Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Anuncis

L’Arxiu Comarcal de la Noguera edita el llibre “Entre la Revolució i la Guerra”


Amb motiu de la commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, l’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Consell Comarcal de la Noguera publiquen el llibre Entre la Revolució i la Guerra: Memòria Gràfica de la Guerra Civil a la Noguera, de l’historiador Gerard Costa.

 

En aquest llibre, l’autor fa un recorregut gràfic través de les prop de 140 imatges, totes elles de la comarca de la Noguera, que il·lustren el període de la Guerra, prenent com a punt de partida la II República i acabant a la immediata postguerra.

Aquest treball ens explica, a través del document fotogràfic, un període de la història que va ser especialment cruent a la Noguera, on el front del Segre s’hi va establir durant 8 mesos en l’anomenat Cap de Pont de Balaguer, que comprenia un bast territori, des de la zona de Vallfogona de Balaguer fins al Montsec.

 

 

Informació extreta de la página web de la XAC

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Jornades Pyrenades IX. Natura-Societat-Pirineisme


Aquest any bona part de les Jornades estan dedicades al patrimoni aranès

Del 13 al 20 d’abril, es celebren a Salardú (Naut Aran) les Jornades Pyrenades IX.

Relacionades amb el Pirineisme, moviment de persones que va iniciar la conquesta i descoberta dels Pirineus al segle XIX, és una manera de passar la Setmana Santa a la Val d’Aran en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats (conferències, projeccions, musica, exposicions, caminades…).


Del programa destaquem:

JORNADA INAUGURAL 

Diumenge 16 |Conferència “Identitat i patrimoni”

El patrimoni com a eix identitàri de les comunitats.

Daniel Vilarrúbies. Llicenciat en Història de l’Art, Música antiga i arxivística. Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

18:30 Sala Pyrenmuseu

CONFERÈNCIES I DEBATS

Dimarts 16 | L’església de Sant Andreu de Salardú: un lloc de peregrinatge

18:00h Visita guiada a l’església de Sant Andreu

19:00h Conferència a la Sala Pyrenmuseu

Elisa Ros. Llicenciada en Història de l’Art i en Arqueologia. Tècnica de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran

Carla del Valle. Llicenciada en Història de l’Art. Directora de Musèus dera Val d’Aran

Dimecres 17 | Conferència – Taller. La fotografia familiar: Gestió i conservació dels álbums fotogràfics personals i col·leccions particulars

De la mà d’una experta, aprendrem a conservar les fotografies familiars que omplen capses desordenadament: Siguem conscients del tresor que representen

Susanna Muriel. Arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic

18:00h Sala Pyrenmuseu

Les activitats tindran lloc al PyrenMuseu  i a l’església de Sant Andrèu de Salardú.

Dissabte 20 | Visita guiada Exposició Aran M·FECIT – St. Joan d’Arties

Descobreix la magnífica exposició de la mà de les seves creadores.

Carla del Valle i Elisa Ros

Recomanem la IX Mostra de Cinema de Muntanya i el I Festival Musical “A Boca De Net sons d’Occitània”.

Més informació:  Programa Complert 

Archiu Generau d’Aran

Finalitzen els treballs de descripció i digitalització del fons patrimonial Casa Busquet de Mont (1716-1947)


En el mes de maig de 2018, la senyora Pilar Vicente Castet, propietària del fons patrimonial de Casa Busquet de Mont, es fica en contacte amb l’Arxiu per a proposar el seu dipòsit. El contracte de cessió en comodat es signa el 19 de juny del mateix any. El fons es format per 82 unitats documentals que han estat digitalitzades en el mateix arxiu.

La primera referència del sobrenom de la casa es troba en un document dotal datat en 1741. A Bernardo Busquet se’l coneix com a fill de Casa Busquet de Mont. El cognom Busquet, que dóna nom a la casa, canvia a la fi del segle XIX quan l’hereva és una dona. Maria Busquet Aura es casarà amb Pere Joan Batmala Baquera. La seva filla i hereva, Marianna Batmala Busquet portarà un nou canvi en el cognom familiar amb el seu matrimoni, de Batmala passarà a Cau. A mitjans del segle XIX, un altre canvi en l’heretat farà que es torni a canviar el cognom de Cau a Castet.

Sentència arbitral entre Vilac i Mont de 1429

Destaquem la copia d’una sentència arbitral, redactada entre finals del sègles XVII i principis del XVIII, i datada el 30 de gener de 1429. Aquesta reparteix les muntanyes comunals entre els pobles de Vilac i de Mont. La sentència atorga la muntanya de Bors al poble de Mont i la de Subirasa, que fins ara era comuna dels dos pobles, a la vila de Vilac. En el document es fa esment de les cases en ruïnes del despoblat de Sant Vicens i de la seva església encara en peu. Aquesta zona passarà a mans de Vilac. S’acorda de deixar l’aigüera que han fet els homes d’aquesta vila per a portar aigua a canvi de que els homes de Mont puguin talar la fusta necessària en la zona de Sarrat d’Abeda. En el document es parla de que aquesta sentència s’haurà de portar a un Consell de Sabis per a ser ratificada.

 

Els documents es poden consultar a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL