Category Archives: Consultes

Col·lecció de fotografies i estampes del Sant Crist a l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya preserva entre els seus fons documentals una col·lecció de fotografies, postals, estampes i altres imatges gràfiques sobre el Sant Crist.

Aquesta col·lecció està formada actualment per un total de 14.000 imatges diferents de Jesucrist a la creu o en les estacions del viacrucis de Jesús amb la creu. Es tracta d’imatges de crucifixos majoritàriament d’esglésies de Catalunya, però també a nivell espanyol. La col·lecció no està encara classificada ni descrita, però molt probablement se seguirà el sistema de classificació geogràfic i temàtic, d’ús habitual en altres col·leccions de l’arxiu. Posteriorment està previst que es digitalitzin i estiguin disponibles a Arxius en Línia, com la resta de fons de l’Arxiu Gavín.

D’entre les diferents estampes n’hi destaquen els Sant Crist que tenen advocació pròpia, com per exemple el Sant Crist de Lepant, que es troba a la catedral de Barcelona. O bé d’imatges antigues que es van destruir com per exemple el Sant Crist de Balaguer, i evidentment Crist de valor artístic com per exemple el Sant Crist romànic de Mijaran a Vielha. Com sempre des de l’Arxiu Gavín acceptem donacions d’altres imatges sobre el Sant Crist per continuar formant la col·lecció i fent accessibles aquest tipus de documents gràfics.

Aquí us deixem amb dos imatges de Sant Crist, una la del Sant Crist de Piera, i l’altra la del Sant Crist de Jesús de la Pasión de Sevilla, en aquest cas que mostra un Sant Crist a la creu i un Sant Crist portant la creu.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Gavín, Consultes, Cultura, Difusió, Fotografia, Servei de referència

L’Arxiu Gavín incorpora al seu fons la Biblioteca de publicacions en les que ha col·laborat


Biblioteca Arxiu GavínAquest mes d’agost la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes ha ingressat, procedent de la residència del Sr. Josep M. Gavín (fundador de l’arxiu) tot el fons bibliogràfic de la Biblioteca de l’arxiu. Es tracta d’una biblioteca que recull 650 publicacions en les quals s’han consultat documents de l’arxiu o bé hi apareix citat l’Arxiu Gavín. Gavín la defineix com a “Llibres, revistes, folletins i folletons, on en la bibliografia o dins del text esmenten l’Arxiu Gavín”

En Josep Maria Gavín va començar a recollir totes les publicacions d’autors que havien fet consultes a l’arxiu. Aquesta biblioteca demostra la importància de l’arxiu (i dels arxius en general) com a fonts primàries d’informació, a través de les quals es permet generar nova informació i coneixement.

A nivell temàtic a més es tracta d’una biblioteca molt transversal fet que demostra la diversitat de fons i col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Com a curiositat hi podem veure obres de gran rellevància per a la cultura catalana com per exemple els volums de la Catalunya Romànica o bé, diversos llibres vinculats a la història local i en contrast per exemple una revista especialitzada en bodes o un llibre sobre la Marilyn Monroe. I és que un mateix document pot ser d’utilitat per a estudis o publicacions ben diferents.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Gavín, Bibliografia, Consultes, Hemeroteca, Publicacions

Documents de l’Archiu Generau d’Aran, digitalitzats dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015, ja es poden consultar en línea


La consulta es pot fer a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

En el mes de novembre de 2015, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha, del Conselh Generau dera Val d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les 7.233 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Aquests treballs es van incloure dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015 promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

IMG_7136

Digitalització d’un protocol notarial

En total s’han digitalitzat quatre manuals de protocols de la Notaria de Vielha (1786-1829), un llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983) i 26 llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961).

Els quatre manuals de protocols corresponen als Notaris Barthomeu Portoles (1778-1786) i Anton Portolà (1812-1829). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

El llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran, En aquest llibre d’acords de la Junta d’Alcaldes dera Val d’Aran se conté informació sobre les sessions en època Republicana i Nacional i les sessions històriques com l’acta de instauració del Conselh Generau d’Aran en 1979.

Còpia de 190007120003079,0005

Acta dera Junta d’Alcaldes de la Val d’Aran d’època republicana

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha recullen els acords d’aquesta administració entre els anys 1916-1961. Destaquem el llibre d’actes del Conselh Municipau de Vielha (1937 a 1942) a on trobem l’acta de 12 de novembre de 1937. Es celebra una sessió extraordinària per a parlar de la riuada ocorreguda la nit del 24 d’octubre. En la reunió es fa lectura del informe que el Conselh Municipau redacta per a explicar el desbordament del riu Nere i que es presentarà al Govèrn dera Generalitat de Catalonha.

Destaquem la digitalització de les Ordenances dera Policia Municipau de Vielha de 1916.

190000320002244,0001

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxius, Consultes, Cultura, Difusió, Digitalització, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Consultes, Història, medieval, Museus, Patrimoni, Recerca

L’atenció als usuaris en els arxius fotogràfics


A finals del mes d’octubre del 2014 els documentalistes fotogràfics Juan Alonso i la Laia Foix, van demanar la col·laboració de diverses entitats que gestionen fons fotogràfics, entre les quals hi havia el SerFons_fotografic_1vei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Lleida, per tal de realitzar un estudi que tenia com a finalitat conèixer i avaluar amb precisió els serveis d’atenció a l’usuari existents a casa nostra, detectar i exposar tendències  i compartir l’estat de la qüestió que ajudés a suggerir reflexions per fer propostes de millora com a col·lectiu professional.

L’estudi es concretà fa uns mesos amb la redacció de l’article  Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Catalunya per a la revista Métodos de Información Vol.5, n.9  (2014) , número dedicat als arxius fotogràfics.

 

untitled

Deixa un comentari

Filed under Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada


El projecte XAC_Premsa ha permès gestionar i posar a disposició dels usuaris la premsa local i comarcal que es troba en les las biblioteques auxiliars dels arxius que formen part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Els objectius son la preservació i la difusió de la premsa d’àmbit local i comarcal que està en els arxius. Però també, impulsar un únic portal web de premsa local y comarcal, centralitzar i controlar les capçaleres tractades i normalitzar els entorns de cerca i resultats.

Es poden consultar totes les entrades que han anat introduint els Arxius Comarcals en el següent enllaç.  dibuix

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Consultes, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Història, Patrimoni, Premsa, Publicacions, Servei de referència, Servei educatiu, Tradició

Vist des de fora: Noemí Riudor


Ja comença a fer de mal dir quants anys fa que sóc usuària dels arxius. Tinc clar que va ser força abans d’acabar la carrera d’història però per comptar-los ja no en tinc prou amb els dits de les mans. En tot cas aquesta no és una dada massa rellevant, el que sí que és rellevant és haver pogut observar des de les diferents sales d’investigadors, els canvis que s’han produït des de mitjans dels anys 90.Compactus

Durant els meus primers contactes amb aquest món dels arxius vaig topar amb l’actitud possessiva d’alguns “arxivers” que havien custodiat la documentació durant dècades, com si es tractés de l’escriptura del patrimoni immoble familiar. En aquests casos hi havia una conversa que s’anava repetint:

-Què busques?

-Voldria l’inventari

-Però què busques?

-Faig una recerca sobre [poseu-hi qualsevol tema]

-Ui! D’això aquí no hi ha res

-D’acord gràcies, però em deixeu l’inventari?

Dient això, que quedi clar que no pretenc faltar al respecte de ningú, únicament descriure una situació amb la qual al llarg dels anys m’he anat trobant, això sí com més va amb menys freqüència (tot i que em consta que encara es produeix). I si m’hi he trobat cada cop menys ha estat perquè les arxiveres i arxivers s’han anat professionalitzant cada cop més. Un exemple d’aquesta professionalització és aquest bloc conduït per cinc persones amb moltes inquietuds que van més enllà del seu horari laboral. Els canvis en el món dels arxius s’han produït (com no podia ser d’una altra manera) gràcies a les persones dinàmiques que han entès que el món de la gestió de la informació estava canviant a un ritme ben accelerat. La feina d’arxiver no només consisteix en conservar la documentació sinó que cal difondre-la, facilitar-ne l’accés, rebre el feed-back de l’usuari… i això ens aboca a parlar de cultura 2.0, quin concepte oi? Val a dir que d’aquí a quatre dies l’etiqueta 2.0 l’haurem hagut de substituir perquè ja passarem pel 5.3 o pel 15.8, en tot cas potser ens podríem quedar només amb el substantiu cultura que és (i ha estat sempre) transmissió, interacció, col·laboració i difusió (segur que em deixo coses), tot i que en algun moment s’hagi oblidat i que ara ho redescobrim en el mode on-line.

Llàstima que una flor no fa estiu, vull dir que el dinamisme del GALL no és la norma i per veure-ho només cal donar un cop d’ull al Facebook, al Twitter, al Pinterest o al Delicious per veure que hi ha molts pocs perfils d’arxius fent tasques de difusió o de curació de continguts. També entenc que el dia té 24 hores i que no en tots els arxius hi ha prou personal com per atendre tasques de difusió sense desatendre la feina més imprescindible.

I sobre els usuaris, què us diré? Dissortadament sembla que cada any hi ha menys companys investigadors a les sales de consulta, una situació que contrasta amb la que es pot viure als arxius francesos, si més no als departamentals. Allí s’hi pot trobar un fenomen que, vist des d’aquí, resulta curiós: em refereixo als genealogistes no professionals. Aquests investigadors acostumen a ser gent jubilada que finalment disposa de temps i diners per poder dedicar a la recerca de les pròpies arrels. Aquests chercheurs omplen diàriament les sales de consulta (i quan dic omplir vull dir fins a arribar pràcticament al màxim de la capacitat de la sala) on hi conviuen amb d’altres investigadors (francesos o estrangers, freelance o no) i també amb genealogistes professionals. I aquí a Catalunya, qui són els usuaris? A tomb d’aquesta pregunta podríem llegir aquest article que el GALL va publicar el març d’enguany, en el qual s’hi fan algunes reflexions interessants. Però jo voldria continuar aprofundint en aquest tema i em pregunto si es fa recerca en aquest país? Personalment crec que de recerca se’n fa molt poca i la poca que és fa hi és per militància, en una situació d’absoluta precarietat.

consultaSabeu què seria extremadament interessant? Que cada arxiu pogués disposar d’un “investigador resident” per poder impulsar recerques des del propi arxiu, per donar assistència a les recerques externes, per poder retornar al territori on aquest arxiu estigui emplaçat tota la feina que ja s’hi fa i que s’hi podria fer de més. I ara em direu allò de “però és que ara amb la crisi…” i jo us diré que abans de la crisi la situació de la recerca era exactament igual de precària que ara, amb situacions laborals lamentables. En tot cas, crec que seria interessant poder trobar espais de col·laboració entre arxivers i investigadors, potser el bloc del GALL podria exercir d’espai d’encontre, encara que virtual, on es poguessin plantejar projectes en comú.

No vull acabar sense esmentar el fet que el bloc del GALL, a més de fer una molt bona tasca de difusió del món dels arxius, serveix també d’altaveu per expressar opinions i per denunciar situacions que afecten a la qualitat dels serveis que els arxius poden oferir als seus usuaris. A principis d’any, el bloc es feia ressò del tancament de la sala de consulta i de la biblioteca de l’Arxiu de la Diputació de Lleida, certament una pèssima notícia. En aquesta direcció, un altre post publicat a l’abril recollia la indignació que produeix el fet de tenir unes polítiques culturals d’aparador que aboquen a situacions com la de l’Arxiu de la Diputació o la de l’Arxiu Municipal de Lleida. Precisament, la situació del Municipal era descrita en aquell escrit com d’encaixonament a les“dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny” mentre queda encara pendent la construcció d’una seu definitiva. Això de la nova seu del Municipal és una cançó que fa més de 14 anys que dura (ho sé del cert) però que mai no s’ha acabat de resoldre. Suposo que això és així perquè el gènere humà tendeix a pensar que si una situació es manté durant un any d’una determinada manera, pot aguantar un any més i un altre i un altre i així fins a l’infinit. Però és clar, no hi ha res que duri per sempre. El passat 14 de juliol a Lleida va ploure i la documentació que estava al Pal·las es va mullar. La notícia va sortir al diari Segre, la podeu consultar en aquest enllaç. La tinent d’alcalde i regidora d cultura diu, segons la notícia, que “malgrat aquest contratemps, l’arxiu municipal continua operatiu”. Operatiu? No crec que pugui estar massa operatiu amb tot el personal fent mans i mànigues per salvar la documentació si més no aquesta és la sensació que tinc jo com a usuària, vist des de fora.

Noemí Riudor
Llicenciada en Història. Investigadora
@nriudor – http://opcit-ibid.blogspot.com.es/

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Consultes, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Opinió, Vist des de fora