Digitalització del Diario de Lérida de 1983 a 1986


L’Arxiu Municipal continua amb la tasca de digitalització dels diaris de l’hemeroteca.

Durant l’any 2018 s’han digitalitzat 28022 pàgines d’un total de 1288 volums del Diario de Lérida dels anys 1983 a 1986.

Els treballs han anat a càrrec de l’empresa IMTHE Tratamiento y Gestión Documental SL.

Aquests com la resta de premsa ja digitalitzada es poden consultar en l’aplicatiu del web de l’Arxiu, des d’on la ciutadania té l’oportunitat de descobrir els diaris de l’hemeroteca municipal.

 

informació extreta de la pàgina web de l’arxiu de la Paeria

Anuncis

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’


Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

 

Entre tots conservem la memòria del nostre temps


Davant dels greus esdeveniments que hem viscut els darrers dies com a ciutadans i les greus conseqüències que aquests poden provocar en la nostra societat, no podem romandre de braços creuats i en la nostra condició d’arxivers creiem que és important que es conservi la memòria de tot el que s’està esdevenint.

fotografia cedida per Roger Aran

Com a professionals del món dels arxius oferim la nostra experiència i coneixements per recuperar tot aquell document, textual o gràfic generat o recollit pels ciutadans, associacions o entitats durant aquests dies, per poder garantir entre tots la preservació de la memòria perquè passi el que passi, puguem garantir el dret democràtic d’accés a una informació fiable i veraç, contribuint d’aquesta forma a la tan desitjada transparència administrativa i institucional. 
Us proposem que ens feu arribar tot aquell material gràfic enregistrat i/o rebut (vídeos, fotografies, cartelleria, manifests…) al següent correu electrònic gall1octubre2017@gmail.com o  gallsetembre2017@gmail.com indicant-nos les següents dades: El vostre nom, la població on es va realitzar la gravació o fotografia, la data de la captura.
Tot el material recollit serà dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida per garantir la seva difusió i conservació per generacions futures. Al bloc del GALL donarem notícia de l’acte de dipòsit, el tractament que rebrà i de les seves condicions de consulta.

Aquesta crida es fa amb la voluntat de poder oferir una imatge global i transversal de tots els fets que estem vivint des de diferents vessants i punts de vista passant aquestes setmanes. 

fotografia cedida per Roger Aran

A banda, ja sabeu que si teniu material gràfic o textual que considereu important conservar us podeu posar en contacte amb el vostre arxiu de referència, l’Arxiu Municipal o l’Arxiu Comarcal més proper.
Per qualsevol dubte podeu contactar directament amb nosaltres a través del mateix correu electrònic indicat.
 
La conservació de la memòria és cosa de tots, ajuda’ns a que no sigui una memòria esbiaixada
GRUP ARXIVERS DE LLEIDA 

Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Projecte de digitalització del fons ‘Montes d’utilidad pública de la Val d’Aran’ dipositat a l’Archiu Generau d’Aran


En total, s’ha digitalitzat 100 croquis i plànols dels montes públics aranesos (1879-1894)

 

El Conselh Generau d’Aran ha impulsat el projecte de digitalització dels croquis i dels plànols dels ‘Montes d’utilidad pública de la Val d’Aran’. La coordinació del projecte la porta a terme el senyor Alvaro Aunòs, catedràtic de l’Escola Universitària de la Universitat de Lleida en el departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal.

190011030000264

Croquis del monte de Betlan. Pedro de la Puente. 1879

L’origen del concepte d’utilitat pública aplicat a les forestes en l’àmbit de l’Estat s’emmarca en el procés derivat de la política desamortitzadora, especialment en l’anomenada Llei Madoz de desamortització general de 1855. D’acord amb l’esmentada Llei, s’exceptuaven de la desamortització diversos grups de béns entre els quals s’incloïen algunes forestes i altres terrenys d’aprofitament comú. L’any 1859 es va aprovar i publicar la Clasificación General de los Montes Públicos, que va representar el primer inventari sobre el patrimoni forestal de titularitat pública de l’Estat. Aquesta classificació de les forestes i l’establiment de la categoria dels inalienables de l’àmbit públic per motius d’interès general va representar el primer pas per a l’establiment del Catàleg de forestes d’utilitat pública, aprovat pel Reial decret de 22 de gener de 1862. Posteriorment, una nova modificació dels criteris d’excepció a la desamortització (introduint el concepte d’utilitat pública) va donar lloc a la creació d’un nou catàleg, l’any 1901. Actualment, es considera un registre públic de caràcter administratiu en el qual s’inclouen tots els boscos que hagin estat declarats d’utilitat pública, així com totes les actuacions que tinguin a veure amb el seu estat jurídic i patrimonial (atermenaments i fitacions, ocupacions, concessions i servituds, segregacions, permutes, etc.) i esdevé un dels instruments més importants de l’Administració forestal per a la defensa del patrimoni forestal de titularitat pública.

Els croquis van ser realitzats per l’enginyer Pedro de la Puente al 1879 i els plànols entre els anys 1888 i 1893. Cal destacar la digitalització del plànol realitza per José Reig l’any 1894, a on es dibuixa tota la Val d’Aran.

La digitalització dels documents ha estat realitzada pel Servei de Reproducció d’imatge de la Universitat de Lleida a la seu de l’Archiu Generau d’Aran, lloc on es troba dipositat el fons.

IMG_7875

Procés de digitalització dels croquis i plànols

 

Archiu Generau d’Aran