Tàrrega rep en donació el fons fotogràfic personal de Josep Serra Teixidó


L’Ajuntament de Tàrrega ha rebut en donació el fons fotogràfic personal del periodista, publicista, editor i activista cultural Josep Serra Teixidó (1926 – 2019) per part dels seus tres fills Jaume, Jordi i Josep M. Serra Llena. Al seu torn, el consistori targarí dipositarà el fons a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per a la seva custòdia i catalogació, fent-lo accessible als investigadors i al conjunt de la ciutadania. L’ingrés de la documentació s’ha formalitzat mitjançant un acte de signatura celebrat a la Casa Consistorial. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha expressat l’agraïment per la donació, “de gran valor històric i cultural i d’indubtable interès públic”, ha afirmat.

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú amb els tres fills de Josep Serra Teixidó i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo

La cessió recull instantànies que el targarí Josep Serra Teixidó va produir i/o col·leccionar al llarg de la seva extensa activitat professional i associativa al llarg de vora mig segle. En concret, les fotografies tenen un abast cronològic que abraça aproximadament del 1943 al 1990. Són 3,6 metres lineals de fons, el qual testimonia la vida targarina en diferents moments i àmbits: polític, cultural, social, esportiu… En aquest sentit, els tres fills de Josep Serra Teixidó han manifestat que la donació contribuirà al coneixement de fets i notícies representatives de la Tàrrega del segle XX. A l’acte de signatura també ha assistit el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo, que ha destacat la significació d’un fons que ara s’organitzarà per facilitar-ne la consulta i difusió.

Durant la seva trajectòria professional, Josep Serra Teixidó esdevingué un prolífic cronista de la Tàrrega del seu temps a més de fundar l’empresa de publicitat EcoSerra. Forjà un fort vincle amb el setmanari Nova Tàrrega des del 1960 fins al 1990. Així mateix, adquirí, edità i dirigí l’esmentada capçalera del 1987 al 1990. La seva tasca en altres mitjans de comunicació també fou molt àmplia, especialment a l’emissora Ràdio Tàrrega. A més a més, Josep Serra Teixidó fou Jutge de Pau de la capital de l’Urgell entre els anys 1970 i 1986.

Article extret de la publicació  “Nova Tàrrega” del 21 de setembre de 2020

El fons Josep Varela Serra ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 18 de juny de 2020 va tenir lloc al Palau de la Paeria l’acte de donació del Fons Josep Varela Serra compost per 170 cintes magnètiques d’àudio corresponents a les entrevistes que el professor, escriptor i polític Josep Varela realitzà a persones significatives de la ciutat i de la província de Lleida, durant els anys vuitanta i fins principis dels anys dos mil, per a la redacció dels seus llibres de converses[1].

L’ingrés del Fons Josep Varela Serra a l’Arxiu de la Ciutat pren especial rellevància perquè és el primer fons íntegrament amb suport d’àudio que ingressa. Les entrevistes enregistrades per Josep Varela al llarg dels anys, ens ofereixen l’oportunitat de descobrir de primera mà vivències i fets viscuts a la ciutat i al territori que l’envolta. I prenen especial valor perquè gran part dels seus protagonistes ja no són entre nosaltres. Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la memòria oral com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Aquestes xerrades permeten descobrir com era la societat al llarg del segle XX, a través de les experiències, activitats i ideologies dels enregistrats. Aquesta diversitat afegeix especial valor al fons, perquè ens acosta a la Història des de diferents perspectives.

L’Arxiu està treballant en el tractament i traspàs del suport analògic al suport digital. La digitalització del fons permetrà, per una banda, garantir l’accés i la divulgació de la informació i, per altra, treballar a partir de còpies de consulta que facilitaran la conservació dels originals.

 

Us recordem que des de l’Arxiu de la Ciutat hem engegat la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què us convidem a compartir el vostre patrimoni documental amb els lleidatans d’ara i els lleidatans del futur, fent-ne donació a l’Arxiu.

Els interessats poden iniciar el procés de donació enviant un correu electrònic a arxiu@paeria.cat amb una breu descripció del fons. Els tècnics de l’arxiu es posaran en contacte amb vosaltres, per fer una valoració de la documentació i, si s’escau, iniciar el procediment.

Per més informació consulteu la pàgina de la campanya Fem Arxiu, Fem Ciutat.

FEMARXIUFEMCIUTAT_1.jpg

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida


[1] VARELA I SERRA, Josep. Converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1988.
VARELA I SERRA, Josep. Segones converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1991.
VARELA I SERRA, Josep. Converses amb sis alcaldes de Lleida. Lleida: Pagès editors, 1993.
VARELA I SERRA, Josep. Un instant a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 1997.
VARELA I SERRA, Josep. Memòria de Lleida. Dotze converses personals sobre la vida i la història recent. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Guimet; 82).

Finalitzen els treballs de descripció i digitalització del fons patrimonial Casa Busquet de Mont (1716-1947)


En el mes de maig de 2018, la senyora Pilar Vicente Castet, propietària del fons patrimonial de Casa Busquet de Mont, es fica en contacte amb l’Arxiu per a proposar el seu dipòsit. El contracte de cessió en comodat es signa el 19 de juny del mateix any. El fons es format per 82 unitats documentals que han estat digitalitzades en el mateix arxiu.

La primera referència del sobrenom de la casa es troba en un document dotal datat en 1741. A Bernardo Busquet se’l coneix com a fill de Casa Busquet de Mont. El cognom Busquet, que dóna nom a la casa, canvia a la fi del segle XIX quan l’hereva és una dona. Maria Busquet Aura es casarà amb Pere Joan Batmala Baquera. La seva filla i hereva, Marianna Batmala Busquet portarà un nou canvi en el cognom familiar amb el seu matrimoni, de Batmala passarà a Cau. A mitjans del segle XIX, un altre canvi en l’heretat farà que es torni a canviar el cognom de Cau a Castet.

Sentència arbitral entre Vilac i Mont de 1429

Destaquem la copia d’una sentència arbitral, redactada entre finals del sègles XVII i principis del XVIII, i datada el 30 de gener de 1429. Aquesta reparteix les muntanyes comunals entre els pobles de Vilac i de Mont. La sentència atorga la muntanya de Bors al poble de Mont i la de Subirasa, que fins ara era comuna dels dos pobles, a la vila de Vilac. En el document es fa esment de les cases en ruïnes del despoblat de Sant Vicens i de la seva església encara en peu. Aquesta zona passarà a mans de Vilac. S’acorda de deixar l’aigüera que han fet els homes d’aquesta vila per a portar aigua a canvi de que els homes de Mont puguin talar la fusta necessària en la zona de Sarrat d’Abeda. En el document es parla de que aquesta sentència s’haurà de portar a un Consell de Sabis per a ser ratificada.

 

Els documents es poden consultar a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

L’IEI REP MÉS DE 720.000 NEGATIUS PROVINENTS DELS FONS FOTOGRÀFICS CEDITS PER JORDI GÓMEZ DEL SEU PARE, JOSEP GÓMEZ VIDAL, I D’ELL MATEIX


L’acte de donació es va formalitzar el dia 4 d’octubre i permetrà que el fons fotogràfic de l’IEI passi a disposar d’un material de gran valor, tant per la seva qualitat com per la quantitat: 542 caixes amb uns 41.000 rodets, 33.000 d’ells en blanc i negre.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Les imatges pertanyen tant a la ciutat de Lleida com al territori i ja s’està treballant per tal que a partir d’elles es faci una exposició que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha rebut de part del fotoperiodista Jordi Gómez Payà el fons fotogràfic del seu pare, Josep Gómez Vidal, i el seu propi, en modalitat de donació en ple domini. La donació l’han formalitzat avui Jordi Gómez i la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, que ha destacat “el gran valor qualitatiu i quantitatiu de la documentació gràfica adquirida, tant de Lleida ciutat com del territori”, un material que contribuirà a “enriquir l’arxiu i serà de gran utilitat tant per projectes propis de la institució com per a les investigacions dels usuaris de l’arxiu”. Entre aquests projectes hi ha una exposició que es preveu que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

El fons està format majoritàriament per negatius de 35mms. També hi ha negatius de 6×6, positius originals de les trameses a EFE, i un petit conjunt de pel·lícules de cinema amateur (8 i S8 mms). Tot el fons està guardat en antigues caixes de paper fotogràfic i arxivadors. Concretament es tracta d’un total de 542 caixes plenes de material. Es calcula que poden sortir uns 33.000 rodets blanc i negre i uns 8.000 rodets de color, sense tenir en comte el fons fotogràfic de caràcter privat (bodes, batejos, comunions,…). Tot plegat podria suposar més de 720.000 instantànies.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Des del Servei d’Audiovisuals de l’IEI es considera que aquest és un material gràfic d’especial interès, tant per la quantitat com per la qualitat, ja que es tracta d’un fons molt ric pel que fa a la seva la temàtica i comprèn unes dates en les quals no hi havia molts fotògrafs que fessin la feina que duia a terme Josep Gómez Vidal.

L’inventari i la descripció detallada del fons es farà alhora que s’instal·len els negatius en material de conservació que en garanteixi la seva preservació. Els negatius es troben enrotllats en bobines dins de les caixes. Per tal de poder fer una descripció específica de cada rodet, es procedirà a instal·lar-los en capsetes individuals. La digitalització s’anirà fent de manera paral·lela a la descripció dels rodets, i finalment es traslladaran al dipòsit de conservació. En aquest sentit, la Diputació i l’IEI adquiriran un important volum de material de conservació per dur a terme la preservació del fons fotogràfic.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Cal recordar que Josep Gómez Vidal va dedicar la seva vida professional al fotoperiodisme i a la fotografia de reportatge. La seva obra està formada fonamentalment de reportatges i comprèn els més diversos esdeveniments de la ciutat i del territori al llarg de la segona meitat del segle XX. Bona part d’ells li van ser encarregats per publicacions com el diari ‘La Mañana’, on va realitzar el seus primers treballs i on va estar vinculat fins l’any 1984; o per l’agència EFE, de la qual fou corresponsal durant tota la seva vida professional. A partir dels anys 70, va treballar conjuntament amb el seu fill Jordi, també fotoperiodista. Fou molt coneguda la seva botiga de fotografia al carrer Major.

Article original en la web de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Publicació de la ‘Política d’adquisicions’ dels arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya


El passat 7 de setembre es va publicar al portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Política d’adquisicions de cadascun dels arxius, que es pot consultar en la seva corresponent pàgina web.

L’elaboració d’aquests documents es va iniciar l’any 2017 amb l’objectiu d’aconseguir l’establiment d’uns principis rectors per l’ingrés de fons, documents i col·leccions documentals que passin a formar part dels fons propis dels arxius.
Aquesta Política d’adquisicions afecta qualsevol forma jurídica d’ingrés, sia d’un fons documental, de documents solts, grups de documents o bé de col·leccions. Pot tractar-se de compravendes, donacions, dipòsits o comodats, transferència o ingressos ordinaris, cessions temporals, etc. La condició prioritària és que es tracti de béns del patrimoni documental o bé de documents que normativament hagin de passar a formar part dels fons propis d’arxiu.

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta aquesta política són:

1. Respecte als principis de provinença i territorialitat dels fons i documents,

2. Adequació a l’organització territorial comarcal,

3. Vinculació intel·lectual a la comarca i,

4. Claredat plena de la situació legal dels béns del patrimoni documental adquirits, respectant les convencions i normes internacionals referents al comerç de béns integrants del patrimoni cultural.

En darrer terme, la Política d’adquisicions ha de fer concrets els principis i les normes de la Llei d’arxius i gestió de documents i de la Llei de patrimoni cultural català.

L’elaboració i publicació de la Política d’adquisicions dels arxius de la xarxa d’arxius comarcals representa una fita important perquè s’han consensuat i definit uns principis i criteris que faciliten una distribució ordenada, sistemàtica i coherent del patrimoni documental i dels documents de Catalunya, molt especialment quan la seva titularitat sigui pública.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC