Category Archives: Cultura

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arqueologia, Cultura, Difusió, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

 

2 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxius, Cultura, Difusió, Digitalització, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida

Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Cultura, Difusió, Digitalització, Exposicions, Fons fotogràfics, fons personals

Surt al carrer el segon número de la revista ‘ERA’


‘ERA, revista cerdana de recerca’ recull 15 articles sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l’editorial Salòria hem col·laborat de nou per editar el segon número d’‘ERA, revista cerdana de recerca’ que recull les comunicacions presentades a les II Jornades d’Estudis Comarcals de la Cerdanya celebrades el passat 12 de novembre a l’Espai Ceretània de Bolvir.

portada_ERA_2.jpg_1553129172

Portada del segon número de la revista ‘ERA’

En aquest segon número hi trobareu 15 articles de temàtiques molt diverses que tenen en comú l’aportació de coneixement nou sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

L’àmbit de l’arqueologia hi està molt ben representat amb les darreres novetats dels jaciments oberts al Tossal de Baltarga, al Castellot de Bolvir i les intervencions puntuals en l’Ull de Basilisc i l’església de Sant Domènec, espais patrimonials de Puigcerdà. En l’àmbit de la recerca històrica, trobareu aportacions referents a la història medieval i moderna amb un article sobre l’Abat Oliba, el saqueig i destrucció de la comarca al segle XIII o les traces de fetilleria i bruixeria a la Cerdanya entre d’altres aportacions de temàtiques com l’art o la música.

En el capítol de ciència hi ha un article de geografia humana referent a la influència de la darrera crisi en la població cerdana, un altre sobre geologia cerdana i, tancant el número, un article sobre les aus migratòries.

La voluntat dels editors és que la revista ‘ERA’ esdevingui un espai on es puguin llegir els darrers treballs de recerca produïts a Cerdanya. Per aquest motiu creiem important vincular la publicació a la celebració biennal de les Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya on els investigadors presenten i comparteixen els seus treballs.

La revista es pot trobar des d’aquesta setmana a les llibreries de la comarca i punts de venda habituals a un preu de 17 €.

Text extret web Arxiu Comarcal de la Cerdanya

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Bibliografia, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions, Recerca

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

Es convoquen les VIII Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell


Les jornades se celebraran el dissabte 4 de novembre de 2017 a Vila-sana

S’ha obert el període de presentació de propostes de comunicació per a les VIII Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell. Totes les persones interessades a presentar un treball de recerca científica de la comarca podran fer-ho fins a finals de juliol de 2017 omplint la butlleta o formulari que trobaran al bloc de Mascançà(http://mascansa.blogspot.com) i enviant-la mitjançant correu electrònic amascansa.crpu@gmail.com, on es donarà rebuda a la proposta.

Com cada any, la temàtica és oberta a tot tipus de recerques i investigacions que tinguin com a marc d’estudi i treball la comarca del Pla d’Urgell. Fins a dia d’avui, les Jornades han comptat amb una participació disciplinar força àmplia, que va des de la botànica, la zoologia, la història, l’antropologia, l’agronomia, l’arquitectura, l’art, la filologia, la geografia, l’etnologia o la sociologia.

Vila-sana-1024_bn.jpg_1713915334

Vila-sana, que abans es deia Utxafava, municipi segregat de Castellnou de Seana l’any 1933

Un cop presentades, les comunicacions passaran per un comitè avaluador, es decidirà sobre la seva acceptació i s’informarà als autors aspirants el 31 de juliol. El mes de setembre es presentaran les jornades i el programa amb les propostes acceptades.

Enguany, les Jornades arriben a la 8ª edició i se celebraran a Vila-sana, població coneguda per la bellesa del seu estany. L’organització correrà a càrrec de l’Ajuntament de Vila-sana i Mascançà. La data de la trobada científica serà el dissabte 4 de novembre. Els treballs que es presentaran a Vila-sana se sumaran als ja presentats a les sis edicions anteriors a Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa i Bell-lloc, i formaran part del número 9 de la revista Mascançà.

Les Jornades compten amb el suport de la Universitat de Lleida des de fa uns anys, que les connecta a la comunitat científica més acadèmica.

El repte d’aquestes jornades serà acostar-se al centenar d’investigacions realitzades sobre el Pla d’Urgell. Fins a les jornades de Bell-lloc s’havien presentat al voltant de noranta recerques, xifra que s’espera superar aquest novembre a Vila-sana.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions

Convocatòria de la 7a beca de Mossèn Jesús Castells i Serra 2017


Dotada amb 3.000€, més la publicació del treball guanyador. Presentació dels projectes fins al 30 de setembre de 2017

7a-beca-Mossen-Jesus-Castells-2017-ACPJ.jpg_916798860

Aquesta beca s’atorgarà al millor projecte de recerca inèdit sobre qualsevol àmbit d’estudi que se centri en els fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Dotada amb 3.000€ (bruts), més la publicació del treball guanyador.

El termini màxim de presentació de projectes és el 30 de setembre de 2017 a la secretaria de la beca, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al carrer Mercadal, 19 (Casa Sullà) 25620 Tremp.

Bases de la Beca 2017

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

Deixa un comentari

Filed under Ajudes, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, beca, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Recerca