L’Arxiu Llàtzer ingressa a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


El Departament de Cultura de la Generalitat compra aquest important Arxiu de més de 600.000 fotografies que passen a formar part dels fons de l’Arxiu Comarcal del Solsonès

L’Arxiu Llàtzer format per més de 600.000 unitats fotogràfiques i alguns documents en paper ha ingressat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès després de la seva compra per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara s’obrirà una nova etapa en el seu tractament i s’aplicaran els estàndards arxivístics per a la seva classificació i ordenació, tot i que ja es parteix de la meritòria tasca que, en aquest aspecte, ha portat per a terme Josep Albets.

Es tracta d’un arxiu estratègic per seguir la vida de la ciutat i comarca des de la segona meitat del segle XX fins a inicis de l’actual centúria. La crònica ciutadana d’aquests anys es veurà molt enriquida tant en l’àmbit més públic com en l’àmbit més privat. Així, són molts els solsonins que hi apareixeran, ja sigui en el seu bateig, comunió o casament; generacions i generacions de solsonins hi són presents.

L’Arxiu Comarcal del Solsonès multiplicarà per tres el nombre de fotografies i s’aproparà al milió d’unitats fotogràfiques. L’Arxiu Llàtzer enllaça i, en cert sentit, és continuador de l’Arxiu Vicens; com a nota curiosa volem assenyalar la coneixença entre Llàtzer Albets i Josep Maria Vicens i algunes trobades que havien tingut en què la fotografia hi havia estat ben present.  

Llàtzer Albets

L’establiment fotogràfic Llàtzer de la ciutat de Solsona ha estat un referent pels solsonins al llarg de la segona meitat del segle XX. Està format per les fotografies de Llàtzer Albets –el fundador de la nissaga-, els seus fills Josep i Antònia i Conxita Moreno, esposa de Josep Albets.

Llàtzer Albets Vila, l’iniciador de la nissaga de fotògrafs, va néixer a Castellar de la Ribera i, més tard, es va traslladar a Solsona, a la partida de Sant Pere Màrtir. La seva mare havia quedat vídua ja feia anys i va haver de fer-se càrrec de la família. Llàtzer Albets havia treballat a la farinera Moles i al Jutjat però, sempre, havia destacat per la seva habilitat en les qüestions tècniques: podia arreglar tant un rellotge com un motor. El trasllat al carrer Sant Miquel Petit, núm. 6 va tenir lloc amb motiu del seu casament i, en aquesta adreça, va néixer el negoci familiar i la seva afició per la fotografia va acabant sent el seu ofici. Tot i ser autodidàctica va tenir dos suports importants: un a l’establiment ca l’Arpí de Barcelona i, l’altre, a cal Masana de Manresa, al carrer del Born, número 13. També va ser corresponsal per l’Agència Europa Press i les seves fotografies es van publicar en diferents mitjans de comunicació.

La fotografia sempre va ser ben present en la seva vida familiar. Els actes públics, les bodes o altres esdeveniments tenien l’horari que tenien i això va fer que la fotografia fos viscuda pels seus fills ja de ben petits, i va tenir continuïtat amb l’Antònia i el Josep. Aquest darrer va ampliar els seus coneixements a la casa de fotografia Sardà del carrer Guimerà, 15, de Manresa.

La documentació fotogràfica que ha ingressat abraça des de l’any 1949 fins a l’any 2012. L’inici de l’activitat professional, tanmateix, cal situar-lo l’any 1952. El fons està format majoritàriament, per fotografies en negatiu de pas universal i algunes, molt poques, en positiu. En alguns casos, els menys, també tenim plaques de vidre (6×9) i plaques de cel·luloide (6×9) o (9×12). En els darrers anys ens apareixen fotografies digitals.

La seva actual estructuració segueix diversos grups i, en cadascun d’aquests, un ordre cronològic. Els apartats són: Reportatges varis, Actes socials, Temes monogràfics i altres Col·lecció de fotografies i formats especials. La vida social de Solsona, però també la de la comarca, queda reflectida a través de milers i milers d’imatges que recullen aspectes tan variats com les caramelles de Sant Climenç, la inauguració i benedicció de ca la Sensades, el nomenament de Josefina Ribera Bonaplata com a filla predilecta de Solsona, la festa de la Clavallineta, concerts i actes de l’Orfeó Nova Solsona, el Carnaval o bé la Fira de Sant Isidre, però, també molts i molts altres, com la Coronació de la Mare de Déu del Claustre o la construcció de la indústria TRADEMA. Sense tenir un títol o una acreditació podem afirmar que va ser el fotògraf oficial de Solsona durant anys.

En definitiva, el fet que aquest arxiu ingressi a l’Arxiu Comarcal del Solsonès és una aportació molt significativa i rellevant per a la història gràfica de Solsona i el Solsonès a la segona meitat del segle XX.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC- Arxiu Comarcal del Solsonès

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

El President de la Fundació Josep Irla i exconseller de la Generalitat, Joan Manuel Tresserres visita l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.


Josep Manuel Tresserras, en nom de la Fundació Josep Irla ha fet entrega de l’exemplar número 23, de l’1 d’abril de 1934 de la publicació “Alt Pallars” a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. 

Aquest dimarts, dia 20 d’octubre, l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre 2006 i 2010 i actual President de la Fundació Josep Irla, el senyor Joan Manuel Tresserras, ha visitat l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). 

Des de la Fundació Josep Irla, entre altres tasques, es dediquen a digitalitzar publicacions republicanes històriques, com ara, la publicació protagonista del dia; “Alt Pallars”. Aquesta era una publicació quinzenal en català que es redactava a Sort i que era editada pel Centre Republicà Català. Va llençar el seu primer número el dia 1 de maig de 1933 i, fins al moment, hi ha constància de 32 números editats. La darrera publicació data del 15 d’agost de 1934.  

Josep Manuel Tresserras, en nom de la Fundació ha fet entrega de l’exemplar número 23, de l’1 d’abril de 1934 de la publicació “Alt Pallars” de la qual a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà no en tenia cap exemplar. D’aquesta manera inaugurem una nova capçalera i aquest número, serà digitalitzat pròximament i posat a disposició dels usuaris. Esperem que aquest acte simbòlic, generós i altruista, serveixi d’exemple, perquè la gent que disposi d’altres números d’aquesta revista, s’animi a dipositar-los a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Així entre tots, poder conèixer una mica més que va succeir durant la Segona República a la nostra comarca.  

En aquest acte, a més de la participació del President de la Fundació Josep Irla i la directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Anna Moli, també hi ha assistit Raimon Monterde, alcalde de Sort i Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla. 

Joan Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, President de la Fundació Josep Irla, Anna Moli, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i Raimon Monterde, alcalde de Sort en el moment de l’entrega de l’exemplar de la publicació “Alt Pallars”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Informació facilitada per l’ACPS

El privilegi de Ciutat de Solsona a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


Ara farà dos anys, el juliol del 2018, es va formalitzar la donació del privilegi de ciutat a la ciutat de Solsona i amb la condició que fos conservat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Era el resultat d’una llarga sèrie de gestions que van propiciar la seva donació per part de la família Baixas.

Solsona va ser elevada a la categoria de ciutat el 30 de juliol de 1594 per Felip II. Aquest és un procés que no es pot desvincular de l’assoliment de la seu episcopal per Solsona. El document que ens ha arribat és una còpia del 1596 gairebé coetània al document original que no ens ha arribat. Aquest document és l’únic que recull el text original de concessió del títol de ciutat a Solsona, escrit en llatí i firmat pel Felip II de Castella i   I d’Aragó des del monestir de Sant Lorenzo del Escorial. Si fem un recorregut pels inventaris antics del fons municipal de Solsona –publicats per Ramon Planes- podrem observar que el privilegi de ciutat ens apareix en un inventari de la documentació elaborat entre 1685 i 1687; tot i que no podem afirmar si es refereix al document original de 1594 o a la còpia de 1596.

La signatura del conveni va coincidir amb l’inici dels actes dels 425 anys de ciutat. En un acte públic a la sala noble de sessions de l’Ajuntament es va signar el conveni; a continuació els assistents varen poder veure el document i una traducció al català que es va fer a aquests efectes. La següent etapa va ser la seva restauració que es va realitzar els mesos següents a la seu de l’ACS. La restauradora Mònica Megino va procedir a les diferents fases del desmuntatge –es trobava emmarcat en un quadre-, neteja, aplanat, consolidació i reintegració del suport i, finalment, l’elaboració d’una carpeta de protecció.

Així mateix, s’han elaborat tres còpies del document cedit: una per la família que ha fet donació del document, una altra per l’Ajuntament i, finalment, una per l’Arxiu Comarcal. L’objectiu d’aquestes còpies és la seva utilització per a finalitats de difusió i per a preservar l’original. Es van plantejar diferents possibilitats per a l’elaboració de les mateixes, finalment i després de valorar diferents opcions, es van fer unes còpies sobre pergamí pel cal·lígraf Josep Batlle, utilitzant les mateixes tècniques que s’utilitzaven a l’època.

En la darrera Revista Cultural del Solsonès. Oppidum  hi ha un article amb el títol Contextualització i restauració del Privilegi de Ciutat de Solsona de Josep M. Masnou i Mònica Megino que es centra en el document d’atorgament del títol de ciutat. La presentació de la revista sempre va acompanyada d’un acte cultural dissenyat per la coordinació de la revista i  està relacionat amb el contingut d’algun dels treballs que s’hi presenten. La presentació estava prevista pel dia 3 d’abril i estava relacionada amb aquest treball i, en certa forma, era el tancament dels 425 anys de l’atorgament del Privilegi de Ciutat de Solsona; tanmateix, per les circumstàncies per tots conegudes, no es va poder dur a terme. L’acte havia de tenir una representació teatral d’un grup teatral solsoní, s’havia escrit un guió especial per l’ocasió, i una representació amb música i dansa d’època per un grup especialitzat. Finalment, el 17 de juliol es va fer la presentació amb les mesures de protecció adients; l’acte va constar d’una lectura dramatitzada i el lliurament de les còpies del privilegi de ciutat per part de l’Arxiu Comarcal a la família Baixas i a l’Ajuntament. Va ser un acte concorregut amb una setantena de persones i amb representants del Departament de Cultura i de les administracions locals; així com de l’Arxiu i el Centre d’Estudis.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Donació a l’Arxiu d’un fons de fotografies del desaparegut poble de Tragó de Noguera


El Sr. Pere Tufet, fotògraf de professió avui retirat i fill de Castelló de Farfanya, ha fet una donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera d’un total de 296 negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962 sobre Tragó de Noguera. Aquestes fotografies recullen imatges del poble de Tragó i dels seus veïns just abans de marxar, així com del posterior procés d’inundació amb motiu de la construcció del pantà de Santa Anna.

Pere Tufet va fer aquestes fotografies quan acompanyava a mossèn Roig a Tragó en la seva tasca d’ajudar els veïns del poble a aconseguir unes condicions justes en l’expropiació dels seus béns.

Aquest ingrés coincideix amb la col·laboració que l’Arxiu des de fa uns mesos està fent amb l’Associació Amics de Tragó de Noguera a fi de crear una col·lecció d’imatges digitals del desaparegut poble de Tragó, a partir de la cessió de fotografies que voluntàriament fan els particulars per a la seva reproducció.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC