70 anys de la col·locació de la Mare de Déu de l’Hospital de la façana de l’antic Hospital de Santa Maria


 

 

Aquests dies de maig, amb la festivitat de Sant Anastasi, se celebra la Festa Major de Lleida amb tot un seguit d’actes que malauradament enguany no tindran lloc a causa de la pandèmia; malgrat tot, volem recordar un fet que tingué lloc durant les festes de Lleida de 1950: l’entronització de la imatge de la Mare de Déu dins de la seva fornícula a la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria el 14 de maig d’aquell any, i ho volem fer a través de fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Mare de Déu de l'Hospital

Lluís Terres fotografia un detall de la façana de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1954; es veu la imatge amb la fesomia que li donà Jaume Gort, incloent-hi les dues corones metàl·liques © Fons Terrés. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

La Imatge de la Verge Maria amb el nen als braços, obra de Bertran de la Borda que fou mestre d’obres de la Seu Vella, presidia la façana des del segle XV dins d’un nínxol i sota un filigranat dosser. Possiblement a causa de l’alçada havia sobreviscut als primers moments de la guerra civil el juliol de 1936, però el 25 d’agost un grup de persones aconseguí dues escales, lligades una amb l’altra, i la van fer caure. La imatge que presentem és del forner lleidatà Ramon Rius i pertany al fons que les seves filles Pilar i Carme van donar a l’IEI l’any 2008. Precisament, del conjunt de les seves fotos sabem que el mateix dia i segurament en el mateix moment havia començat a cremar la Seu Nova.

Ignorem el temps que els fragments van romandre a terra però sí que sabem que van ser recollits per Salvador Roca Lletjós, catedràtic d’Història a l’institut de Lleida i que havia estat director del Museu Morera; ajudat per alumnes seus va introduir els fragments dins de  l’edifici. Tot fent un breu apunt, cal dir que també va recollir els trossos de la Mare de Déu del Blau de l’església de Sant Pau al carrer de la Palma. L’any 1938, després de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Lleida, la imatge fou reconstruïda i guardada en les dependències del que després seria l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A començament de 1950, la Diputació de Lleida encarregà a l’escultor de Montoliu de Lleida, Jaume Gort, la restauració i la restitució de les parts que mancaven. Gort realitzà una primera intervenció amb la imatge a terra, com afegir el nas a la Verge i, amb la imatge ja al seu lloc, muntà les parts que faltaven fetes per ell, com la mà dreta i fragments del vestit de la verge i el tors, el cap, el cistell amb fruites i el raïm a la mà esquerra al Nen Jesús, precisament, aquest darrer element no apareix en les fotografies anteriors a la guerra civil; també col·locà les dues corones de llautó que sí que tenien originalment les imatges.

 

Les festes de maig lleidatanes tingueren lloc del 10 al 14 de maig i un dels actes fou la benedicció de la imatge ja al seu emplaçament originari; és curiós el fet que al programa de la festa consta el divendres 12 però al diari La Mañana es llegeix que fou el diumenge dia 14. Aurelio de Pino Gómez, bisbe de Lleida, realitzà la benedicció de la imatge davant una façana guarnida amb tapissos penjant de totes les finestres, i a l’Aula Magna l’Institut d’Estudis Ilerdencs se celebrà una reunió extraordinària del seu Consell on es nomenà conseller d’honor a José Ibáñez Martín, Ministro de Educación Nacional.

La imatge de Santa Maria va romandre al seu cambril fins a l’abril de 2004 quan fou baixada per procedir a la seva restauració, però aquesta és una altra història.

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Conseller de l’IEI

 

De dreta a esquerra:

Imatge n.1: Fotografia d’autor desconegut anterior a la guerra civil; s’hi pot apreciar com el pas del temps ha deteriorat la imatge, ja que li manquen els dits de la mà a la Verge i el braç i el peu esquerres al Nen Jesús, d’altra banda, els dos tenen dues corones de llautó; es pot apreciar el nas original de la Mare de Déu, molt diferent del que hi col·locà Jaume Gort © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 2: Mitjançant una bastida de fusta la imatge és hissada fins a la seva fornícula; s’hi pot apreciar que manquen unes parts que segurament ja s’havien perdut arran de l’enderrocament, com la mà dreta i fragments del vestit de la Verge, el cistell, el tors i el cap del Nen Jesús. La imatge no té data ni autor però suposem que ha de ser dels mesos anteriors el maig del 1950 i, tal vegada, del mateix Josep Gómez Vidal. © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 3: Uns homes al voltant de la imatge destrossada al peu de la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria, aleshores seu del Museu Morera com es veu en un rètol a la porta, sostenen una l’escala utilitzada per pujar a lligar-la; a l’esquerra uns homes, possiblement milicians, semblen allunyar-se un cop “acabada la feina”. © Fons Ramon Rius. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

25è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


El 28 d’abril de 1995 s’inaugurà l’Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, ara fa 25 anys.

Per celebrar el 25è aniversari des de la inauguració de l’actual seu de l’Arxiu Comarcal
del Pallars Sobirà, l’equip que hi treballa, ha creat una pàgina web amb tres apartats
ben diferenciats i curiosos, per tothom que hi vulgui accedir, a través de l’ordinador, la
tauleta o el mòbil.
El primer apartat, és la història de l’arxiu on s’explica com es va crear l’arxiu i els
serveis que aquest ofereix als seus usuaris, i per aquells que encara no hi heu estat,
també podreu veure algunes imatges del seu interior. El segon apartat és la tipologia
documental on s’explica tots els tipus de documents que s’hi conserven i al final una
mostra visual d’alguns d’ells a través d’imatges. Finalment, l’últim apartat, és un

Codi de referència ACPS210-5-N-3

Gerri de la Sal. Vista parcial des de la pista d’Enseu amb el monestir

homenatge a totes aquelles persones que han cedit la seva documentació a l’arxiu
Fons patrimonials i personals, on es fa un repàs a tots aquests fons, fent una breu
explicació de com es van trobar i com estan actualment, molts d’ells s’ha de dir,
disponibles a la web d’Arxius en línia, finalitza la web amb una petit repàs de
diapositives de documentació textual i no textual que han proporcionat aquest fons.
Podeu donar un cop d’ull aquí, us recomanem que quan visiteu la
web, aneu clicant a cada imatge i cada enllaç, per obtenir més informació.

Què et podem oferir els #arxiusacasa?


Proposta dels recursos en línia de la Xarxa d’Arxius Comarcals

La Xarxa d’Arxius Comarcals, ofereix una sèrie de recursos en línia que us permetran conèixer la història els documents que conservem en els nostres centres a través de continguts digitals que us sorprendran, clicant al següent enllaç
Aquestes eines estan pensades per a tots els públics; famílies, estudiants, investigadors, així com professionals de la docència i en general, per tothom que tingui curiositat pel nostre patrimoni documental.

Eines i recursos digitals.jpg
Descobrireu les històries que expliquen els milions de documents que tenim digitalitzats des de l’any 845 fins a l’actualitat a través de la web d’arxius en línia, també podreu viure experiències immersives gràcies a les visites virtuals a diversos arxius com; l’Arxiu Històric de Lleida i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i podreu llegir premsa històrica accedint a més d’1,3 milions de pàgines digitalitzades, des de l’any 1808 mitjançant la web XAC_Premsa.
Aquests són alguns dels recursos més destacats, però, també podeu trobar activitats per a fer amb els més petits, podreu conèixer els arxius de la vostra comarca a través del Portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals i entrar al canal Youtube de tota la xarxa.
Us animem a descobrir tot els recursos i eines digitals de les quals disposa la Xarxa d’Arxius Comarcals. Els arxius segueixen sent accessibles, encara que els espais estiguin tancats.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)