Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Projecte de digitalització del fons ‘Montes d’utilidad pública de la Val d’Aran’ dipositat a l’Archiu Generau d’Aran


En total, s’ha digitalitzat 100 croquis i plànols dels montes públics aranesos (1879-1894)

 

El Conselh Generau d’Aran ha impulsat el projecte de digitalització dels croquis i dels plànols dels ‘Montes d’utilidad pública de la Val d’Aran’. La coordinació del projecte la porta a terme el senyor Alvaro Aunòs, catedràtic de l’Escola Universitària de la Universitat de Lleida en el departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal.

190011030000264

Croquis del monte de Betlan. Pedro de la Puente. 1879

L’origen del concepte d’utilitat pública aplicat a les forestes en l’àmbit de l’Estat s’emmarca en el procés derivat de la política desamortitzadora, especialment en l’anomenada Llei Madoz de desamortització general de 1855. D’acord amb l’esmentada Llei, s’exceptuaven de la desamortització diversos grups de béns entre els quals s’incloïen algunes forestes i altres terrenys d’aprofitament comú. L’any 1859 es va aprovar i publicar la Clasificación General de los Montes Públicos, que va representar el primer inventari sobre el patrimoni forestal de titularitat pública de l’Estat. Aquesta classificació de les forestes i l’establiment de la categoria dels inalienables de l’àmbit públic per motius d’interès general va representar el primer pas per a l’establiment del Catàleg de forestes d’utilitat pública, aprovat pel Reial decret de 22 de gener de 1862. Posteriorment, una nova modificació dels criteris d’excepció a la desamortització (introduint el concepte d’utilitat pública) va donar lloc a la creació d’un nou catàleg, l’any 1901. Actualment, es considera un registre públic de caràcter administratiu en el qual s’inclouen tots els boscos que hagin estat declarats d’utilitat pública, així com totes les actuacions que tinguin a veure amb el seu estat jurídic i patrimonial (atermenaments i fitacions, ocupacions, concessions i servituds, segregacions, permutes, etc.) i esdevé un dels instruments més importants de l’Administració forestal per a la defensa del patrimoni forestal de titularitat pública.

Els croquis van ser realitzats per l’enginyer Pedro de la Puente al 1879 i els plànols entre els anys 1888 i 1893. Cal destacar la digitalització del plànol realitza per José Reig l’any 1894, a on es dibuixa tota la Val d’Aran.

La digitalització dels documents ha estat realitzada pel Servei de Reproducció d’imatge de la Universitat de Lleida a la seu de l’Archiu Generau d’Aran, lloc on es troba dipositat el fons.

IMG_7875

Procés de digitalització dels croquis i plànols

 

Archiu Generau d’Aran

 

Organitzar les fotografies familiars a l’ordinador


Curs virtual a l’aula d’aprenentatge de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Aquest curs pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per tal d’organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar-ne la seva perdurabilitat.

dibuix

Aquesta formació té com a objectius treballar la idea de selecció. Entendre els conceptes bàsics de la imatge digital. Entendre les funcions principals per organitzar el nostre arxiu familiar. Aprendre a documentar les imatges.

Professorat. David Iglésias Franch — Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona. Coordinador i professor del Postgrau de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics (ESAGED – UAB).

6 hores lectives

Dies:  de l’1 al 18 de juny

Inscripcions: del 15 al 26 de maig

Lloc: Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Més informació

Curs-fotografia

Formulari_Inscripcio_Cursos_ACUR_2017

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832


Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu.

Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a ser consultables públicament.

Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses, podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments…

Els protocols disponibles en línia corresponen als notaris següents:

De la notaria d’Esterri d’Àneu: Francesc Sansi-Ramon (1736-1754) -19 volums-, Antoni Morelló i Tapiró (1753-1794) -41 volums-, Josep Sansi-Ramon i Pericó (1771-1800)- 31 volums- i Ignasi Aytés i Duat (1797-1832) -17 volums-.

De la notaria de Gerri de la Sal disposem de cinc volums de documentació específica de Bonaventura Mariat i Carbonell que corresponen a capítols i testaments de 1743-1751 i de 1744-1783 i a Llibre de capítols matrimonials, testaments i concòrdies de 1744-1780, 1752-1759 i 1762-1767. Aquests llibres temàtics foren digitalitzats per la Societat Genealògica d’Utah.

 

De la notaria de Sort: Agustí Ciutat i Benavent (1733-1780) -17 volums-, Agustí Ponsico i Semino (1734-1759) -5 volums-, Antoni Solans (1760-1814) -26 volums-, Agustí Ponsico i Sans (1771-1790) -7 volums-, Agustí Duat i Ciutat (1796-1824) -5 volums, Antoni Azamar (1790-1803) -12 volums-.

De la notaria de Tírvia: Hermenegild Danés (1896) –1 volum-.

En total correspon al 25% del número de protocols del districte notarial de Sort, dipositats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Aquests llibres han estat digitalitzats pels Plans Bruniquer de 2013, 2014 i 2015 (unes 23.000 imatges), pel programa “Menjar i beure” de la Unió Europea 2015 (quasi 8.000 imatges), i la resta per recursos propis de l’arxiu comarcal.

(Extret de la pàgina web de la XAC)

Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals


En el número 29 de la revista PARATGE de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària hi trobem un article de’n Raimon Masdéu i Térmens titulat Història dels llibres sacramentals (parròquia dels sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, Bisbat de Barcelona) força interessant, ja que exposa els orígens dels llibres sacramentals de baptismes, casaments i enterraments i l’evolució del contingut de les dades que ofereixen les diferents actes a partir del buidatge dels llibres parroquials de Sant Just Desvern entre 1509 i el 1936.

Mostra d’una partida de matrimoni.

És un article d’interès en tant en quant actualitza altres estudis previs de demografia que, expliquen a grans trets algunes característiques del què es pot trobar als llibres parroquials, l’origen dels mateixos, quina informació se’n pot extreure, l’evolució de les partides sagramentals, les visites pastorals, etc. Així com fa un estudi no sols del contingut i de la informació que se’n pot extreure sinó que també de les afectacions dels esdeveniments socials al llarg dels temps.

Un article recomanable i a la vegada per a encoratjar als historiadors de les nostres terres a realitzar un estudi similar als bisbats lleidatans.

 

 

Disponibles en línia els plànols del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral


A partir d’ara, són consultables en línia els 1.207 plànols parcel·laris del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral (IGC), uns plànols datats entre 1949 i 1975, tot i que, majoritàriament, són dels anys 50 i 60.

L’IGC, hereu de l’Institut Geogràfic Nacional, es creà el 1925, per dedicar-se a la geografia, meteorologia, metrologia, astronomia, geofísica i cadastre parcel·lari. Pel que fa a la seva vessant cadastral, la voluntat era arribar a la formació del cadastre parcel·lari jurídic d’Espanya, de manera que quedés determinada i representada la propietat territorial en els seus diversos aspectes, per tal d’aconseguir el repartiment equitatiu dels tributs i la mobilització del valor de la propietat. Per a aconseguir-ho, una de les seccions en què s’estructurava l’IGC era “Mapa i treballs topogràfics del Cadastre”, que, entre altres funcions, s’encarregava d’aixecar els plànols perimetrals de cada terme municipal, amb les línies dels seus límits jurisdiccionals, assenyalant també les diverses parcel·les.

En posteriors reglaments de 1944 i 1952 defineix l’IGC com “aquell organisme de l’Estat espanyol dedicat a la investigació, estudi, aplicació, execució, conservació i publicació dels treballs relatius a les Ciències Geogràfiques en el seu sentit més ampli, englobant la geografia, geofísica, astronomia, metrologia, geodèsia, topografia, fotogrametria, cadastre parcel·lari i cartografia”.

L’Institut mantindrà aquestes funcions cadastrals fins el 1979, moment en què l’Institut Geogràfic torna a la seva antiga denominació d’Institut Geogràfic Nacional, vigent actualment.

A més dels plànols que ara es poden consultar en línia, el fons també conté documentació relativa a la formació del cadastre de rústica de diversos pobles de la província, que inclou plànols, índexs alfabètics de propietaris, relacions de característiques dels polígons  i llibretes de camp usades per a la realització d’aquests treballs.

Per arribar-hi caldrà seguir els passos següents:

1.

2.

3.

4.

5.