Category Archives: Digitalització

Ja es poden consultar els llibres de la parròquia de Borén a “Arxius en Línia”


Els llibres provenen de la parròquia de Sant Martí de Borén, al municipi d’Alt Àneu.

El primer és un llibre sacramental en mida foli allargat i enquadernació en pergamí reaprofitat de 142 folis (alguns d’ells en blanc). Recull els batejos, defuncions, confirmacions, matrimonis, comunions i excomunions de l’any 1681 al 1774.

El segon és un manual notarial de 133 folis mida quart enquadernat en pergamí, reutilitzant una pàgina d’un cantoral, que conté els instruments notarials signats a la parròquia entre els anys 1680 i 1700.llibres-boren1-jpg_473883766

Aquests dos llibres han estat inclosos a la Col·lecció de manuscrits i documents solts de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i, posteriorment, han estat digitalitzats al mateix arxiu. Actualment ja són consultables per l’aplicatiu “Arxius en Línia”.

 

Extret de la web de l’Arxiu a la XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida

Digitalització de fotografies de l’Organització Sindical, província de Barcelona


En marc del projecte “Pla Bruniquer”, el Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) va digitalitzar més de 14.800 fotografies que formen part del fons fotogràfic de l’Organització Sindical Espanyola, Delegació provincial de Barcelona. Les imatges contenen informació gràfica d’actes i esdeveniments del Sindicat així com de personatges vinculats a la política i la societat de la Barcelona dels anys seixanta i setanta.disc_segarra

El testimoni gràfic de l’activitat de l’organització sindical és reflex i testimoni de la vida diària d’aquesta organització que va voler vertebrar un sistema on els “productors” s’articulaven al voltant de les diferents agrupacions sindicals. Aquesta articulació va ser un mètode eficaç per intentar controlar la vida quotidiana dels treballadors i treballadores. El control va ser efectiu al principi però la contínua organització i els constants moviments reivindicatius van provocar la infiltració de part dels treballadors d’aquestes estructures sindicals.

La importància d’aquest Pla Bruniquer 2016 per l’arxiu és molt remarcable, ja que és la primera vegada que aquesta institució s’inclou dins d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions per aconseguir donar accés via web a una part d’un fons que custodiem. Per l’any 2017 s’ha previst la càrrega progressiva d’aquesta documentació al portal “Arxius en Línia” per tal d’aconseguir un accés directe a la documentació per part dels ciutadans que ho desitgin.

Hem de valorar molt positivament la determinació del Servei de Coordinació General d’Arxius d’encabir al Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) en aquest projecte de digitalització.

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Digitalització, Patrimoni documental català

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Nacional de Catalunya, Difusió, Digitalització, Donacions, Exposicions, Fons patrimonials, Fotografia, Història, Patrimoni, Pel·lícules, Preservació, Preservació digital, Restauració

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Les actes del ple de l’Ajuntament de Linyola, a internet


Els documents, que cronològicament comprenen 1840-1991, es podran consultar des de casa a través del portal corporatiu “Arxius en Línia” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell  posa a l’accés de tothom aquesta documentació municipal de Linyola anterior a 1991. En total, es tracta de 8725 imatges obtingudes a partir de l’escaneig de 54 volums.

acpu_facana.jpg_1826850062

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Inicialment, l’Arxiu Comarcal va establir contacte amb els ens municipals, que van cedir la documentació mitjançant un dipòsit temporal mentre es portaven a terme les tasques de captura fotogràfica, i després procedir al seu retorn als respectius ajuntaments.

Amb aquesta documentació es completa la totalitat de llibres d’actes del ple dels ajuntaments del Pla d’Urgell, arribant com a mínim fins a la transició democràtica. Resta pendent establir com una possibilitat a mig termini que tots aquests fons municipals ingressin de forma progressiva a l’Arxiu Comarcal, per a una més gran disponibilitat de consulta, conservació i posada a disposició de les mateixes administracions titulars.

Cal remarcar el valor de poder disposar d’aquesta documentació: només cal tenir connexió a Internet, i de seguida, es pot accedir a documents que recullen la història dels nostres municipis. Gràcies a aquest treball de digitalització i al fet que sigui tan accessible, no només podem descobrir aspectes del nostre passat, sinó que també es preserven els originals.

El procés de digitalització d’aquestes unitats documentals s’ha fet al llarg del 2014 a través del Pla Bruniquer del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i s’ha posat a pública disposició a través del portal Arxius en Línia de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, una eina molt potent de cara a la recerca en línia, que suposa la comoditat afegida que es pot visualitzar i consultar la documentació des de casa.

Podeu accedir al portal Arxius en Línia pitjant aquest enllaç.

Font: Xarxa d’Arxius Comarcals

1 comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Digitalització, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català

Documents de l’Archiu Generau d’Aran, digitalitzats dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015, ja es poden consultar en línea


La consulta es pot fer a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

En el mes de novembre de 2015, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha, del Conselh Generau dera Val d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les 7.233 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Aquests treballs es van incloure dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015 promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

IMG_7136

Digitalització d’un protocol notarial

En total s’han digitalitzat quatre manuals de protocols de la Notaria de Vielha (1786-1829), un llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983) i 26 llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961).

Els quatre manuals de protocols corresponen als Notaris Barthomeu Portoles (1778-1786) i Anton Portolà (1812-1829). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

El llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran, En aquest llibre d’acords de la Junta d’Alcaldes dera Val d’Aran se conté informació sobre les sessions en època Republicana i Nacional i les sessions històriques com l’acta de instauració del Conselh Generau d’Aran en 1979.

Còpia de 190007120003079,0005

Acta dera Junta d’Alcaldes de la Val d’Aran d’època republicana

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha recullen els acords d’aquesta administració entre els anys 1916-1961. Destaquem el llibre d’actes del Conselh Municipau de Vielha (1937 a 1942) a on trobem l’acta de 12 de novembre de 1937. Es celebra una sessió extraordinària per a parlar de la riuada ocorreguda la nit del 24 d’octubre. En la reunió es fa lectura del informe que el Conselh Municipau redacta per a explicar el desbordament del riu Nere i que es presentarà al Govèrn dera Generalitat de Catalonha.

Destaquem la digitalització de les Ordenances dera Policia Municipau de Vielha de 1916.

190000320002244,0001

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arxius, Consultes, Cultura, Difusió, Digitalització, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Tàrrega rep una donació de més de 54.000 fotografies vinculades amb el territori fetes entre el 1992 i 2004


Provenen del fons personal del periodista Albert Pont i es dipositaran a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’Ajuntament de Tàrrega ha signat un document de recepció del fons personal del periodista Albert Pont, natural d’Anglesola, perquè sigui dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. El gruix de la donació consta de 54.144 negatius de fotografies realitzades per Pont en l’exercici de la seva activitat professional, quan dirigia el setmanari Nova Tàrrega.Tarrega

En concret, les imatges cedides van ser captades entre els anys 1992 i 2004, amb la qual cosa la capital de l’Urgell passarà a disposar d’un significatiu fons fotogràfic de la seva història recent. La donació de Pont també inclou diversos exemplars d’hemeroteca de les revistes La Fulla (1982-2003), El Pregoner d’Urgell (1988-1992), Segarra (1990-1994), Sió (1991-1994) i Acció (1992).

El fons cedit es completa amb peces manuscrites i signades del poeta Gregori Satorres i programes d’exposició canina d’entre els anys 1973 i 1983. Incorporats aquests documents al fons de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, es procedirà ara a digitalitzar-los i catalogar-los per a la seva preservació i divulgació. L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo, han agraït el gest d’Albert Pont per posar a disposició de la ciutadania tot aquest material documental.

 

Notícia extreta del diari Nació Digital del dia 21 de gener de 2016.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Digitalització, Donacions, Donacions i llegats, Fotografia, Gestió documental, Patrimoni, Preservació