La Marina Cuñé es jubila

Aquest cap de setmana és molt significatiu pel Dipòsit d’Arxius de Cervera i ho torna a ser pel GALL. El diumenge dia 1 de desembre la Marina Cuñé, responsable de tota aquesta immensa instal·lació, es jubila.

Ja fa uns anys que de forma progressiva ha anat  desant part de les feines del Dipòsit, per motius de salut, però, aquest ha ocupat, ocupa i ocuparà un lloc ben especial en la seva vida.

El Dipòsit d’Arxius de Cervera, sempre ha sigut un lloc diferent de la resta d’arxius, ha estat una mena de magatzem de tota aquella documentació que no van poder, o no van voler, instal·lar a Barcelona, que és el lloc on lògicament hauria de ser, ja que tota la documentació que custòdia pertany a aquesta província. Tot i el destacable volum de documentació que s’hi conserva, mai se l’hi ha fet el cas que realment mereixia.

L’entrada al Dipòsit d’Arxius de Cervera (situat a l’ala nord de l’antiga Universitat de Cervera), ja et transportava directament a una altra època, l’olor d’humitat i a antic que senties quan entraves per una petita porta situada al carrer Manuel Ibarra i que et portava a unes grans escales amb poca llum, similars a les d’un antic castell, on no et semblaria gens estrany trobar-te amb un noble o amb un cavaller medieval pujant escales amunt. A la primera planta, girant a la dreta, trobaves una porta on un cartell petitó t’indicava que ja estaves al Dipòsit, i allà, trobaves el somriure de la Marina que és qui t’acompanyava per aquella immensa sala plena fins dalt, que es repetia al pis de baix. Ella era la persona que et feia veure, que darrere de totes aquelles capses, aquelles prestatgeries altes fins al sostre, tan amples i tan llargues, hi havia una feina feta ingent, és ben cert, però, que la Marina mai ha fet esment d’aquesta tot aquest treball , però,  veient-la treballar un dia, ja podies observar la passió i les ganes que havia posat per tirar endavant tot aquell espai i el volum de documentació.

Ara, potser ja no utilitzem pràcticament per a res el bolígraf i el paper, tenim els ordinadors, que ens permeten generar i gestionar una gran quantitat d’informació, però, la Marina va començar a descriure els 7 quilòmetres de documentació (que es diuen aviat) que conté el Dipòsit amb paper i bolígraf i està absolutament tot descrit d’aquesta manera i perfectament ordenat. A més, els darrers anys, ho va començar a passar tot a les bases de dades i ja s’ha de recórrer poc a totes aquelles descripcions manuals que tant li va costar elaborar.

Avui la Marina continua passejant tranquil·lament per Cervera, i esperem que ho faci durant molt de temps, però, el Dipòsit d’Arxius de Cervera ja no és el mateix sense ella, de fet ara l’accés als seus fons cal fer-lo a través de l’Arxiu Comarcal de la Segarra . De ben segur, tots els qui hem treballat amb la Marina ens n’enduem un molt bon record i una gran experiència. Et desitgem que aquest nou camí que és la jubilació la gaudeixis tant o més del que hem gaudit tots nosaltres treballant al teu costat.

Anna Moli

Què hi fem al Dipòsit d’Arxius de Cervera?

D’entrada, és imprescindible saber que quan ens referim al Dipòsit d’Arxius de Cervera, no estem parlant d’un arxiu convencional, sinó d’un dipòsit d’arxius, no és ni provincial, ni comarcal ni tan sols municipal, sinó regional i es tracta d’un centre ubicat dins la província de Lleida, però en canvi, el fons documental que integra, prové territorialment de la província de Barcelona i administrativament de diverses delegacions de l’administració estatal.

Només comptem amb quatre fons, però, l’extensió total de documentació és de 7688,5 metres. Gran part de les unitats documentals que conserva el Dipòsit, ja estan identificades gràcies al treball realitzat per la seva responsable Marina Cuñé, que des de l’arribada de la documentació a Cervera l’any 1970, ha dut a terme aquesta tasca realment molt rellevant.

Les principals consultes que ens arriben, provenen del Cadastre de Barcelona, interessats fonamentalment en padrons de població i expedients d’implantació. Tot aquest Fons, el tenim descrit, però els membres de l’equip del Dipòsit, ens proposem altres reptes per fer difusió del màxim nombre de documentació de la qual disposem.  

Ja fa dos anys que s’ha iniciat el procés de descripció per unitats d’instal·lació de tot el Fons de l’Obra Sindical Espanyola que es va incorporant progressivament a l’aplicació “Arxius en línia” integrada a la web del Departament de Cultura de la Generalitat; http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/, per facilitar la cerca de documentació als usuaris i donar a conèixer tot allò que els podem oferir des del Dipòsit. Ben aviat, a finals del 2018, podreu consultar la totalitat d’aquest Fons a través de la nostra web http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/segarra/diposit_arxius_cervera/ i també mitjançant l’aplicació abans esmentada “Arxius en línia”, ja que oferir un bon accés als Fons que custodiem als ciutadans és el nostre objectiu principal.  

Des del novembre, entre l’equip s’ha plantejat la idea de continuar amb una altra tasca també de descripció que ha estat parada durant un temps degut a diversos motius, i aquesta és la de descriure llibres de matriculacions. La recuperació d’aquest compromís és deu sobretot al fet que considerem d’una rellevant importància el fet de tenir descrita i classificada aquesta documentació que ens permetrà conèixer, amb profunditat els antics gremis que hi havia a la Barcelona del segle XIX, no només a nosaltres sinó també a tots els usuaris que ho desitgin.  

Anna Moli
Dipòsit d’Arxius de Cervera