Incorporació dels Llibres de Consells de 1340-1341 i 1349-1350 a l’Arxiu Digital de l’Arxiu Municipal de Lleida

Des del 2 de març de 2022 podeu accedir, a través de l’Arxiu digital de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida als dos volums de Consells General que s’han digitalitzat i posat a l’abast d’investigadors i curiosos i que corresponen als plenaris dels anys 1340-1341 (reg. 396) i dels anys 1349-1350 (reg. 398). Aquests són dels primers llibres de Consells que es conserven a l’arxiu i són una eina excel·lent per descobrir de primera mà el dia a dia de la ciutat i de la Paeria.

Les actes de les sessions del Ple de la Corporació Municipal són una magnífica font on cercar informació sobre fets significatius relacionats amb Lleida i per entendre la manera com la ciutat, a través dels seus representants, viu, planteja i dona resposta als múltiples problemes i a les diverses situacions conflictives o no, generades per la ciutat i que requereixen una actuació administrativa adequada.

Previ al procés de digitalització i amb l’objectiu de garantir la seva conservació, els toms han estat reparats per Núria Vila del taller Grafia: conservació-restauració, la qual ha restaurat les enquadernacions originals en pergamí, consolidant-les amb materials estables, s’han netejat els blocs de paper i s’han reintegrat les pèrdues.

La sèrie documental dels llibres d’actes de l’Ajuntament de Lleida és una de les més voluminoses i completes del nostre Arxiu. El primer llibre d’Actes del Consell General data de l’any 1340 i el darrer de 1715, tot i que conté llacunes importants i falta de documentació causada fonamentalment per les vicissituds la Història. També trobem els llibres d’actes del Consell Particular, que tractaven els assumptes corrents de la ciutat per tal que no fos necessari que es reunís el Consell General, aquests s’intercalaven amb els anteriors i abracen des de 1420 fins a 1705, també amb considerables buits de documentació.

Posteriorment a l’aprovació del decret de nova planta, apareixeran els llibres d’Acords de l’Ajuntament, que responien al canvi administratiu que va suposar la introducció de les reformes borbòniques i que nosaltres conservem a partir de 1719. A aquestes, segueixen els llibres d’Actes del Ple de la Corporació, els de la Comissió Permanent i els de la Comissió de Govern, que són les diverses denominacions que han tingut, i tenen, els òrgans col·legiats de govern a l’Ajuntament fins als nostres dies.

Material extret de la pàgina web de l‘AMLL

Tretze publicacions editades a l’Alt Urgell ja són accessibles des d’Internet

Des de l’any 2011 l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell identifica, recull i cataloga els recursos bibliogràfics i hemerogràfics relatius a l’Alt Urgell en el marc de la gestió de la seva biblioteca auxiliar on la premsa històrica rep un especial tractament. A l’actualitat, el 90% de les publicacions editades a l’Alt Urgell es troben ingressades i catalogades gràcies a les aportacions d’institucions, empreses i particulars i, d’aquestes, un 80% es troben totalment digitalitzades a través de diferents programes de digitalització desenvolupats per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell entre els anys 2012 fins l’actualitat. Al llarg del 2022, les previsions del centre estimen que la totalitat de la premsa digitalitzada serà accessible en línia; a data d’avui, ja són 14 les capçaleres disponibles, de les quals, 13 s’han obert recentment.

Més enllà de la revista Cadí (1930-1932), degana de les publicacions ingressades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell disponible en línia des de l’any 2012, d’entre les 13 capçaleres recentment obertes, la més antiga és La Salle (1953-1957), Butlletí d’antics alumnes de l’històric col·legi. També dins de l’àmbit docent, es troba accessible el mitjà d’expressió escrita d’una altra institució educativa, L’Aixada (1980-1985), diari de l’antiga Escola de Capacitació Agrària ara Escola Agrària del Pirineu ubicada a Ballestar. Des del punt de vista associatiu i de la recerca i la difusió cultural, en particular, Papers del Centre (1993-1999) era l’eina de comunicació del Centre d’Estudis de l’Alt Urgell creat l’any 1992. Amb voluntat divulgativa de les diferents activitats dutes a terme a la comarca trobem 1313 Setmanari de l’Alt Urgell (1986) que només va tenir tres números, l’editor del qual publicarà, l’any següent, L’informatiu de l’Alt Urgell (1987-1988). D’abast intercomarcal cal destacar el setmanari El Carrer (1993-1994) portaveu a les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès. D’informació i actualitat pròpia de la ciutat de la Seu d’Urgell es troba La Seu (1981-1982); el setmanari Portal (1982-2015), la més longeva i prolífica de les publicacions a la comarca amb els seus trenta-tres anys d’existència; i Seu Ciutat (2001-2007) butlletí trimestral d’informació municipal editat per l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.

D’Oliana es troben disponibles les revistes Camí Ral (1981 i 1983), de periodicitat trimestral, amb una nodrida representació temàtica relativa a la història, la literatura, la llengua, l’educació, els esports, etc. i L’Esporret (1986-1991) Butlletí del Grup Excursionista d’Oliana, amb una àmplia informació sobre el patrimoni natural i cultural.

D’Organyà consta la publicació Ganxo (1980-1981), bimensual, on es recull informació local i es publiquen escrits tant d’alumnes de l’escola com de particulars. Una dècada més tard i amb la voluntat de continuar amb aquesta tasca de difusió, es publica Els Ganxos (1989-1992), Butlletí de l’Associació patronat de carrossaires d’Organyà. D’aquestes revistes, com de les d’Oliana, destaquen unes molt acurades il·lustracions.

Els originals de les esmentades publicacions es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, que des de l’inici ha treballat per recuperar-les i difondre-les pel seu alt valor informatiu i patrimonial. La seva accessibilitat de forma ubiqua, des de qualsevol part del món, les 24 hores del dia, a través del XAC Premsa, incrementa exponencialment l’accés i el coneixement de la dimensió històrica, social i econòmica de l’Alt Urgell per part d’un públic i uns usuaris universals. En aquest sentit, en breu es trobaran també disponibles, altres publicacions destacades de la premsa comarcal com ara Pirineu Actual, El Passeig, Viure als Pirineus, les Mesures o la Flor del Vent. 

Finalment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell agraeix l’interès i generositat de persones i institucions que han aportat, entre els seus fons i col·leccions, aquest extraordinari material: Pere Riu, Bernabé Mora, Joan Serrano, Marcel Ribera, Enric Esteve, Joan Obiols, Jesús Babià, Teresa García, Centre d’Estudis de l’Alt Urgell, Escola Agrària del Pirineu, Ajuntament de la Seu d’Urgell i Consell Comarcal de l’Alt Urgell. 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Nou repositori digital de l’Arxiu Municipal de Lleida

Avui ens fem ressò d’un de la notícia sobre el projecte de preservació, gestió i difusió dels fons documentals digitalitzats per l’Arxiu Municipal de Lleida, en què han estat treballant els darrers temps. Ja teniu a l’abast, en la seva pàgina web, la versió actualitzada i modernitzada del nou repositori de documentació “Pandora” que permet als usuaris la recuperació de les imatges digitals dels fons documentals a partir d’avançats criteris de cerca com ara el tipus de document, la capçalera, la data, l’interval entre dates…

Aquesta nova versió té un accés web senzill i intuïtiu que facilitarà les cerques dels investigadors i els permetrà l’accés a les còpies digitalitzades, preservant així la conservació dels originals.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia

Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

_{Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910}

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

_{Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930}

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

L’IEI transcriu la col·lecció de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals

La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs posa a l’abast dels investigadors les transcripcions dels pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria i projecta habilitar en el repositori una eina de transcripció cooperativa.

Tota la col·lecció de pergamins ja és consultable des que l’any 2018 va procedir-se a la seva digitalització i posterior publicació en el repositori d’objectes digitals, una acció que s’englobava dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP). Fins ara, un regest n’explicava el seu contingut i l’usuari podia accedir a la seva reproducció digital. 

La transcripció era un dels projectes que el Servei volia tirar endavant i que ja va explicar en el marc de la Jornada tècnica sobre el projecte de digitalització del fons i els Seminaris de lectura de documents que es van celebrar l’octubre de l’any passat. 

1459, NOVEMBRE, 13. MÀNTUA. CONCESSIÓ DEL PAPA PIUS II PER L’EDIFICACIÓ DE L’HOSPITAL DE SANTA MARIA DE LLEIDA, DE NOVA FUNDACIÓ, D’UNA GABELLA PER A LA SEVA CONSTRUCCIÓ. (PROCEDÈNCIA: AHSM)

La institució era conscient que calia posar en valor aquest fons tot fent un pas més i era lògic començar pels pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria. Així és com durant aquest 2020 els historiadors Núria Preixens i Guillem Roca han procedit a fer la transcripció d’aquesta vintena de pergamins i, des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials i butlles, entre d’altres ja poden ser llegits completament i en la seva llengua original pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats, tot accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] on localitzaran aquesta documentació dins l’apartat de “Fons transcrits”. Una eina més per mostrar i ajudar a poder entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat de Lleida. 

El projecte neix amb la voluntat de posar en valor el ric patrimoni de la Biblioteca, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre els seus fons tot facilitant-ne la consulta als investigadors. 

REPOSITORI DE LA BIBLIOTECA AMB INFORMACIÓ DE LA COL·LECCIÓ DE FONS TRANSCRITS

La Biblioteca ja té planificades altres línies d’actuació com són la traducció dels pergamins més interessants del l’hospital i, sobretot, iniciar la transcripció de la totalitat de la col·lecció de pergamins. 

Aquest projecte de transcripció es vol realitzar des de la vessant cooperativa. En principi, aquesta eina s’havia d’iniciar i donar a conèixer, precisament, aquesta setmana en el marc del Segon Seminari de lectura de documents. Unes sessions que s’havien programat conjuntament amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, però que han estat cancel·lades pel tema de la pandèmia. La biblioteca en preveu la seva realització a inicis de 2021.  Es desenvoluparan en un format diferent ja que s’habilitarà l’aplicació per realitzar les transcripcions en línia i està previst de publicar-les i fer-les accessibles en el repositori un cop finalitzat el Seminari. 

Amb la publicació de les transcripcions que avui es posen a l’abast la biblioteca enceta amb il·lusió aquest projecte de col·laboració per crear comunitat amb els seus usuaris i avançar en el projecte de recerca dels seus fons.

DETALL D’UN DELS PERGAMINS AMB LA TRANSCRIPCIÓ INCORPORADA
PER SER LLEGIDA

Informació facilitada pel Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI