Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’


A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la Quadra Margarit Tremp-Talarnmotorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Anuncis

Digitalització de documents en els Arxius Comarcals de Lleida i el Pirineu dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015


Aquesta tardor de 2015, les empreses Artyplan i Sistemas de publicaciones informáticas SL realitzen diversos treballs de digitalització en alguns dels fons dipositats en els Arxius Comarcals de Lleida i el Pirineu. El Pla Esteve Gelabert Bruniquer està promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

IMG_6790

Els documents que es digitalitzaran per comarques son:

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Fons Maria Dolors Majoral Moliné. ‘El passeig’.  Números 23 al 48 (1984-1987)

Ajuntament de la Seu d’Urgell. ‘Pirineu actual’.  Números 1 al 47 (1989-1993)

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Col·lecció de documents Casa Josep, de Vilamolat de Mur. Municipal de Tremp, Notarial de Tremp, Col·legiata de Valldeflors. (segles XV-XX)

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Actes i escriptures d’Agustí Ponsico i Semino (1756-1758)

Manuals de protocols d’Antoni Solans (1756-1784)

Archiu Generau d’Aran

Manuals de protocols Notaria de Vielha (1786-1829)

Llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983)

Llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961)

Arxiu Comarcal de la Noguera

Fons Municipal de la Sentiu de Siò. Llibres d’actes del Ple (1939-2003)

Fons Municipal de Térmens. Llibres d’actes del Ple (1923-1983)

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Canal d’Urgell. Memòries Societat Canal. Plànols Canal. Expedients Canal. (1860-1963)

Arxiu Comarcal de la Segarra

Protocols Districte Notarial de Cervera (1849-1914)

Arxiu Històric de Lleida

Fons Intendència. Cadastre de Patiño (1714-1850)

Arxiu Comarcal de l’Urgell

Arxiu Parroquial de Verdú. Manual notarials. Llibre de notes. Testaments i capítols matrimonials (1265-1343)

Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Ajuntament de Puigcerdà. Registre de consells.  Llibres d’actes. (1683-1750)

Arxiu Comarcal del Solsonès

Mas Postils. Negatius de vidre. (segle XX)

Escola Bressol. negatius i diapositives. (segle XX)

 

Els treballs es duran a terme a les instal·lacions dels mateixos arxius per personal de les empreses. Totes les imatges es capturaran seguint els paràmetres de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”.

Una vegada processades les imatges i dipositades en repositori segur es procedirà a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats es podran consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

IMG_6784

El XV Congrés d’Arxivística de Catalunya: Fent balanç


 

banner_congres

 

Encara amb la ressaca que ens ha deixat el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya amb sessions maratonianes, menges frugals i uns actes socials entre el patrimoni històric i l’oci, ens toca fer balanç. No ens referim a avaluar com ha anat el Congrés. Això ja ho farà l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya i el Comitè organitzador de l’event. Cal examinar tot allò que ens ha aportat i que ara ja amb el cap fred i des de la distància podem anar valorant el #CongresinPonent

Respecte a les ponències cal dir que el Comitè científic, ha sabut trobar als comunicadors adequats per cada un dels aspectes que s’han anat succeint al llarg de les jornades binamaratonianes que ens havien preparat, però que en la seva descàrrega cal dir que l’únic que es va fer llarg en les sessions van ser els parlaments d’inauguració i cloenda del Congrés. La Nancy McGovern, es va encarregar d’obrir el meló de la preservació digital, un tema que ja no ens sona a història-ficció, en el que ja molts de nosaltres comencem a sentir-nos còmodes amb els conceptes i el vocabulari, és a dir, que la teoria ens és coneguda, però la pràctica ni l’ensumem. Malgrat tot, d’ella i dels altres ponents, vam entendre que els estàndards no només són necessaris sinó que són imprescindibles per poder gestionar els repositoris on els continguts digitals quedaran dipositats en aplicació d’un Sistema de Gestió de Documents Electrònics i principalment buscant la sostenibilitat dels mètodes, els formats adequats per la preservació i la tecnologia que ens ofereix en aquest moment el mercat. Ens han convençut que és necessari dissenyar polítiques de preservació i accés de forma integrada en el Sistema, que cal aplicar-les a les nostres organitzacions, i tot això cal documentar-ho. Sempre cal documentar-ho.

Vam descobrir de la mà de José Carlos Ramalho que el sistema OAIS és “com una vaca”: ingesta, processa i treu un producte transformat. També vam poder escoltar esparvarats com Bert Lemmens, però no només ell,  ens proposava la tècnica medieval de preservació de fer còpies i repartir-les pel planeta en diferents repositoris. Ja ho veieu tot just hem aconseguit instal·lar l’avaluació en els nostres sistemes de gestió i ara arriba la postmodernitat i pretén que tot aquell discurs elaborat amb penes i treballs durant anys no serveis per res… Però no, després  Barbara SiemanThomas Risse tornaven l’ordre a l’univers proclamant allò que tots els arxivers i arxiveres sabem, no es pot guardar tot. cow-44703_640

En les taules rodones hem pogut seguir experiències en algunes organitzacions que ja estan aplicant diferents tècniques de preservació digital, no totes amb la mateixa profunditat i algunes molt incipients, però ja han passat de ser un projecte a ser una realitat, i no en tots els casos la participació dels gestors documentals s’ha tingut en compte. Malgrat això les empreses que es dediquen a aquest àmbit no s’estan de dir que els arxivers per poder incorporar-se als seus projectes necessiten un perfil tecnològic, que reconeixen que cada cop és més elevat. La taula d’especialistes jurídics va deixar clar que la normativa que existia en gestió documental era fragmentària i que en qüestió d accés i preservació digital, les diferents lleis que d’una forma o una altra basteix l’aparell del que vol ser l’Administració electrònica obren un camp competencial on l’arxiver té molt a dir… Potser en “compensació” de la #ComissióFantasma que el Parlament a final del mes d’abril aprovava de forma espúria escatimant la participació de especialistes en gestió documental en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. En aquest sentit la ponència d’Ignacio Alamillo ens va descobrir que tampoc no ens calia patir ja que tot el castell de naips de la transparència, tant en la Llei espanyola com la catalana, es desmuntaria en poc temps ja que són en bona part irrealitzables, aleshores potser en l’adequació de la normativa a la realitat tenim alguna altra oportunitat i aquest cop tal vegada arribi a bon port.

No podem acabar aquest article sense fer esment a les empreses que han participat en el Congrés amb aportacions i amb la seva presència, explicant-nos de forma entenedora cada un dels seus productes: Baratz, IECISA, Odilo, Servicio Móvil, Audifilm, Artyplan, Maquinpress fotoware.

Bé, això seria tot si ens oblidéssim dels companys retrobats, les noves coneixences i les coneixences virtuals que s’han convertit en físiques, perquè en això de les relacions humanes el suport sempre és millor que sigui físic i tangible, amb el que puguis compartir conversa, sopar, celebració i ball. Gràcies a tots!

RECULL DE PREMSA ESCRITA (prémer enllaç)

RECULL DE PREMSA AUDIOVISUAL:

CatRàdio

Informatius de Catalunya Ràdio. Prémer la imatge per escoltar-ho

Notícia a TV3             Informatius Lleida TV (Minut 20:24). Prémer la imatge per visualitzar-ho

Cafeïna (LleidaTV)Cafeïna (Lleida TV). Prémer la imatge per visualitzar-ho

TN ComarquesTN Comarques (TV3) Prémer la imatge per visualitzar-ho

XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

Digitalització dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Balaguer


Santa_Maria_de_BalaguerLa parròquia de Santa Maria de Balaguer, pertanyent a la diòcesis d’Urgell, ha finalitzat el projecte per digitalitzar i inventariar els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions del seu fons des del segle XV fins a l’actualitat. Els llibres sacramentals són un tipus de llibres comuns a totes les parròquies instituïts oficialment al Concili de Trento, segle XVI. aquests són una font d’informació històrica bàsica de gran importància per al coneixement de la demografia fins a la creació dels padrons municipals al segle XIX.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la conservació dels llibres sacramentals, fet que facilitarà la recerca genealògica i els estudis demogràfics. Aquesta important actuació en el seu fons no hauria estat possible sense la col·laboració d’un equip de treball format per una desena de voluntaris.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera col·labora en aquesta actuació oferint les seves instal·lacions als estudiosos per poder consultar els inventaris. Amb els resultats obtinguts els interessats poden adreçar-se a la parròquia per a consultar els llibres en format digital. bina

Aquesta iniciativa s’està duent a terme a altres parròquies de la comarca de la Noguera com per exemple Montgai, esperem que tingui continuïtat a tota la Comarca i tot el Bisbat.

El següent pas seria trobar-ho tot en línia, no?

Josep Jordana Sauret

Els manuals de protocols dels anys 1774 a 1786 del fons de la Notaria Districte de Vielha ja es poden consultar en línea


En el mes de setembre de 2014, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha. Aquests treballs s’inclouen dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

En total es van digitalitzar vuit manuals dels anys 1774 a 1785. Les 4.300 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Els treballs es van dur a terme a les instal.lacions del mateix arxiu.

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Els vuit volums corresponen als notaris: Lluís Portolà (1775-1779);  Anton Burguerol (1776-1777) i Barthomeu Portolés (1778-1786). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

Archiu Generau d’Aran

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà fica en línea 633 documents sobre els fugitius del nazisme dins el Projecte ‘Perseguits i salvats’


Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones creuaren els Pirineus fugint del nazisme. Una de les rutes d’evasió unia els departaments francesos de l’Arieja i l’Alta Garona amb el Pallars Sobirà, passant per la vila de Sort, i era anomenada “El camí de la llibertat”.

Carta que explica el procediment de ingrés i sortida dels presoners

Carta que explica el procediment de ingrés i sortida dels presoners

Els fugitius podien ser persones i famílies jueves, soldats i aviadors aliats, joves francesos en edat militar que podien ser reclutats per l’exèrcit nazi, o persones perseguides per altres motius. Per al cas concret dels jueus, la Diputació de Lleida, amb la col·laboració dels Consells Comarcals i Ajuntaments del territori, ha posat en marxa el Projecte Perseguits i salvats, que ha recuperat i senyalitzat les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial.

Alguns dels fugitius moriren en el camí, molts assoliren la llibertat, i uns altres foren detinguts per la Guàrdia Civil. Aquests darrers foren ingressats a la presó de Sort, que fou el primer centre de recepció i reclusió dels fugitius interceptats al Pallars Sobirà i la Val d’Aran. L’estada dels detinguts a Sort era de pocs dies, una etapa abans del seu trasllat a Lleida. El seu destí varià en funció del moment de la guerra: alguns foren deportats a França, altres varen poder marxar d’Espanya i molts van ser ingressats en camps de concentració i presons fins que les seves ambaixades o la Creu Roja aconseguiren el seu alliberament.

El passat 23 de juny va tenir lloc a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà la presentació del projecte Perseguits i salvats. En el marc de la dita presentació, l’ambaixador de l’estat d’Israel a Espanya, senyor Alon Bar, va activar la càrrega d’imatges per tal de fer visibles a través de l’opció “Arxius en línea”: Cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals els documents que contenen informació sobre el pas dels fugitius del nazisme per la presó de Sort.

La Presó de Sort.  Foto: Xavier Català

La Presó de Sort.
Foto: Xavier Català

Es tracta dels documents que ordenen el seu ingrés a la presó, o la seva sortida cap a Lleida, i que formen part de la correspondència del fons de l’Ajuntament de Sort. Són un conjunt de 633 documents amb un total de 1123 imatges. Per tal que la recerca d’aquesta documentació a Arxius en línia sigui senzilla, hem introduït al camp “descripció” els termes Camí de la llibertat, Perseguits i salvats i Segona Guerra Mundial.

Accés als documents

Per saber més:

CALVET, Josep: Les muntanyes de la llibertat. El pas dels evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Ed. Avenç, 2008.

http://www.camidelallibertat.cat/

http://www.perseguitsisalvats.cat/

 

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà