L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals (X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 8 i 9 de juliol de 2019 arriben les X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). La desena edició duu per títol “Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes desenes Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centraran la mirada en la vida diària als monestirs medievals. Any rere any els participants d’aquetes Jornades ens allotgem a l’antic monestir premonstratenc, trepitjant els indrets sagrats i profans dels religiosos que hi vivien, resaven, treballaven, dormien, menjaven, contemplaven, etc., fa tants segles

Les 8 conferències que seran presentades en aquestes jornades es dediquen, des de diferents punts de vista, a la vida diària als monestirs medievals i a la seva representació artística. Així es contemplarà el tema de l’ideal versus la realitat monàstica, examinant l’obediència (o no) a les regles monàstiques, o es considerarà l’ús pràctic i simbòlic dels espais de la vida monàstica, com són l’església, el claustre, la sala capitular o el menjador. També es farà una mirada a un tema tan fonamental com la litúrgia, o a l’economia i l’alimentació dels religiosos, a la seva política interna i externa o a les seves activitats dins i fora dels murs del convent.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • La vida diària a la canònica de Santa Maria de Mur en època medieval. (9 de juny, 9:00 h.)
  • VIII Sopar Medieval “El rigor de les dietes monàstiques medievals”
    • Recreació d’un àpat commemoratiu quaresmal del Monestir de Sant Cugat del Vallès a l’entonr de 1220.
    • Amb la intervenció del grup de teatre La Garba, de Vallfogona de Balaguer.
  • VIII Concert nocturn al claustre romànic
    • Cançó fugaç, a càrrec del grup Corrandes són Corrandes.
  • Exposició:
    • 10 anys del projecte Jornades d’Història de l’Església i la religiositat”

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

 

El fons ‘Archiu Calzado’ ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


La col·lecció va ser creada per l’historiador Melquíades Calzado de Castro (1924-2017)

El passat 23 de maig va ingressar el ‘Archiu Calzado’ a l’Archiu Generau d’Aran. La col·lecció, creada per Melquíadez Calzado de Castro, es va començar a gestar quan l’historiador s’interessa pels orígens de la baronia de Les. Aleshores, Calzado comença un treball de recuperació de documents fonamentals per a la història de la Val. Tota aquesta documentació es va ficar a disposició dels investigadors amb la creació, l’any 1979, del nomenat arxiu a la Biblioteca de La Caixa de Les. En 1996, aquesta biblioteca passa a ser de titularitat municipal.

El ‘Archiu Calzado’ instal·lat als dipòsits de l’Arxiu

El fons va anar creixent amb documents de tipologia molt diversa, sempre vinculats a la cultura aranesa i occitana. En ell es recullen reproduccions de documents manuscrits, de monografies i d’articles de revistes o d’obres de referència procedents d’arxius, biblioteques i llibreries d’arreu del món, que Calzado visitava en els seus viatges i també molts recollits a la mateixa Val. La documentació conté informació de temàtica molt diversa. Les obres de caràcter històric són les predominants, sense oblidar altres temes com els de geografia, antropologia, filologia, literatura i art.

Cal recordar que entre els anys 2006 i 2014, Calzado de Castro va ingressar una part del seu fons personal a l’Arxiu. En aquest fons es poden trobar els seus treballs d’investigació realitzats entre els anys 1978 i 1981. De tots ells destaquen l’estudi de la Baronia de Les i de la família Demiguel.

Melquíades Calzado de Castro

Els seus mèrits científics i humans van ser reconeguts l’any 1981 quan va ser nomenat aranès il·lustre i fill adoptiu de Les. L’any 2010, la Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranesi li va fer un homenatge amb la publicació de la Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Damb eth còr aranés. En aquesta publicació trenta-tres investigadors, inclòs el mateix Calzado, van publicar els seus estudis sobre antropologia, arxivística, arqueologia, biblioteconomia, dret, heràldica, història, història de l’art, lingüística i patrimoni natural. El Conselh Generau d’Aran li va concedir la medalla d’or l’any 2013.

Melquíades Calzado de Castro va morir l’any 2017.

Archiu Generau d’Aran

I Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya promogut per l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2019 organitzant el I Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2019

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #inventariesglesiescatalunya #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes amb visita a l’Arxiu Gavín.
  • 2n Premi: 1 lot de vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre) i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.
  • 3r Premi: 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya de Josep M. Gavín i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.

Comptem amb la partícipació del magnífic jurat format per Magda Gregori (Periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotografa), Jordi Bonet (Fotograf), Josep Borrell (escriptor i exdelegat de cultura a Lleida), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Jornades Pyrenades IX. Natura-Societat-Pirineisme


Aquest any bona part de les Jornades estan dedicades al patrimoni aranès

Del 13 al 20 d’abril, es celebren a Salardú (Naut Aran) les Jornades Pyrenades IX.

Relacionades amb el Pirineisme, moviment de persones que va iniciar la conquesta i descoberta dels Pirineus al segle XIX, és una manera de passar la Setmana Santa a la Val d’Aran en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats (conferències, projeccions, musica, exposicions, caminades…).


Del programa destaquem:

JORNADA INAUGURAL 

Diumenge 16 |Conferència “Identitat i patrimoni”

El patrimoni com a eix identitàri de les comunitats.

Daniel Vilarrúbies. Llicenciat en Història de l’Art, Música antiga i arxivística. Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

18:30 Sala Pyrenmuseu

CONFERÈNCIES I DEBATS

Dimarts 16 | L’església de Sant Andreu de Salardú: un lloc de peregrinatge

18:00h Visita guiada a l’església de Sant Andreu

19:00h Conferència a la Sala Pyrenmuseu

Elisa Ros. Llicenciada en Història de l’Art i en Arqueologia. Tècnica de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran

Carla del Valle. Llicenciada en Història de l’Art. Directora de Musèus dera Val d’Aran

Dimecres 17 | Conferència – Taller. La fotografia familiar: Gestió i conservació dels álbums fotogràfics personals i col·leccions particulars

De la mà d’una experta, aprendrem a conservar les fotografies familiars que omplen capses desordenadament: Siguem conscients del tresor que representen

Susanna Muriel. Arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic

18:00h Sala Pyrenmuseu

Les activitats tindran lloc al PyrenMuseu  i a l’església de Sant Andrèu de Salardú.

Dissabte 20 | Visita guiada Exposició Aran M·FECIT – St. Joan d’Arties

Descobreix la magnífica exposició de la mà de les seves creadores.

Carla del Valle i Elisa Ros

Recomanem la IX Mostra de Cinema de Muntanya i el I Festival Musical “A Boca De Net sons d’Occitània”.

Més informació:  Programa Complert 

Archiu Generau d’Aran

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL