Donació del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de realitzar l’inventari del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt, en data 26 d’abril de 2022, se signa el contracte de donació en ple dret a favor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Són fotografies fetes a les Terres de Lleida entre els anys 1967 i 2010.

A principis de l’any 2020 es va rebre l’oferiment, per part del sr. Joan Bellmunt, del seu fons fotogràfic. En aquell moment, el fons va ser traslladat a les dependències de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI per tal d’efectuar els treballs necessaris per inventariar-lo i poder signar, així, la donació en ple dret a favor de l’IEI.

Joan Bellmunt és un reconegut etnògraf català gran coneixedor de la cultura, de les tradicions, dels costums i de la geografia de la província de Lleida. Nascut a Puiggròs (Les Garrigues), al llarg de més de 30 anys, s’ha dedicat a l’estudi del viure quotidià dels nostres avantpassats.

El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Les imatges han estat realitzades entre els anys 1967 i 2010.

Les imatges d’aquest fons foren realitzades per a dur a terme el seu treball etnogràfic que ha tingut com a resultat la publicació d’un centenar de publicacions diverses al llarg dels anys entre les que destaquen els 34 volums de la col·lecció Fets, Costums i Llegendes de les 13 comarques de Lleida; els 11 volums de la col·lecció Devocions Marianes populars; el llibre Viles, pobles, ciutats i llogarrets de les terres de Lleida, etcétera.

En la realització de l’inventari s’ha constatat que el fons es troba en molt bon estat de conservació i les imatges estan ben documentades per part de l’autor ja sigui amb anotacions al marc de les diapositives, a les carpetes on es conserven els negatius o als àlbums dels positius en paper. Això facilitarà l’elaboració d’instruments de descripció per tal de posar el fons a disposició de la ciutadania. Igualment, el sr. Bellmunt ha manifestat la seva voluntat de col·laborar en la descripció de les imatges resolent dubtes que puguin aparèixer en el desenvolupament de la feina. És molt rellevant poder tenir l’ajuda directa de l’autor de les imatges i no és un fet gaire habitual ja que, molt sovint, són els hereus qui fan donació dels fons fotogràfics.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs agraeix la confiança del sr. Joan Bellmunt en la institució a l’hora de dipositar el fruit del seu treball. A partir d’ara, el personal de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI s’encarregarà de custodiar-lo en els seus dipòsits fotogràfics. El tractament del fons passa per instal·lar els originals en proteccions de conservació, a l’hora que es neteja i se’n fa la descripció arxivística. Pel que fa a la digitalització del mateix es farà, com és habitual, seguint dos criteris: el de conservació i el de necessitat dels usuaris.

El fons fotogràfic del sr. Bellmunt complementa la resta de fons de temàtiques diverses que han estat donats a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI al llarg dels anys i passa a enriquir el patrimoni documental de la Diputació de Lleida.

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell el Fons personal de Josep Maria Gràcia Bevià


El passat 21 de març es va formalitzar la donació del fons personal del antic locutor de Radio Tàrrega Josep Maria Gràcia i Bevià. Aquest material estarà dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell  per a la seva custòdia i catalogació, fent-lo accessible als investigadors i al conjunt de la ciutadania.

La donació, en suport digital, recull un conjunt d’unes 1.544 fotografies, 773 àudios majoritàriament de programes de Radio Tàrrega, 17.624 cartells de cinema i 4 enregistraments audiovisuals, que el donatari a produït o recollit durant la seva trajectòria vinculada al món de la radio, la cultura i la vida parroquial.  

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida


El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva. 

El fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre la Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés i el Conselh Generau d’Aran

El passat mes de novembre es va formalitzar la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró. El document ha estat signat per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés.

Els primers documents narren la història de la Casa Lansacanet de Begós. El 21 de maig de 1751, se celebren capítols matrimonials entre Gabriel, fill de Bartomeu Vergés i Anna Maria Pena d’Es Bòrdes, i Joana Maria, filla de Bernat Espich i Margalida Pena d’Arres. Joana és la viuda d’Andreu Sala dit de Lansacanet de Begós. A la mort de Joana, Gabriel es tornarà a casar per segona vegada amb Teresa Arró d’Es Bòrdes. El seu patrimoni l’heretarà una de les seves filles, Antònia. El seu matrimoni amb Andreu Sala Monge, el 19 de maig de 1805, provocarà el canvi del cognom de la família. Un altre, es produirà pel matrimoni d’una de les filles d’Antònia i Andreu, Maria, amb Josep Navarro. Diversos esdeveniments familiars, produïts a finals del segle XIX, portaran als descendents d’aquesta casa al poble d’Arró.

Venda d’una terra, nomenada la Cometa, propietat de Martí Monge d’Arró. 1786

El fons conté una important Biblioteca familiar formada per trenta-cinc volums datats entre el segle XVIII i XIX. El llibre més antic conservat és un exemplar de 1744 del Diccionario Nuevo de las Lenguas Española y Francesa de Francisco Sobrino, Mestre de la Llengua Espanyola a la Cort de Brussel·les. Es vol destacar la col·lecció de deu llibres de medicina i entre ells, el Tractat de les malalties dels ulls per a la instrucció dels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona escrit per Domingo Vidal en 1784.

Actualment s’estan fent treballs de descripció d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

L’Archiu Generau d’Aran custodia cinquanta fons patrimonials procedents dels pobles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue.

El fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre el Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez i el Conselh Generau d’Aran

El 25 de novembre, a la sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran, s’ha formalitzat la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha. A l’acte han assistit la Sindica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez.

La Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez, signen el contracte de dipòsit en comodat a la Sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran. 25 de novembre de 2021

Les primeres notícies del sobrenom de Casa Matèria de Vielha les trobem vinculades a Thomas Martí, aliàs Matèria, l’any 1724. Martí, originari de França, ja es troba a la vall l’any 1693, a on es casarà amb l’aranesa Joana Sabí. Ells iniciaran aquesta nissaga familiar vinculada a la casa.

Dins aquest fons patrimonial, es troben diversos documents d’una altra casa situada al poble de Vila. El seu sobrenom és Casa Piere de Naut. Les primeres referències documentals s’inicien l’any 1649, quan Pere Castet des de Piere de Vila ven una terra. Sembla que per motius d’herència la casa es divideix entre els de Piere de Naut i els de Piere de Baish. A finals del segle XIX, els hereus d’aquesta família marxaran a treballar a Bordeus, França.

Els propietaris del fons van trobar fa uns anys, amagats sota la teulada de la casa, una col·lecció de vint-i-dos pergamins dels segles XV i XVII. Els documents, en molt mal estat de conservació, han estat restaurats aquests darrers mesos en taller Estudi B2 de Barcelona. Les alteracions més generals que presentaven tots els pergamins eren brutícia, pèrdues de suport (algunes molt importants), estrips, erosions i taques. Uns havien perdut humitat i estaven molt ressecs, i altres havien patit un excés d’humitat. Aquests darrers presentaven microorganismes que havien ocasionat grans taques i alhora una pèrdua de consistència en el suport. El procés de restauració ha consistit en neteja en sec, neteja semi humida, estabilització higroscòpica, aplanat i assecat, consolidació-reintegració i protecció final.

Actualment s’estan fent treballs de descripció i digitalització d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.