Moltes persones tenim la història com afició, o en un moment concret de la nostra vida sentim la necessitat de recuperar la memòria d’un esdeveniment o d’una època concreta i com es va viure a la nostra comunitat, al nostre barri, al nostre poble… És aquell moment del ‘això és prou interessant, algú ho hauria d’escriure’ i tot seguit en un impuls decidim ‘això ho escriuré jo’.
També n’hi ha estudiants de batxiller o universitaris que un dia a classe el professor o la professora diu que cal fer un treball i que un dels llocs que cal anar és l’arxiu. Així a l’ample. Sense més explicació ni acompanyament. Ni tan sol concreten a quin arxiu.
En aquests moments ens venen dos imatges a la ment. La primera la d’un lloc fosc i casi prohibit, ple de papers vells i pergamins de difícil lectura, on un o una guardiana amb vestidures fosques i gruixudes ulleres vigila que ningú que no hagi demostrat la seva vàlua i saviesa pugui penetrar en aquell temple/cau dels secrets. La segona és una sala plena de pantalles tàctils i ordinadors que obeeixen a la veu i que esperen a que arribem amb el nostre tema per a amb uns quants moviments ràpids de dits i mans ens aparegui tota la informació i documents que d’allò que volem escriure existeix al mon. Ens imaginem, amb ulls meravellats, com apareixen documents amb informació que a nosaltres només ens caldrà tallar, copiar i pegar, per en un pis pas elaborar aquell treball que ens donarà la bona nota i, sobretot, l’admiració de tot aquell que el llegeixi.
Depenent de quina sigui la imatge que guanyi en el subconscient l’actitud serà diferent al fer la primera visita a l’arxiu, però el resultat serà molts semblant, la decepció de no trobar-ho tot a la primera i la sensació de què això d’investigar entre papers no és tan fàcil com sembla. És cert, no és fàcil, com casi cap activitat que comencem de nou. Per això cal preparar la visita a l’Arxiu, després d’unes consideracions prèvies:
– L’arxiu no és una biblioteca ni un museu. L’arxiu recull documents originals i únics que tenen un valor d’evidència per al reconeixement de drets i deures, i històric per a la guarda de la memòria dels actes i esdeveniments en relació a una comunitat. Aquests documents que tenen el seu principal valor pel context on i per a què es van crear, no s’organitzen ni per temes, ni geogràficament, ni alfabèticament, sinó pels organismes i entitats que els van crear o els van rebre (fons) i dins d’ells de forma cronològica.
– L’arxiu, sobretot si és públic, és un servei i té la seva raó de ser si hi ha usuaris, és a dir, persones que per gust o per necessitat van a consultar els documents que estan allà recollits.
– Hi ha una sèrie de restriccions legals a l’accés d’alguns documents, però això no és obstacle per a poder sol·licitar la seva consulta i rebre les explicacions adequades si no se’ns permet accedir.
Bé, ara ja podem preparar-nos:
- Ens cal saber a quin Arxiu hem d’anar.
Hi ha una àmplia tipologia d’arxius: municipals, comarcals, religiosos, d’empreses, personals… Uns són de les administracions públiques i altres d’institucions privades com empreses o l’església i ordres religioses. Podem fer una cerca per Internet, solen estar agrupats en pàgines webs on es pot consultar les seves dades generals (adreça, horari, telèfon, adreça electrònica…) i també les seves guies de fons que són la relació d’organismes i entitats que hi tenen dipositada documentació, també s’assenyalen les dates extremes, és a dir, quin és el document més antic i el més nou, això no vol dir que hi hagi documents de tots els anys de l’interval!
- Hi ha alguna cosa publicada sobre el tema?
Hem de fer una cerca a Internet i als catàlegs de les biblioteques i webs de publicacions locals, per saber si hi ha alguna cosa publicada sobre el tema del què nosaltres ens hem proposat fer la cerca. Potser no hi ha res del meu poble, del meu barri o d’aquell mestre, però hi ha d’altres pobles, barris o mestres i consultar aquests treballs ens ajudarà a concretar les preguntes que ens hem de fer i el més important, on es poden trobar les respostes. La majoria d’aquests treballs publicats recullen bibliografia i les fonts consultades, així que tindrem una pista dels arxius i dels fons que ens caldrà treballar.
- Cal conèixer el context històric
Per poder saber quina documentació podem consultar hem de tenir una idea de quins eren els organismes que en cada època podien generar documentació i quines eren les funcions i competències. Mai no hem de perdre de vista que les coses no sempre s’han fet com es fan ara i que la documentació respon al seu context històric.
- Fem una guia d’investigació
Amb tota la informació que hem recollit, elaborarem una guia en la que relacionarem els arxius als que creiem que hem d’anar a consultar i després de consultar els seus webs, anotarem quins són els fons i el tipus de documents (sèries) que ens interessa consultar i sobretot la cronologia.
Ja estem preparats per anar a l’Arxiu. La rebuda serà diferent en cada tipus d’arxiu, però en la majoria ens faran fer (o ens faran) una fitxa d’usuari o usuària i després segons les nostres notes demanarem l’inventari (relació de documents) del fons que hem triat i a partir d’aquesta eina podrem demanar allò que volem exactament. Hi ha arxius petits (municipals o eclesiàstics) que es demana directament a l’arxivera allò que vols, sempre segons les anotacions, i només queda esperar per començar a desentrellar els misteris dels documents.
No oblideu que qualsevol dubte us ho aclarirà el personal de l’arxiu que estan allà per ajudar-vos.
Maria Jesús Llavero
Arxiu Històric de Lleida
Grup d'Arxivers de Lleida 