La revista ‘Oppidum’ ja es pot consultar al RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert)


La revista Oppidum. Revista Cultural del Solsonès va aparèixer l’any 2001 editada per l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans. Des d’uns anys abans -1999- ja s’hi treballava per definir-ne l’estructura, el contingut i trobar els suports necessaris. Es van estudiar altres revistes d’un caire semblant, recordant el precedent de la revista Cardener que havia editat el Centre d’Estudis dels Solsonès i l’Institut d’Estudis Locals de Cardona i que va assolir una gran qualitat.

En la presentació del primer número s’explicitaven els objectius fundacionals de la revista i escrvíem […] amb la voluntat de donar sortida i alhora potenciar la investigació cultural i interdisciplinària de la nostra comarca. Aquests valors continuen encara ben vigents en l’actualitat.

La revista, prop de complir vint anys, ha esdevingut un referent imprescindible en l’estudi i la recerca -sobretot de la història però, també, d’altres disciplines de la nostra comarca. Més de dues mil planes de recerca sobre la història, l’art o la natura del Solsonès han fet que la revista sigui un element essencial pel coneixement de la comarca. Moltes persones, de forma altruïsta, han fet que s’hagi arribat fins aquí i fan que hi hagi la voluntat de continuar en aquesta dinàmica.

En l’actualitat, cada presentació de la revista esdevé un acte cultural i esperat i desitjat per molts solsonins. Sempre sol estar relacionat amb un article de la revista i s’han fet actes molt diversos, com el portat a terme a la capella del Claustre en la presentació del catorzè número amb una actuació del Cor de Cambra Absis i la interpretació de tres peces: Regina caeli, No haya disfraces conmigo i Esta nit gloriosa; l’acte va comptar amb una nombrosa assistència que va superar el centenar de persones.

Aquests dies la revista, amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, ha fet un pas més amb la incorporació al RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert). Aquest fet, conferirà una major projecció als diferents treballs científics de la publicació i a la mateixa revista. Per consultar-la podeu accedir-hi a través de https://www.raco.cat/index.php/Oppidum

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon


Exposició virtual del 25 de juny a l’11 de setembre

Maurice Gourdon (1847-1941) va fer nombroses excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

D’algunes d’elles s’han conservat quaderns a on va realitzar esbossos a llapis i àlbums de dibuixos a llapis i tinta del que anava descobrint i fotografiant.

Els quaderns de dibuix i els cinc dibuixos solts es troben dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. L’àlbum de dibuixos forma part de l’exposició permanent del Musèu dera Val d’Aran. Tots els documents es poden consultar a través d’Arxiu en Línea.Cercador de fons i documents.

Us convidem a visitar aquesta exposició virtual produïda per l’Archiu Generau d’Aran

Accedeix a l’exposició virtual

LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

El govern de la ciutat d’Urgell


L’axiver municipal de la Seu d’Urgell i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en Lluís Obiols, ha publicat un estudi sobre el govern de la ciutat d’Urgell al segle XVI. L’obra es centra en el conjunt de normes elaborades pel doctor en Dret Jeroni Grau, l’any 1570, per al govern de la ciutat que avui coneixem com la Seu d’Urgell. Es, doncs, un manual de govern local d’ús intern (no pas pensat per ser publicat); no es coneix un altre exemple a la Catalunya moderna i aquesta és la singularitat d’un document no gaire conegut i que ha arribat fins a nosaltres incomplet. Un manual que s’avança ben bé dos segles a altres texts coneguts escrits en català sobre economia política.

L’obra titulada El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI està publicada per anem editors.

Fa uns dies en van parlar, en el programa En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, en Lluís Obiols, l’Enric Calpena i en Josep M Solé i Sabaté. Us deixem l’enllaç del programa.

https://www.ccma.cat/audio/embed/1070446/

Informació extreta de la pàgina web del programa “En guàrdia!” de Catalunya Ràdio

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII


Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.visita_bisbe_aux_Saragossa2

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N