Els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, d’Esterri d’Àneu (1736-1754)


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa en línia prop de 4.000 pàgines dels Protocols Notarials del Districte de Sort, d’entre els anys 1736 a 1754

 

Gràcies al Pla Bruniquer, s’han pogut digitalitzar els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, que exercí a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), entre els anys 1736 a 1754. Es tracta d’un total de 19 volums, la gran majoria dels quals sense indexar, conservats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). És la sèrie contínua conservada més antiga de la que fou Notaria d’Esterri d’Àneu. Aquesta es documenta des del segle XIII, i pervisqué fins a la seva supressió l’any 1967 (l’últim Protocol és de l’any 1969), quan fou incorporada a la de Sort (actual Districte Notarial de Sort). Protocols_Esterri

Francesc Sansi-Ramon actuà com a notari públic d’Esterri d’Àneu per autoritat apostòlica i reial, i féu d’escrivà de la cúria de les valls d’Àneu per autoritat del Duc de Cardona (els Cardona eren Marquesos del Pallars des de l’any 1491, per matrimoni el títol passà posteriorment a la casa Ducal de Medinaceli). Pertanyia a la nissaga de notaris Sansi-Ramon, radicats tots ells a Esterri d’Àneu. El primer de la nissaga fou Arnau Sansi-Ramon (notari entre 1545 i 1553), i l’últim Josep Sansi-Ramon i Gualter, de qui es té notícia entre 1816 i 1831.
Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu. Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a poder-se consultar públicament. Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses; podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments, etc.  Ara, els 19 protocols del notari Francesc Sansi-Ramon es poden consultar en línia a través de l’opció Arxius en línia: Cercador de fons i documents .

 

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha digitalitzat documentació parroquial de la Garrigues


La digitalització dels llibres sagramentals de Fulleda i la Pobla de Cérvoles s’ha pogut realitzar destinant un part dels recursos propis de la institució, com a mesura urgent de conservació, ja que el seu estat actual no era el més òptim per ser consultat físicament pels investigadors.

Per accedir a aquesta documentació heu de donar-vos d’alta al web i accedir als fons digitalitzats, indicant els parroquials.
 
AHAT

Per altra banda, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ofereix la possibilitat de col·laborar econòmicament amb la digitalització, tant dels llibres sagramentals com d’altra documentació (notarial, confraries, etc) dipositada a l’arxiu.

-Fulleda. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1578-1874)
Confirmacions (1616-1905)
Matrimonis (1613-1913)
Òbits (1594-1913)
Compliments pasquals (1611-1913)
Llibre d’arbres genealògics
-La Pobla de Cérvoles. Parròquia de Santa Maria.Baptismes (1591-1787)
Confirmacions (1593-1780)
Matrimonis (1592-1780)
Òbits (1592-1787)
Compliments pasquals (1746-1788)
 
 

Per a més informació podeu consultar el següents enllaços:

 

Notícia extreta del bloc del Centre d’Estudis de les Garrigues.

Congrés Digital Diplomatics 2013


congres

Darrerament la veracitat de la documentació s’ha posat en entredit no per la manca de professionalitat dels arxivers, documentalistes i diplomàtica sinó per terceres persones que volent protegir-se fan mal a la legitimitat dels documents.

La fàcil reproducció i publicació dels documents diplomàtics en entorns digitals fa especialment accessibles els fons a la recerca històrica i confereix l’oportunitat de reconstruir fons documentals dispersos. Les eines d’anàlisi textual permeten als investigadors aprofundir en el coneixement de les dades dels documents, permeten extreure informació sobre la distribució de certes frases o conceptes legals, i també permeten la creació d’instruments que ajudin a realitzar anàlisis estadístics i en xarxa del contingut.

La possibilitat de desenvolupar models de dades més enllà de les limitacions materials d’un llibre imprès inspira a fer una relectura de les formes tradicionals d’edició documental. L’accés a col·leccions ingents d’imatges permet la investigació històrica al voltant de la semiòtica dels documents entesos com a signes visuals. A la vegada, la comparació entre documents en suports tradicionals i documents nascuts digitals ha permès demostrar que el coneixement diplomàtic clàssic pot ser utilitzat per tractar temes relacionats amb els documents produïts, administrats i preservats en entorns digitals.

Molts dels avantatges de dur a terme diferents tipus de recerca documental en entorns digitals s’han manifestat clarament als diplomatistes quan aquests han començat a crear portals on-line de material d’arxiu, tot realitzant edicions digitals de documents medievals, analitzant diferents corpus documentals seguint els preceptes de la lingüística o aplicant anàlisis visuals o tecnologies de visualització. Altres oportunitats addicionals que els diplomatistes han identificat han estat l’habilitat per realitzar anotacions automàtiques o semiautomàtiques en el contingut dels documents o l’aplicació de conceptes diplomàtics en la identificació de documents digitals, o també en la gestió i protecció de llur autenticitat en una àmplia varietat de sistemes d’informació. Tanmateix, tot just ha començat una reflexió acadèmica al voltant de com aquests nous camins empresos pels diplomatistes afecten la natura d’aquest camp d’estudi i, per tant, de l’anàlisi crítica i sistemàtica dels documents.

No tant sols per això us passem informació del proper congrés Digital Diplomatics que es celebrarà el proper mes de novembre a Paris.

També i per als qui estiguin interessats us adjuntem seguidament diversos temes que podeu presentar per a participar de manera més activa al congrés:

1. Els canvis en l’edició acadèmica dels documents quan s’utilitzen mètodes o instruments digitals.
2. La Diplomàtica entesa com una ciència autònoma, com a ciència social o com a disciplina humanística.
3. L’analítica de dades vs. la comprensió de les dades. Quin és el mètode principal de la Diplomàtica dels documents (per exemple, Identificació automàtica d’autor versus ‘Diktatvergleich’)?
4. L’enfocament de la Diplomàtica: documents únics o agregats documentals (corpus, arxius, sèries, fons)?
5. Documents digitalitzats com a imatges, textos o el seu significat?
6. Es pot publicar tot el significat d’un document en un format digital?
7. Comparar la producció de documents de confiança en entorns tradicionals i en entorns digitals.
8. Les signatures i els segells tradicionals són comparables als usats en entorns digitals?
9. Com relacionar l’analítica forense i les seves eines amb la Diplomàtica?
10. Eines diplomàtiques per a l’anàlisi dels documents digitals i no digitals. L’aprenentatge de la diplomàtica en entorns digitals (tant a l’aula tradicional com a través d’e-learning).
11. Usos de la Diplomàtica per a construir un arxiu virtual.

Cada proposta presentada serà revisada per almenys tres membres del comitè del programa a fi i efecte d’assegurar que aquest proporciona informació rellevant, oportuna i fidedigna.

Es podran presentar propostes de ponències individuals (per a una presentació oral de 20 minuts seguida d’una discussió 5 minuts), per a una sessió tradicional, incloent tres articles (1 hora de temps de presentació i 15 minuts de discussió), o per un panell d’oradors (1 hora i 15 minuts en total).

Les propostes han d’incloure:

1. Un resum de 500 paraules que identifiqui clarament el títol del treball i el contingut de la ponència.
2. Un resum biogràfic de 50 paraules sobre l’autor o cada un dels autors.
3. Adreça postal, telèfon i correu electrònic de l’autor principal.

Els treballs es poden presentar directament a la pàgina web del congrés  o enviats.

La data límit per a la presentació de propostes és el 15 de març de 2013. Trobareu tots els detalls de l’organització del congrés.

També podeu consultar la pàgina oficial del congrés

Tant la notícia del Congrés com la traducció ho hem recollit del bloc Diplomàtica.cat

Us presentem ‘Forma’: l’Espai de formació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


ACUR1Una de les línies estratègiques dins de l’àmbit de l’acció cultural de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell és la formació. L’any passat es va crear el programa de formació de l’arxiu anomenat acur_for. Amb aquest programa es pretén establir una oferta formativa, més o menys estable, des d’aquest centre.
El programa forma de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell vol donar resposta a un doble objectiu. En primer lloc, aportar elements i instruments per als professionals que han de tractar de forma quotidiana amb documentació. I en segon lloc aportar coneixements, recursos, eines de treball i reflexió al conjunt de la societat.
I en aquesta direcció una de les potes que articula aquest programa de formació és l’Aula d’Aprenentatge Virtual de l’ACUR
Aquest espai formatiu virtual és una part del projecte que ens ha de permetre arribar a més persones. Poder donar més servei. És una nova eina de l’ACUR que ha de poder portar una de les funcions de l’arxiu molt més enllà del que ens permet l’estricte àmbit de la presencialitat.

Curs sobre els documents notarials a l’ACUR

‘Autenticant la història. El document notarial com a font per a l’estudi del passat’

A partir del dia 18 de febrer us podeu preinscriure al curs ‘Autenticant la història. El document notarial com a font per a l’estudi del passat’, dedicat a la documentació notarial. Aquesta activitat està orientada a investigadors/es i persones interessades en la recerca històrica.
Els continguts que es pretenen assolir són:

Identificar l’estructura dels documents notarials
Conèixer les seves potencialitats per al seu aprofitament en la recerca històrica
Complementat amb una visió de la història del notariat, els notaris i els seus instruments

El curs es farà del dia 2 al 28 d’abril a l’Aula d’Aprenentatge virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell , i constarà d’una càrrega de docència de 10 hores

Dates: del 2 al 28 d’abril de 2013
Docent: Vicenç Ruiz. Arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Preinscripcions: del 18 de febrer a l’1 de març de 2013
Preu: 10€

Les noves eines de gestió de la informació: Recollir, organitzar i compartir


L’accés a informació des de plataformes de telefonia mòbil s’ha estés, fins i tot les persones que no tenen un coneixement informàtic elevat i que tenen dificultats a l’hora d’utilitzar les aplicacions ofimàtiques, es mouen pel bast món dels cercadors amb una gran habilitat, la mateixa que despleguen per la utilització de les eines d’edició de so i d’imatge. Les xarxes socials són l’altre món en el que s’ha generalitzat l’accés a tot tipus de públic i tenen el predicament que no han tingut mai altre tipus de plataformes.

Per tot això sembla una barbaritat no utilitzar totes aquestes eines des dels arxius, tant en els processos interns, a l’hora de compartir experiències amb l’objectiu de crear coneixement; però sobre tot com a eines de difusió i accés als diferents serveis que ofereixen els arxius.

És cert que no tothom té el mateix ritme a l’hora d’introduir-se en el món de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), però ara ja no pot haver cap excusa per a què a un professional de la documentació i de la informació no conegui els instruments més adients per a la bona gestió dels fons i del centre, com no pot ignorar els millors entorns i plataformes per oferir un servei a través de les diferents xarxes i eines per compartir i difondre la informació.

Així les aplicacions que ens permeten recollir aquelles cerques d’informació per a documentar les nostres eines tradicionals (guies d’arxiu, de fons o fitxes de descripció) no només les hem de conèixer sinó que les hem de dominar tant les de sindicació que ens permet seguir el fil dels continguts interessants, a través de les aplicacions RSS o Atom. També en tenim de marcatge o addició a les nostres “prestatgeries”, tal i com fèiem abans amb les publicacions especialitzades, els manuals o les separates, podent-les filtrar a través dels termes claus utilitzats per a la seva descripció, o millor per a possibilitar la recuperació fàcil, una de les més potents i més utilitzades és l’Evernote, ara també Zotero, ambdues ens permeten ara guardar conjuntament els continguts que ens són necessaris, les notes que hem elaborat a partir d’ells i altres informacions que no ens han arribat ni per Internet ni en suport informàtic, ja que ens permeten afegir digitalitzacions. També ofereixen la possibilitat de marcar i afegir tota classe de continguts, textuals, d’imatge o de so, o continguts multimedies.

Per recollir els nostres enllaços preferits tenim eines com Delicious i, també, altres com Diigo que combina la possibilitat d’agregar contingut de pàgines web i conservar enllaços que ens remeten a elles. En el cas de les nostres institucions aquestes eines haurien de recollir els enllaços de referència, els relacionats amb la legislació, les de diccionaris, enciclopèdies, vocabularis i tesaures especialitzats i els que tenen a veure amb les institucions productores dels fons, per exemple. L’avantatge sobre el marcatge de preferits del nostre navegador o el Reader de Google, és la possibilitat d’afegir una descripció a mena de resum descriptiu i marcar-lo amb termes claus o etiquetes que milloren les nostres cerques.

El món de les biblioteques i de la documentació ja fa un temps que les han incorporat a les seves eines de difusió dels seus fons, la Biblioteca de Catalunya, el Centre de Documentació Europea en la Universitat Autònoma de Barcelona, La Biblioteca Sant Pau –Santa Creu de la xarxa de Biblioteques de Barcelona, són uns pocs exemples entre molts. En canvi no hem trobat ni un sol exemple d’un arxiu, potser alguns l’utilitzen de forma privada, però no el tenen obert al públic o potser sí que hi ha algun exemple i no l’hem sabut trobar.

Netvibes és un exemple de web 2.0 que ens permet accedir des de qualsevol terminal a un escriptori en línia personalitzat que agrupa en un únic espai web diferents recursos, aplicacions i informació de manera personalitzada. Té una part pública i una altra de privada que es gestiona des d’un únic entorn. Ens permet tenir la informació recollida o la que oferim distribuïda en diverses pestanyes classificades segons ens sembli més convenient, la qual cosa facilita l’accés. A més és una eina dinàmica que s’actualitza automàticament, que ens deixa afegir, eliminar o editar els continguts i compartir-los amb gran facilitat ja sigui en obert o a través de subscripció.

També en aquest cas trobem exemples de biblioteques que ho han incorporat a les seves eines de difusió com la Biblioteca del CEFJE o la Biblioteca Pública de Tarragona; en aquest supòsit també hi trobem algun exemple d’arxiu com el de l’Arxiu Municipal de Barcelona.

Des dels arxius hem de considerar aplicacions com a eines potents de difusió dels fons i dels serveis i com a un mitjà per apropar potencials usuaris als arxius, aprofitant la gratuïtat de les aplicacions bàsiques i les possibilitats casi il·limitada de consulta des de qualsevol plataforma des de les que els usuaris accediran a la informació del nostre arxiu.

La utilització d’aquestes eines requereix d’un mínim de planificació de quins tipus de continguts i serveis s’oferiran i cal assegurar que l’usuari potencial arribarà a la “nostra pantalla”, bé perquè ha fet una cerca concreta sobre l’arxiu o bé perquè la seva estratègia de cerca li apropa fins a algú dels continguts que es troben en ell. Això ens obliga a conèixer tots els tipus de cercadors i motors de cerca i la seva forma de treballar per tal d’utilitzar al cent per cent els recursos que ens ofereixen per assegurar-nos que la informació arribarà a aquell que la cerca i a aquell que li interessa. Per això la utilització de les metadades és imprescindible i per tant la seva definició i la seva classificació. Les eines que ens permeten crear i editar continguts per a publicar en Internet també ens permeten una descripció acurada i la utilització de metadades, però sobre tot hem d’incloure eines RSS o Atom i les possibilitats de compartició de continguts (amb les limitacions oportunes) a través de les eines que ens porten a les webs socials. Malgrat tot, el treball que requereixen en relació al seu retorn potencial fa que siguin les eines més eficients de les que elaborem a l’arxiu i la seva posada en circulació comporta una mínima despesa inicial.

 Anna Esteve de l’Arxiu Diocessà de Lleida
Maria Jesús Llavero de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida