Category Archives: Digitalització

Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals


En el número 29 de la revista PARATGE de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària hi trobem un article de’n Raimon Masdéu i Térmens titulat Història dels llibres sacramentals (parròquia dels sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, Bisbat de Barcelona) força interessant, ja que exposa els orígens dels llibres sacramentals de baptismes, casaments i enterraments i l’evolució del contingut de les dades que ofereixen les diferents actes a partir del buidatge dels llibres parroquials de Sant Just Desvern entre 1509 i el 1936.

Mostra d’una partida de matrimoni.

És un article d’interès en tant en quant actualitza altres estudis previs de demografia que, expliquen a grans trets algunes característiques del què es pot trobar als llibres parroquials, l’origen dels mateixos, quina informació se’n pot extreure, l’evolució de les partides sagramentals, les visites pastorals, etc. Així com fa un estudi no sols del contingut i de la informació que se’n pot extreure sinó que també de les afectacions dels esdeveniments socials al llarg dels temps.

Un article recomanable i a la vegada per a encoratjar als historiadors de les nostres terres a realitzar un estudi similar als bisbats lleidatans.

 

 

1 comentari

Filed under Arxius, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida

Disponibles en línia els plànols del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral


A partir d’ara, són consultables en línia els 1.207 plànols parcel·laris del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral (IGC), uns plànols datats entre 1949 i 1975, tot i que, majoritàriament, són dels anys 50 i 60.

L’IGC, hereu de l’Institut Geogràfic Nacional, es creà el 1925, per dedicar-se a la geografia, meteorologia, metrologia, astronomia, geofísica i cadastre parcel·lari. Pel que fa a la seva vessant cadastral, la voluntat era arribar a la formació del cadastre parcel·lari jurídic d’Espanya, de manera que quedés determinada i representada la propietat territorial en els seus diversos aspectes, per tal d’aconseguir el repartiment equitatiu dels tributs i la mobilització del valor de la propietat. Per a aconseguir-ho, una de les seccions en què s’estructurava l’IGC era “Mapa i treballs topogràfics del Cadastre”, que, entre altres funcions, s’encarregava d’aixecar els plànols perimetrals de cada terme municipal, amb les línies dels seus límits jurisdiccionals, assenyalant també les diverses parcel·les.

En posteriors reglaments de 1944 i 1952 defineix l’IGC com “aquell organisme de l’Estat espanyol dedicat a la investigació, estudi, aplicació, execució, conservació i publicació dels treballs relatius a les Ciències Geogràfiques en el seu sentit més ampli, englobant la geografia, geofísica, astronomia, metrologia, geodèsia, topografia, fotogrametria, cadastre parcel·lari i cartografia”.

L’Institut mantindrà aquestes funcions cadastrals fins el 1979, moment en què l’Institut Geogràfic torna a la seva antiga denominació d’Institut Geogràfic Nacional, vigent actualment.

A més dels plànols que ara es poden consultar en línia, el fons també conté documentació relativa a la formació del cadastre de rústica de diversos pobles de la província, que inclou plànols, índexs alfabètics de propietaris, relacions de característiques dels polígons  i llibretes de camp usades per a la realització d’aquests treballs.

Per arribar-hi caldrà seguir els passos següents:

1.

2.

3.

4.

5.

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Històric Provincial, Difusió, Digitalització

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia


A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal  de la Cerdanya digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

 

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Arxius municipals, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Ja es poden consultar els llibres de la parròquia de Borén a “Arxius en Línia”


Els llibres provenen de la parròquia de Sant Martí de Borén, al municipi d’Alt Àneu.

El primer és un llibre sacramental en mida foli allargat i enquadernació en pergamí reaprofitat de 142 folis (alguns d’ells en blanc). Recull els batejos, defuncions, confirmacions, matrimonis, comunions i excomunions de l’any 1681 al 1774.

El segon és un manual notarial de 133 folis mida quart enquadernat en pergamí, reutilitzant una pàgina d’un cantoral, que conté els instruments notarials signats a la parròquia entre els anys 1680 i 1700.llibres-boren1-jpg_473883766

Aquests dos llibres han estat inclosos a la Col·lecció de manuscrits i documents solts de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i, posteriorment, han estat digitalitzats al mateix arxiu. Actualment ja són consultables per l’aplicatiu “Arxius en Línia”.

 

Extret de la web de l’Arxiu a la XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida

Digitalització de fotografies de l’Organització Sindical, província de Barcelona


En marc del projecte “Pla Bruniquer”, el Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) va digitalitzar més de 14.800 fotografies que formen part del fons fotogràfic de l’Organització Sindical Espanyola, Delegació provincial de Barcelona. Les imatges contenen informació gràfica d’actes i esdeveniments del Sindicat així com de personatges vinculats a la política i la societat de la Barcelona dels anys seixanta i setanta.disc_segarra

El testimoni gràfic de l’activitat de l’organització sindical és reflex i testimoni de la vida diària d’aquesta organització que va voler vertebrar un sistema on els “productors” s’articulaven al voltant de les diferents agrupacions sindicals. Aquesta articulació va ser un mètode eficaç per intentar controlar la vida quotidiana dels treballadors i treballadores. El control va ser efectiu al principi però la contínua organització i els constants moviments reivindicatius van provocar la infiltració de part dels treballadors d’aquestes estructures sindicals.

La importància d’aquest Pla Bruniquer 2016 per l’arxiu és molt remarcable, ja que és la primera vegada que aquesta institució s’inclou dins d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions per aconseguir donar accés via web a una part d’un fons que custodiem. Per l’any 2017 s’ha previst la càrrega progressiva d’aquesta documentació al portal “Arxius en Línia” per tal d’aconseguir un accés directe a la documentació per part dels ciutadans que ho desitgin.

Hem de valorar molt positivament la determinació del Servei de Coordinació General d’Arxius d’encabir al Dipòsit d’Arxius de Cervera (DAC) en aquest projecte de digitalització.

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Digitalització, Patrimoni documental català

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Nacional de Catalunya, Difusió, Digitalització, Donacions, Exposicions, Fons patrimonials, Fotografia, Història, Patrimoni, Pel·lícules, Preservació, Preservació digital, Restauració

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca