Category Archives: eines 2.0

Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya


El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català, Preservació, Preservació digital

Aplicació per a aprendre a ser un bon escriba medieval


Sempre hi ha alguna que altra curiositat a la xarxa, avui un estudiant en pràctiques de l’arxiu m’ha enviat la informació d’una aplicació per a mòbils intel·ligents. Aquesta va néixer amb la idea d’ajudar als estudiants universitaris en les pràctiques de l’assignatura de Paleografia.  L’aplicació per a iOs s’anomena Medieval Handwriting App

screen568x568L’aplicació fou ideada i creada per Andrew Booth, David Lindley i Oliver Pickering (estudiants de postgraduat de Institute for Medieval Studies a la  University of Leeds in West Yorkshire, U.K).

Per a realitzar aquest programari, els seus creadors, es van basar amb uns manuscrits que es troben a la Biblioteca de la Universitat de Leeds. Els orígens d’aquesta app està en els exercicis en línia de l’assignatura de paleografia que s’imparteix en dita Universitat. L’objectiu és proporcionar la pràctica en la transcipció d’una àmplia varietat de documents medievals (s. XII- fins a darrers del segle XV).

zoomed

letters

 

Es pot posar en pràctica els coneixements paleogràfics a partir de 26 manuscrits que incorpora dita aplicació. Aquesta compta amb l’abecedari i un mapa dels caràcters amb diverses variacions d’escriptura manual, a més a més d’una introducció a cada text i comentari sobre les característiques de l’escriptura.  Els textos utilitzats són des de  Bede a les In Epistolas Canonicas  fins al Manuel des Péchés. Els textos escanejats són dividits en dues categories: manuscrits religiosos i altres documents.

Esperem que aquesta curiositat ens ajudi a ser com un escriba de l’Edat Mitjana.

screen480x480

Deixa un comentari

Filed under eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida, medieval, Paleografia

Balanç estadístic del bloc del GALL durant el 2015


Un any més comencem una nova temporada amb el balanç estadístic del bloc del GALL durant el 2015:

Les visites

Durant el 2015 hem tingut un total de 21.249 visites, essent l’any que hem rebut més visites en tota la història del bloc. La mitjana de visites per dia ha estat de 58 visites, 8 més que l’any anterior. El dia que vam tenir més visites va ser el 5 d’agost amb un pic de 438 visites. En comparació amb l’any anterior hem rebut 2.906 visites més. També els nostres visitants han deixat un total de 24 comentaris. La interacció via comentaris continua activa al Facebook del GALL, aquest any hem fet el pas de perfil a Pàgina, manenint els 1.368 m’agrada. On si que creixem i som un dels perfils de referència dins de l’arxivística a Catalunya és al Twitter del GALL on hi sumem1.473 seguidors, 407 més que l’any passat i acumulant un total de més de  10.000 piulades (10 k).

D’on venen les visites?

A nivell territorial tenim visites provinents de 50 països diferents. Aquestes venen majoritàriament de la península ibèrica (més del 90%) i sobretot de Catalunya. L’altre 10% prové de la resta de països, destacant els EUA i França, seguits d’Andorra. Enguany hem crescut en nombre de visites, essent l’any que el bloc del GALL ha rebut més visites des de la seva creació el 2009. Pel que fa a la fidelització del visitants, hi ha 3.432 subscripcions al bloc a través dels diferents canals (bloc, facebook, twitter). Per tant 999 subscripcions més que l’any passat.

Articles publicats

Aquest 2015 hem publicat un total de 98 articles, això significa 4 articles menys que l’any anterior. Acumulant un arxiu de 582 articles publicats. Enguany els articles més visitats, juntament amb la guia i el directori d’arxius, han estat:

I un any més, per aquest 2016… ens proposem seguir construït i difonent el món dels arxius i la gestió documental de i des de les Terres de Ponent. Ens hi acompanyes?

Deixa un comentari

Filed under Blocs, eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida

Arxipèlag, parlem d’arxius i els seus voltants


“Núvol és una capçalera digital dedicada a la cultura que aspira a omplir un buit a la catosfera.” Així comença el manifest fundacional d’aquest mitjà digital que des de l’entorn de VilaWeb fa ja algun temps que publica tot, o casi, el que té a veure amb el món de la Cultura. “Núvol aplegarà la informació en nínxols, que no seran tan temàtics com comunitaris. Allà on hi hagi una comunitat, hi pararem atenció creant una vegueria”, és a dir, una secció i des del dia 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, aquesta revista digital inclou una nova secció, Arxipèlag,  “Un espai, per tant, obert al diàleg amb altres comunitats professionals i amb el públic en general, com ja ho és també el nostre treball diari.”

L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya  (@AAC_GD) a l’octubre farà 18 anys que va crear Arxiforum amb la intenció d’utilitzar Internet per a posar en contacte a professionals dels diferents arxius estesin allà on estesin i així compartir experiències i coneixements. Ara seguint aquest mateix camí adaptant-se als temps i a les possibilitats que ens ofereixen les web 2.0 i les publicacions digitals obre aquesta nova finestra en una publicació ja consolidada. En l’article fundacional ‘Neix Arxipèlag, una nova comunitat a Núvol’, Vincenç Ruiz vicepresident de l’AAC_GD, deia  “Arxipèlag, en definitiva, vol esdevenir l’observatori de la funció social d’ampli espectre que desenvolupen els arxius a Catalunya”, ni més ni menys. El cert és que semblaria presumptuós si no hi fossin aquests 18 anys previs de mantenir viu un fòrum professional i no estigués ja en marxa tota la renovació d’imatge web i política de comunicació amb els socis i la resta de professionals aprofitant totes les eines que les xarxes socials posen al seu abast.

Així Arxipèlag vol ser quelcom més que un lloc de discussió, vol ser un “canal mediàtic” que propici la creació d’un relat propi i a la vegada en íntima relació amb la societat que l’envolta de forma que sigui un instrument més per aquesta transformació que volem i ens demanen també al i des del món dels arxius desvetllant el seu potencial com a eina de participació i de coneixement, però sobre tot com a garantia de drets i deures i de memòria del què vam ser i d’allò que sempre hem volgut ser com a societat. Els arxius són el múscul de la democràcia que possibilita l’accés a la informació pública (perquè és pública) i la transparència real per aquest mateix accés a la informació. Totes i cada una de les tasques que es porten a terme dins, al voltant o en relació amb un arxiu, físic o digital, només tenen sentit si aquest és l’objectiu: preservar per posar-lo a disposició del ciutadà. És per això que creiem que transcendeix l’element de patrimoni i que els arxius són molt més que Cultura.buccaneer-archipelago-44695

Fins ara hem pogut llegir, a banda de l’esmentat article fundacional de Vicenç Ruiz, ‘La Cultura ens atura’ de Joan Soler  i ‘Memòria històrica, democràcia i arxius’ de Raül Aguilar. Desitgem que la singladura sigui tant llarga i profitosa com ha estat les altres vies obertes per transmetre un coneixement, l’arxivístic, que té la transversalitat i l’actualització continua com a eixos de la seva essència. Bona sort companys!

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Difusió, eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Opinió, Premsa, Publicacions

Els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, d’Esterri d’Àneu (1736-1754)


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa en línia prop de 4.000 pàgines dels Protocols Notarials del Districte de Sort, d’entre els anys 1736 a 1754

 

Gràcies al Pla Bruniquer, s’han pogut digitalitzar els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, que exercí a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), entre els anys 1736 a 1754. Es tracta d’un total de 19 volums, la gran majoria dels quals sense indexar, conservats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). És la sèrie contínua conservada més antiga de la que fou Notaria d’Esterri d’Àneu. Aquesta es documenta des del segle XIII, i pervisqué fins a la seva supressió l’any 1967 (l’últim Protocol és de l’any 1969), quan fou incorporada a la de Sort (actual Districte Notarial de Sort). Protocols_Esterri

Francesc Sansi-Ramon actuà com a notari públic d’Esterri d’Àneu per autoritat apostòlica i reial, i féu d’escrivà de la cúria de les valls d’Àneu per autoritat del Duc de Cardona (els Cardona eren Marquesos del Pallars des de l’any 1491, per matrimoni el títol passà posteriorment a la casa Ducal de Medinaceli). Pertanyia a la nissaga de notaris Sansi-Ramon, radicats tots ells a Esterri d’Àneu. El primer de la nissaga fou Arnau Sansi-Ramon (notari entre 1545 i 1553), i l’últim Josep Sansi-Ramon i Gualter, de qui es té notícia entre 1816 i 1831.
Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu. Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a poder-se consultar públicament. Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses; podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments, etc.  Ara, els 19 protocols del notari Francesc Sansi-Ramon es poden consultar en línia a través de l’opció Arxius en línia: Cercador de fons i documents .

 

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Digitalització, eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha digitalitzat documentació parroquial de la Garrigues


La digitalització dels llibres sagramentals de Fulleda i la Pobla de Cérvoles s’ha pogut realitzar destinant un part dels recursos propis de la institució, com a mesura urgent de conservació, ja que el seu estat actual no era el més òptim per ser consultat físicament pels investigadors.

Per accedir a aquesta documentació heu de donar-vos d’alta al web i accedir als fons digitalitzats, indicant els parroquials.
 
AHAT

Per altra banda, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ofereix la possibilitat de col·laborar econòmicament amb la digitalització, tant dels llibres sagramentals com d’altra documentació (notarial, confraries, etc) dipositada a l’arxiu.

-Fulleda. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1578-1874)
Confirmacions (1616-1905)
Matrimonis (1613-1913)
Òbits (1594-1913)
Compliments pasquals (1611-1913)
Llibre d’arbres genealògics
-La Pobla de Cérvoles. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1591-1787)
Confirmacions (1593-1780)
Matrimonis (1592-1780)
Òbits (1592-1787)
Compliments pasquals (1746-1788)
 
 

Per a més informació podeu consultar el següents enllaços:

 

Notícia extreta del bloc del Centre d’Estudis de les Garrigues.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Blocs, Digitalització, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

Congrés Digital Diplomatics 2013


congres

Darrerament la veracitat de la documentació s’ha posat en entredit no per la manca de professionalitat dels arxivers, documentalistes i diplomàtica sinó per terceres persones que volent protegir-se fan mal a la legitimitat dels documents.

La fàcil reproducció i publicació dels documents diplomàtics en entorns digitals fa especialment accessibles els fons a la recerca històrica i confereix l’oportunitat de reconstruir fons documentals dispersos. Les eines d’anàlisi textual permeten als investigadors aprofundir en el coneixement de les dades dels documents, permeten extreure informació sobre la distribució de certes frases o conceptes legals, i també permeten la creació d’instruments que ajudin a realitzar anàlisis estadístics i en xarxa del contingut.

La possibilitat de desenvolupar models de dades més enllà de les limitacions materials d’un llibre imprès inspira a fer una relectura de les formes tradicionals d’edició documental. L’accés a col·leccions ingents d’imatges permet la investigació històrica al voltant de la semiòtica dels documents entesos com a signes visuals. A la vegada, la comparació entre documents en suports tradicionals i documents nascuts digitals ha permès demostrar que el coneixement diplomàtic clàssic pot ser utilitzat per tractar temes relacionats amb els documents produïts, administrats i preservats en entorns digitals.

Molts dels avantatges de dur a terme diferents tipus de recerca documental en entorns digitals s’han manifestat clarament als diplomatistes quan aquests han començat a crear portals on-line de material d’arxiu, tot realitzant edicions digitals de documents medievals, analitzant diferents corpus documentals seguint els preceptes de la lingüística o aplicant anàlisis visuals o tecnologies de visualització. Altres oportunitats addicionals que els diplomatistes han identificat han estat l’habilitat per realitzar anotacions automàtiques o semiautomàtiques en el contingut dels documents o l’aplicació de conceptes diplomàtics en la identificació de documents digitals, o també en la gestió i protecció de llur autenticitat en una àmplia varietat de sistemes d’informació. Tanmateix, tot just ha començat una reflexió acadèmica al voltant de com aquests nous camins empresos pels diplomatistes afecten la natura d’aquest camp d’estudi i, per tant, de l’anàlisi crítica i sistemàtica dels documents.

No tant sols per això us passem informació del proper congrés Digital Diplomatics que es celebrarà el proper mes de novembre a Paris.

També i per als qui estiguin interessats us adjuntem seguidament diversos temes que podeu presentar per a participar de manera més activa al congrés:

1. Els canvis en l’edició acadèmica dels documents quan s’utilitzen mètodes o instruments digitals.
2. La Diplomàtica entesa com una ciència autònoma, com a ciència social o com a disciplina humanística.
3. L’analítica de dades vs. la comprensió de les dades. Quin és el mètode principal de la Diplomàtica dels documents (per exemple, Identificació automàtica d’autor versus ‘Diktatvergleich’)?
4. L’enfocament de la Diplomàtica: documents únics o agregats documentals (corpus, arxius, sèries, fons)?
5. Documents digitalitzats com a imatges, textos o el seu significat?
6. Es pot publicar tot el significat d’un document en un format digital?
7. Comparar la producció de documents de confiança en entorns tradicionals i en entorns digitals.
8. Les signatures i els segells tradicionals són comparables als usats en entorns digitals?
9. Com relacionar l’analítica forense i les seves eines amb la Diplomàtica?
10. Eines diplomàtiques per a l’anàlisi dels documents digitals i no digitals. L’aprenentatge de la diplomàtica en entorns digitals (tant a l’aula tradicional com a través d’e-learning).
11. Usos de la Diplomàtica per a construir un arxiu virtual.

Cada proposta presentada serà revisada per almenys tres membres del comitè del programa a fi i efecte d’assegurar que aquest proporciona informació rellevant, oportuna i fidedigna.

Es podran presentar propostes de ponències individuals (per a una presentació oral de 20 minuts seguida d’una discussió 5 minuts), per a una sessió tradicional, incloent tres articles (1 hora de temps de presentació i 15 minuts de discussió), o per un panell d’oradors (1 hora i 15 minuts en total).

Les propostes han d’incloure:

1. Un resum de 500 paraules que identifiqui clarament el títol del treball i el contingut de la ponència.
2. Un resum biogràfic de 50 paraules sobre l’autor o cada un dels autors.
3. Adreça postal, telèfon i correu electrònic de l’autor principal.

Els treballs es poden presentar directament a la pàgina web del congrés  o enviats.

La data límit per a la presentació de propostes és el 15 de març de 2013. Trobareu tots els detalls de l’organització del congrés.

També podeu consultar la pàgina oficial del congrés

Tant la notícia del Congrés com la traducció ho hem recollit del bloc Diplomàtica.cat

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Digitalització, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos