Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya


En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

 

Recomanacions d’aquest any per a Sant Jordi


Tot i que Sant Jordi va ser ahir, com tots els sants tenen vuitada, us fem arribar les nostres recomanacions. Com veureu són temes, autors i editorials de les nostres contrades.

1-O Basat en fets reals

El Pere Gilart, l’Imma González, el Gerard Martínez i l’Abel Pujol són els autors d’aquesta crònica que relata de primera ma els fets de l’1 d’octubre del 2017, durant el Referèndum d’independència de Catalunya a Lleida. L’han escrit de forma coral arrel d’un encàrrec fet pel diari 7accents i l’Ara Terres de Lleida per a un suplement del segon mitjà. L’editorial Fonoll ha entomat l’edició i la publicació i de ben segur serà un dels llibres més venuts a terres de Lleida. Amb pròleg de Meritxell Serret i epíleg d’Antoni Bassas, 1-O. Com ja s’ha dit està basat en fets reals que van ocórrer a diferents llocs de la província de Lleida i connecta amb la nostra campanya #Arxivemelmoment.   

Sixena: la croada de la memòria 

Francesc Canosa no ens parla en aquest llibre sobre la guerra de l’art, si no que va fins als origens, la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, falsificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges… i ens mostra, segons l’autor, la ficció i fracàs de la idea d’Espanya amb el monestir de Sixena com excusa i frontisa entre Catalunya i Aragó en la lluita pel domini del relat per crear una realitat que justifiqui un present, però sobretot un futur.

Publicat també per l’editorial Fonoll 

Dictadura i democràcia: les Borges Blanques 1923 – 1936

És el llibre guanyador del 27è Premi Josep Lladonosa, guardó que anualment s’atorga als millors estudis d’història local en l’àmbit de les terres de llengua catalana. És un estudi del nomenat període d’entre guerres i com es van viure i afectar a les Borges Blanques i quin va ser l’obra dels governs municipals durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i la Segona República (1931-1936). Amb una seriosa tasca d’investigació als arxius, es tracta d’una obra molt documentada que es basa en la tesi doctoral de Marc Macià Farré, l’autor.

És  l’exemplar que LA MAÑANA ha distribuit aquest Sant Jordi a tots els lectors i subscriptors.

 

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores