Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’


A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la Quadra Margarit Tremp-Talarnmotorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Presentació de les bases de la 5a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2015


Bases_20151 copiaNascuda a l’any 2011, la beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra es consolida amb la que serà la seva cinquena edició. Dotada amb 3.000 euros, s’atorgarà al millor projecte de recerca inèdit sobre història i qualsevol altre àmbit d’estudi, que se centri en el fons documentals custodiats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp. La beca està organitzada i finançada entre l’Ajuntament de Tremp, el Consell      Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la  Generalitat de Catalunya.

Com a novetat, destacar que el termini de presentació de la documentació pels candidats serà fins al dia 15 de setembre i que el veredicte del jurat es dictaminarà durant el mes d’octubre de 2015. Els interessats hauran d’enviar a la secretaria de la beca, a l’Arxiu   Comarcal del Pallars Jussà, el seu projecte. Un cop es faci públic el veredicte del jurat, el becari té un any per desenvolupar el treball i entregar-ho, alhora que l’haurà d’exposar en forma de conferència durant el mes de novembre de 2015.

A banda de la dotació de 3.000 euros, la beca inclou la publicació del treball guanyador. L’any passat es van publicar els treballs guanyadors de les dues primeres edicions i durant aquest any està previst la publicació del treball guanyador de la tercera edició.

Bases beca 2015

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Veredicte de la 4ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra 2014


“Concedimus et statuimus. Projecte de recerca per a la confecció d’un llibre de Privilegis i Ordinacions de la vila de Tremp”, és el títol del projecte guanyador de la 4ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra 2014.

El passat 29 de setembre, el jurat de la beca, format per Xavier Tarraubella, Marta Sancho,  Francesc Prats, Arcadi Castillo i Sisco Farràs, va justificar l’atorgament de la beca per la consistència metodològica de la proposta, pel que suposa de recopilació de fonts documentals disperses, relacionades amb el corpus històric – jurídic medieval i per la seva aportació al coneixement de la història de la vila de Tremp i la seva comarca. Els guanyadors d’aquesta quarta edició han estat els historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell i Granados.

Bona part dels privilegis i franquícies concedits a la vila de Tremp durant els segles medievals han quedat conservats dins el fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Aquesta documentació, per bé que ha estat treballada a nivell historiogràfic per diversos autors, no ha estat mai encara editada. Algunes còpies dels privilegis i ordinacions trempolines han quedat també conservades en altres arxius, especialment els ja esmentats de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) o el de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB). En alguns casos, aquesta documentació resta també totalment inèdita, mentre que en altres casos ha estat transcrita i editada de manera puntual en revistes especialitzades. D’altra banda, la recent catalogació del fons de la Insigne Col·legiata de Tremp, cedit a l’ACPJ per la família Castells de Vilamolat, ha permès localitzar altres exemples d’ordinacions promulgades pels bisbes d’Urgell i relatives a la vila de Tremp.

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació conservada a l’ACPJ consisteix en una vintena de pergamins, datats entre els anys 1211 i 1406, que inclouen privilegis i franquícies com ara l’exempció de lleuda, peatge, tolta i altres tributs, l’exempció d’empenyorament, els emprius de llenya i pesca, el guiatge de vitualles, el dret d’imposició de cises, el dret de monedatge, la celebració de mercats i fires, les franqueses de maridatge, bovatge i herbatge, el dret d’emetre censals morts, o el privilegi de marcar amb el segell reial les peces d’or i plata, entre d’altres. A més, també es conserven en aquest mateix arxiu diverses ordinacions que regulen l’exercici de les capacitats derivades d’aquests privilegis, les quals seran també objecte d’estudi. Pel que fa a la documentació procedent de l’ACAU, destaquen les concessions realitzades pels comtes de Pallars durant els segles XI i XII, així com diverses ratificacions i nous privilegis i costums concedits pels bisbes d’Urgell al llarg dels segles XIV-XVI. Entre la documentació inèdita destaca també la concessió de la jurisdicció de Tremp a la canònica de Santa Maria per part dels comtes de Pallars l’any 1087, conservada únicament en una còpia parcial entre els manuscrits de fra Sebastià Agustí custodiats a la BUB. Finalment, trobem també diversos privilegis relatius a la impartició de justícia o al dret de salvaguarda copiats en els Registres de Cancelleria de l’ACA. És en aquest darrer arxiu on esperem dur a terme una recerca que ens permeti localitzar altres documents inèdits susceptibles d’edició, o bé altres còpies dels privilegis i franquícies ja coneguts.