Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI


La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

 

Anuncis

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Ingressen 15 litografies i 37 plànols dels Pirineus dels segles XVII-XX a l’Archiu Generau d’Aran


El senyor Claudi Aventín-Boya va signar contracte de cessió en dipòsit el 2 de maig de 2001. Des d’aleshores ha anat ingressant a l’Arxiu diversos documents manuscrits, publicacions, fotografies, postals i llibres. El mes de desembre de 2016, va dipositar a l’Archiu Generau d’Aran 15 litografies i 37 plànols dels segles XVII-XX.

Les litografies, datades entre 1840 i 1860, recullen dibuixos de la serralada Pirinenca i d’alguns dels pobles de la Val d’Aran, com Bossòst. Destaquen les realitzades per Victor Petit dibuixant d’arquitectura, litògraf i escriptor francès (1818-1871).

De la col·lecció de plànols destaca el realitzat per Nicolas Sanson, geògraf del rei de França, l’any 1696, sobre els Pirineus i els passos entre França i Espanya.

En aquests moments, s’estan fent els treballs de catalogació de les litografies i plànols ingressats.

aran_

 

Informació extreta de la web de l’Archiu Generau d’Aran (XAC)

La família Alfonso Miret fa donació a l’Arxiu Municipal de Lleida de 110 cartells del Lleida de 1924


L’alcalde Ros ha agraït la donació d’aquests documents a la Paeria, que formen part de la història esportiva i futbolística de la ciutat.

La família Alfonso Miret ha fet donació a l’Arxiu de la Paeria de 110 cartells del que aleshores era el FC Lleyda que daten de l’any 1924. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’acte en què s’ha materialitzat la donació, amb el lliurament del material per part d’Isabel Miret, propietària dels cartells i filla de Josep Miret, qui va ser directiu i tresorer del club aquell any. Ros ha agraït aquesta acció, perquè d’aquesta manera la ciutadania i els futbol1aficionats a l’esport podran consultar el material. Entre els documents, hi ha els cartells de partits del FC Lleyda amb el Barça o l’Espanyol i també d’altres convocatòries com un triangular internacional que es va jugar per la Festa Major de la ciutat entre el SK Meteor VIII de Praga, el FC Barcelona i el FC Lleyda.

El paer en cap ha reiterat l’agraïment a la família Miret i ha subratllat el valor d’aquesta donació que contribueix a la història esportiva i futbolística de la ciutat. A més, ha avançat que, un cop s’hagi catalogat i digitalitzat el material, es farà una exposició a les instal·lacions del Camp d’Esports perquè els lleidatans i les lleidatanes i els aficionats a aquest esports puguin visitar-la. La mostra comptarà amb la col·laboració del Lleida Esportiu, entitat que ha estat present en l’acte, amb el vicepresident del club, Jordi Esteve.

Isabel Miret, acompanyada del seu fill, Mn. Alfons Vicens, ha recordat alguns moments de la seva infància, quan anaven al futbol amb la seva mare, i ha comentat que va decidir donar els cartells, que el seu pare havia guardat i que ella ha conservat aquests anys, perquè no es perdessin i es poguessin preservar i consultar.

La tinent d’alcalde i regidora d’Esports, Montse Parra, amb els regidors Paco Cerdà i José Luis Osorio i la cap de l’Arxiu Municipal, Elena González, ha assistit a l’acte de donació, que s’ha fet el dimecres 19 d’octubre al Saló del Retaule.

Si vols conèixer més l’Arxiu Municipal de Lleida, clica!!!!

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor


El passat 23 d’agost, familiars de l’historiador cerdà Maties Delcor, Josep Alujo i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, van signar un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors

 

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

dscf1718

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Alujo Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

maties_delcor_0011

Maties Delcor, historiador cerdà

La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

dscf1730

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

 

Nota de premsa facilitada per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya 

Visita el blogd’aquest arxiu

L’Arxiu Municipal de Lleida col·labora en els actes de l’Any Granados


L’arxiu de la ciutat com en d’altres ocasions ha col·laborat en un dels esdeveniments més importants que se celebraran a Lleida al llarg d’aquest any 2016, es compleixen cent anys de la defunció  d’Enric Granados un dels músics lleidatans més universals (Lleida, 27 de juliol de 1867- Canal de la Mànega, 24 de març de 1916). 

Portada_goyescas2
Cartell de la representació de Goyescas. Teatre Principal de Lleida, 1957 (AML, Fons municipal)

 

 

Com a receptors i conservadors de fons privats, entre els que custodiem hi ha el de l’altre músic universal Ricard Viñes, personatge lligat a la vida d’Enric Granados. Entre els documents que conformen el Fons musical Ricard Viñes, tenim alguna partitura que li va dedicar a Granados, així com alguna carta manuscrita. Comptem també amb una edició facsímil de la primera part de l’òpera Goyescas, escrita l’any 1911 i estrenada a l’Opera Metropolitana de Nova York, el 28 de gener de 1916.

 

L’Arxiu Municipal de Lleida ha col·laborat donant difusió d’aquests i altres documents en l’acte inaugural de l’Any Granados que es va realitzar a l’Auditori Municipal, en el dia del centenari de l’estrena de Goyescas.

Aquestes efemèrides contribueixen a que els arxius prenguin protagonisme, mostrant tot allò que de manera silenciosa està reclòs en els prestatges de les nostres instal·lacions. Sense aquests elements patrimonials no podríem fer història, la qual cosa seria no poder conformar la nostra memòria col·lectiva.

 Per més informació.