Category Archives: Consultes

Cometrem el mateix error?


Les i els professionals de l’arxivística estem en un moment en el que ens movem entre les possibilitats que donen els avenços tecnològics per la gestió de la documentació i el dret a l’accés i la legislació que limita aquest dret casi al mateix ritme. Deixar únicament en mans de juristes la decisió de dret a l’accés de la documentació pública ha estat una forma que els governs i les administracions han trobat per a que tot allò que mai no han estat disposat a deixar consultar a la ciutadania continuï de la mateixa manera, tanmateix ja no es pot atribuir a l’arbitrarietat dels estaments administratius i governamentals. No, ara en resolucions fonamentades en alguna legislació, pocs cops tota la que es podria portar a col·lació, que tenen poc en compte el context de la sol·licitud (investigació en curs, món acadèmic i científic, difusió de coneixement, restitució de la memòria), limiten l’accés total o parcial a documentació a la que tota la vida s’havia tingut accés. Ho fan interpretant la normativa que segons els o les juristes, com eclesiàstics medievals, són els únics amb la capacitat per fer-ho.

Així, com abans ho van fer els informàtics, els juristes ens fan callar amb un llenguatge críptic de circumloquis, protegint el dret a l’honor de persones mortes o la dignitat d’uns hereus possibles que en tot cas és aquell que vol accedir el que ha de demostrar de forma fefaent que ho estan. Com als anys 80-90 els informàtics es van fer amb un camp professional on els coneixements i competències estaven en les nostres mans, ara ho fan els juristes. Els uns i els altres ens releguen, aleshores i ara (amb algunes excepcions), a purs magatzemistes o en el millor dels casos curadors de museus documentals. Mentre, les i els arxivers fan cursos, màsters i postgraus per actualitzar uns coneixements que mai no podran ser complets, perquè està clar que una persona no pot abastar-ho tot i les organitzacions per a les que treballem no crearan una plantilla suficient on es recullin totes les especialitats necessàries, cada dia més, per poder conèixer tot de tot el que es gestiona en un arxiu.

En els dos casos n’hem volgut estar a l’alçada. Oberts a col·laborar, hem prestat atenció als requeriments que ens arribaven des d’elles, però tret de comptades ocasions el retorn no ha estat de la mateixa intensitat i finalment ens hem trobat, en el millor dels casos, asseguts en una sala on era evident que la nostra opinió no comptava i els nostres coneixements no eren requerits.

Som així. Ens il·lusionem amb tot allò que creiem que pot potenciar la gestió documental, de la informació i sobretot de l’accés, que la majoria de la professió entén que per norma ha de ser lliure. Ara hem trobat una altre d’aquestes il·lusions. Em refereixo a tot allò, tecnologic o ontològic, que ens permetrà obrir dades i posar-les a disposició per a la utilització i reutilització. Perquè som uns fervents creients de la “religió”de la transparència, com ho vam ser abans (encara ho som) de la informatització, d’Internet i de tenir normes clares i fàcilment interpretables. Però el problema és el mateix amb el que ja ens vam topar anteriorment, no tenim la capacitat tècnica, pressupostària ni el personal per tirar-lo endavant i aplaudim qualsevol iniciativa més o menys privada que ho permeti fer.

Cal obrir dades, govern obert, administració oberta, només així aconseguirem que la transparència real cali en la cultura burocràtica de les organitzacions en les que treballem. Però què passa quan un cop més això es basa en projectes privats i limitats? Projectes que poden tenir un origen més o menys generós, però que finalment acabaran buscant un benefici directe o indirecte? Durant més de 30 anys, més de 150 investigadors i investigadores de tot Catalunya han estat buidant les dades que permetran valorar el cost humà de la guerra civil, un projecte que ha impulsat i finançat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Ara s’està finalitzant l’etapa de buidat i començaria la d’explotació de les dades i és en aquest moment que un d’aquests projectes que ens ha enlluernat, el de Concha Catalan, surt a la llum i la seva impulsora exigeix la migració de totes les dades invocant la llei de transparència per a prosseguir amb el seu projecte que, com ja hem pogut anar comprovant d’altres territoris, ja té uns primers resultats en forma d’articles signats per ella com a bona periodista de dades que és. Y ens tornem a equivocar!

Nosaltres hauríem de ser les primeres persones d’enfrontar-nos a la utilització per a fins espuris de la feina d’uns altres, i més quan aquests altres són investigadors i investigadores que sabem que han utilitzat les seves vacances i els seus diners en molts casos, per a poder-lo portar a terme. Ara que tot està apunt per a recollir els fruits, és a dir, per a poder tractar i utilitzar les dades recollides, ve una altra persona i amb les mans netes i descansada s’endú el mèrit, l’ovació i el producte acabat. D’aquesta forma es posarà punt i final a moltes tesis doctorals que estan en elaboració, perquè quina aportació científica es pot fer quan ja no hi ha novetat?

Però les dades hi seran igual i es podran treballar igual, però seran accessibles per a més gent. Aquesta és una de les consideracions que s’han fet de forma més repetida. Pensem una mica, la feina del buidar dades als arxius, encara és una tasca feixuga i per tant poc apetible. Si això tira endavant, i sembla que ho farà amb el nostre beneplàcit, els investigadors esperaran des de casa a poder consultar les dades, no els documents escanejats, sinó les dades separades i preparades per poder-les explotar i amb les nostres migrades plantilles aquest servei no el podrem oferir i la senyora Catalán no vindrà a l’arxiu de forma física o virtual a buidar-les, però sí exigirà i com ella altres que les dades estiguin disposades per a l’explotació i nosaltres tornarem a estar relegat, un cop més, a mers emmagatzemistes o en el millor dels casos gestors de museus de documents.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Històric de Lleida

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Difusió, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Opinió, Recerca

Es publica la llista amb el nom de les víctimes del franquisme


El Parlament de Catalunya  el passat 4 de juliol va aprovar la llei 11/2017  de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en el seu únic article es nega el caràcter legítim dels tribunals dels tribunals i
dels procediments i els consells de guerra que van ser instruïts a Catalunya des del  5 d’abril de 1938 fins al desembre del
1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar i en conseqüència l’anul·lació de les sentències emeses per aquests òrgans. La Llei inclou una disposició final en la que s’autoritza a l’Arxiu Nacional  de Catalunya   a elaborar i fer pública la llista de les persones afectades per aquestes sentències.

En compliment d’aquesta llei l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web l’índex dels noms i la resolució, això ens ha donat la possibilitat de conèixer les persones que es  van veure sotmeses a un procediment judicial de jurisdicció militar  durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data de fermesa de la sentència o resolució, la pena imposada i, si és el cas, l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

La llista de noms conté fins ara 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i  condició social que van ser jutjades i condemnades per la seva ideologia, per la seva actuació durant la República i per la seva resposta al cop d’estat de Franco. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, els que ja coneixien que en aquesta llista hi tenien algun familiar s’han vist sorpresos de la quantitat d’afectats; altres que no sabien que alguns dels seus familiars havien estat afectats per la repressió franquista, la curiositat els ha portat a descobrir-lo.

El projecte és que  l’índex de noms, que s’anirà actualitzant i ampliant amb les dades que puguin aportar noves investigacions, pugui donar accés al contingut dels expedients fins allà on sigui possible per tal que també es pugui difondre.

La reacció de la ciutadania i els medis de comunicació a la publicació d’aquesta informació ens parla de la necessitat que la informació cal que sigui oberta i que els arxius com a eines de gestió documental són garants de l’accés a la informació i per tant de drets i memòria

Podeu consultar la llista aquí

 

3 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Nacional de Catalunya, atenció als usuaris, Consultes, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Preservació

Col·lecció de fotografies i estampes del Sant Crist a l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya preserva entre els seus fons documentals una col·lecció de fotografies, postals, estampes i altres imatges gràfiques sobre el Sant Crist.

Aquesta col·lecció està formada actualment per un total de 14.000 imatges diferents de Jesucrist a la creu o en les estacions del viacrucis de Jesús amb la creu. Es tracta d’imatges de crucifixos majoritàriament d’esglésies de Catalunya, però també a nivell espanyol. La col·lecció no està encara classificada ni descrita, però molt probablement se seguirà el sistema de classificació geogràfic i temàtic, d’ús habitual en altres col·leccions de l’arxiu. Posteriorment està previst que es digitalitzin i estiguin disponibles a Arxius en Línia, com la resta de fons de l’Arxiu Gavín.

D’entre les diferents estampes n’hi destaquen els Sant Crist que tenen advocació pròpia, com per exemple el Sant Crist de Lepant, que es troba a la catedral de Barcelona. O bé d’imatges antigues que es van destruir com per exemple el Sant Crist de Balaguer, i evidentment Crist de valor artístic com per exemple el Sant Crist romànic de Mijaran a Vielha. Com sempre des de l’Arxiu Gavín acceptem donacions d’altres imatges sobre el Sant Crist per continuar formant la col·lecció i fent accessibles aquest tipus de documents gràfics.

Aquí us deixem amb dos imatges de Sant Crist, una la del Sant Crist de Piera, i l’altra la del Sant Crist de Jesús de la Pasión de Sevilla, en aquest cas que mostra un Sant Crist a la creu i un Sant Crist portant la creu.

1 comentari

Filed under Arxiu Gavín, Consultes, Cultura, Difusió, Fotografia, Servei de referència

L’Arxiu Gavín incorpora al seu fons la Biblioteca de publicacions en les que ha col·laborat


Biblioteca Arxiu GavínAquest mes d’agost la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes ha ingressat, procedent de la residència del Sr. Josep M. Gavín (fundador de l’arxiu) tot el fons bibliogràfic de la Biblioteca de l’arxiu. Es tracta d’una biblioteca que recull 650 publicacions en les quals s’han consultat documents de l’arxiu o bé hi apareix citat l’Arxiu Gavín. Gavín la defineix com a “Llibres, revistes, folletins i folletons, on en la bibliografia o dins del text esmenten l’Arxiu Gavín”

En Josep Maria Gavín va començar a recollir totes les publicacions d’autors que havien fet consultes a l’arxiu. Aquesta biblioteca demostra la importància de l’arxiu (i dels arxius en general) com a fonts primàries d’informació, a través de les quals es permet generar nova informació i coneixement.

A nivell temàtic a més es tracta d’una biblioteca molt transversal fet que demostra la diversitat de fons i col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Com a curiositat hi podem veure obres de gran rellevància per a la cultura catalana com per exemple els volums de la Catalunya Romànica o bé, diversos llibres vinculats a la història local i en contrast per exemple una revista especialitzada en bodes o un llibre sobre la Marilyn Monroe. I és que un mateix document pot ser d’utilitat per a estudis o publicacions ben diferents.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Gavín, Bibliografia, Consultes, Hemeroteca, Publicacions

Documents de l’Archiu Generau d’Aran, digitalitzats dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015, ja es poden consultar en línea


La consulta es pot fer a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

En el mes de novembre de 2015, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha, del Conselh Generau dera Val d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les 7.233 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Aquests treballs es van incloure dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015 promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

IMG_7136

Digitalització d’un protocol notarial

En total s’han digitalitzat quatre manuals de protocols de la Notaria de Vielha (1786-1829), un llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983) i 26 llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961).

Els quatre manuals de protocols corresponen als Notaris Barthomeu Portoles (1778-1786) i Anton Portolà (1812-1829). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

El llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran, En aquest llibre d’acords de la Junta d’Alcaldes dera Val d’Aran se conté informació sobre les sessions en època Republicana i Nacional i les sessions històriques com l’acta de instauració del Conselh Generau d’Aran en 1979.

Còpia de 190007120003079,0005

Acta dera Junta d’Alcaldes de la Val d’Aran d’època republicana

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha recullen els acords d’aquesta administració entre els anys 1916-1961. Destaquem el llibre d’actes del Conselh Municipau de Vielha (1937 a 1942) a on trobem l’acta de 12 de novembre de 1937. Es celebra una sessió extraordinària per a parlar de la riuada ocorreguda la nit del 24 d’octubre. En la reunió es fa lectura del informe que el Conselh Municipau redacta per a explicar el desbordament del riu Nere i que es presentarà al Govèrn dera Generalitat de Catalonha.

Destaquem la digitalització de les Ordenances dera Policia Municipau de Vielha de 1916.

190000320002244,0001

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxius, Consultes, Cultura, Difusió, Digitalització, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Consultes, Història, medieval, Museus, Patrimoni, Recerca

L’atenció als usuaris en els arxius fotogràfics


A finals del mes d’octubre del 2014 els documentalistes fotogràfics Juan Alonso i la Laia Foix, van demanar la col·laboració de diverses entitats que gestionen fons fotogràfics, entre les quals hi havia el SerFons_fotografic_1vei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Lleida, per tal de realitzar un estudi que tenia com a finalitat conèixer i avaluar amb precisió els serveis d’atenció a l’usuari existents a casa nostra, detectar i exposar tendències  i compartir l’estat de la qüestió que ajudés a suggerir reflexions per fer propostes de millora com a col·lectiu professional.

L’estudi es concretà fa uns mesos amb la redacció de l’article  Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Catalunya per a la revista Métodos de Información Vol.5, n.9  (2014) , número dedicat als arxius fotogràfics.

 

untitled

Deixa un comentari

Filed under Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni