Nhacs poetics. Era gastronomia ena poesia

Recital de poemes gastronòmics per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia

Avui 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia i aquest any les institucions culturals de la Val d’Aran han elegit la Gastronomia com a tema del recital de poemes.

L’acte començarà amb una petita introducció sobre l’alimentació a la Val d’Aran al segle XVII presentada per Mª Àngels Ros i Manel Rocher.

Els poemes gastronòmics elegits aquest any son dels poetes Rosada Albagés, Fredric Mistral, Pablo Neruda, Miquel Martí i Pol, Yolanda Villa, Joan Vigó, Joan Amades, Julio Novoa, Santiago Rusiñol, Nico Roig, Josep Pedrals, Marcela Delpastre i Xavi Gutiérrez.

Durant l’acte es podrà veure exposat un llibre de cuina de 1856 procedent de la biblioteca familiar de la família Castell des de Menga d’Arties i que es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El document porta el títol de Nuevo arte de cocina: sacado de la Escuela de la Esperiencia Económica, va ser escrit per Juan Altamiras i editat a la impremta de la Viuda Saurí i Fill de Barcelona.

Aquesta activitat està organitzada pel Conselh Generau d’Aran, Ajuntament de Vielha e Mijaran, Ajuntament de Naut Aran, INS d’Aran. Institut d’Educacion Segondaria, Bibliotèca Generau de Vielha, Bibliotèca Municipau de Salardú, Escòla Musicau Val d’Aran, Escòla Tchaikovsky, Musèus dera Val d’Aran i Archiu Generau d’Aran.

L’activitat tindrà lloc aquest dimarts a les 22.00 h a la seu del Musèu dera Val d’Aran a Vielha.

Espai Cultura 2016: Ramon Llull, una altra odissea

Aquest any 2016 és nomenat “Any Llull” en commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull. Per això, enguany, l’Espai Cultura s’ha dedicat a la vida i obra d’aquest personatge. Tant el Museu de Lleida com la Biblioteca, l’Arxiu i els Serveis Territorials han programat activitats a l’entorn de Ramon Llull.

L’Arxiu Històric de Lleida presenta un cicle de conferències:

Data: 14 de setembre a les 18 hores
Titol: “Ramon Llull i la ciutat de Mallorca en el segle XIII”,  a càrrec de la doctora Maria Carme Coll, facultativa superior de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Data: 21 de setembre a les 19 hores
Títol: “Ramon Llull, creativitat i innovació des de la perifèria”, a càrrec d’Albert Soler, professor de literatura medieval catalana a la UB, i comissari de l’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures (Museu de Lleida).

Data: 5 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El temps de Ramon Llull: Lleida i les primeres passes de l’Estudi General”, a càrrec de Joan Busqueta, professor d’Història medieval de la UdL.

Data: 10 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El lul·lisme a Lleida i les disputes a l’Estudi General”, a càrrec d’Albert Cassanyes, doctorand de la UdL.

Data: 19 d’octubre a les 18 hores
Títol: “Art brut al segle XXI, a càrrec de Joaquim Corral”, director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials i impulsor del Museu d’Art Brut

Espai Cultura, impulsat pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, és un àmbit de confluència d’activitats de difusió cultural organitzades per la Biblioteca Pública de Lleida, l’Arxiu Històric de Lleida, el Museu de Lleida i els propis Serveis Territorials.

triptic-espai-cultura

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Històric de Lleida

Exposició: Els orígens de la llengua catalana

Des del dimarts 9 de desembre fins al diumenge 15 de febrer es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida l’exposició itinerant: Els orígens de la llengua catalana: jo fideles vos seré.

Una mostra impulsada pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera, les diputacions de Lleida i Osca i l’Institut d’estudis Catalans que treu a la llum referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que se situen entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. Compta amb reproduccions de documents provinents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, el Archivo de la Corona de Aragón i la Biblioteca de Catalunya.

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos sere mostra els primers textos en català dels segles XI i XII procedents de l’àrea pirinenca i els posa en relació amb el territori d’on van sorgir i amb elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Així l’exposició pretén desmentir que les Homilies d’Organyà i el mal anomenat Forum Iudicum són els primers textos en català. Aquesta visió resulta anacrònica des del punt de vista científic i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
En l’exposició s’hi pot veure una sèrie de textos que aporten informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

Del segle XI, per exemple, s’han conservat textos com el Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) o el Jurament feudal a Ramon V de Pallars Jussà (1035-1076) sobre els castells d’Arbul i Castissent, acords que contenen parts remarcables en català.

Poc després, en aquell mateix segle XI, ja apareixen textos més amplis escrits fonamentalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (1098-1112).

Està formada per 6 plafons sobre l’origen de la llengua catalana: El naixement del català escrit, El feudalisme, On apareixen els primers textos?, El valor dels documents antics, Els noms de lloc i Les primeres traduccions.

Cada plafó està format per una imatge de gran format al•lusiva al territori i/o a l’època del document, una imatge més continguda del document en qüestió i un petit text senzill que permet comprendre’n el fil argumental.

 

Cicle de xerrades “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell”

“S’havia parlat basc al Pirineu català?”, amb aquest títol volgudament provocatiu es va iniciar la tercera edició del cicle de xerrades “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a l’Alt Urgell”. Aquesta és l’única sessió que enguany s’ha programat a la Seu d’Urgell, ja que les altres quatre tindran lloc en sengles municipis de la comarca. L’objectiu, segons els organitzadors, és que les xerrades es facin als mateixos llocs on s’han trobat els vestigis dels quals es parlarà en aquests actes.

En la primera de les xerrades, que tindrà lloc  a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, el geòleg Xavier Planas Batlle exposarà algunes de les conclusions d’un treball d’investigació desenvolupat per un equip interdisciplinar format per historiadors, lingüistes i geolègs sobre la presència d’una llengua protobasca en la toponímia pirinenca, una constatació que alimenta el debat científic entorn de la teoria que aquesta llengua hauria estat parlada pels habitants dels pobles de la serralada abans de la romanització.

La segona de les xerrades es farà a Peramola el dia 12 d’octubre i tractarà sobre “El castell de Peramola. De fortalesa feudal a residència senyorial”, que anirà a càrrec dels historiadors Carles Gascón i Raquel Codina. El dia 17, a Organyà, Lluís Obiols i Carles Gascón parlaran sobre “Felip V en una inscripció commemorativa de la col·legiata d’Organyà”.

“Més vell que l’anar a peu. Estudi dels camins tradicionals del municipi de les Valls d’Aguilar” és el títol de la xerrada que el geògràf Carlos Guàrdia i el president de la Unió Excursionista Urgellenca, Xavier Escribà, faran a Noves de Segre el dia 24 d’octubre. El cicle es clourà el dia 31 a Anserall amb la xerrada de l’arqueòleg Òscar Augé sobre les “Darreres excavacions a l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles”.

El cicle és organitzat conjuntament pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.