La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran


El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

Retornat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs un volum extraviat de l’obra Viage de España de Antonio Ponz


La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha pogut tornar a incorporar en els seus fons un dels  volums de la Secció de Reserva que fa uns anys s’havia extraviat. Gràcies a la col·laboració totalment altruista d’un col·leccionista anònim l’obra torna als seus propietaris originals.

Aquest exemplar en qüestió forma part de la publicació d’Antonio Ponz Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella.

Es tracta d’una obra impresa en 18 volums. El volum retornat, el catorzè, fou imprès l’any 1788 a Madrid per la impremta de la vídua i els hereus de Joaquin Ibarra. Precisament és el que està dedicat a Catalunya i el contingut fa referència a diverses poblacions de la província entre les quals hi destaquen Solsona, Cervera i Lleida..

L’obra és força interessant a nivell tipogràfic. De fet, dels tallers de Joaquim Ibarra en sortiren algunes de les obres més interessants de la impremta d’Espanya. Ibarra és formà a la impremta de la Pontifícia i Real de la Universitat de Cervera y traslladà els seus tallers a Madrid. Quan l’any 1785 morí foren la seva vídua i hereus els que s’encarregaren de regentar la impremta, tot mantenint l’excel·lència i la qualitat en les magnífiques impressions que d’aquests tallers en sortiren.

Aquest volum en qüestió fou imprès en els inicis d’aquesta nova etapa del taller tipogràfic. Inclou diferents gravats desplegables i està enquadernada en pell amb nervis i títol en daurat al llom.

L’Ex-libris de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a contracoberta i el teixell incorporat a l’interior amb la informació del registre i la signatura, han estat claus per tal que aquesta persona realitzés aquesta acció desinteressada de respecte a la procedència del fons que la biblioteca tant agraeix.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs celebra intensament el gest de compromís d’aquest ciutadà vers les institucions públiques que permetrà que aquesta obra, que constava com a desapareguda fa molt de temps, de nou pugui formar part de la Secció de Reserva i, com la resta de fons, pugui ser consultada pels usuaris de la biblioteca que ho desitgin.

 

 

Notícia publicada prèviament a al web de la Diputació de Lleida.

15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació


El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ens convoca a tots els professionals de la Informació a unes noves  Jornades Catalanes d’Informació i Documentació i ja són les quinzenes.

Se celebraran el 10 i 11 de maig a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra sota el lema “Diversitat de BiDes”  i amb tres eixos temàtics: innovadors, singulars i gestors  es proposen compartir experiències en els àmbits de la biblioteca pública, biblioteques escolars, titulacions, administració pública, crais, màrqueting, eines socials…

El programa es divideix en base als dos espais que articulen la configuració de les Jornades: l’Espai Debat, el qual aplega el vessant més científic i les taules rodones que pretenen ser un espai de reflexió i construcció al voltant de la nostra professió; i l’Espai Acció, més centrat en el vessant pràctic d’aquesta, en el qual podreu assistir a tallers, conèixer bones pràctiques professionals, demostracions de les empreses participants i les propostes resultants de l’esforç continuat dels grups de treball del COBDC.

 

 

 

 

Les inscripcions ja estan tancades. L’èxit, doncs, està assegurat

La informació ha estat extreta de la web de les Jornades, on hi ha una pestanya molt interessant sobre actualitat a banda de tota la informació que puguis necessitar

 

Fons d’Història local de Catalunya


Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya

El  Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. Durant 25 anys ha estat produït pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC) de la UAB, sota la direcció del Dr. Borja de Riquer Des de l’any 2012, el FONSHL depèn de la secció de història del SIBHIL·LA.

Conté 167.690 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya. Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes i les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC.

Què conté?

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

o Monografies i manuscrits inèdits
o Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
o Articles de revistes
o Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
o Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

                                   

Tipologia documental que recull la base de dades

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

o Estudis científics i historiogràfics
o Tesis i tesines
o Materials, guies i itineraris didàctics
o Actes de congressos
o Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
o Biografies i memòries de personatges catalans

Àmbit temàtic i geogràfic

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit territorial es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)

Informació bibliogràfica

 La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

– El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)

– El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

o  Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)

o  Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.

o  Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel mateix SDHLC.

o  Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)

Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

– Resum (en els casos en què els descriptors no siguin suficients per explicar satisfactòriament el contingut del document es fa un resum indicatiu seguint la norma ISO 214-1976

– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat

– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document

Usuaris

Donat el seu caire pluridisciplinari, el FONSHL està obert a un ampli ventall d’usuaris: professors, investigadors, estudiants de tercer cicle o erudits locals (estudis científics), el professorat i alumnat de primària i secundària (material didàctic), institucions i organismes locals (memòries, estadístiques…), les associacions o entitats culturals (tradicions populars, exposicions artístiques, esports…), com en general, a qualsevol ciutadà que tingui inquietud pel coneixement de la seva comarca o municipi.

Col·laborar

 

Article extret del web SIBHIL·LA: Història, Llengua, Literatura i Art

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)