la tasca social i benèfica dels mateixos. Els exemples seran l’arxiu de l’Orfeó Català a Mèxic, l’arxiu del Casal Català de Costa Rica, de Rosario i Buenos Aires a Argentina, el de Montevideo a l’Urugai i especialment del cas de la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya a l’Havana. Tot l’acte estarà presentat per Teresa Ibars Cap de l’Arxiu de la Diputació de Lleida