Homenatge a Enric Arderiu i Valls, historiador i arxiver


El 2020 es commemora el centenari de la mort d’Enric Arderiu i Valls, activista cultural, historiador, filòleg i arxiver natural de Linyola, al Pla d’Urgell. Des de la seva feina d’arxiver impulsà el catalanisme i la Renaixença a Lleida, organitzà els Jocs Florals, ocupà

la primera càtedra de Llengua Catalana de l’Escola Normal i fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida, el 1906.

Va ser un dels organitzadors i participants de La Marxa per la Llibertat, l’11 de setembre de 1900, el que li va suposar el trasllat forçós a la biblioteca de Huelva, passant després a la Biblioteca Nacional i l’Arxiu d’Hisenda a Osca. No tornà a Lleida fins el 1904-1905, on va ocupar la direcció de la Biblioteca Pública i continuà ocupant-se de l’Arxiu d’Hisenda, sense oblidar el seu activisme polític i cultural.

Aquest cicle, coordinat per la Secció de Geografia i Història de l’IEI, pretén recuperar la figura d’Enric Arderiu i apropar-la al públic lleidatà tot explorant la seva trajectòria professional i personal.

Programa del cicle de conferències

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

Pla de formació 2019 de l’AAC- GD


Ja podeu consultar a l’espai Formació continuada de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya el Pla de Formació 2019 que us proposa la vocalia de formació de dita entitat. Les inscripcions per als cursos corresponents al primer quadrimestre (gener – maig) ja són obertes:

Curs 01/2019 Blockchain i arxius, amb un a birra
Curs 02/2019 Gestió fotogràfica en arxius no especialistes
Curs 03/2019 Arxiu Electrònic Únic
Curs 04/2019 Drets Humans i arxius
Curs 05/2019 Som transparents? Com auditar la transparència municipal a
partir de la gestió documental

Continuant amb els canvis iniciats l’any passat a l’estructura de la formació de l’AAC-GD, els cursos estan estructurats en 5 grans àrees de coneixement: àrea de formació bàsica, àrea jurídica, àrea de gestió organitzativa, àrea d’iniciació a arxivística, i àrea de recerca.

En el disseny de la formació d’enguany s’ha tingut en compte les valoracions fetes pels alumnes que van participar als cursos del 2018. Podeu llegir-ne el balanç general a l’article  de LaDada Avaluem-nos: Formació 2018

Cal remarcar també que atès l’èxit dels cursos virtuals del 2018, enguany el 50% dels cursos són en línia amb les eines  de l’Aula virtual de Moodle i del sistema WebEx en streaming.

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya 

Beques de residència FABER sobre arxius i governança de la informació (Olot, del 20 al 30 d’abril de 2019)


L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i FABER, residència d’arts, ciències i humanitats, proposen a tota la comunitat arxivística i altres professionals que hi estiguin vinculats a una estada a la residència FABER entre el 20 i el 30 d’abril de 2019, just abans del XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya.

La residència o estada temàtica porta el títol “Arxius i governança de la informació” té per objectiu treballar sobre els aspectes més innovadors del nostre àmbit professional com per exemple la implicació de la gestió documental amb la transparència dels governs, la nova presencialitat als arxius públics, la gestió de dades massives i la seva qualitat, les implicacions del blockchain amb l’autenticitat documental, etc.

Una de les línies de debat serà el paper dels arxius en la nostra societat, com un element d’interacció i de relació amb el coneixement però també com a forma de relació entre l’administració i una ciutadania que vol ser responsable de la informació que genera.

Poden presentar candidatura a les beques de residència FABER tots els professionals que tinguin projectes o treballs de recerca relacionats amb aquestes temàtiques.

Tota la informació sobre les beques de residència la trobareu a la pàgina de la FABER, residència d’arts, ciències i humanitats.

Notícia publicada inicialment en el web de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.